dijous, 8 d’abril de 2010

Llac Victoria (2)



Camarera descansant.
Sortida de sol al arribar a port (Bukova/Llac Victoria).

Minifalda amb tallatge especial perque els hi capiga el tros de cul que tenent aquestes negres, la meva amiga Paz me ho va di.

Bismark Rock en el Llac Victoria.

El Barco Victoria que fa la travesia desde Mwanza a Bukoba.

Dissapte 17 abril 2010.
Avui us escric desde Kampala / Uganda, al final despres de consultar i degut a que el transport no funciona gaire be, plujes i que tira cap el sud es passa aprop de diferentes fronteres on hi ha hagut alguns atracaments a busus (forntere de Congo, Burundi) i demes he decidit tirar cap el nort i entrar a Uganda. La capital Kampala es un caos de gent motos, venedors, minibuses, un anar i venir constant de gent, increible, aquet pais despres de la caiguda del cruel Idi Amin semble que visqui una prosperitat inusual per aquestes terres.#
He arribat aqui despres de agafar un ferry i travessar el Llac Victoria, es emocionant una nit sensere en que vaig agafar 2 clase, si hu arribo a sapiguer agafir 1 ra., ostres 6 persones durmint en un espai petit amb una pudo de peus terrible, sort que vaig troba una noia de la India i la vam fe petar fins tard, aixi ho volia doncs a veure si m,agafaba son i quand entraba al camarot m,adormia rapit.
La frontere amb Uganda, be sense problemes, el bus para i espere que tothom faigi el papeleo necessari i despres continua, pages 50 dolars i endavant, ull un altre vegade no volem billets de dolar de abans del 2003, estant escarmentats doncs ni ha un tou de falsos, la solucio, no els agafem ningu, ni els bancs. Me ha allotjat al hotel Aponye, molt be per uns 15 euros dia, intento anar a les Catarates Mulfond, al nord pero en demanen 500 dolars per dos dies, jo els hi dic que en possin en un grup, pero no hi ha manera, semble que en aquet moment no hi ha gaire turisme i la veritat que els safaris son cars si has de llogar tu sol tote la infraestructura.
Dita del dia: ' El dessert t,ensenya que hi una cosa que pots estimar mes i dessitjar mes que una dona, el aigua'. Dita del Africa Sahariana.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

aaagg!!! la pudó de peus..... sort que despres ja ni t´enrecordes per les mil vivencies espléndides restants.
Un petonaso !!!


Mercè

Jordi Mestre ha dit...

Ei Pep! Que ens fas riure molt amb les teves peripècies!!!! ja t'imagino esperant per estar ben rendit de son, Je, jeee. Otres kina gràcia, aquestes coses viatjant a 1ª potser no et passarien... però a nosaltres des d'aquí en ho passem millor així... Jaaa, ja , ja...
Segueix així, continua explicant-nos tot amb pèls i senyals, que ens ho fas viure una mica des de la distància...

Fins aviat,
Una abraçada!!!!
Jordi

Anònim ha dit...

Pep! Per on pares? Què fa molt que no et llegeixo i ja trobo a faltar tot el que expliques!
Una abraçada,
Joan Gabàs

Caba Robletto ha dit...

Hola Pep, he hablado con Emílio (Vecesam) me ha comentado tu traginar por la vida. La verdad s que todo, todo lo que hagas, es tu equipaje de mano para afrontar todo lo que venga por delante.

Me atrevería a comentar que una educación de ese tipo vale más que muchos años de carrera en cualquiera Universidad, es una experiencia magnifica y te das cuanta de la grandeza, dentro de la sencillez de esas personas.

A veces se discute por cullonadas y no vemos más allá de nuestros inconsciente.

Celebro tu llegada, he visto que también estuviste en Panamá, como recordaras de allí zarpe (puerto Cristobal ciudad de Colón) de eso hace 47 años un 21 Agost 1963.

Un abrazo bien fuerte, a ti y a la familia. Ramón Caba