dissabte, 19 de desembre de 2009

China, sud Guilin










Us vull possar unas quantes fotos mes de Xina sobretot de Guillin on una travessa en barco per el riu Li es una experiencia inolvidable, es una de las parts de la Xina mes representada en totes les pinturas de artistas xinos i realment es una meravella, una sensacio de viatjar per un marc d´ aigua i montanya inolvidable, vaig agafar un barco al riu sense volguer agafar un tour a una agencia de viatges i va esser un grant acert doncs vaig anar amb una colla de xinesos amb els cuals vaig esser la grand atencio, tots es voliem fer una foto amb el occidental jo era la atraccio i vaig disfrutar com un nen, he conegut pocs paisos on la gent sigui tant curiosa com els xinos, qualsevol novetat els maravella, es paren, miren, intentan compendre, ...es una gent que costa entendre, riuen molt poc pero quand els tractes son molts simpatics i curiosos, ha sigut el pais on me he trobat menjant en un restaurant tot sol i mes vegades m,han invitat a seure a la seva taula i compartir el menjar, sense entendre cap paraula d,angles i jo de xino, pero mo he pasat de puta mare i la geltru. Xina es molt grand i amb un mes de visat has de tria on vols anar, la meva intencio era arribar al Tibet pero ara fa molt de fred a mes per els occidentals has de treuret el permis especial per visitar el pais i ho has de fer amb una agencia,vaig intentar comprar el billet de tren directament pero no vaig poguer, no pot anar sol i aixo no surt per meyns de 500 euros, vaig arribar fins a Shangri.la al costat de Tibet, pero al final he decidit deixa aquet indret per una altare ocassio, per el fret i la falta de dies.
Dita del dia "Lo urgente atenta normalmente contra la necesario" "El hombre que no ha visto la gran muralla no es realmente un hombre" Mao Tse Thung.

dimarts, 1 de desembre de 2009

Xina i Corea











Dimarts 1 de Desembre 2009.
Aqui teniu alguns retratos de Corea i la Xina, de Corea haig de di que gracies a la meva amiga Bomi Jong vais poguer probar un menjar delicios, si tenia oportunitat no os ho perdeu, el menjar corea es un pasote, tambe vaig fe uns pinitos a un karaoke, que a Corea es una institucio.
Dita del dia "Un viaje de mil millas comienza con el primer paso" Lao Tse.

