LOS ANGELES (L.A.) CALIFORNIA

Dowtown de LA.
Venice Beach.
Barri Xines de LA


Dimecres 27 de Maig 2009

Despres de un viatge interminable i moltes hores al aeroport he arribat a LA, a les tantes del vespre i sense lloc per anar a dormir, despres de preguntar al aeroport, agafo un shuttle i en porta a un motel, 55 dolars mes tax, aixo no ho pago ni boix ..i comensu a buscar allotjament, en migth del no se on i sense cap direccio, pero com sempre la sort m,ajude, m,acosto a dues noies (sempre noies eh!!!) i resulten que son argentines i estan a un backpaper per 20 dolars la nit, ostres !! aixo es lo meu cap alla i em quedo en una habitacio amb unes 15 persones mes pero per 20 dolars no puc demanar res mes, aixo es primer mon.
Doncs aquet quatre dies a aquesta ciutat he caminat com mai, mira que perque a mi en faigin mal els peus haig de caminar, doncs en feiem mal els peus de camina, i es que es una ciutat monstruosa, molt gran, grandiosa les distancies son enormes i he agafat una quantitat de buses que no os ho explicu, una vegade estabe al metro, que aqui es enlairat i miro, no hi habia ningun i penso ... vaig a encendre un cigarret .. no em veu ningu, i trec el cigarro i sento ... Prohibit fumar, multa de 250 dolars, etc.... ostres, paio, el gran hermano en vigilaba, hi habia una camara de tv i m,estaben veien, quin susto, amago el cigarro i com si res ...
Dons he caminat per Holywood (no val res, no ho recomano), Santa Monica i Venice Beach (espectacular, american style of life), el dowtown de LA., el pueblecito (barri mexica), barri xines i tambe vaig mirar de anar veure als Lakers, pero el preu imposible i aqui hi ha una bogeria amb el basket. Be una ciutat per un parell de dies i no mes, jo ja conexia LA i realment hi ha gent que hi viu molt be, en semble que aqui nomes treballent els negres i els hispanos, els altres viuen de puta mare i la geltru.

Despres de aixo ja estic a Fiji, 10 hores volant i ja soc a un altre continent, i a mes he pasat del dia 23 al 25 de maig, tot aixo per el cambi de horari, es a dir que vaig sorti de LA el 23 i he arribat a Fiji el 25, aquet any viure un die meyns, pro ja el recuperare. Ja us explicare mes sobre Fiji, are estic a Nadi. BULA FIJI.

Dita del dia "Amor a distancia, felices los cuatro"
Autor: ni idea.

Cuba, sempre Cuba ...

