dijous, 8 d’abril de 2010

Llac Victoria (2)



Camarera descansant.
Sortida de sol al arribar a port (Bukova/Llac Victoria).

Minifalda amb tallatge especial perque els hi capiga el tros de cul que tenent aquestes negres, la meva amiga Paz me ho va di.

Bismark Rock en el Llac Victoria.

El Barco Victoria que fa la travesia desde Mwanza a Bukoba.

Dissapte 17 abril 2010.
Avui us escric desde Kampala / Uganda, al final despres de consultar i degut a que el transport no funciona gaire be, plujes i que tira cap el sud es passa aprop de diferentes fronteres on hi ha hagut alguns atracaments a busus (forntere de Congo, Burundi) i demes he decidit tirar cap el nort i entrar a Uganda. La capital Kampala es un caos de gent motos, venedors, minibuses, un anar i venir constant de gent, increible, aquet pais despres de la caiguda del cruel Idi Amin semble que visqui una prosperitat inusual per aquestes terres.#
He arribat aqui despres de agafar un ferry i travessar el Llac Victoria, es emocionant una nit sensere en que vaig agafar 2 clase, si hu arribo a sapiguer agafir 1 ra., ostres 6 persones durmint en un espai petit amb una pudo de peus terrible, sort que vaig troba una noia de la India i la vam fe petar fins tard, aixi ho volia doncs a veure si m,agafaba son i quand entraba al camarot m,adormia rapit.
La frontere amb Uganda, be sense problemes, el bus para i espere que tothom faigi el papeleo necessari i despres continua, pages 50 dolars i endavant, ull un altre vegade no volem billets de dolar de abans del 2003, estant escarmentats doncs ni ha un tou de falsos, la solucio, no els agafem ningu, ni els bancs. Me ha allotjat al hotel Aponye, molt be per uns 15 euros dia, intento anar a les Catarates Mulfond, al nord pero en demanen 500 dolars per dos dies, jo els hi dic que en possin en un grup, pero no hi ha manera, semble que en aquet moment no hi ha gaire turisme i la veritat que els safaris son cars si has de llogar tu sol tote la infraestructura.
Dita del dia: ' El dessert t,ensenya que hi una cosa que pots estimar mes i dessitjar mes que una dona, el aigua'. Dita del Africa Sahariana.

Llac Victoria (Mwanza)




Dijous 8 d' abril 2010.
Per fi, he arribat a Mwanza a les portes del llac Victoria, me ha costat un tou de hores en bus, el maleit tren no funciona, com quasibe tot aqui, no funciona, Africa es aixi, tot es imprevisible, no pots fer plans perque tot s,improvisa, no hi res que sigui segur pero si saps trobar lo possitiu de tot aquet merde, si no t,engoixes i disfrutes de tot aquet enronou es un continent meravellos.
Doncs desde que vaig sortir de Mikumi he parat a Dodoma (capital de Tanzania) res en especial, es una ciutat nova feta al centre del pais per possar.hi el poder politic quand quasibe tot passa a Dar, despres vaig para a Tabora i per fi he arribat a Mwanza on he vist per primer cop el Llac Victoria, aquet es el segon llac mes grand del mon i es on neix el riu Nil, realment es impressionat i emociona veure aqueste meravella de la naturalessa i pensa que aqui neix el riu mes important d'Africa fa que et sentis en un lloc especial, penses que aqui comenza a correr el aigua que despres confluira a Etiopia els dos Nils, el Blau i el Blanc, pasara a Egipte, Assuan, El Cairo i anira a parar al Mar Mediterrani a Alexandria i donara vida a tots el llocs per on pasa . Speke el explorador angles va esser el primer europeo que va veure aquet llac a l,any 1858, i fa formular la idea de que aqui neix el riu, al principi de tot va provoca molte polemica fins que un altre explorador Burton ho va confirma, i de tot aixo nomes fa que 150 anys ... quasi be res.
Aqui ara vull agafa un ferry que va fins Bukova, pero no surt cada dia i tampoc se sap segur si surt !!! aixi que haure de esperar, fa mes de una setmana que no veig cap mzungu (blanc), veig que la ruta que he triat realment no la segueix el turisme tradicional, aqui per exemple els trajectes en bus son molt lents, la carretera no esta asfaltade i per fer 300 km. trigo unes 10 horas, ara que es un pasote el viatge en el bus, es un espectacle, gent i mes gent, penses ja esta no hi cap mes gent, dons si encara hi cap mes i no pares de saltar i botre, sur el bus de la estacio amb les places justes, la policia vigila que no hagi gent de mes, pero nomes ha sortir de la estacio de bus ja para i comenza a recollir mes gent, aqui el amo es el ajudant, es el que decideix qui puja i qui no puja, tambe el preu que fara paga a tot aquell que va dintre, fas una estoneta i et trobes un control de policia, el bus ple fins als topes, gent dreta, estirada, pollastres, platanos, nens, bosses i mes bosses i dius aqui ja no passem, entre el policia, primer un i fa que no amb el cap, mentrestant ja han baixat uns quands i fan el despistat per les rodalies, despres pujar un segon policia i lo mateix, el ajudant parlant amb el poli de mes graduacio, fent una gran explicacio i veus que es van apartant cap un lloc on no els veigint, al cap de un rato, aixo pot dura 30 minuts, ja tornan a sorti i tot solucionat, tothom puja al bus i a continua fins la proxima ... Es bo tambe quand el chofer ha de fer pis, para i tothom a pixar, ah! aixo si els homes tots a la banda esquerra del cami i les dones a la banda dreta i no te equivoquis .. a vegades es per riure .. Un dia va entrar una noia de uns 15 anys amb un nen de dies, molt petit, el nen tenia gana i es va possar a plorar, ella es treu el pit i li dona de mama, es curios pero els nens recien nascuts son blanquets, no dirias que son negres, en cambi tenent uns collons supernegres, a mi en va soptat.
Aqui os posso alguns retratus del bus i del llac Victoria. Salut i pau.
Dita del dia "Cuando lo hayas encontrado, anotalo." Dickens.

