Peten (Guatemala)

Livinstong (Guatemala) dissapte 28 de Marc.



















Ostres, la primera catalana que trobo, La Cristina i mes a mes de Sans, una tia de puta mare i la geltru, esta fent tambe la volta al mon, van estar prenent unas cervesses a Livinstong i comentant las experiencies, ella porta 4 meses i vam quedar en que veurien si ens podem veure a New Zealand, aqui estem en un bar amb la Maria una mexicana molt trempada i que xarra mes que el vi de pela.


Una exhibicio de musica garifuna, a Livinstong, els garifunas son uns negres que estan per tot la costa nort de Guatemala, Belize i Honduras, tenent bastant arrelat el concepte de nacio i a la vegade estant bastant putejats, pobres i viuen de lo que poden.






Be, despres de la meva experiencia sota les aigues, he passat dos dias mes a Tela, Honduras, on em vaig trobar amb algo curios, es una zona garifona i tenent una musica propia que es dia "punta" i que es com un reggae molt rapit i que te una similitut molt grosse amb una musica que es fa a Africa, principalment a Senegal i que jo habia conegut en una altre viatge, si un si fitse es quasibe igual i ballar.ho es superdificil, per lo meyns per a mi, encara que ho vaig intentar, pero veus aquestes negrites com hu ballent i es un pasote, a mi, com a molts, despres de veure tantes oscilacions del pandero, els ulls em feiem pampellegus.

Be, dons despres vaig agafar un barco a Pto. Barrios fins a Plasencia (Belize) tres horas i mitje en barco i tots mes firmes que a la mili, doncs hi habia una mique de mala mart i no fos que un es mareji, vam pasar l,aduana dins el barco i entro a Belize que es una cosa rare a Centre America, parlent el creole, angles i una mique el castella, la vida aqui es care comparada amb la resta dels paisus del voltant, pero encara que sigui un pais petit es molt macu i te alguna illa molt maque. Vaig fer servir el pas per Belize per entrar a Guatemala i anar a Tikal, ruinas mayas que segons diuen son les mes importans que podem trobar, jo aixo ho he sentit a totes les ruines que he anat a veure en la meve vida, totes son les mes grands e importants, la veritat es que Tikal es molt estens, recomenat anar.hi a primera hora del mati doncs no hi ha tante gent i no fa tante calor, jo vaig sortir a les 5 del mati i a les 6 ja estabe a les ruines, i em vaig quedar fins les 4 de la tarde, i nomes en vaig fer una idea de la magnitud del recinte que realment es grandios, vaig veure un tou de ruines i la veritat es que al final vaig quedar fins els ous de veure tantes pedres!!!.

Despres una busete, i cap a Livinstong en una lancha un viatge acollonant, la gent viu al costat del riu (Rio Dulce) i es mouen en barca, i aqui es on en vaig trobar a la Cristina que veureu mes amunt.

Despres de aqui la idea es tira cap Antigua per poguerhi esta per Setmana Santa, no se encara quin recorregut fare, el temps ho dira.

Dita del dia "Yo no sigo el camino, el camino me sigue a mi" Julio Verne.

Honduras - Islas de la Bahia

Sunset a las Islas de la Bahia.


El dive Center, propietat de un holandes, que domina quasibe tot el moviment turistic de la illa. Jo me hi vaig trobar molt be.


Amb el Harry (Jarritas-Pamplona) i el Hub (Holanda) une mique relatxats, bone gent.



Amb la meva instructore del Cross Crekk Dive Center, Amber Foster (Forida),supersimpatica.



Un carrer de Utila (Islas de la Bahia) nomes vianants, bicis i alguna moto, molte pau i tranquilitat.




Primer al Parque Central (Tegus)una cua per una vacunacio, aqui es normal que a qualsevol ciutat et trobis gent vacunanse al carrer, es gratuit, i la gent deseguida fa cua i es vacuna, crec que a vegades no saben ni contra que.

