dissabte, 28 de març de 2009

Peten (Guatemala)


Livinstong (Guatemala) dissapte 28 de Marc.



















Ostres, la primera catalana que trobo, La Cristina i mes a mes de Sans, una tia de puta mare i la geltru, esta fent tambe la volta al mon, van estar prenent unas cervesses a Livinstong i comentant las experiencies, ella porta 4 meses i vam quedar en que veurien si ens podem veure a New Zealand, aqui estem en un bar amb la Maria una mexicana molt trempada i que xarra mes que el vi de pela.


Una exhibicio de musica garifuna, a Livinstong, els garifunas son uns negres que estan per tot la costa nort de Guatemala, Belize i Honduras, tenent bastant arrelat el concepte de nacio i a la vegade estant bastant putejats, pobres i viuen de lo que poden.






Be, despres de la meva experiencia sota les aigues, he passat dos dias mes a Tela, Honduras, on em vaig trobar amb algo curios, es una zona garifona i tenent una musica propia que es dia "punta" i que es com un reggae molt rapit i que te una similitut molt grosse amb una musica que es fa a Africa, principalment a Senegal i que jo habia conegut en una altre viatge, si un si fitse es quasibe igual i ballar.ho es superdificil, per lo meyns per a mi, encara que ho vaig intentar, pero veus aquestes negrites com hu ballent i es un pasote, a mi, com a molts, despres de veure tantes oscilacions del pandero, els ulls em feiem pampellegus.

Be, dons despres vaig agafar un barco a Pto. Barrios fins a Plasencia (Belize) tres horas i mitje en barco i tots mes firmes que a la mili, doncs hi habia una mique de mala mart i no fos que un es mareji, vam pasar l,aduana dins el barco i entro a Belize que es una cosa rare a Centre America, parlent el creole, angles i una mique el castella, la vida aqui es care comparada amb la resta dels paisus del voltant, pero encara que sigui un pais petit es molt macu i te alguna illa molt maque. Vaig fer servir el pas per Belize per entrar a Guatemala i anar a Tikal, ruinas mayas que segons diuen son les mes importans que podem trobar, jo aixo ho he sentit a totes les ruines que he anat a veure en la meve vida, totes son les mes grands e importants, la veritat es que Tikal es molt estens, recomenat anar.hi a primera hora del mati doncs no hi ha tante gent i no fa tante calor, jo vaig sortir a les 5 del mati i a les 6 ja estabe a les ruines, i em vaig quedar fins les 4 de la tarde, i nomes en vaig fer una idea de la magnitud del recinte que realment es grandios, vaig veure un tou de ruines i la veritat es que al final vaig quedar fins els ous de veure tantes pedres!!!.

Despres una busete, i cap a Livinstong en una lancha un viatge acollonant, la gent viu al costat del riu (Rio Dulce) i es mouen en barca, i aqui es on en vaig trobar a la Cristina que veureu mes amunt.

Despres de aqui la idea es tira cap Antigua per poguerhi esta per Setmana Santa, no se encara quin recorregut fare, el temps ho dira.

Dita del dia "Yo no sigo el camino, el camino me sigue a mi" Julio Verne.

5 comentaris:

Puri Family ha dit...

eieieieiiiiiiii, Pep !!!
Quinas experiencies més güays, i sobre tot el dia del teu Sant, a les fotos s'et veu molt happy. Per aqui tothom molt bé, amb uns dies de plujes i humitat, i amb ganes de que arribi la caloreta, per aixó et tenim enveja sana!!! Continua disfrutan, que tot es una pasada i unes fotos molt xules.
Feliç pasejada... !!!!una abraçada. Puri.

Raimon Palau ha dit...

Iep Pep,

Per aquí Les Cabanyes tots bé, ahir van venir el Lluís i la Marta a dinar a la onu i vas sortir a la conversa, més o menys anem seguint el teu blog i ens mantenim informats.

Una abrçada,
Raimon i família

marta ha dit...

Hola Pep!!!...Livingston era un dels meus llocs pendents!!segueixo el teu blog amb molta enveja (sana, pero enveja)..

molts petons!!!

Anònim ha dit...

Hola Pepitu !!!!

Ahhh!!! fas una cara de felicitat a les fotos.........
que bè t´ho deus estar pasan.....
gènial, per aixó es la vida, per disfrutar-la
Un petonet

La de la carta

luis gm ha dit...

si tornes a veure a na Cristina de Sants li preguntes a quina escola va anar, a veure si ens coneixem.