dijous, 1 d’abril de 2010

Mikumi 2.

Preparant el dinar.

La tertulia de la tarde sote un arbre.
Pacita,la meva amiga madrilenya de Mikumi.

Dita del dia: "Comer bien, dormir bien, ir donde se desea,permanecer donde interese, no quejarse nunca y sobretodo huir como la peste de los principales monumentos de la ciudad." Jules Renard.
Dita de Pacita " No hay nada que un blanco no rompa, que no pueda arreglar un africano, ni nada que un blanco fabrique que no pueda estropear un africano"

dilluns, 29 de març de 2010

Mikumi. Centre Tanzania

Dilluns 29 marc 2010.
Avui us escric desde Mikumi,un poblet cap el centre de Tanzania,es un creument de carreteres i hi ha molts bars, musica, camions i tot lo que comporta que els homes que portent molts dies a la carretera esperent trobar a un lloc on parant per descansar. Estic aqui per veure si puc visitar el MIkumi National Park, que no es tant conegut com els parcs del nort de Tanzania pero que tothom en recomana,per exemple venint amb el bus ja he vist un tou de elefants, gifafes, monos,etc. es emocionant veure els animals en llibertat total. Estic allojat al Genesis Motel que despres de negociar i mirar diveros llocs es on m,he quedat, ara es temporada baixa i pots regatajar els preus doncs no hi ha ningu, a mes es la temporada de pluges i cada die plou una mique i el ambient es molt mes fresc que a Dar. Estic esperant trobar un grupet per veure si ens ajumten i en surt mes be de preu, pero mentrestant he conegut una madrilenya que esta en un projecte contra el Sida y que esta encantada de poguer parlar castella i jo de que ella en porti per el poble, ahi per exemple vaig anar a misa amb la seva amiga Mary,la tipica negre gorda i culona, pero supersimpatica i xarraira com la que mes, una misa cristiana que va dura quasibe dues hores, jo vaig marchar abans de acaba pero que era impressionant, molta gent,canalla, i un coru de quasibe 100 persones que cantaban ballabant i no paraban de moures, realment era emotiu com aquesta gent cel.lebre las mises, arriben quasibe a un extasi col.lectiu i jo mentrestant pensaba en el dit kikuyo que diu ! abans els negres teniem les terres i els blancs la biblia, avui els blancs tenent les terres i els negres tenim la biblia !!!. Aqui predomine le etnia kikuyo que va esser d,on van sortir els anys 60 els moviment mau-mau,que jo recordo de petit sortia a les noticies del NO-Do com un moviment sanguinari de uns negres esboxarrats contra un colonos blancs que veniem al Africa a ensenyar i colonitzar un continent atrassat (????). Aquet moviment va esser el comenzament de lo que despues seria la independencia de Tanzania i Kenya i realment va costar moltes vides, com tants altres moviments revolucionaris.
Com deia per coincidencias he conegut aqui a la Paz, una madrilenya que porta un lodge i que esta encantada de parlar castella amb mi, i jo mes amb ella doncs en pose al corrent de moltes historietes d,aquet poblet, es la unica blanca que viu aqui i esta treballant tambe en un projecte contra el Sida, aqui es terrible la mortalitat que provoca el Sida y la malaria, sobretot en la canalla, a vegades costa entendre com un poble pot esta tant putejat com aquet, una gent meravellosa i que pateix en silenci unes de les pandemies mes grands del mon en ple segle XXI.
Avui al mati he sortit a correr per la sabana i he disfrutat com un camell, llastima que no he vist cap lleo que si no haguesim fet carreres.
Dita del dia * Hace mas dano una palabra con la lengua que una mordedura con los dientes". Proverbi suahili.

