dijous, 9 d’abril de 2009

LLAC ATITLAN I ENTRO A MEXIC

Dones a la profeso.

Equip de musica a la professo, Santiago. Un armari amb potes.
Volca San Pedro, llac Atitlan.
Un colega i fan.
Setmana Santa a Santiago de Atitlan, la casa del "Maximon", "guaro" a tope.
Catedral de San Cristobal de las Casas
Iglesia de San Juan Chamula.


Dijous, 9 Abril 2009.

Be, avui escric desde San Cristobal de las Casas, us comento que vaig pasa tres dias a Santiago de Atitlan al costat de el meravellos llac, el poble de Santiago es petit i sense turisme i vaig viure un tros de la Setmana Santa molt interessant, tothom va vestit de manera tradicional i celebrem aquestes dates amb molt de fervor, pero els ultims anys hi ha cambis, els evangelistes estan creixent molt i la gent em comente que las professor ja no son tant multitudinarias com abans, Tambe vull comenta que aqui adoren una figura tote rare el "Maximon", que a mi amb va recorda el "Tio" de Potosi (Bolivia), no es pot fe fotografias de la imatge, pero es una representacio de un sr. vell, molt vell, al qui li donen de fumar i beure, ara que despres ells "fidels" tambe veuen i acaben fets pols, com veure a les fotos, jo per lo que vaig poguer descobrir, es com un ritus de molts anys i es com la representacio del mal al que li tenent molt de respecte, un cas curios.
Be, Santiago, com deia es un poble especial, petit i sense infrastures, al reves de San Pedro que es molt turistic, si arribe per barca desde Panachel o per una carretera infernal, jo vaig decidir marxar per carretera doncs habia arribat en barca, i allo va esser com una atraccio del port aventura, amb un bus molt antic, una carretera plena de tombs i un conducto que semblaba el Fitipaldi, a mes el autobus de pronte estabe ple que no hi cabia una agulla com es vuidaba en un moment, despres hi tornaben a pujar indigenes amb gallines, anecs, fruite, etc. i un altre vegade tots apretadets. Doncs despres de 7 hores dincs aquesta atraccio vaig quedarme a Huahuacastenango, em vaig dutxar amb aigua calente i va sembla que el cos em cambiave i que ere un altre. L`endema colectivo i cap la Mesilla per entrar a Mexic.
MEXIC
Entrada sense cap problema, aixo es un altre mon, tot es diferent al entrar a Mexic, mes desenvolupat, el bus surt a la hora, la gent es mes occidental, un cambi molt gros. Be, bus de primera categoria i tres hores i arribo a San Cristobal de las Casas, ostres, quine marevella, si veniu a Mexic, prohibit perdres aqueste ciutat, es impressionant, jo hi habia estat aqui el 1993 i ara ha cambiat molt, i per Setmana Santa esta plena de mexicans que fan feste i l´omplen de gom a gom, hotels i restaurants que no si cap, pero tot turisme local.
Be, la meve intencio es conversa amb els zapatistas, i m´habian comentat de una bar "La Revolucion" on podia fe contactes, jo, cap alla, al final vaig amistat amb una parella de colombians i ell va resulta que era directo de cine, el seu nom Rodrigo Triana i amb la seva pelicula "Soñar no cuesta nada" va guanyar el Goya a millor pelicula extrangera aquet any, un tipus interesant, vam estar conversant fins las tantes de la nit, una conversa que va eser bastant etilica.
Be, l´endema colectivo i fins a San Juan Chamula, ostres, ja ho conexia del any 93, pero no es pot perdre, hi ha una eglessia amb una energia espectacular, super-prohibit fer-ri fotos adintre i tampoc devant, has de fer merevalles per fe una foto de lluny, els indigenes estant resant amb tot de palle a terra, i veueun coca-cola, pepsi, etc. i fotent uns rots (si rots, eruptos en castella) doncs aixi expulsen els mals esperits, es digne de veure el fervor i la fe d´aqueste gent, un pasote, mireu lo que em va passar, em vaig possar a un costat de l´eglessia per no molestar i em vaig queda mirant una noia de uns 20 anys que portaba una criatura de mesus a l´esquena, va arriba, va treure un pilot de espelmes, la seva coca-cola i va comenzar a resar mentres posabe les espelmes a terre i las anabe encenent, en vaig conta 56 espelmes, de pronta el nen que portaba a l´esquena va fe com intencio de plora, i amb una naturalitat impressionant, va agafa la criatura i se la va posa devant i li va comenzar a donar el pit i al final el nen es va adormi, tot aixo ella sense para de resar, mireu, em vaig emocionar, en van vindre al pensament moltes coses, el pare, la mare, el meu fill..., i amb els ulls vidriosos,la pell de galline, increible, pero era un tot, repeteixo aqueste eglessia te algo especial, no es pot perdre.
Be per ara continua a San Cristobal, m´agrade aqueste ciutat i vull agafar informacio sobre els zapatistas. Una abraçade.

Dita del dia " Ojos que no ven ..., te toco la más fea" Llegit en un paquet de tabac aqui a Mexic.

4 comentaris:

Annna ha dit...

Pep, records des de Vilanova, continuem seguint la teva ruta. Una abraçada. Anna

luis gm ha dit...

Hola pep, soc en Lluís garcia-morato. Fa dies que llegeixo el teu blog i la veritat és que dona ganes de deixar-ho tot i seguir les teves petjades.
Disfruta molt i fes realitat el teu soni, i si mes no, intenta-ho.

Anònim ha dit...

veig q t'ho estas pasant de pt mare i q les coses et venen de cara, un maratonia no defalleig mai a seguir disfrutant jaume boquera

Anònim ha dit...

bones Pep!
Fantàstic viatge!
Quins records i noves ganes que fas venir, SORT!