Santera Cubana.
El "moro" en talla el cabell que ja en tocabe, portabe una "pelusera" que diria la meva mare ...
Portal de la casa on vivia.
Quin ritme que tinc!!
Mireu com m,han quedat de negres els peus.
Dimecres 20 de Maig de 2009.
Be, per fi, us escric desde el aeroport de Cancun, estic esperant l,avio doncs marxu cap Los Angeles, porto tote la nit sense dormi i es que poguer sortir de La Habana ha sigut una sort, Cuba te els vols tencats cap Mexic per la famosa Influenza i jo haig de pasar per Mexic doncs tinc el billet volta al mon amb aquet itinerari, al final i amb molta sort, doncs sembla que els vols estan tencats fins el 30 de Juny he pogut agafar de rebot un Habana - Cancun i ara cap L.A., de totes maneras trobo valida la explicacio que dona el pais per no deixar entrar ni sortir personal cap a Mexic, a veure es un pais pobre i no te les medicines adients si es produeix una pandemia i aleshores el amic america amb la el bloqueig que te sobre la illa i que aquesta no te posibilitats de comprar, ni tampoc pot per la seva economia, els medicaments adients i segons Fidel, val mes la vida de qualsevol cuba que tot lo que es poguir perdre per turisme o las compañias aereas. Totalment d,acord, si sapguessiu el seguiment que m,han fet a mi, en van trobar al migt de la Habana Vieja, on estaba dormint (no se com ho van fe) vaig anar al hospital, en van fe la "gota gruesa", es a dir em van treure sang i cada dos dies tenia a casa un metge i una enfermera per veure com en trobaba, algo que no jo mateix m,ho crec, pero realment "chapeau" per el sistema medic cuba.
Doncs he estat 21 dies per aquet pais, meyns una setmana a Cienfuegos que ja vaig explicar els demes a lo mes profund de la Habana Vieja, el barri de Jesus i Maria, un barri amb molta "candela", tothom es afro.cuba i aixo comporta molta santeria, espiritismes i demes, he asistit a un "tambor" un pasote (ritme africa sense dupte) tambe he visitat un babalawo (com un sacerdot de IFa de la santeria cubana) etc, experiencias inolvidables, enmigt de un voltant on no hi habia gent de fora, tothom m,avisaba pero jo em semblava un entorn ben tranquil, La Habana no es especiament conflictiva. M,han pasat casos curiosos, i per a mi sempre dire que Cuba com a natura no te res especial pero la gent es algo increible, la imaginacio de aquet poble en tots els sentits no te fi, i per poguer viure i sortir del pas fan lo inimaginable, cosas que per nossaltres ens semblen inverosimils, un salari migt al mes es de 20 dolars al cambi i lo demes ho han de buscar com sigui, he anat a la bodega amb la " cartilla de racionamiento " a comprar lo que els hi toca per mes que a seguit detallo:
- 7 Libras de arroz, 1/2 lliure de oli, 3 lliures de sucre blanc i tres de negre, 1/2 de cafe, 8 onzas de frijoles, 1 sabo de bany, 1/4 de pasta dentifrica, tot aixo per mes i per els jubilats 3 caixes de cigarros forts (Titanes) i una de suau (Aroma).
Aixo es lo que te subvencionat cada persona al mes, lo demes buscat la vida com sigui, aixo provoca que la gent jove estigui una mique esvolotada, la gent grand encara esta recordant el "tiempo de los malos" que es abans de la revolucio i que per a molts va significa un cambi molt important cap a be, pero d`aixo ja fa 50 anys y molte gent que ha nascut despres no ho va viure i vol progresar una miquete lo que es molt dificil en aquet pais, lo que fa que la gent no estigui incentivada i no coneixin el famos "stress" occidental.
He tingut la sort de ciure el 1er. de Maig a la Habana, amb una manifestacio grandiosa i encara mes de sort el segon diumenge de maig es el "dia de las madres" i aixo es una festa importantisima a tot Cuba, se li fan regals a totes les mares, uns regals que os podeu imaginar, es balla (heu vist quin "·swing" que tinc) i es beu molt, pero molt de ron.
Be, Cuba nomes ni ha una, podriem estar hores i hores parlant d,aquet pais, perque es especial ...

Dita del dia "Digno es el hombre al que se le compara a un niño" i "El pensamiento del lobo basta para matar la oveja" . Refrans de Odun, orisha afro-cuba.

Cuba (2)

Divendres, 8 de Maig 2009.
Ara estic a Cienfuegos, ciutat oriental de Cuba i que m,ha sorpres, doncs te un gran moviment cultural, cada nit hi ha musica amb viu la ciutat es preciosa i la gent molt mes tranquila que a La Habana, nomes te una pega que fa una calo tremenda.
Estic en contacte amb la gent de La Habana i em diuen que hant anat a buscarme a casa seva, no se qui si las autoritats sanitarias o qui, pero resulta que fan un seguiment de tote la gent que va arribar de Mexic els ultims dies que estaben oberts els aeroports aqui per entrar desde aquell pais. Quand torni veuren que faig pero en presentare a les autoritat a veure que volen, et sorpren tant de contro i com m,han trobat doncs estic alojat a La Habana Vieja en una casa al barri de Jesus i Maria, un lloc bastant dificultos pero que me fa viure i veure el ingeni Cuba, increible, jo crec que cada vegade que vinc a aquet pais la sitiacio es mes dificil pero sobreviuen amb una force increible, es un pais fora de lo normal, dificil de entendre inclus dintre de ell, las historias que sento son com de un altre mon, pero tothom fa el seu mes o meyns i viu, res a veure als altres paisos llatins que hi viatjat fins ara, aqui tot es diferent, tambe la vida aqui per el turiste es molt mes cara que als altres paisos, per exemple ara estic pagant 20 dolars per dormi i es una casa particular !!!
El diumenge 17 haig de torna cap Mexic D.F. i volar despres cap LA. no se com anira doncs no tinc informacio de com es desonvolupe aixo de la influenza, aqui ara per ara no hi cap cas, per lo meyns oficialment i las fronteres en semble que continuan tencades per entrar, espero que no per sortir.
Tambe dire que vaig veure le Barsa per un hotel de la ciutat, ostres, com viu aqui la gent el partit, tothom es del Barsa i al acabar vam fer un salt tots i abrasos i demes em semblaba que estaba a casa, va esser impressionant, una mique mes i canto el himne del Barsa.
Fins ara.
Dita del dia #Voy bien Camilo, vas bien Fidel# molt popular a Cuba

