dissabte, 28 de febrer del 2009

Entro a Nicaragua

Hola, dissapte 28 de Febrer de 2009.

Us explico que vaig marxar de La Fortuna, sense poguer veure el ditxos volca Arenal, cada dia nuvol, el mati ploure i la tarde novol, be en fi, agafo el bus i cap a Liberia, paso per tot el llac Arenal, una meravella, una natura exhuberant i els monos i altres animals que els veies desde el bus. Pero tambe molts hotels, hostals, restaurants i demes, quasibe tots de extrangers i on hi treballan bastants nicas )nicaraguenses) i aqui ve el cas, hi ha una mique de pique entre nicas i ticos (Costa Rica= uns diuem que si son per culpa de que el nort de Costa Rica, el Guajanate, abans ere de Nicaragua i es va separar per forma part de C.R. o, jo crec mes aixo, que hi ha molts emigrant nicas a Costa Rica, que fan les feines mes baixes i per uns salaris mes baixos, i les males llengues diuen que prenent puestos de trebal al nascuts aqui, quand a la hora de la veritat ningu vol les feines que fan aqueste gent, us sona algo a vossaltres aixo ... no es semblant a algo que esta pasant al nostre pais ...

Be, doncs en vaig quedar dos dias a Liberaria, hostal la Posta 12 dolars per nit, regular i a correr cada dia al mati, i despres agafaba el bus i a visitar uns poblets d´aqui la vora, vaig anar a unas aigues termals acollonants, vaig esta un mati en remull amb aigua calenta i vaig sorti arrugat com un poll.

I despres la entrada a Nicaragua, un mique caos, una cua de camions que es veu que registren perque troben droga, la frontera colapsada, la gent corrent de un puesto cap l,altre, espentes i demes, be, pero vaig pagar els 8 dolars de taxes i entro a Nicaragua, ostres un altre mon, molt mes pobre i la gent es diferente, ja ho explicare mes endavant.

Be, doncs vaig anar a San Juan del Sur, un poblet amb una platge de pebrots, pero tote plena de medusas aixi que ningu es banyaba, alla vaig coneixe dues vascas i van buscar allotjament junts, vam pasa tote l´estona parlant i portaben un cigarret del seu pais que es vam fumar veien el "sunset", vaige el millor de la meva vida, quina cose mes maque, despres ens van despedir, elles estaben fen les probes de psicologia i ananben a treballar un parell de meses a Masaya i jo cap la illa de Ometepe.

Aqueste illa esta dintre del llac Nicaragua, un llac inmens amb unes onades que semblent un mar, vaig agagar el ferry i dos dias a la ille, que es molt tranqui pero per el meu gust mase turistica, tambe lectura, ipod i correr. He conegut una parella de australians que m´han donat molte informacio sobre Australia, jo els he donat de America del Sur, gent molt amable i vaig millorant el meu angles.

Avui he arribat a Granada, i estic enviant un correo a una gent que vaig coneixe al avio a Miami a veure si respont, tambe vaig enviar algun couchsourfing pero ningu ha respos per el moment.

Perdoneu pero a aquet ciber no puc posar fotos, pero os prometo que en la proxima hi haura mes fotos.

Frase del dia "La vida es allo que pase mentres un pensa que fe amb ella " Jhon Lennon.

dilluns, 23 de febrer del 2009

La Fortuna i Volcan arenal.






Dilluns 22 de Feb. 09.

Hola amics, us explico una mique el meu recorregut despres del ultim escrit, con us deia m´en vaig anar a San Jose la capital de Costa Rica, al arribar vaig ana a internet a veure la direccio de la casa on tenia per dormir, quand tinc la direccio agafo un taxi dons era una mique complicat i cap la casa, jo al agafa el taxi li pregunto al taxista, despres de donarli la direccio, quand valdria el viatge, cosa que sempre s´ha de fer i que aqui es costum, el sr. en diu que te taximetre i que lo que marqui el taximetre. ok! em porta a la casa i em dia 5.000 colones, jo ho trobo desmesurat i li dic, i en senyala el taximetre i marcaba aixo, aixi que li pago, pere en va queda una dupte i despres al comentarli a la sra. de casa em diu que el viatge com a maxin val un 2.500 colones, aixi que el malparit en va fotre 2.500 colones de mes, uns 4 euros, es veu que tenent el taximetres trucats i si ets un guiri te l´engatillen, en vaig empipar pero en va tocar perdre una altre vegade no em pasara.

