divendres, 3 d’abril de 2009

GUATEMALA

Volca Pacaya.




Mercat de Chichi.
Iglesia de Chichi, dones que fant servir el botafumeiro.


Divendres 3 de Abril 2009.

Despres de deixar Livinston, amb una lanxa, una altre hora de cami per un paisatge fabulos, arribo a Puerto Barros, alla bus, vaig para a unas ruinas, pero la entrada era 20 dolars, em va sembla car i continuo amb una altra buseta fins a Guate (Guatemala City) alla com tothom em comentaba, es molt lletge i poc aconsellabla, contiuo fins Antigua, una hora mes de bus, arribo a Antigua, junt amb una francesa que habien fet el viatge junts i que al preguntarli al nom va passar algo curios, jo la veritat soc una mique du de orella i em diu que es diu Pascaline, jo vaig entendre Mescaline (no se que tindria al cap), i aixi la anomenava fins que ella amb va corretgi.
Be Antigua es maque la veritat, molt maque, i es famose per la Setmana Santa, vam arriba cap les 7 de la tarde i vaig estar de sort que vaig pogue veure una professo, la veritat que es impressionant per la cantitat de gent que hi va, lo que dura que es una mitja de 18 horas una professo i les alfombres de flors que hi fan a terra perque hi pasin per sobre les imatges i despres la quantitat de gent que es veu al carre fins a altes hores de la matinada, menjant, bebent, i passejant. Ara que lo mes bo va vindre despres en vaig apunta a un tour a veure el volcan Pacaya, un pasote, un treking no gaire llarg dues hores pujant pero du, unas tarteras de sendre que fas un pas endavant i dos endarrera, pero a dalt, ja veureu algunes fotos, extraordinari, veus la lava com corre, els peus calents de la escalfo i una mique de pudo de goma que a mi em semblava que es comenzava a cremar la sola de la bamba, pero vaig disfrutar un tou, despres la baixada de nit, unas quantes ensopegades i cap a casa, vaig disfrutar del dia. Be a Antigua en vaig quedar tres nits amb la Mescaline, perdo, la Pascaline i depsres marxu cap a Panajachel i aixo mereix un punt i apart.
Llac Atitlan . Una meravella, de las coses mes maques que he vist fins ara, ja ho va di Aldous Huxley, el llac mes macu del mon, i no se si ho sera pero segur que si acosta, quine bellesa, un llac rodejat de volcans i mes volcans i un pobles de pescadors i gent sencilla que fan sentirte molt be, ara que tambe hi deu teni a veure la quantitat de sustancies psicotropiques que hi ha per aqui, nomes baixa del bus, no te ofereixen hotels ni taxis, sino que necesites per fumar, per pendre, hi ha de tot ... pot esser que aixo tambe influeixi en la visio que un pot tenir del llac, pero de totes maneres es una pasada.
Be, el dijous, ahi de Pana (Panajachel) vaig agafar un bus i fins a Chichicastenango (Chichi) uns del mercats mes populars de Centro America i que fan els dijous i diumenges, inmens i encara que turistic es molt macu i agradable, jo e vaig possar a les escalinates de le eglesia i a veure la gent, realment vaig gaudir de um dia guai, alli vaig coneixer una colla de Vitoria.Gazteiz que van tornar junts cap Pana i van dinar i fer unas birras al vespre, gent molt maque i aqui voll donar records al Hugo, un tipus genial, i aquet mati me he llevat i barca fins a Santiago de Atitlan (estabe duptant entre Santiago i San Pedro, pero aquet segon en diuen quue es una molt turistic)un altre poblet a la vora del llac, que es reconegut per la Setmana Santa, veurem que pasa, estic a un hostal al mitg del poble que per arriba he atropellat gallines, anecs, i molt mes tipus de aus i avui comencen les profesons, ja veurem.

Dita del dia. Saber es relativamente facil. Querer y obrar de acuerdo a lo que uno quisiera siempre es mas duro. Aldoux Huxley.

4 comentaris:

CANELA ha dit...

QUIA VIDORRA QUE ET FOTS, CABRÓ!!
CANELA

Alicia ha dit...

Buenas!!!
sabies que el llac Atitlan també es diu el llac dels 7 colors? he vist fotos i la fama del llac mes maco del mon és merescudíssima.
Pep, si segueixes explicant aquestes historietes i describint aquests llocs tan meravellosos no t'extranyis si un dia d'aquests puges a un bus i em trobes a dins...
un petó molt fort!

Anònim ha dit...

Quina pasada el volcá, el mercat, el llac, la profeso amb flors, la mescalina.......... que güai. Grácies, al menys em fas sommiar una mique.
Una abraçada gran, gran

La de la carta

Anònim ha dit...

Renoi quina passada de volcá, debia fer molta calor i deus tenir el peus torradets.
Tens alguna foto d´aquet llac tan espectacular que has vist?
Petos i una abraçada molt, molt gran.

M Josep Boquera i familia