Honduras, islas de Bahia

Tegucigalpa.

Tela (Honduras) dissapte 21 de marc 2009.

Bon dia companys, continuo a la carretera, com us deia estaba a Leon (Nicaragua) amb una calor espantosa, vaig agafa el bus i cap la frontera per pasar cap a Honduras, unas quantes hores de bus doncs la carretera esta sense asfaltar, una frontera, una carretera que uneix dos paisos de pas, important per les comunicacions i sense asfaltar!!!imagineu-vos lo pobre del pais. Be arribo a la frontera i un metodo nou per pasar la frontera, vaig pasar la frontera en bicicleta, si com llegiu, el bus et deixa a 2 km. de la frontera, alla llogues una bici amb un sr. i cap la frontera, fas la paperassa, unas horetes, aqui ningu corre i un altre cop la bici i entres a Honduras on agafes un bus cap Tegucigalpa (Tegus per tothom aqui) i bus unas quantes hores mes. Aqui veiu una foto de Tegus, es una olla, al fondo la ciutat amb uns quands edificis moderns i per els voltans un tou de vivendes (barraques) bastant fetes pols i molts venedors als carrers, de totes formes me hi vaig quedar tres dies.
Despres de aqui cap el nort, bus fins La Ceiba, volia anar a aqueste ciutat doncs ell llibre que estic lleguint la accio es a La Ceiba i perque volia anar a las Islas de la Bahia a bucejar, si, si a bucejar, ja us explico.
Be, a la Ceiba, al hostal Rotterdam 2001 uns 12 dolars dia, basic, al costat del mar i ben situat, cada dia al mati a corre i despres a recorrer la ciutat, turistica, per gent de aqui solsament, molte salsa i fiesta els caps de setmana i com tot puesto turistic mes car. Un dia vaig agafar un bus i m.men vaig a Sambo Creek, un poble garifona, parlent una llengua propia, tothon es negre i la veritat que no gaire interessant.
Despres el diumenge vaig agafar el barco a Utila (Islas de la Bahia) que es la illa mes petite i no tant turistica, la altre es Roatan, mes gran i amb force turisme, doncs be, 90 minuts en barco (17 dolars) i arribo a Utila, dispossat a bucejar, aqui ve molte gent a fer.ho doncs es barat i hi ha un tou de escoles de dive, vaig sentir que unas 12 escoles. Doncs arribo jo i m´informo i es un pasote, t´ensenyen a bucejar i a fe un tou de coses, totes sote el aigua, al final vaig sortir amb el carnet Open Water Dive i are ja puc bucejar per tot el mon, la veritat es que esta be, per 270 dolars, tens 6 bucejus, el curs i el dormir durant 6 dies, molt baratu i la ambient es guai, tipu surf, molte musica (bone musica) cervessa, nenes, herbe i bon rotllo, el curs es intens i tens els primers dies que estudiar force i treuret un text final, pero despres be lo bo, el buceig per el aigua, vai arribar a 17,4 metres de fondaria, un coral molt macu, peixos, barracudas, alguna tortuga, molt macu i es una bone experiencia, alla vaig coneixer al Harry (Pamplona) i el Hut (Holanda) i vam fer bones migues, a mes de un tou de gent, ja us dic un ambient guai i relaxant. Aixi en vaig pasar el dia del meu sant per sote el aigua.
Despres barco i cap a Tela, on estic ara, ahir a la nit vaig arribar i estaba una mique cansat de menjar Baleadas (tipic de aqui, maiz amb frijoles, platan i lo que hi vulguis possar) menjar baratu perque es molt comu i volia menjar peix, vaig anar a un restaurant i vaig demanar una sopar de peix fete amb llet de coco, bonissim, que be vaig sopar.

Despres us possu unes fotos mes, donc no tinc bateria a la camera.

Frase del dia " El viajar es una droga, que como todas las drogas necesitas aumentar constantemente la dosis" John Dospassos.