MEXIC I ENTRO A CUBA

Diumenge 3 de Maig 2009
Be despres de Oaxaca he fet molt km per Mexic pasan per Villahermosa, Chetumal fins arriba al aeroport de Cancun doncs entre unas preses terribles i per els pels he pogut agafar el avio fins a Cuba,Cuba ha tencat tots els aeroports per els vols que venen de Mexic per la famosa Influenza i vaig poguer agafar el ultim vol,i mes ens van desinfectar a tots al arriba al aeropor de La Habana, la veritat que els ultims dies per Mexic semblava una pelicula amb molta gent amb la cara tapade, els llocs publics tencats, inclus no fan misa el diumenge, ni cap tipus de espectacle que provoqui concentracio de gent, etc. ara estic a La Habana i aqui es molt dificil trobar un internet en condicions, es tot molt lent i la veritat que avui estic de sort doncs escric desde el Hotel Nacional i semble que vaigi una mique be.
Sobre Mexic voldria dir.vos algunas cosetes sobre el pais i que seguidement explico:
Per a mi es un pais molt colorit, jo diria que verd, vermell i groc son els colors del pais, pais molt grand 32 estats i on pots troba de tot i amb diners tambe es compra tot, la gent en general es amable i llatina, jo he fet molt amics sobretot en els constans control a la carretera de la policia (que aqui no se la creu ningu, molt corrupte) i el exercit, doncs cada vegade que ens aturaben i paraben el cotxe despres ens tenian que apretar el mateixos uniformats doncs no hi habia forma de engegarlo, de veritat que feia riurte veure els militars apretant el cotxe.
Pais tambe on las ciutats son inmensas i molt poblades i le comunitats rurals petites i pobres, molt pobre, sobretot el sur Chiapas, Oaxaca i Quintana.Roo, el nort es mes ric donc hi ha una clase mitja bastant numerosa. He fet molts km. per carretera i aquestes estan ben cuidades, crec que la gent paga impostos i hi ha molta obra publica. En quand a la musica hi ha de tot pero la musica ranchera, sr. Vicente Fernandez (para) i Alejandro Fernandez (fill) son intocables i aqui son una institucio que agrade a tothom i de totes les edats, com la lluita lliura (rudos i tecnicos) de la que vaig poguer viura una sesio en directe i es un espectacle que val la pena veura un dia. De totes maneres jo es un pais que recomano coneixe, la vida es barata per nosaltres pots dormi en llocs aceptabels per un 15 dolars i menjar per la meitat, es facil de viatjar ademes es menjar i beu (la cantina mexicana es un culte al alcohol)de pebrots.
Tambe vaig viure el 1 de Maig a La Habana que intentare explica mes endevant, realment es una manifestacio impressionat, la marcha diuen que aplega migt millio de persones , avui acabo doncs aixo es el temps que tinc per escriure.

Dita del dia #Viva Mexico, Cabrones#, dit popular Mexica.

MEXIC

Fabian, germa de Erika.

MEXIC CENTRAL, MEXIC MAGIC

Sofia
Real del Catorce


Xoloescuincle, gos mexica.
Fabian, Jenny, Erika, Pep i Ricardo a Queretaro.
Huanajuato.

