dijous, 8 d’abril del 2010

Llac Victoria (2)



Camarera descansant.
Sortida de sol al arribar a port (Bukova/Llac Victoria).

Minifalda amb tallatge especial perque els hi capiga el tros de cul que tenent aquestes negres, la meva amiga Paz me ho va di.

Bismark Rock en el Llac Victoria.

El Barco Victoria que fa la travesia desde Mwanza a Bukoba.

Dissapte 17 abril 2010.
Avui us escric desde Kampala / Uganda, al final despres de consultar i degut a que el transport no funciona gaire be, plujes i que tira cap el sud es passa aprop de diferentes fronteres on hi ha hagut alguns atracaments a busus (forntere de Congo, Burundi) i demes he decidit tirar cap el nort i entrar a Uganda. La capital Kampala es un caos de gent motos, venedors, minibuses, un anar i venir constant de gent, increible, aquet pais despres de la caiguda del cruel Idi Amin semble que visqui una prosperitat inusual per aquestes terres.#
He arribat aqui despres de agafar un ferry i travessar el Llac Victoria, es emocionant una nit sensere en que vaig agafar 2 clase, si hu arribo a sapiguer agafir 1 ra., ostres 6 persones durmint en un espai petit amb una pudo de peus terrible, sort que vaig troba una noia de la India i la vam fe petar fins tard, aixi ho volia doncs a veure si m,agafaba son i quand entraba al camarot m,adormia rapit.
La frontere amb Uganda, be sense problemes, el bus para i espere que tothom faigi el papeleo necessari i despres continua, pages 50 dolars i endavant, ull un altre vegade no volem billets de dolar de abans del 2003, estant escarmentats doncs ni ha un tou de falsos, la solucio, no els agafem ningu, ni els bancs. Me ha allotjat al hotel Aponye, molt be per uns 15 euros dia, intento anar a les Catarates Mulfond, al nord pero en demanen 500 dolars per dos dies, jo els hi dic que en possin en un grup, pero no hi ha manera, semble que en aquet moment no hi ha gaire turisme i la veritat que els safaris son cars si has de llogar tu sol tote la infraestructura.
Dita del dia: ' El dessert t,ensenya que hi una cosa que pots estimar mes i dessitjar mes que una dona, el aigua'. Dita del Africa Sahariana.

Llac Victoria (Mwanza)




Dijous 8 d' abril 2010.
Per fi, he arribat a Mwanza a les portes del llac Victoria, me ha costat un tou de hores en bus, el maleit tren no funciona, com quasibe tot aqui, no funciona, Africa es aixi, tot es imprevisible, no pots fer plans perque tot s,improvisa, no hi res que sigui segur pero si saps trobar lo possitiu de tot aquet merde, si no t,engoixes i disfrutes de tot aquet enronou es un continent meravellos.
Doncs desde que vaig sortir de Mikumi he parat a Dodoma (capital de Tanzania) res en especial, es una ciutat nova feta al centre del pais per possar.hi el poder politic quand quasibe tot passa a Dar, despres vaig para a Tabora i per fi he arribat a Mwanza on he vist per primer cop el Llac Victoria, aquet es el segon llac mes grand del mon i es on neix el riu Nil, realment es impressionat i emociona veure aqueste meravella de la naturalessa i pensa que aqui neix el riu mes important d'Africa fa que et sentis en un lloc especial, penses que aqui comenza a correr el aigua que despres confluira a Etiopia els dos Nils, el Blau i el Blanc, pasara a Egipte, Assuan, El Cairo i anira a parar al Mar Mediterrani a Alexandria i donara vida a tots el llocs per on pasa . Speke el explorador angles va esser el primer europeo que va veure aquet llac a l,any 1858, i fa formular la idea de que aqui neix el riu, al principi de tot va provoca molte polemica fins que un altre explorador Burton ho va confirma, i de tot aixo nomes fa que 150 anys ... quasi be res.
Aqui ara vull agafa un ferry que va fins Bukova, pero no surt cada dia i tampoc se sap segur si surt !!! aixi que haure de esperar, fa mes de una setmana que no veig cap mzungu (blanc), veig que la ruta que he triat realment no la segueix el turisme tradicional, aqui per exemple els trajectes en bus son molt lents, la carretera no esta asfaltade i per fer 300 km. trigo unes 10 horas, ara que es un pasote el viatge en el bus, es un espectacle, gent i mes gent, penses ja esta no hi cap mes gent, dons si encara hi cap mes i no pares de saltar i botre, sur el bus de la estacio amb les places justes, la policia vigila que no hagi gent de mes, pero nomes ha sortir de la estacio de bus ja para i comenza a recollir mes gent, aqui el amo es el ajudant, es el que decideix qui puja i qui no puja, tambe el preu que fara paga a tot aquell que va dintre, fas una estoneta i et trobes un control de policia, el bus ple fins als topes, gent dreta, estirada, pollastres, platanos, nens, bosses i mes bosses i dius aqui ja no passem, entre el policia, primer un i fa que no amb el cap, mentrestant ja han baixat uns quands i fan el despistat per les rodalies, despres pujar un segon policia i lo mateix, el ajudant parlant amb el poli de mes graduacio, fent una gran explicacio i veus que es van apartant cap un lloc on no els veigint, al cap de un rato, aixo pot dura 30 minuts, ja tornan a sorti i tot solucionat, tothom puja al bus i a continua fins la proxima ... Es bo tambe quand el chofer ha de fer pis, para i tothom a pixar, ah! aixo si els homes tots a la banda esquerra del cami i les dones a la banda dreta i no te equivoquis .. a vegades es per riure .. Un dia va entrar una noia de uns 15 anys amb un nen de dies, molt petit, el nen tenia gana i es va possar a plorar, ella es treu el pit i li dona de mama, es curios pero els nens recien nascuts son blanquets, no dirias que son negres, en cambi tenent uns collons supernegres, a mi en va soptat.
Aqui os posso alguns retratus del bus i del llac Victoria. Salut i pau.
Dita del dia "Cuando lo hayas encontrado, anotalo." Dickens.

dijous, 1 d’abril del 2010

Mikumi 2.

Preparant el dinar.

La tertulia de la tarde sote un arbre.
Pacita,la meva amiga madrilenya de Mikumi.

Dita del dia: "Comer bien, dormir bien, ir donde se desea,permanecer donde interese, no quejarse nunca y sobretodo huir como la peste de los principales monumentos de la ciudad." Jules Renard.
Dita de Pacita " No hay nada que un blanco no rompa, que no pueda arreglar un africano, ni nada que un blanco fabrique que no pueda estropear un africano"