Reflexions sobre America Central

La Ceiba, Honduras, 13-03-09

Bon dia a tots, avui voldria fer una reflexio rapida sobre lo que vist en el meu viatge, fins are, portu una mique mes de un mes i m´agradaria donarvos algunes impressions propias sobre Panama, Costa Rica, Nicaragua i Honduras, ahi va ...

- Paisos calurosos, aixo marque la gent, la seva cadencia, el seu dia a dia va conjuntat amb la calor.

- Gent molt pobre, a vegades ho puc compara a Africa, pero aqui no passen gane, molts venedors al carres, bus, places, etc. a tot arreu, si poden vendre un paquet de xiclets aixo els permetra menjar aquet dia.

- Lo important es el dia d,avui, si mengen ja ni ha prou, dema sera un altre dia.

- Els que treballen, cobrent molt poc, pero treballent poc, mes aviat diria que produiexen poc, no estan preparats, ni ells ni els jefes, no hi horaris, paren per qualsevol cosa, poca productivitat, ara no hi ha stress.

-Gent pacifica, no s´enmuinen per res, crec que hant estat tant putejats, governs corruptes, terratremols, guerres, etc.que ja no creuen en res.

-Molt religisos , aqui les iglesias tipus evangelicas, protestants i demes tenent molts seguidors, la religio esta present en molts actes.

-Un altre concepte de la responsabilitat, a un europeu li pot resulta extrany, pero el concepte de la veritat i de respondre devant els teus actes no es el mateix, poc sembla que son mentiders pero no es aixi, simplement es diferent. Jo crec que la miseria fa la gent mes bruta i mes vaste, es facil se educat amb la panxa plena.

-Masclistes, pero molt, les dones estant bastant putejades per regla general, i maltractament a la ordre del dia, per exemple en una ciutat de Nicaragua, Granada per esser exacte, cada any hi ha tantes dones mortes com el Estat Espanyol en un any.

-Dins a casa seva i dintre de les seves possibilitats en general son force nets, una altre cose es el manteniment de les cases i aparells diaris, pero al carrer son increiblement bruts, tot a terra, al riu o a on caigui.

-Tots aquets paisos que estic visitant estant acostumats a uns desastres naturals, terratremols, tifons, huracans, etc. que marquen tambe la seva vida, guerres recients, financiadas per el amic america que el tenent molt aprop, que fan que un dia estiguin tirantse tiros entre ells i l´endema son amics.

-No crec que els paisos siguint perillosos en general, per la gent, no son mes perillosos que qualsevol pais de Europa, pero el mitjans de comunicacio, diaris, tv, etc estant machacant cada dia amb noticias de morts, robatoris, seguestres, etc. tot i molt possiblement una clara manipulacio per espantar al poble, tothon te un cas de una persona conegude que li ha passat alguna cose, i t, avisen al tanto aqui, no vagis per alla ... pero a mi no m´ha passat res fins ara ni he vist cap cosa extranya, us dic que aqui els mitjans de comunicacio en fan recorda al fatxe de Matias Prats en Antena 3 cada dia a les noticias, que a mi em semblaven una copia del famos diaria "El caso" en temps franquistes.

- Em donu conte que el turisme que ve per aqui, que tampoc es molt en que en trobu, busquer gastar lo meyns possible, sembla com un concurs a veure qui passe en gastar meyns i el que ho aconsegueix es el millor, i el que ve de un pais mes desanvolupat encara mes. Exemple els ianquis, que es el turisme que en trobu mes, son els que gasten meyns.

-El poble, com a tot el mon, humans que plorent i riuen que viuen en migt de una geografia increiblement bonica, he vist volcans que treuen fum, bosc amb animals diferents, platges idiliques, natura verge, carreteres increibles que pasen per llocs inimaginables i tot envoltat per un entorn provocat per el esser huma, molt dur i dificil, quand tot podria esser mes facil.