Dimecres 22 Abril de 2009.

Be, despres de San Cristobal de las Casas, bus 11 hores, tote la nit i arribo a Puebla, un bonic poble, colonial i realment interessant, passu dos dies alla i visito San Andres Chollula, un poblet amb 365 iglessies, una per cada die del any, al bus vaig esta conversant amb un "mojado" es a dir un xicot que va passar de ilegal cap L.A., i veus com de vegades la realitat supera la ficcio.
El terce die em vaig troba a la "Central Camionera" amb la Erika, una mexicana que conexia de Barcelona i que estaben en contacte per viatjar una miquete junts, ella te "carro" i viu a San Luis Potosi i va a treballar a Cancun, per lo que en decidit anar junts fins Cancun i despres seguir el viatge, jo al veure aquete opcio vaig tindre una idea que ja em voltabe per el cap, habia llegit que desde Cancun esta ve de preu volar fins a Cuba, aixi que ens van arriba a Mexic DF. la central de Cubana de aviacion i he comprat un billet per anar a La Habana, aixi que m,en vaig a Cuba, el dia 30 vaig de Cancun a La Habana i el dia 17 tornu de La Habana cap Mexic DF., ostres espero poguer viure el 1 de Maig a La Habana ...

Be, doncs vam arriba a casa de la Erika i conec la seva mara, Joana, una dona supersimpatica i hem conviscut uns dies amb ells aqui a San Luis Potosi, una ciutat que esta al centre de Mexic i que habia sigut abans la seve capital i on he comensat a coneixer el Mexic profund i magic con mes tard explicare, us dire alguns plats de la cuina mexicana, excel.lent que he probat tals com : Enchiladas, vuelve la vida, Sopes, tacos de pastor, Pombazo, quesadillas, volcanes de chorizo, sopes, elotes, botana, comida corrida, chapulines (una especie de grills) etc. una varietat increible de gustos nous aixi si sempre amb els diferents chiles: Serranos, jalapeño, de arbol, huajillo, piquin, habanero (el mes picant, increiblement picant, una bomba) ancho, manzano, morica, etc. Una cuina variada pero tambe molt forte.
Be, doncs amb el seu cotxe he tombat per Mexic Central, he estat a Queretaro on me he quedat a casa del seu germa i he conegut Tequisquiapan, Peña Bernal i he anat a visitar unas cavas que te aqui Freixenet, ostres hasta em feia gracia, de totes maneres aqui no tenent gaire cultura del vi, cervese, tequila i mezcal .. Tambe he visitat Huanajuato (precios), San Miguel de Allende, etc. he conegut llocs esplendits, val la pena de coneixer pero ni ha un d,especial ...
MEXIC MAGIC. Aqui us escriure quatre ratlles de Real de Catorce, un poblet molt petit, al centre de Mexic i que es on podem trobar els indios Huicholes, i tambe els chamans, peyote, limpias, etc. Realment es impactant, hi has de anar amb cotxe i esta a 50 km. de Matehuala en una carretera molt dificil, empedrada i amb un tou de curvas, de pronte et trobes un tunel de 2,2 km i pases el tunel i el trobes el poble, magic, quatre cases, pero te una energia especial, aqui hi ha tradicions milenarias i amb elles el govern fa la vista grosse, els indios huichols i els chamans fan limpias i viatges amb el peyote, vaig esta de una sort increible, vaig poguer contacta amb el Chaman Jacinto un senyor de 1 metro de altura i que li costaba parla el castella i amb ell vaig fe una limpia, inexpicable la sensacions que vaig sentir, de veritat que estaba una mique nervios, pero va esser una gran experiencia, nomes dir.vos que al acaba no tocaba de peus a terra, la Erika i jo vam estar per pair el asunto un bon rato, i estaben con flotant, no us puc explicar res mes, per sapiguer mes us recomano el llibre "Las Enseñanzas de Don Juan" de Carlos Castaneda, jo ja l,estic llegint.
Ara tornu a estar a San Luis Potosi i dema marxu cap Oaxaca i veurem que mes, us anire explicant.