dissabte, 28 de novembre de 2009

Xina

Dissapte 28 de Novembre.
Direu, que pasa, que no escriu? doncs el probleme es que a la Xina el meu blog esta bloquejat i no puc entrar.hi, bueno no sols el meu blog, tots els blogs i alguns que altre progame com per exemple el Facebook. Pero per la informatica no hi bloquetjos que pugin, avui al hostal veig un noi que estaba a Facebook amb el seu Mac, ostres!!! com pot esser, i el tipus, un irlandes molt guai ( tots els irlandesos que coneg son un pasote) em dona la sol.lucio, mes de un mes aqui a la Xina i preguntant i demes i no hi habia manera, pero el tipus em diu possat a "ninjacloak.com " que es un servidor que no coneix les barreres arreu del mon, aixi que ja ho sabeu si algun dia teniu algun probleme feu servir aquet servidor a qualsevol lloc del mon i entrereu a tot arreu. Facil no? si quand ho saps si pero ha sigut per a mi una novetat.
Be, fotos tampoc en puc possar pero portu un mes aqui a la Xina i el dia 2 de desembre haig de marxar dons tinc la visa que caduca. El meu itinerari ha sigut el seguent: Beijing, Xi.an, Kunming, Dali, Lijiang, Guilin i ara que estic a Guangzhou (antic Canton). Han sigut un dies de mots km. en tren, bus, avio i altres, la Xina es molt grand, inmense, jo ara que portu un dies us recomenu el sud de la Xina, la provincia de Yunan i Guilin, Beijing i Xi.an, molt coneguts jo no he trobat res especial, tret de algun parc i la Gran Muralla a Beijing i tambe el estadi olimpic, Beijing es una ciutat triste, em recorde a les ciutats de la antiga Republica Democratica Alemana, Xi.an els guerrers mes fama que res, en cambi el sud es mes rural i ha sigut un autentic decubriment i la gent una altre aconteixement, al principi coste de entrarhi pero despres son molt simpatics, solsament que son diferents, semblent seriosos pero al contrari, gent molt afable sobretot als pobles i ciutats petites. Guilin es un pasote, Lijiang es una de les ciutats mes impressionants que he vist a la meva vida, meravellosa, increiblement bonique, a mi em recoredaba a Cuzco (Peru) una altre ciutat que em fascine. Be, podriem estar hores i hores parlant de aquet grandios pais, de les costums, tant diferentes a les nostres, per exemple aqui es menjar tot lo que te cuatre potes, o millot tot lo que es mou, he vist per menjar serpent, gossus, bichus de totes menes, ... no se escape ningu, a mes de una quantitat de vegetals que fan una mezcla increible. Tambe aqui es una instutucio els gargalls, si tal com sona, el "escupitajo" en castella, "spiting" en angles, he viscut cirscuntancies ben be curioses, pero aqui ves al tanto on poses els peus doncs esta tot ple de ... no es tallen per res. Per exemple anabe un die amb bus i el del costat va comenzar a fer el demarrer per "arrancar" i al final va "arranca" em mire i em demana permis per possarse al costat de al finestre, jo tenia aquet lloc, molt amablement li cedeixo el lloc i obre la finestre de bus i ... hala, gargallot per la finestre !!! i aqui no passe res.
Be, un pais de mes de mil millions de habitants, un mercat que esta pujant dia a dia, a Beijing he vist mes cotxes de clase alta que a Barcelona, edificis en contruccio un tou, la gent ara nomes vol que fer diners, fins ara era pecat pero ara tot val per fe diners, els banc donen diners i la gent compre segones i terceres residencias, els preus en els ultims anys se han multiplicat i el consum creix a un ritme vertiginos, els bancs donen diners facils i la gent al veure el boom inmobiliari i la puja dels inmobles no pare de comprar (us recorde a algun altre pais aquesta situacio). De totes maneres hi ha diferentes xinas, la des les ciutats i la dels pobles que son realment gent molt pobre, aqui nomes hi trobes que canalla i gent grand, els joves van a la ciutat a treballar per qualsevol preu i tot fa bulli l,olla, es un pais tant grant amb un mercat de tante gent que sempre hi ha algu dispossat a comprar, atencio, penedesens, els xinos comences a veure vi, ja hi ha algunes marques franceses aqui establertes i estan triunfant, Xina, sense duptes es la proxima primera potencia mundial, sino ja ho es, sino ja heu vist els jocs olimpics que han fet i veurem l,any que ve la expo de Shangai, per cert en van dir que feien una carretere i vam moure tot un teatre sencer mes de 60 metres (sense desmontar.lo) perque tenia que pasar la carretera, aixo es Xina, aqui no hi ha res impossible.
Be, continuare i mirare de possar alguna que altre foto. Ara son les tantes de la nit i m,en vaig a clapar.
Dita del dia " ....la estupidez es droga dura de la que siempre me estoy quitando" Basta ya!. Dr. Deseo.