Be, San Jose, vaig esta a la casa cousourfing de la sra. Alexandra i el seu fill Joel, una alemana que esta en el negoci de exportar flors a USA i Canada, la sra. molt amable, jo li rentaba els plats i ella en deixaba dormir a casa seva, i el seu fill, content, en deixaba el seu llit i ell a cambi dormia a una hamaca que per ell resultaba una aventura.

San Jose, un ciutat caotica i lletge, vaig aguantar dos dias i vaig marxar, la sra. ja mo ho va dir, no val res, no cal perdre cap moment, aixo si una gernacio per el carre impressionant, quasibe no pots pasar per les aceres, i a mi a aquestes ciutats tant grans en costa fe contacte, no se com mes gent hi ha menos trobo la manera de coneixa gent, aixi que fastiguexat un dia m´en vaig anar al cine i vaig marxar l, endema.

Bus cap La Fortuna, per veure el volcan Arenal, arribo despres de unas 4 hores i plovent, m´en vaig a dinar i despres a buscar allotjament, al final caig al Gringo´s Pete, un hostel sencill i que costa 4 dolars dia per dormir, i aqui portu 4 dias, al mati surto a corre i a la tarde a dona un tomb, me he fet amic de las noias de la pensio i hem anat a pendre algo per aqui, son las meves ciceronas.

El dissapte em va pasar algo curios, vaig anar a esmorzar despres de corre i habia vist una soda (aqui son els bars populars) que hi habia gent del poble, jo cap alla, al rato ja estaba conversant amb un tal Jesus, conductor de ambulancias, que em va invitar el esmorzar i despres en diu si tinc algo que fe, jo no tenia res que fe, en diu vols venir a donar un tomb doncs tinc varias coses que fe i aixo coneixes, jo al veure que anaba acompanyat per las seves tres filles, dic OK! i m´en vaig amb ell, depres es va apuntar el Luis, una amic seu i ja em veus el Jesus, el Luis, las tres nenes i el Pep en un 4x4 del any de la maria castanya donant tombs per els poblets de aqui la vora, i aqui comenzar lo bo, el Jesus petia de la pressio i a cada bar paraba a pendre una copa de guaro (ron d´aqui), esclar la copa era per la pressio i el Luis que portaba una goma (resaca) del dia abans doncs tampoc li feia un lleig, be, en van invitar a dinar i despres vaig acaba jo conduint el carro, doncs tots dos en portaben mes als peus que al cap, las nenas preocupadas els hi deian que no beguessin mes, etc. ja us ho podeu imaginar, pero jo content doncs vaig conversar amb ells tot el dia em van portar por ahi i un en va comentar que l´endema a un poble d´aqui al costat erent festes i feian "peleas de gallos" ostres aixo a mi en va tocar, sempre les he volgut veure i no he pogut, en va prometre que l´endema en venia a buscar i hi anabem, be, qualsavol se´l creia amb el guaro que portaba al cos.

L´endema a la una del mitgdia estaba al hostel i ve un sr. i pregunta per mi, surtu i era un amic del Luis aficionat a las "peleas de gallos " i em venia a buscar doncs ell hi anaba i si volia anar amb ell, ostres, clar que si, agafo la camera i cap al poble del costat a veure la lluita.

Arribo a la gallera, ostres, ja veureu que nomes he posat una foto, doncs es un espectacle, ara aixo si, jo vaig sorti esquitxat de sang de pollastre, quina cosa mes forte, ara lo mes bo las reaccions de la gent, imagineuvos, un lloc tencat, unas doscentes persones cridant, els pollastres que encara cridem mes, la gent apostant, beven, menjant i cada vegade el guaro fa mes efecte, vaija com una pelicula del Van Dame, pero encara en mes sang, pero sopte que entre tant de soroll i merde, fan una quantitat increible de apostas i no hi ha cap discussio, be, per veure una vegade i no mes, jo per lo meyns no hi tornare, i no hi possu mes fotos doncs se que hi ha canalla que mira aquet blog i no es bo per a ells.