Dita del dia "Mucho ayuda el que no estorba" Joana, dit popular mexica.

San Cristobal de las Casas

Mama Africa, un music.


Mexic, qualsevol aparca aqui, estas avissat!!!

Dilluns 13 Abril 2009.

Escric desde San Cristobal de las Casas (Chiapas), portu una setmana aqui i realment es una ciutat molt maque, he pogut viure la Setmana Santa i al acaba de seguit las Fiestas de la Primavera, amb una gernacio impressionant, com us deia aqueste ciutat ha cambiat molt de quand la vaig visitar el 2003, ara es la capital turistica de Chiapas, la capital politica es Tuxla-Gutierrez.

Aqui tens una infinitat de llocs per visitar Chamula, que ja us vaig parla de la iglesia, El Cañon del Sumidero, Palenque, etc. i es un bon lloc per tindre com a punt de partida. Voldria resalta que estem en ple territori zapatista, hi ha molte, pero molte gent que es seguidora i apoya al Frente Sandinista de Liberacion Nacional, que vam fer una revolta el 1 de gener de 1994, quand van pendre un quartel del exercit i despres van esser masacrats per el govern que va envia mes de 70.000 soldats que van entrar per totes aqueste comunitats indigenes a punta de escopeta i amb avions., El Frente Sandinistate un tou de comunitats indigenes en las que ells son la llei i el poder, escampadas per tote la selva Lacandona hi ha com una vintena de aquestes comunitats, jo en volia visitar una i es pot fer, els contactes en poden trobar al Bar La Revolucion y al Mama Africa de San Cristobal, hi pogut parla amb gent molt potente en el tema i que a mique a mique veus fins a quin nivell hi esta involucrada, aixo ha costat una mique, pero al final, estaba invitad, pero no he volgut anar a visitarlos, us dic el perque, a veure aqui hi ha un turisme extranger que ve per visitar i conviure una mique amb els zapatistas, aixo el Subcomandante Marcos fa uns mesos que ho tallat, a veure aqueste gent que aqui anomenent "onegeros" molts venent perque esta de moda la revolucio, es molt "cool" arriba a casa seva i di que hant estat amb la guerrilla, la majoria van amb pantalons indigines camises i gorres indigenes i semblent uns "pseudohippys" quand realment no veuen que aixo va en serio, que la gent esta armada i que en qualsevol moment aixo pot esclata i pasarne una de grosse, per aixo els zapatistas no volem mes visites "turistiques" i a mes hi ha hagut casus de gent del propi govern mexica que ha aprofitat per introduir gent dels seus colors dintre dels zapatistas, realment la situacio es complicada, esta ara en "stand-bi" pero no se sap que pot pasar, tambe trobes gent al carrer que no simpatitza amb els zapatistas i que et diu que tots els indigenes son uns aprofitats, veurem amb el temps en que acabara, pero una cosa si, aquets zapatistas els tenent ben possats.

Be, doncs acabada la Setmana Santa comencen les Fiestas de la Primavera, amb carroces, un tou de atraccions, que vaig visitar ahi al vespre i em va sembla que em trobabe en un lloc amb un colorido impressionant, un tou de atraccions de fira de lo mes variat desde el "Juanito el hombre mas pequeño del mundo" a stands de tiro de carabina estil "Paulino" (la gent veterana de Vilafranca sap lo que vull di) a coches de choque, etc, tot inmens amb una cridoria impressionat i molt de color, amb mi en semblava una pelicula de mexicans dels anys 60.
Tambe un dia al vespre vaig coneixer una parella al Mama Africa (era el meu lloc de reunio) i despres de coneixer varis llocs als que em van porta, anabem al hotel a dormir amb el seu "carro" quand ens va para la policia, i vaig viure de primera ma la "mordida", ostres lo mes natural del mon, jo en tronxabe de riuere, es veu que aqui la policia cobre molt poc i ha de fe "uns extres".
Be avui em toque bus, surtu aquesta tarde cap a Puebla, 12 hores de bus, aixi que pasare la nit a la carretera. Salut i pau.