diumenge, 1 de novembre de 2009

Sayonara Japo

Diumenge 1 de Novembre 2009.
Japo es un pais que m'ha fascinat, es un pais sorprenent i que recomeno coneixe, jo diria que es un pais endrecat, force endrecat, on amb una superficie no gaire grosse i viu una gran quantitat de gent, potser si no fos aixi seria un cacao, es un pais que te fama de car i potser si que ho es, pero sabentse moure no es aixi, per exemple jo dormia en hostels amb lliteres per 19 euros dia, un billet de metro val 1.5 euros, viatjar amb el tren bala Tokyo / Kyoto (2.30 hores) uns 90 euros, amb autobus el mateix trajecte,, 8 hores, 40 euros, un dinar normal 7 euros, un onzen (spa japones) 20 euros, llogar una bici 3 euros dia, una cervesa 3 euros, etc. potser el transport es lo mes car, per aixo es recomanable compra el Japan raill pass que nomes es pot fer fora del pais i et dona via lliure a quasibe tot el sistema ferroviari japones que es bonissim. Jo he fet un recorregut bastant tradicional, Tokyo, Nico, Kyoto, Nara i Osaka que es pot fe en dues setmanes, Tokyo me ha impressionat per la ciutat en si, es una ciutat que te multitud de llocs per anar jo he vist Akihabara on hi ha las famosas Lolitas, manga, ordinadors,etc. per estarhi un mati i al.lucinar. Odaiba una illa que vas en barco i per passejar. Shibuya, soroll i marxe tot el dia, amb la famosa estatua de Hachico i un creument de carrers que sempre esta ple de gent vestida a la ultima moda, te hi pots passar un bon rato veint que els japos marcan moda a tot el mon (a mi en recordaba el "look" dels Tokyo Hotel, famos per tots els teenagers). El palau imperial, uns jardins impressionants. El barri de Ueno, Ginza on hi ha les botiges mes cares junt amb Roppongi. El mercat del peix (llevarse molt demati) i on Isabel Coixet ha filmat el seu ultim film. No perdres ana a un onzen, que es un spa tipic japones, ells tenent passio per aquestes experiencies i per un oriental es algo sorprenent i agradable ( al principi trobarte totalment despollat al mitgh de tante gent fa una mique de corte pero rapit t,acostumes i ja no t,enrecordes que portes la "pelleringue" al aire), i molts llocs mes que podem allargar l,estancia tant com vulguis. Lo que si voldria destacar son els jardins, son una concepcio nova que no conexier i que donen una sensacio de tranquilitat terrible, nomes te la pega que sempre estan plens de gent i no pots trobar un reco per estar una mique sol i tambe recomanar el menjar, a veure, a molts llocs del mon es menjar per viure, aqui el menjar es una institucio, un sopar pot durar varies hores, amb van portant plats i plats i tots sons gustos nous, a mi m,agradat molt, tambe he notat que he cambiat el olor del cos despres de unes setmanas aqui, be, quand arribes al vespre volguis o no, les aixelles fan una miquete de podor, (els coneguts "sobaquillos") jo noto que no faig la mateixe "olor" corporal, sense dupte son lo que menjem ...
Despres tens las ciutats de Kyoto y Nara, molts temples, Osaka, a mi me ha semblat especial, no tant com Tokyo pero te el barri de Namba que sembla que estiguis en una pelicula futurista i de nit amb tantes llums, et sens com transportat, increible.
La gent, supereducada, si preguntes quelcom i no ho sabem lo mes normal es que es parin i ho preguntin a altre gent per ajudarte, increible !!! Japo es un dels paisos mes segurs que he visitat, pots perdre qualsevol cosa i te la tornaran, els caixers estan al aire lliure sense cap tipus de proteccio (ull no tots funcionen amb tarjetes foraneas) nomes a vegades es una mique dificil orientarse doncs no trobes cartells en angles i aqui molt poque gent parla angles.
Tambe hi moltes curiossitats com els lavabos, la majoria tenent un sortido que quant acabas el netegen el "ojete" amb aigua calenta, freda, lo que volguis, ostres es un gustaso, es molt net i agrait. Maquines que per el carre et neteigen les ulleres, a tot arreu, com a publicitat et regalen mocadors de paper. No es pot fumar per el carrer, hi ha llocs especials per fumar .. Es extrany pero a Japo tot esta net, i aixo que no trobes ni una sola papelere per el carrer, pero et fa una cosa llensa algo a terra.
Finalment diriq que Japo es un pais molt organitzat, ells se senten be amb una estructura bastant ferrea, els hi agrade el ordre i aqui tot esta ordenat i amb jerarquias, els hi agrada aquet sistema, poc joc a la improvitsacio.
En fi i j'acabo, ara marxu cap Beijing, amb una parada de una setmana a Corea, ja anire informant.
Avui no hi ha fotos doncs no las puc baixar. Salut i pau.
Dita del dia "Cada cosa tiene su belleza, pero no cada uno puede verla". Popular

divendres, 23 d’octubre de 2009

Tokyo y Kyoto

El tren bala japones.
Manga per tot arreu, mes que una aficio es una adiccio.
Amb la Sachico la meva amiga de Tokyo.
>




El meu aniversari a Kyoto amb dos barcelonins bufant l,espelma.
 Gheisas a Kyoto.
 Las Lolitas a Tokyo




