dilluns, 6 de juny de 2011

Cami de Sant Jaume

El meu sombrero de palla, uns mitjons, unes brages vermelles de la Claire, ... cremant al Cap de Fisterra.
Posta de sol al Cap de Fisterra.

Tomas el ultimo templario, un personatge.


El meu cumple que vam celebra com cal.






De Sant Jaume de Moja a Fisterra. 1.200 km., 44 dies caminant.
Quand estaba voltant per el mon un dia em va vindre al cap, si tot va be i no tinc cap entrabanc al arribar fare el Cami de Sant Jaume, i un altre dia i vaig tornar a pensar, i un altre, ... I aixi va esser, era com una promesas que em vaig fer jo mateix i tenia que cumplirla. M´en vaig a la Biblioteca per buscar una guia del Cami de Roncesvalles a Santiago, ostras veig que hi un cami que va de Montserrat a Santiago, el Cami Catala, doncs ja esta fare aquet ... pero despres rumiant vaig decidir que per que sorti de Montserrat si podia sortir de Moja, el meu poble com surten els autentics peregrins i aixi ho vaig fer, vaig sortir el 10 de Septembre del 2010 i vaig arribar a Fisterra (el cami acaba a Fisterra) 44 dies despres, despres de moltes i moltes aventures, experiencias, coneixa molta gent i gaudir de un retrobament personal especial.
Vaig sortir de casa a las 7 del mati i el primer dia vaig dormir a La Llacuna, el segon dia a La Panadella i alla ja vaig trobar el Cami Catala, fins a Logronyo vaig caminar sol, no vaig trobar ningu, a Logronyo m´enganxo al Cami Frances i alla ja hi havia molta gent, acostomat a annar sol, el principi en vaig agobiar, gent, motxilles, que si et porto la malete, bars, albergues, negocis, etc. pero de mique en mique ja me hi vaig anar a acostoma.
La arribada a Santiago es especial, molt emocionant, pero el Cami acaba a Fisterra i recomano a tothom que arribi fins alla, recordo que em faltaban uns km. i quand vaig veure el mar, aleshores, si, no vaig poguer mes, una emocio molt gran i les llagrimes em van vindre als ulls, eran molts dies que habia caminat i molte gent amb la que habia compartit experiencies, i com no, al faro de Fisterra vaig crema el sombrero de palla que em va acompanyar tot el cami. UTREIA !!!!
Tambe donar les gracies al Manel "patate" que em va vindre a rebra i vam tornat tots dos en cotxe cap a casa.

SALUT I PAU. Que collons !!!