Dita del dia "Un hombre vale por lo que hace, no por lo que sabe y mucho menos por lo que tiene" J.Arbones, poete de San Cristobal.

LLAC ATITLAN I ENTRO A MEXIC

Dones a la profeso.

Equip de musica a la professo, Santiago. Un armari amb potes.
Volca San Pedro, llac Atitlan.
Un colega i fan.
Setmana Santa a Santiago de Atitlan, la casa del "Maximon", "guaro" a tope.
Catedral de San Cristobal de las Casas
Iglesia de San Juan Chamula.


Dijous, 9 Abril 2009.

Be, avui escric desde San Cristobal de las Casas, us comento que vaig pasa tres dias a Santiago de Atitlan al costat de el meravellos llac, el poble de Santiago es petit i sense turisme i vaig viure un tros de la Setmana Santa molt interessant, tothom va vestit de manera tradicional i celebrem aquestes dates amb molt de fervor, pero els ultims anys hi ha cambis, els evangelistes estan creixent molt i la gent em comente que las professor ja no son tant multitudinarias com abans, Tambe vull comenta que aqui adoren una figura tote rare el "Maximon", que a mi amb va recorda el "Tio" de Potosi (Bolivia), no es pot fe fotografias de la imatge, pero es una representacio de un sr. vell, molt vell, al qui li donen de fumar i beure, ara que despres ells "fidels" tambe veuen i acaben fets pols, com veure a les fotos, jo per lo que vaig poguer descobrir, es com un ritus de molts anys i es com la representacio del mal al que li tenent molt de respecte, un cas curios.
Be, Santiago, com deia es un poble especial, petit i sense infrastures, al reves de San Pedro que es molt turistic, si arribe per barca desde Panachel o per una carretera infernal, jo vaig decidir marxar per carretera doncs habia arribat en barca, i allo va esser com una atraccio del port aventura, amb un bus molt antic, una carretera plena de tombs i un conducto que semblaba el Fitipaldi, a mes el autobus de pronte estabe ple que no hi cabia una agulla com es vuidaba en un moment, despres hi tornaben a pujar indigenes amb gallines, anecs, fruite, etc. i un altre vegade tots apretadets. Doncs despres de 7 hores dincs aquesta atraccio vaig quedarme a Huahuacastenango, em vaig dutxar amb aigua calente i va sembla que el cos em cambiave i que ere un altre. L`endema colectivo i cap la Mesilla per entrar a Mexic.
MEXIC
Entrada sense cap problema, aixo es un altre mon, tot es diferent al entrar a Mexic, mes desenvolupat, el bus surt a la hora, la gent es mes occidental, un cambi molt gros. Be, bus de primera categoria i tres hores i arribo a San Cristobal de las Casas, ostres, quine marevella, si veniu a Mexic, prohibit perdres aqueste ciutat, es impressionant, jo hi habia estat aqui el 1993 i ara ha cambiat molt, i per Setmana Santa esta plena de mexicans que fan feste i l´omplen de gom a gom, hotels i restaurants que no si cap, pero tot turisme local.
Be, la meve intencio es conversa amb els zapatistas, i m´habian comentat de una bar "La Revolucion" on podia fe contactes, jo, cap alla, al final vaig amistat amb una parella de colombians i ell va resulta que era directo de cine, el seu nom Rodrigo Triana i amb la seva pelicula "Soñar no cuesta nada" va guanyar el Goya a millor pelicula extrangera aquet any, un tipus interesant, vam estar conversant fins las tantes de la nit, una conversa que va eser bastant etilica.
Be, l´endema colectivo i fins a San Juan Chamula, ostres, ja ho conexia del any 93, pero no es pot perdre, hi ha una eglessia amb una energia espectacular, super-prohibit fer-ri fotos adintre i tampoc devant, has de fer merevalles per fe una foto de lluny, els indigenes estant resant amb tot de palle a terra, i veueun coca-cola, pepsi, etc. i fotent uns rots (si rots, eruptos en castella) doncs aixi expulsen els mals esperits, es digne de veure el fervor i la fe d´aqueste gent, un pasote, mireu lo que em va passar, em vaig possar a un costat de l´eglessia per no molestar i em vaig queda mirant una noia de uns 20 anys que portaba una criatura de mesus a l´esquena, va arriba, va treure un pilot de espelmes, la seva coca-cola i va comenzar a resar mentres posabe les espelmes a terre i las anabe encenent, en vaig conta 56 espelmes, de pronta el nen que portaba a l´esquena va fe com intencio de plora, i amb una naturalitat impressionant, va agafa la criatura i se la va posa devant i li va comenzar a donar el pit i al final el nen es va adormi, tot aixo ella sense para de resar, mireu, em vaig emocionar, en van vindre al pensament moltes coses, el pare, la mare, el meu fill..., i amb els ulls vidriosos,la pell de galline, increible, pero era un tot, repeteixo aqueste eglessia te algo especial, no es pot perdre.
Be per ara continua a San Cristobal, m´agrade aqueste ciutat i vull agafar informacio sobre els zapatistas. Una abraçade.