-La musica, a mi m´agrade molt la musica,tot tipus de musica en un principi l,escolto e intento trobar quelcom que m´agradi.Aqui a tot arreu esta present la musica, al carrer, al bus, al taxi, al mercat, etc. a tot arreu et trobes uns increibles "parlantes" que a tote castanye reproduexen salsa, cumbias, vallenatos, musica de eglesia, musica melodica (tipus Julio Iglesias), al principi et pot agradar pero a mi al rato en canse, no hi trobo res, pero finalment m, he adonat de una cosa, quand hi ha una mique de anima negre, es a dir hi toca algun negre, la musica es diferent, molt mes bone, mes "feeling" i, per lo meyns a mi, m´arribe mes. probeu si teniu algun disc de Salsa o demes a casa vostre,si hi ha algun negre tocant, veureu que la cosa cambia, es molt mes agradable, per lo meyns es lo que penso i ja sabeu que contra gustos no hi ha res escrit ...

- Per ultim voldria resalta els mercats al aire lliure que hi ha a tots els pobles i ciutats qye he visitat, al primer cop d´ull penses, ostres com poden estar aquestes aglomaracions de gents, venedors, etc. aqui en migth d´aquet sol que creme, pero quand entres dins amb una especie de plastic que fan servir de toldos, el aire pase corrent e inclos estas fresc i ademas els mercats estant plens de vida, tothon esta content, no hi ha cares llarges, alguna cosa vendra i es podra menjar i aixi sobre les fustes o a terra pots veure quasibe de tot : roba de vestir, roba interior, pantalons, especies, molts tipus de fruite, cafe, frijoles, arroz, yuca, sabates, sandalias, bragas i sostens de tots el colors i de unas talles per mamelles de vaque, , calçotets, perfums de Paris, cinturons, juguets, bisuteria, pintes, estisores, claus, carn amb mosques, peix amb mosques, dones que preparan menjar amb unes olles grandioses, , gent que et netege les sabates, barberia, cervesa, sucs, ron, gaseosas, gallines, lloros, iguanas i moltes coses mes ...Tot es un espectacle.
Quine sort que tinc i em felicitu de poguer entrar en aquets mercats i que diferent em sentu d´aquets turistes que van en grup de 30 o 40 persones seguint un guia tot el dia, que dorment en bons hotels, i que van en bus amb miralls foscus perque no els veigin de fora, que no es barrejen amb la gent ni fan servir transport public i que van al millor restaurant de la ciutat on menjen lo mateix que menjent al restaurant del costat de casa seva, realment no els enveijo per res, a la meva manera jo en sento molt mes be, viu i despert.

Dita del dia "" El boix obre el cami, que despres seguira el sabi" Autor: no ho se.

Diumenge 8-3-09

Hola companys, us possu algunes fotos dels meus ultims dies, us explicaba que estaba a Granada, una ciutat maque i colonial, a vegades em semblaba trobarme en una ciutat del centre de Espanya, es bonique i bastant turistica, us vaig a explicar una curiositat que em va passar, els matins en llevaba i anaba a correr, vaig veure que feien unas voltes en barca per el llac Nicaragua )Cocigolpa en indio) i de bon mati m´en vaig corrent cap on surten les barques, a uns 3 Km. de la city, arribo i negocio el preu i arribem a un acord de 15 dolars, i puc porta la gent que pogui aixi puc reparti despeses, ostres, penso haig de trobar mes guiris per que em surti mes be de preu, aixo que vais al hostal en dutxo i cap a esmorzar, vaig a un puesto, un restaurant que es diu Blue, en va fa gracia en honor del meu gos, i cada dia hi anaba, ja conexia les meseras i em ve al cap, dic a veure si ho aconsegueixo, i els hi comento si volen venir les 4 per la tarde a donar un tomb per les illetes, al principi va costar .... pero van tencar el restaurant i ja em veus totes 4 i jo cap a donar un tomb, ens ho vam passar d´allo mes be, vam riure un tou i el tour va esser molt bonic, pero lo que vull ressaltar es el anim de la gent, vant tencar la feina i marxen amb un turista a passejar, no pasa res, despres van tornar i van obrir un altre cop !!!!! aixi es LLatino-americana, ja m´ha passat varies vegades asuntes semblants i perque veieu que no es lo mateix viure per treballar que treballar per viure.

