dissabte, 28 de febrer del 2009

Entro a Nicaragua

Hola, dissapte 28 de Febrer de 2009.

Us explico que vaig marxar de La Fortuna, sense poguer veure el ditxos volca Arenal, cada dia nuvol, el mati ploure i la tarde novol, be en fi, agafo el bus i cap a Liberia, paso per tot el llac Arenal, una meravella, una natura exhuberant i els monos i altres animals que els veies desde el bus. Pero tambe molts hotels, hostals, restaurants i demes, quasibe tots de extrangers i on hi treballan bastants nicas )nicaraguenses) i aqui ve el cas, hi ha una mique de pique entre nicas i ticos (Costa Rica= uns diuem que si son per culpa de que el nort de Costa Rica, el Guajanate, abans ere de Nicaragua i es va separar per forma part de C.R. o, jo crec mes aixo, que hi ha molts emigrant nicas a Costa Rica, que fan les feines mes baixes i per uns salaris mes baixos, i les males llengues diuen que prenent puestos de trebal al nascuts aqui, quand a la hora de la veritat ningu vol les feines que fan aqueste gent, us sona algo a vossaltres aixo ... no es semblant a algo que esta pasant al nostre pais ...

Be, doncs en vaig quedar dos dias a Liberaria, hostal la Posta 12 dolars per nit, regular i a correr cada dia al mati, i despres agafaba el bus i a visitar uns poblets d´aqui la vora, vaig anar a unas aigues termals acollonants, vaig esta un mati en remull amb aigua calenta i vaig sorti arrugat com un poll.

I despres la entrada a Nicaragua, un mique caos, una cua de camions que es veu que registren perque troben droga, la frontera colapsada, la gent corrent de un puesto cap l,altre, espentes i demes, be, pero vaig pagar els 8 dolars de taxes i entro a Nicaragua, ostres un altre mon, molt mes pobre i la gent es diferente, ja ho explicare mes endavant.

Be, doncs vaig anar a San Juan del Sur, un poblet amb una platge de pebrots, pero tote plena de medusas aixi que ningu es banyaba, alla vaig coneixe dues vascas i van buscar allotjament junts, vam pasa tote l´estona parlant i portaben un cigarret del seu pais que es vam fumar veien el "sunset", vaige el millor de la meva vida, quina cose mes maque, despres ens van despedir, elles estaben fen les probes de psicologia i ananben a treballar un parell de meses a Masaya i jo cap la illa de Ometepe.

Aqueste illa esta dintre del llac Nicaragua, un llac inmens amb unes onades que semblent un mar, vaig agagar el ferry i dos dias a la ille, que es molt tranqui pero per el meu gust mase turistica, tambe lectura, ipod i correr. He conegut una parella de australians que m´han donat molte informacio sobre Australia, jo els he donat de America del Sur, gent molt amable i vaig millorant el meu angles.

Avui he arribat a Granada, i estic enviant un correo a una gent que vaig coneixe al avio a Miami a veure si respont, tambe vaig enviar algun couchsourfing pero ningu ha respos per el moment.

Perdoneu pero a aquet ciber no puc posar fotos, pero os prometo que en la proxima hi haura mes fotos.

Frase del dia "La vida es allo que pase mentres un pensa que fe amb ella " Jhon Lennon.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

hola pep, soc la rosa de moja, et segueixo des del primer dia i avui, amb la maleta a mig fer (marxo demà junt amb 6 "noies" més cap a l'oest dels USA) et deixo aquest primer comentari

veig que et va molt be, que fas moltes amistats i que gaudeixes molt de l'experiencia, continua així, difruta i gaudeix de cada moment

salutacions

Anònim ha dit...

Hola, segueixo babejant cada vegada que obro el teu blog i em poso super contenta de lo bé que t´ho pases, per lo que expliques.......

Un petó ben fort !!!

La de la carta