Donc jo continua aqui a veure si vec el volcan pero no hi ha manera, cada dia esta nuvol, no se si marxara avui o dema, i em sembla que en perdere el volca, el meu proxim desti crec que sera Monteverde on hi pensu anar amb barco per el llac Arenal, en sembla que sera mes divertit en barco que en bus, ja us ho explicare.

Salut i pau.

Frase del dia " Depres del 1, ve el 2". la meva mare.

dimecres, 18 de febrer del 2009






Dimarts, 17 de Febrer. HOLA COSTA RICA, ADEU PANAMA

Be, al final ja estic a Costa Rica, us explico, amics, vaig anar cap la Ciutat de David, encara a Panama, em vaig allotjar per tres nits al hostel The purple House, en castella La Casa Morada, 8 dolars dia, be, net, la propietaria es la Andrea una americana, ex.artista de cine, i bastant seria, la veritat que aquets dias he estat improbing el meu angles, americans, australians, holandesos, etc. bueno, tot del genero femeni, me he donat conte que viatje molt mes el genero femeni que el masculi, per cada home que em trobu, veig cuatre dones, si es que jo ho dic jo ... la dona, es mes valente.

Be, donc aqui vaig para en la intencio de anar cap el nort, Bocas del Toro i despres entra a Costa Rica per Puerto Viejo i Limon, pero alla fa uns dias que plou molt, las noticias son que aquestes plujas duraran encara una setmana lo minim, por lo que vaig decidir entrar a Costa Rica per le sur, Paso Canoas, vaig dormi un dia a San Isidro del General, on hi havia una expo, ells li diuen aixi a una especie de Firas de Maig de Vilafranca, on hi habia alguna atraccio de fira bastant original com la que os possu en la foto.

Despres de un viatge en bus, amb molte pols i una carretera sense asfalta, ah, di que la entrada i sortida per la frontera panama.costa rica, cap problema, bastant rapit, per lo que es rapit aqui i sense complicacions, doncs be despres del bus de la pols, vaig arriba a Quepos, per visita el parque naciconal Manuel Antonio, una de les joies de Costa Rica, be avui he estat alla i realment val la pena, monos, castores, serpents, aus de totes menes, i unas platges con las que veieu a las fotos de pabrots, increible, avui he pasat un dia merabellos, pero que be, quina pau, quine aiuga, me he fumat amb una amistat un cigarret i ha sigut un puntas, la veritat que ha estat molt be. Recomenable, ah. aqui a Costa Rica la vida es mes cara que a Panama, estic per exemple al Hostel Sanchez i pago uns 15 dolars/dia, ara que ahi en vaig menjar per sopar una sopa de peix, que ni el Peixerot, de veritat, que bona que estaba.

Be, dema potser marxu cap a San Jose, tinc varis contactes amb el Couhsourfing i potser anire alla.

Continuara ...

Dita del dia ´ Si uno nace martillo, solo le llueven clavos¨ Dita que vaig sentir a Panama.

Salut i pau.

dijous, 12 de febrer del 2009

Indigenes bambera Panama







Dijous 12 Feb. 09

Hola companys, avuis us tornu a escriure desde Panama,despres de estar tres dias al poble de Ipeti, aquet poble es troba al comenzament de la regio de Darien, al orient de Panama i fa frontera amb Colombia, es una regio no gaire recomanable perque es veu que algunas vegades els colombians de las FARC i demes i entren i fan algunes malmeses.