Be, us he possat unas fotos de les illes i un anunci per si en voleu comprar algune, el telefon es correcte, nomes hi heu de possar el prefitxe nica, i estan sobre un preu de 500.000 dolars, si avui en dia encara es podem comprar illes, la veritat es que la majoria son de americans pero si us animeu ja sabeu.
Us he possat una foto del mercat de Granada, un tou de gent i una calor que esgarrifar, en feia recorda un mercat de Africa, la veritat es que ambdos no difereixen gaire.

Be, despres vaig esta a Masaya on en vaig torna a trobar a les vasques de San Juan del Sur, vam anar a un espectacle folkloric que estabe be, balls populars nicas.

I vaig sortir cap Managua, la capital de Nicaragua, tothom avisantme, que es molt perillosa, que etc... Al final visitant la ciutat, que per cer no val res, despres del terretremol del 72 del huraca del 99 i mes catastrofes esta feta pols, doncs con us deia vaig fe una amistat i em va porta per la nit a un evento, la poetisa nica Linda Wong Valle feia una feste per conmemorar la veritat no se que, i la feia la casa de Carlos Mejia Godio, el recordeu un cantauto nica bastant famos, ostres, quin pasote, poesia, rock, danza, musica tipica, folk, ... tot barrejat i al final el ron corria que no vegis, i la barreja feia que el anim estiguis caldejat, jo parlant vaig dir que si algun dia escribia alguna cosa parlaria de la poetisa, i con aquell que no vol, em vaig convertir en escritor, no se qui li va di a la Linda que jo era escritor i ja la tinc conversant amb mi, esta con un llum, uns versos que el mateix Enric Cassasses no els hi farie un lleig, be, ja us podeu com van acabar la nit, tots en un karaoke i vaig cantar, la veritat que no recordo que vaig cantar perque alla cantaben tots.

I avui he arribat a Leon, una ciutat universitaria, i he visitat el museo de la Revolucion on he conegut al Roberto un lluitador del Frente Sandinista, le he invitat a una cervessa i en estat tote la tarde "platicando" )conversant), la veritat que m´ha explicat coses de la guerra contra Somoza que posen els pels de punta, un home realment curtit en mil batalles.

Dita del dia "Vuele con nosotros ... le trataremos como a una vaca" Anunci que vaig veure en una compañia aerea en un viatge a la India.

Nicas

Dilluns 2 de Marc.

Com vaig prometre possu unas quantes fotos de Nicaragua, en las primeras veureu el bus quand sur de la parada i quand porta ja uns quands minuts de ruta, es increible lo que arriba a cabre en uns bus, melons, fruites de totes clases, ciment, inclus he arribat a veure un gos lligat a dalt la vaca, amb una care de susto que clamaba al cel.

Depres veieu el volcan Miravalles, desde el poble de Guyabo, prop de la frontera Nica-Tica, on vaig esta en remull tot el dia, amb aigua calenta!!!, aqui es molt normal, es compra una quinta al costat del riu que neix vora qualsevol volca, esclar la aigua es calente, es fan unas piscinetes i ja tens un atraccio per el turisme.

Despres veieu la meva cuinera amb una iguana, em va fer una sopa de iguana que estaba bonissima, diu que s´ha de probar de tot, doncs proveu la sopa de iguana, esta molt bone i aqui es un plat exquisit.

