Dijous 14 Gener de 2010.
Avui ja us escric desde casa, he tornat, al final he decidit pasar el Nadal a casa, la familia tambe crida i he arribat el dia 20, he passat els ultims 20 dies del viatge a Kot Samet, una illa a cuatre hores en bus de Bangkog i una hora amb barco. Allo es tambe un paradis, sol, platge,menjar, correr..., volia anar a Camboja pero vaig pensar que potser era millor no tantes hores en bus i passar els ultims dies de relax en una illa petite, on al final conexia a tothom i que, repeteixo, era com el paradis.
Ara desde casa estic aterrisant, veiem la familia, amics, companys i demes, possante al dia de tot e intentar tornar a agafar el ritme, no se encara que fare, encara estic una mique en un nubol pero aixo si content de tot lo que he viscut i he conegut, tot el que he apres, el que he viscut, el que he sentit mentres seguia el meu somni ningu mo ho podra treure.
Torno a esta a casa, la vida continua, jo estic content i lo que fare, ja ho veurem, i si no com diu el vell blus de Cannet Head ¨On the road, again¨. I una ultima cosa, si algu te ganes de fer un viatge aixi nomes un consell, QUE NO HO DUPTI, QUE HO FAIGI. El mon es meravellos i esta aqui perque el coneguem.
Dita del dia "Recuerda bien lo que voy a decirte: lo que puedan enseñarte los demas acaba en si mismo, lo que aprendas por tu cuenta forma parte de ti¨. Haruki Murakami. " El final del mundo y un despiadado pais de las maravillas".