dilluns, 22 de març de 2010

Dar i Zanzibar (2)














Aqui van algunes fotos que no habia pogut possar abans.

diumenge, 21 de març de 2010

Dar Es Salaam i Zanzibar

Diumenge 21 de marc 2010
Jambo. Ja estic a Tanzania, vaig arribar Dar amb el vol de Egiptair perfecte, a les 5 del mati aterrisaba a Dar, encara era fosc, vaig intenta cuadra amb unes ingleses pero elles ananbent a una altre part de la ciutat, fosc i negre vaig preferir agafar un taxi que despres de negocia en va cobra 15 USD. El primer xoc, al arribar a la frontera vaig a anar a fer la Visa, 50 USD, i al pagar portaba un billet de 100 USD i no m,el van agafar perque era d,abans del any 2000, aixo que atencio si veniu a Tanzania porteu billets nous de Dolar, sino no els volen, una altre opcio es porta euros pero aleshores tenia que pagar 50 euros, (molt mes car), al final despres de un bon rato en vaig trobar un de nou i en van fe la visa, al banc els he pogut cambiar pero a un cambi, despres de un estira i afluixe, una mique mes petit. Be, amb el taxi cap el hotel Jambo Inn. 20 dolars i bastant basic, vaig arribar sobre les 6 i vaig tingue que espera un ratet fins que obriguesin el hotel, vaig veure com es despertaba la ciutat, tot fosc i es anabe fen de dia, bastante gent dormint al carrer i a les portes dels comercs, i a la hora de obrir algun que altre cop de basto perque els recients despertat marxesin, Dar no es una ciutat gaire segura i s,ha de anar al tanto, sobretot de nit. Em vaig quedar tres nits a Dar, vaig a annar a veure el mercat de peix, sino els veus sents l,olor i el pots identificar rapidament i despres el diumenge al futbol a veure un partit de futbol, el Simba de Dar (Els lleons de Dar) contra un altre, un espectacle, era la final i el camp a tope, la gent ballant, cantant tot el rato, vaig marxar una mique abans de que acabes el partit doncs els dala-dala van a tope i es com una llauna de sardines. La ciutat no te gaires coses interessants, i al cap de tres dies agafo el ferry i cap a Zanzibar, 35 USD i dues hores de ferry, pero quin ferry, allo nomes sortir es comence a moure com una atraccio de fires, pero cap problema al moment surt un empleat de la companya i done una bosse de plastic a cada un per si has de ... Al rato ja comenzo a veure gent marejada, blanca com una patena, bueno no els negres quand es maregen continuen negres, no cambien, pero el enronou era enorme, pero tothom aguantan lo que toqui.
Arribo a Stone Town, i es un pasote, quine ciutat, carrers estrets, i es un meravella perdet per aquets carrers, fa una calor agobiant, pero pasejant per aquets carrers no la sents tant, et trobes com a transportat a varis segles endarrera, es un goig passejar per aqui, canalla, cases espectaculars (fetes pols) i gent, molte gent al carrer, de pronte et sur un sr. amb un burro o unes dones amb la sharia (mocado tapantse la care) pero guapissimes amb els ulls pintats i els brazos tambe, amb uns dibuixos de henna preciosos, ostres a mi en semble que estic vivint al temps de Simbad el Marino, es collonut perdet per aquets racons i ara no hi ha gaire turisme es temporada baixa, tothom et salud (Jambo, Hakari, etc..) es com si tot fos una gran familia, les cases es comuniquen, els nens entren i surten, la gent dorm al carre a la nit doncs fa molte calor, i tot amb una sensacio de pau inmensa.
Un altre dia agafor un dala-dala i cap el est on en diuen que hi ha boniques platges pero tot son resorts tot inclos i amb la pulsereta, bah!!! aixo no es per a mi, vaig coneixe a una vallisoletana, Tamara, que portaba un resort d,aquets desde feie tres anys, ostres va esser curios doncs veig dos gossus (els musulmans consideren els gossus impurs i a la illa no ni ha) i en vaip posar a jugar amb ells, i aixi es com vaig coneixe la Tamara, vam fe une cervesa i em va explicar bastant de la illa.
Doncs com els est no es per a mi cap el nort que es mes frestec i he estat tres dies a Nwingi, una platge maque amb unes postes de sol tremendes, barato, cervessa i aquets musulmans que fumen com la ximenea del Uniland, dormia a Jambo Brotters per tambe 20 USD dia i ara tornu a Stone Town on hi vull estar uns quands dies. Ah! el mati he descobert algo que em fascine, a les 5 del mati ja esta el muecin tocant els pebrots i cantant desde les mesquites perque tothom s,enrecordi de resar, despres de resar cap a les 5.30 vaig cap le platge de ponent i es impressionant, un mon de gent corrent i fen esport, desde les hores cada die al mati vaig allar a correr un ratet, ostres, gent de totes les edats i mides, les noies amb el mocador, els homes amb grups que van corrent i cantant, a vegades m,ajunto amb ells i es emocionant, totalment recomanble de veure aqueste marea humana de gent corrent, ara enten perque totes les carreres de resistencia les guanyen o els kenyatas, etiopes o de Tanzania, hi ha tanta gent corrent que han de sortir gent bone per tot arreu. Salut i pau.

