dilluns, 9 de març de 2009








Diumenge 8-3-09

Hola companys, us possu algunes fotos dels meus ultims dies, us explicaba que estaba a Granada, una ciutat maque i colonial, a vegades em semblaba trobarme en una ciutat del centre de Espanya, es bonique i bastant turistica, us vaig a explicar una curiositat que em va passar, els matins en llevaba i anaba a correr, vaig veure que feien unas voltes en barca per el llac Nicaragua )Cocigolpa en indio) i de bon mati m´en vaig corrent cap on surten les barques, a uns 3 Km. de la city, arribo i negocio el preu i arribem a un acord de 15 dolars, i puc porta la gent que pogui aixi puc reparti despeses, ostres, penso haig de trobar mes guiris per que em surti mes be de preu, aixo que vais al hostal en dutxo i cap a esmorzar, vaig a un puesto, un restaurant que es diu Blue, en va fa gracia en honor del meu gos, i cada dia hi anaba, ja conexia les meseras i em ve al cap, dic a veure si ho aconsegueixo, i els hi comento si volen venir les 4 per la tarde a donar un tomb per les illetes, al principi va costar .... pero van tencar el restaurant i ja em veus totes 4 i jo cap a donar un tomb, ens ho vam passar d´allo mes be, vam riure un tou i el tour va esser molt bonic, pero lo que vull ressaltar es el anim de la gent, vant tencar la feina i marxen amb un turista a passejar, no pasa res, despres van tornar i van obrir un altre cop !!!!! aixi es LLatino-americana, ja m´ha passat varies vegades asuntes semblants i perque veieu que no es lo mateix viure per treballar que treballar per viure.

Be, us he possat unas fotos de les illes i un anunci per si en voleu comprar algune, el telefon es correcte, nomes hi heu de possar el prefitxe nica, i estan sobre un preu de 500.000 dolars, si avui en dia encara es podem comprar illes, la veritat es que la majoria son de americans pero si us animeu ja sabeu.
Us he possat una foto del mercat de Granada, un tou de gent i una calor que esgarrifar, en feia recorda un mercat de Africa, la veritat es que ambdos no difereixen gaire.

Be, despres vaig esta a Masaya on en vaig torna a trobar a les vasques de San Juan del Sur, vam anar a un espectacle folkloric que estabe be, balls populars nicas.

I vaig sortir cap Managua, la capital de Nicaragua, tothom avisantme, que es molt perillosa, que etc... Al final visitant la ciutat, que per cer no val res, despres del terretremol del 72 del huraca del 99 i mes catastrofes esta feta pols, doncs con us deia vaig fe una amistat i em va porta per la nit a un evento, la poetisa nica Linda Wong Valle feia una feste per conmemorar la veritat no se que, i la feia la casa de Carlos Mejia Godio, el recordeu un cantauto nica bastant famos, ostres, quin pasote, poesia, rock, danza, musica tipica, folk, ... tot barrejat i al final el ron corria que no vegis, i la barreja feia que el anim estiguis caldejat, jo parlant vaig dir que si algun dia escribia alguna cosa parlaria de la poetisa, i con aquell que no vol, em vaig convertir en escritor, no se qui li va di a la Linda que jo era escritor i ja la tinc conversant amb mi, esta con un llum, uns versos que el mateix Enric Cassasses no els hi farie un lleig, be, ja us podeu com van acabar la nit, tots en un karaoke i vaig cantar, la veritat que no recordo que vaig cantar perque alla cantaben tots.

I avui he arribat a Leon, una ciutat universitaria, i he visitat el museo de la Revolucion on he conegut al Roberto un lluitador del Frente Sandinista, le he invitat a una cervessa i en estat tote la tarde "platicando" )conversant), la veritat que m´ha explicat coses de la guerra contra Somoza que posen els pels de punta, un home realment curtit en mil batalles.

Dita del dia "Vuele con nosotros ... le trataremos como a una vaca" Anunci que vaig veure en una compañia aerea en un viatge a la India.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres nen, et veig molt bé a les fotos, als comentaris, a les vivencies..... al teu element.

Un petó molt fort i sort!!!


La de la carta

LURDES ha dit...

Ostipa!! Quin vistget t'estàs fotent, quina enveja sana que ens dones.
Veig que ja estàs a Nicaragua, de ben segur que t'ha enamorat el cràcter Nica, "ahorita mismo" però gent encantadora.
Una abraçada de cal Canela!!!

Anònim ha dit...

visget NO (volía dir viatget)
cràcter NO (volía dir caràcter)
Són els nervis d'utilitzar per primera vegada aquest bloc
Un petonàs!

Puri i Family ha dit...

Quan es viatja, hi a temps per tot...ja que veig que vas anar a una fiestuki amb karaoke inclós, quan llegía ja tremolava, pensava: a qué acava cantant Sant Macari Gloriós !!!??? ja,ja,ja.
Bé, veig que ho estas vivint i disfrutant moltisim, segueix així, desde aquest raconet del Penedés, un petó molt fort, mua !!!

Anònim ha dit...

Hola Pep,

Ja veiem que et prova, nomès cal veure't a les fotos.
Quina enveja tio!

Fins sempre. Salut i alegria!

Ramon i Rosa (Moja)

Alicia ha dit...

Osti q guay! ens comprem la illa a mitges? ja,ja! segur q si estas uns quants mes dies a Nicaragua a Sant Macari l'anomenen patró!!
un peto molt fort!!!

Anònim ha dit...

Bon dia Pep!!!
torno a ser l'Alicia... et trobo a faltar, je,je! estic ara mateix amb l'Assumpta (DOMISA) i pobre, està batallant per enviar-te un missatge i no pot de cap manera... aixi q aqui estem les 2. Un petó!
Alicia & Assumpta

Anònim ha dit...

Hola Pep,
Per fi, estic seguin el teu viatge, desde el primer dia, no saps lo divertit que ho trobo, però tinc alguna neurona adormida i no sabia com escriure't, pensava que necessitava el teu correu. Disfruta d'aquest privilegi, i de moment, sembles l'unica persona que no parla de la crisi. No tardis en escriure noticies. Un petonet. Assumpta

Anònim ha dit...

Hola nen!!!!!!
Cada dia miro el blog, ara fa dies que no et dic res, però veig que tot et va fantastic.Records del Jaume.
Avui posare una dita jo: Quien adelante no mira, atras se queda.

Roser ha dit...

Hola " cusinet " anem seguint la teva aventura des del blog i també per La tieta que li explica a la mare i ella a tots nosaltres.
Esperem que t' ho passis d' allò més bé en aquesta aventura tan extraordinaria , i ja saps, a fer forces fotografies que després ens hauràs de fer un publi-reportatge .
Apa una abraçada i a seguir endavant
Pep,Roser i family