Doncs be com us explicaba el altre dia estaba per anar a la comarca Kuna Yala, on hi ha els indigens Kuna i que son molt visitats, totes les guies en parlent i a tots els hostals hi ha viatges progamats, pero en semblaba una mique turistic i montat, aixi in dia parlant amb un grec que porta bastant de temps aqui em parla de Ipeti, i de una comunitat de donas *com sempre les dones* que tenian un centre de acolliment, vaig mirar a las guies i aquet poblet no sortia per enlloc, dic, ostres aquet es el meu, m'en vaig cap la estacio de autobuses i agafo un bus cap alla, cuatre horas de saltar i brincar i em deix a un pont i en diu que es el cami de la dreta, comenzo a caminar i amb una calor que no podia mes, cada arbre que trobaba em parabe, fins que va pasar una especie de furgoneta de la Matutano i al veure la cara que feia em v a pujar fins el poble, que hi debia haber en total uns tres km.

Aqui vaig preguntar per la comunitat i em vam presenta la Diana, una india aborigen que era el cap de tot allo, ens presentem en diu la meva cabana, nomes ni habia una i jo era el unic turista i em posa una hamaca, i aqui em vaig quedar tres nits, ostres quine pau, ni llum, ni aigua, ni telefon ni res, nomes els indis, la majoria nens i dones, els homes, no vaig acabar de aclarir em van di que estaben fora buscar or al principi del riu, doncs imagineu, cada dia em llevaba em rentaba al riu, corrie i en tornaba a rentar al riu, despres a pescar com veureu amb aquestes fotos, i tiraban el transmall, ostres quin tou de peixos, un peix bonissim que es diu quilapia i que despres era el meu dinar, junt amb uns patacones *platano fregit*.

Ve com veure aqueste tribu viu amb unas cabanas aguantadas per sis pals i que tenent el terre aixecat un metre, a sobre ple de fulles de palma i las parets obertes, alli no hi ha habitacions y en un espai de 30 metres cuadrats hi podem viure fins a una dotzena de persones, els fills *una mitja de 8 fills per dona* i els pares, als cuals tenent un gran respecte.

Al no haberhi llum aqui tot es regeix per el horari solar, aixi que surt el sol, tots a correr, humans, gossos, gallines, galls, monos, aus, etc. i quand es fa de nit, sobre les 7 de la tarde tothom a casa, jo els miraba al vespre per la meva cabana i veia que jugaban a cartes fins a altes horas de la nit i no paraban de riure, vaig pensar, aqui la tv. perque els hi fa falta, per res, els veie supercontents i la canalla, un pasote, tot el rato en feiam compania, era el unic guiri que hi habia i era la novetat, el problema que vaig tenir es que no hi habia aigua embotellada, perque aigua embotellada si ells veuen del riu, i tots el dias nomes podia veure Pepsi.cola, aixi que la tinc una mique avorride.

Doncs be hant estat cuatre dies de pau i tranquilitat, llegir, pescar, ipod, i dormir a la hamaca, avui torno a la city.

Dita de dia> Si me preguntais porque viajo, os dire que se de lo que huyo, pero no os puedo decir lo que busco. Montaigne.

Salut i pau.

Aqueste foto es de la meva cuinera, la seva cunyada i la filla, va se curios perque els hi vaig dir si es voliem posar per una foto, i van di que si i ni corta ni perezoza la cuinera es treu el jersei i ensenya els sostenidors com a simbol de que em portaba i estaba mes bonica!!!!! Jo vaig quedar una mique bocabadat, pero endevant, l,altres dones sempre anabem amb la pelleringa enlaire i ja no els hi feia cas.