Dita del dia ! Hakuma matata. en suahili ... fora problemes!!!.

dimecres, 10 de març de 2010

On the road, again.









Dimecres 10 de Marc 2008.
Dons si " a la carretera una altre vegade", despres de quasibe tres mesos despres de l´arribada a casa, arribada que ha sigut meyns dura de lo esperat si he de se sincer, em semblava que arrivaba a una ciutat extranya,amb molt de fred, pero el Nadal, les cel.lebracions familiars, les retrovades amb els amics tot feia pensar que deseguida tornaria a esser el meu lloc, se habian acabat els matins que et llevabas i no sabias que farias aquell dia, qui conexerias, que et passaria, i tornaba el dia a dia, el que tot esta escrit, el que se supose que has de fe i encaixa perfectament amb la vida diaria.
Pero jo ja ho tenia en ment, una volta al mon sense pasar per Africa, per a mi un continent que cada vegade que he anat me atreu mes, no era lo que volia. Africa es un continent que tenim a la vora i on avui encara es possible viure l´aventura i cap alla m´en vaig.
Dema agafo un vol amb Egytair cap Dar Es Salaam (Tanzania) via Cairo, 388 euros anada i com sempre sense billet de tornada, (ostres quin pasote viatjar sense billet de tornada), no se quand de temps estare per alla ni quine ruta fare, els acontexeiments en marcaran el cami, gracies al meu amic Josep dels Fondistes que m´ha donat unes bones ideas (ell es un amant de l´Africa on ha viatjat moltes vegades) aixi en un principi despres de Dar vull anar a Zanzibar (la illa de les especies) i despres, veurem si funciona el tren, agafar el tren fins a Kigomi i alla el vaixel per creua tot el Llac Tanganika i entrar a Zambia, pero ja veurem, tot depend de ...
Dita del dia:"Quien ha visto el mundo no esta vacio de sentido". Proverbi de los nyamwezy (Africa Oriental).

dijous, 14 de gener de 2010

Koh Samet (Thailand) i La Tornada.









Dijous 14 Gener de 2010.
Avui ja us escric desde casa, he tornat, al final he decidit pasar el Nadal a casa, la familia tambe crida i he arribat el dia 20, he passat els ultims 20 dies del viatge a Kot Samet, una illa a cuatre hores en bus de Bangkog i una hora amb barco. Allo es tambe un paradis, sol, platge,menjar, correr..., volia anar a Camboja pero vaig pensar que potser era millor no tantes hores en bus i passar els ultims dies de relax en una illa petite, on al final conexia a tothom i que, repeteixo, era com el paradis.
Ara desde casa estic aterrisant, veiem la familia, amics, companys i demes, possante al dia de tot e intentar tornar a agafar el ritme, no se encara que fare, encara estic una mique en un nubol pero aixo si content de tot lo que he viscut i he conegut, tot el que he apres, el que he viscut, el que he sentit mentres seguia el meu somni ningu mo ho podra treure.
Torno a esta a casa, la vida continua, jo estic content i lo que fare, ja ho veurem, i si no com diu el vell blus de Cannet Head ¨On the road, again¨. I una ultima cosa, si algu te ganes de fer un viatge aixi nomes un consell, QUE NO HO DUPTI, QUE HO FAIGI. El mon es meravellos i esta aqui perque el coneguem.

Dita del dia "Recuerda bien lo que voy a decirte: lo que puedan enseñarte los demas acaba en si mismo, lo que aprendas por tu cuenta forma parte de ti¨. Haruki Murakami. " El final del mundo y un despiadado pais de las maravillas".