Dita del dia " Ojos que no ven ..., te toco la más fea" Llegit en un paquet de tabac aqui a Mexic.

GUATEMALA

Volca Pacaya.




Mercat de Chichi.
Iglesia de Chichi, dones que fant servir el botafumeiro.


Divendres 3 de Abril 2009.

Despres de deixar Livinston, amb una lanxa, una altre hora de cami per un paisatge fabulos, arribo a Puerto Barros, alla bus, vaig para a unas ruinas, pero la entrada era 20 dolars, em va sembla car i continuo amb una altra buseta fins a Guate (Guatemala City) alla com tothom em comentaba, es molt lletge i poc aconsellabla, contiuo fins Antigua, una hora mes de bus, arribo a Antigua, junt amb una francesa que habien fet el viatge junts i que al preguntarli al nom va passar algo curios, jo la veritat soc una mique du de orella i em diu que es diu Pascaline, jo vaig entendre Mescaline (no se que tindria al cap), i aixi la anomenava fins que ella amb va corretgi.
Be Antigua es maque la veritat, molt maque, i es famose per la Setmana Santa, vam arriba cap les 7 de la tarde i vaig estar de sort que vaig pogue veure una professo, la veritat que es impressionant per la cantitat de gent que hi va, lo que dura que es una mitja de 18 horas una professo i les alfombres de flors que hi fan a terra perque hi pasin per sobre les imatges i despres la quantitat de gent que es veu al carre fins a altes hores de la matinada, menjant, bebent, i passejant. Ara que lo mes bo va vindre despres en vaig apunta a un tour a veure el volcan Pacaya, un pasote, un treking no gaire llarg dues hores pujant pero du, unas tarteras de sendre que fas un pas endavant i dos endarrera, pero a dalt, ja veureu algunes fotos, extraordinari, veus la lava com corre, els peus calents de la escalfo i una mique de pudo de goma que a mi em semblava que es comenzava a cremar la sola de la bamba, pero vaig disfrutar un tou, despres la baixada de nit, unas quantes ensopegades i cap a casa, vaig disfrutar del dia. Be a Antigua en vaig quedar tres nits amb la Mescaline, perdo, la Pascaline i depsres marxu cap a Panajachel i aixo mereix un punt i apart.
Llac Atitlan . Una meravella, de las coses mes maques que he vist fins ara, ja ho va di Aldous Huxley, el llac mes macu del mon, i no se si ho sera pero segur que si acosta, quine bellesa, un llac rodejat de volcans i mes volcans i un pobles de pescadors i gent sencilla que fan sentirte molt be, ara que tambe hi deu teni a veure la quantitat de sustancies psicotropiques que hi ha per aqui, nomes baixa del bus, no te ofereixen hotels ni taxis, sino que necesites per fumar, per pendre, hi ha de tot ... pot esser que aixo tambe influeixi en la visio que un pot tenir del llac, pero de totes maneres es una pasada.
Be, el dijous, ahi de Pana (Panajachel) vaig agafar un bus i fins a Chichicastenango (Chichi) uns del mercats mes populars de Centro America i que fan els dijous i diumenges, inmens i encara que turistic es molt macu i agradable, jo e vaig possar a les escalinates de le eglesia i a veure la gent, realment vaig gaudir de um dia guai, alli vaig coneixer una colla de Vitoria.Gazteiz que van tornar junts cap Pana i van dinar i fer unas birras al vespre, gent molt maque i aqui voll donar records al Hugo, un tipus genial, i aquet mati me he llevat i barca fins a Santiago de Atitlan (estabe duptant entre Santiago i San Pedro, pero aquet segon en diuen quue es una molt turistic)un altre poblet a la vora del llac, que es reconegut per la Setmana Santa, veurem que pasa, estic a un hostal al mitg del poble que per arriba he atropellat gallines, anecs, i molt mes tipus de aus i avui comencen les profesons, ja veurem.