Despres en veieu a mi junt al primer viatge que he trobat, aixo si que es un viatge, el Jhon Turtle (Joan Tortuga) un america que vaig coneixe i vam fer.la peta un bon rato, el tipus en diu que no s´enrocarde desde quand esta viatjant (???) pero que es diu tortuga perque viatge "poquito a poco y sin prisa", un tio ben raro, quand va arribar al hostal on estaba feia una pudo de fum que tothom s´apartaba doncs habia estat tres messus amb un altre vivint al bosc i nomes deia, oh!! los pajarillos .. los arboles... despres vam fer unas birres doncs feia aquet temps que no bebia i vam fer una bona amistat. Que os quedi el nom Joan Tortuga o lo mateix Jhon Turtle.

Despres es veu el volca Concepcion a la illa de Omepete, la illa mes grand del mon en un llac de aigua dolça, es un paradis de tranquilitat, i tambe veieu un anunci que em va sembla gracios i el vaig retrata, estaba fen "raid" (autostop) i com que no em pujava ningu, vaig retrata el retol.

Frase del dia "La aventura, la gran aventura, es contemplar como aparece una cosa desconocida cada dia delante de tus ojos." Henri Cartier-Bresson.

Entro a Nicaragua

Hola, dissapte 28 de Febrer de 2009.

Us explico que vaig marxar de La Fortuna, sense poguer veure el ditxos volca Arenal, cada dia nuvol, el mati ploure i la tarde novol, be en fi, agafo el bus i cap a Liberia, paso per tot el llac Arenal, una meravella, una natura exhuberant i els monos i altres animals que els veies desde el bus. Pero tambe molts hotels, hostals, restaurants i demes, quasibe tots de extrangers i on hi treballan bastants nicas )nicaraguenses) i aqui ve el cas, hi ha una mique de pique entre nicas i ticos (Costa Rica= uns diuem que si son per culpa de que el nort de Costa Rica, el Guajanate, abans ere de Nicaragua i es va separar per forma part de C.R. o, jo crec mes aixo, que hi ha molts emigrant nicas a Costa Rica, que fan les feines mes baixes i per uns salaris mes baixos, i les males llengues diuen que prenent puestos de trebal al nascuts aqui, quand a la hora de la veritat ningu vol les feines que fan aqueste gent, us sona algo a vossaltres aixo ... no es semblant a algo que esta pasant al nostre pais ...

Be, doncs en vaig quedar dos dias a Liberaria, hostal la Posta 12 dolars per nit, regular i a correr cada dia al mati, i despres agafaba el bus i a visitar uns poblets d´aqui la vora, vaig anar a unas aigues termals acollonants, vaig esta un mati en remull amb aigua calenta i vaig sorti arrugat com un poll.

I despres la entrada a Nicaragua, un mique caos, una cua de camions que es veu que registren perque troben droga, la frontera colapsada, la gent corrent de un puesto cap l,altre, espentes i demes, be, pero vaig pagar els 8 dolars de taxes i entro a Nicaragua, ostres un altre mon, molt mes pobre i la gent es diferente, ja ho explicare mes endavant.

Be, doncs vaig anar a San Juan del Sur, un poblet amb una platge de pebrots, pero tote plena de medusas aixi que ningu es banyaba, alla vaig coneixe dues vascas i van buscar allotjament junts, vam pasa tote l´estona parlant i portaben un cigarret del seu pais que es vam fumar veien el "sunset", vaige el millor de la meva vida, quina cose mes maque, despres ens van despedir, elles estaben fen les probes de psicologia i ananben a treballar un parell de meses a Masaya i jo cap la illa de Ometepe.

Aqueste illa esta dintre del llac Nicaragua, un llac inmens amb unes onades que semblent un mar, vaig agagar el ferry i dos dias a la ille, que es molt tranqui pero per el meu gust mase turistica, tambe lectura, ipod i correr. He conegut una parella de australians que m´han donat molte informacio sobre Australia, jo els he donat de America del Sur, gent molt amable i vaig millorant el meu angles.

Avui he arribat a Granada, i estic enviant un correo a una gent que vaig coneixe al avio a Miami a veure si respont, tambe vaig enviar algun couchsourfing pero ningu ha respos per el moment.