dilluns, 9 de febrer del 2009

dilluns 9 feb. 2009,
Be, avui torno a estar a Panama City, estic encara recuperantme doncs tinc els ossus i el cos una mique castigats, ahi a la nit vaig arriba tard al Mamallena,hostel de Panama, i he tingut que dormir amb una hamaca, ja hi habia dormit altres vegades i no es dorm malament, pero aquesta era petite, per lo meyns curta per lo llarg que soc i he tingut que dormi arronsat, i avui ja os ho podeu imaginar ...
Doncs el cap de setmana, vaig ana al interior, a un poble que es diu Capira i despres a una zona molt maque que es diu El Valle, a Capira vaig estar a la festa de una nena que feia 15 anys, aqui com tot sudamerica es celebra molt aixo dels quinze anys y es com la presentacio de nena en societat, es a dir ...ja es dona, i esta para merecer ... Es una ceremonia molt simbolica i segueix tot un proces i despres com sempre una festa amb cervesa, ron i salsa ...No us puc posar cap foto doncs tinc la maquina que no tinc bateria. Despres al diumenge al Valle on em vaig banyar al riu i despres a unas termes de aigua calenta, amb massatge facial inclos per 1 dolar. Ara tinc una cara de nen petit, de tant fina que me ha quedat ...
Al torna amb el bus vaig trobar un tranque, aixo vol di embus, que deu nido mes de 4 horas amb bus i per aixo vaig arriba al hostel tard.
Ara m,acabo de llevar i anire a la estacio de buses, la veritat es que tinc dues opcions i quand sigui alla decidire, o cap a Portobelo o cap Ipeti (indios Kunas(, mecachis aquest signes de puntuacio no n' enganxo cap ...

Be, fins una altre.

Frase del dia
Si una cosa no vols que se sapiguer, no la diguis Napoleon
Salut i pau.

dissabte, 7 de febrer del 2009

fotos panama city









7/02
Continuo a Panama City, aqui tenia algunas fotos del Canal, realment es una obra de ingeniaria, val la pena veuro, es algo que va costar moltes vides i els ingeniers es van trencar el cap.

Despres unas fotos dels popular buses de la city, els diablos rojos antics autobusus americans que feian servir per portar la canalla al col.legi i que aqui els han transformat en un servei public bastant eficient, ni ha a dotzenas i porten unas pintadas i a dins unas ditas que deu nido, aqui tambe teniu un exemple.

I finalment perque veiu com cambia aqueste ciutat una foto del sky line, horroros oi que si, dons si horroros.

Dita del dia, me la va di el sr.Julius, un sr. que vaig estar conversant amb ell tot un mati, jo no tenia res me que fe i a ell li feia compania mentres venia raspaos, els heu de probar, vindre a Panama i no proba un raspao es pecat, doncs al sr. li pregunto, ostras Julios siempre estas contento .... i em respon.
Si un cliente me pisa un callo, me duele, pero el proximo cliente no tiene la culpa de que me duela .

Salut i pau.

dijous, 5 de febrer del 2009

Panama

Bon dia a tothom, be ja he comenzat, perdoneu las faltes d' ortografia, pero jo que escric malament el catala i els signes de puntuacio d' aquet pais que no conec, un podeu fe el carrec.
Be com un deia ja estic al hostal de Panama City, Mamallena, es diu i avui he dormit amb una habitacio amb una pudo de tigre que deu nido, erem unas 12 persones, pero anaba tant cansat que he dormit com un pollet, un tou de hores, el viatge amb avio du, una nit dormint a terra a Heatrow/London i moltes hores d' avio i ademes ja conexeu els aeroports, tots molt impersonals i nomes tenen una cosa bona, que tenen avions per fotre el camp. A Miami vaig coneixe una noia de Lugo i una italiana que anabant de cooperants a Nicaragua, ens vam intercanbia els correus i quand estigui per alla les anire a veure i aqui tenia una noia del cousorfing esperant al aeroport pero no vaig pogue anar a casa seva dons la te plena de altres couchsourfings, be, no tot pot sortir totalment correcte...

Ara sortire a veure una mique la city, ahi al vespre em va sembla, la veritat, lletge e insegura, i amb unas zonas que semblan Diagonal.Mar, uns gratacels impresionants i aixo significa especulacio i demes, nossaltres a Catalunya tambe en sabem de aixo ...

Avui ni hi ha foto, no tinc la camera aqui, aixi que esperarem un altre moment, de totes maneres nomes en tinc una de nova i es de un avio, aixi que tampoc la posare.

Un altre cosa, quedo sorpres de la quantitat de gen que em segueis, els correos que tinc, i una especialment que em va donar una carta per obrir al avio que em va deixar amb els ulls mullats, amb aquesta persona ja la contestare a solas.

D ONT WORRIES, BE HAPPY.

Salut i pau.