Dita del dia. Saber es relativamente facil. Querer y obrar de acuerdo a lo que uno quisiera siempre es mas duro. Aldoux Huxley.

Peten (Guatemala)

Livinstong (Guatemala) dissapte 28 de Marc.



















Ostres, la primera catalana que trobo, La Cristina i mes a mes de Sans, una tia de puta mare i la geltru, esta fent tambe la volta al mon, van estar prenent unas cervesses a Livinstong i comentant las experiencies, ella porta 4 meses i vam quedar en que veurien si ens podem veure a New Zealand, aqui estem en un bar amb la Maria una mexicana molt trempada i que xarra mes que el vi de pela.


Una exhibicio de musica garifuna, a Livinstong, els garifunas son uns negres que estan per tot la costa nort de Guatemala, Belize i Honduras, tenent bastant arrelat el concepte de nacio i a la vegade estant bastant putejats, pobres i viuen de lo que poden.






Be, despres de la meva experiencia sota les aigues, he passat dos dias mes a Tela, Honduras, on em vaig trobar amb algo curios, es una zona garifona i tenent una musica propia que es dia "punta" i que es com un reggae molt rapit i que te una similitut molt grosse amb una musica que es fa a Africa, principalment a Senegal i que jo habia conegut en una altre viatge, si un si fitse es quasibe igual i ballar.ho es superdificil, per lo meyns per a mi, encara que ho vaig intentar, pero veus aquestes negrites com hu ballent i es un pasote, a mi, com a molts, despres de veure tantes oscilacions del pandero, els ulls em feiem pampellegus.

Be, dons despres vaig agafar un barco a Pto. Barrios fins a Plasencia (Belize) tres horas i mitje en barco i tots mes firmes que a la mili, doncs hi habia una mique de mala mart i no fos que un es mareji, vam pasar l,aduana dins el barco i entro a Belize que es una cosa rare a Centre America, parlent el creole, angles i una mique el castella, la vida aqui es care comparada amb la resta dels paisus del voltant, pero encara que sigui un pais petit es molt macu i te alguna illa molt maque. Vaig fer servir el pas per Belize per entrar a Guatemala i anar a Tikal, ruinas mayas que segons diuen son les mes importans que podem trobar, jo aixo ho he sentit a totes les ruines que he anat a veure en la meve vida, totes son les mes grands e importants, la veritat es que Tikal es molt estens, recomenat anar.hi a primera hora del mati doncs no hi ha tante gent i no fa tante calor, jo vaig sortir a les 5 del mati i a les 6 ja estabe a les ruines, i em vaig quedar fins les 4 de la tarde, i nomes en vaig fer una idea de la magnitud del recinte que realment es grandios, vaig veure un tou de ruines i la veritat es que al final vaig quedar fins els ous de veure tantes pedres!!!.

Despres una busete, i cap a Livinstong en una lancha un viatge acollonant, la gent viu al costat del riu (Rio Dulce) i es mouen en barca, i aqui es on en vaig trobar a la Cristina que veureu mes amunt.

Despres de aqui la idea es tira cap Antigua per poguerhi esta per Setmana Santa, no se encara quin recorregut fare, el temps ho dira.

Dita del dia "Yo no sigo el camino, el camino me sigue a mi" Julio Verne.