Divendres 23 d.octubre 2009.
Despres de 6 dies a Tokyo, he agafat un bus de nit, 8 hores, i me he plantat a Kyoto una ciutat impressionant, amb una gran quantitat de temples i que es mereix una visita, portu tres dies aqui, dormu a un hostel per 19 euros al dia, he llogat una bici i em dedico a tombar per coneixer la infinitat de temples que hi ha. Si Tokyo impressiona com a ciutat Kyoto es una meravella culturalment, trobes gheisas, un temples espectaculars, uns jardins zen que aporten una nova visio de la armonia, per lo meyns a mi, a mes he estat de sort que el dia 22 d,octubre es celebra un festival anual que es de les festes mes groses de la ciutat, fins ara he visitat tambe Nico, amb el tren bala japones, i Kurama una petite ciutat a mitja hora de Kioto. Veureu que inclos vaig bufar les espelmes el dia del meu aniversari amb el Victor i Carles, al final vam anar a dormir a les quatre de la matinada, habentli fotut una bona trompada al sake japones, un bon aniversari.
Dita del dia "Amo del que saps, esclau de lo que parles" Carles.

divendres, 16 d’octubre de 2009

Arigato Japan







Dos tarragonins amb el doble del "Fary" japones.


La estatua de la gosa Hachiko.

Divendres 16 d,octubre de 2009.
Dons despres de 7 hores de vol, Luala Lumpur - Tokyo, he arribat al aeroport de Narita, a les 7 del mati, habia reservat un hostel per internet i amb el metro he arribat preguntant sense complicacions, el vol amb Malasian Airlines ha costas 250 euros i el hostel em costa un llit compartit amb llitera, 20 euros dia, el hostel es diu Sakura Hostel al barri de Asakusa. Lo mes curios que mentres buscaba el hostel vaig trobarme amb gent de Tarragona i que treballen a la Caixa Tarragona, vam anar a sopar i alla vam trobar el doble del Fary.
Tokyo es impressionant, porto dos dies i la ciutat m,ha fotut un flaig, realment combina la modernitat amb el passat, la gent es superamable, potser la trobu cara comparat d,on vinc pero buscant trobes preus semblants a Barcelona. Aqui en veiu amb la estatua de la gosa Hachiko al barri de Shibuya que es com el Times Square de Tokyo, es una estatua molt famosa i la historia es de un professor que el 1920 anabe cada dia a la tarde a Shibuya a donar de menjar a la gosse i aquesta l,esperabe cada die. Cinc anys despres el mestre va morir i el gos va continuant esperant.lo cada die per veurol fins 11 anys despres quand tambe es va morir, el pobre gos no va esser oblidat per els ciudatans que li van construir la estatua.
Dita del dia " ....sera nuestro mejor amigo por siempre, siempre, siempre ". R.Kypling.

Teri makasih Indonesia








Divendres 16 de Octubre
"Gracies Indonesia". despres de un mes he deixat aquet impressionant pais, s,ha acacat el visat, he tingut que pagar una multa de 20 euros per pasarme un dia, i he tingut que marxar, realment un mes es poquissim per aquet inmes pais de mes de 3.000 illes, un pais totalment recomanable i que tothom tindra la seva ruta per gaudi i explicar, tambe podia renovar el visat pagant uns 100 euros pero en semblava excessiu o sortir i torna a entrar, lo que he fet he volat fins a Kuala Lumpur, alla he dormit una nit i la seguent he volat cap Tokyo, vull un cambi d,aires, despres de quasi tres mesus per el sud.est asiatic en toca cambia.
Dita del dia "Lo que estudio lo conozco, lo que hago lo se." Lao Tse.

dijous, 8 d’octubre de 2009

Tulamben . Barco Liberty




Jueves 8 d,Octubre de 2009.
Avui amb els meus companys Carlos "Bascu" i Monica hem fet diving al nord de la illa de Bali, hem fet dos divings molt divertits dintre del barco de la Army USA Liberty que van enfonsar els japonesos a la segona guerra mondial, realment impressionant passejar per dintre el vaixell que ja esta ple de coral i peixos, a la tarde en diuen que el Bascu li ha demanat per CASSARSE a la Moni sota el aigua i que aquesta ha dit que si, realment quand la parella mo ha dit ha sigut emocionant, enhorabona per els dos i que siguin molt felisus i que menjin perdius !!!. Despres a la tarde hem estat a uns preparatius per una boda de una parella on, la gent superamable, em menjat, begut, rigut e inclos hem ballat,... un dia de pebrots.
Dita del dia: " Las cosas son asi y los pimientos son asaos" Carlos "Bascu".