Perdoneu pero a aquet ciber no puc posar fotos, pero os prometo que en la proxima hi haura mes fotos.

Frase del dia "La vida es allo que pase mentres un pensa que fe amb ella " Jhon Lennon.

La Fortuna i Volcan arenal.

Dilluns 22 de Feb. 09.

Hola amics, us explico una mique el meu recorregut despres del ultim escrit, con us deia m´en vaig anar a San Jose la capital de Costa Rica, al arribar vaig ana a internet a veure la direccio de la casa on tenia per dormir, quand tinc la direccio agafo un taxi dons era una mique complicat i cap la casa, jo al agafa el taxi li pregunto al taxista, despres de donarli la direccio, quand valdria el viatge, cosa que sempre s´ha de fer i que aqui es costum, el sr. en diu que te taximetre i que lo que marqui el taximetre. ok! em porta a la casa i em dia 5.000 colones, jo ho trobo desmesurat i li dic, i en senyala el taximetre i marcaba aixo, aixi que li pago, pere en va queda una dupte i despres al comentarli a la sra. de casa em diu que el viatge com a maxin val un 2.500 colones, aixi que el malparit en va fotre 2.500 colones de mes, uns 4 euros, es veu que tenent el taximetres trucats i si ets un guiri te l´engatillen, en vaig empipar pero en va tocar perdre una altre vegade no em pasara.

Be, San Jose, vaig esta a la casa cousourfing de la sra. Alexandra i el seu fill Joel, una alemana que esta en el negoci de exportar flors a USA i Canada, la sra. molt amable, jo li rentaba els plats i ella en deixaba dormir a casa seva, i el seu fill, content, en deixaba el seu llit i ell a cambi dormia a una hamaca que per ell resultaba una aventura.

San Jose, un ciutat caotica i lletge, vaig aguantar dos dias i vaig marxar, la sra. ja mo ho va dir, no val res, no cal perdre cap moment, aixo si una gernacio per el carre impressionant, quasibe no pots pasar per les aceres, i a mi a aquestes ciutats tant grans en costa fe contacte, no se com mes gent hi ha menos trobo la manera de coneixa gent, aixi que fastiguexat un dia m´en vaig anar al cine i vaig marxar l, endema.

Bus cap La Fortuna, per veure el volcan Arenal, arribo despres de unas 4 hores i plovent, m´en vaig a dinar i despres a buscar allotjament, al final caig al Gringo´s Pete, un hostel sencill i que costa 4 dolars dia per dormir, i aqui portu 4 dias, al mati surto a corre i a la tarde a dona un tomb, me he fet amic de las noias de la pensio i hem anat a pendre algo per aqui, son las meves ciceronas.

El dissapte em va pasar algo curios, vaig anar a esmorzar despres de corre i habia vist una soda (aqui son els bars populars) que hi habia gent del poble, jo cap alla, al rato ja estaba conversant amb un tal Jesus, conductor de ambulancias, que em va invitar el esmorzar i despres en diu si tinc algo que fe, jo no tenia res que fe, en diu vols venir a donar un tomb doncs tinc varias coses que fe i aixo coneixes, jo al veure que anaba acompanyat per las seves tres filles, dic OK! i m´en vaig amb ell, depres es va apuntar el Luis, una amic seu i ja em veus el Jesus, el Luis, las tres nenes i el Pep en un 4x4 del any de la maria castanya donant tombs per els poblets de aqui la vora, i aqui comenzar lo bo, el Jesus petia de la pressio i a cada bar paraba a pendre una copa de guaro (ron d´aqui), esclar la copa era per la pressio i el Luis que portaba una goma (resaca) del dia abans doncs tampoc li feia un lleig, be, en van invitar a dinar i despres vaig acaba jo conduint el carro, doncs tots dos en portaben mes als peus que al cap, las nenas preocupadas els hi deian que no beguessin mes, etc. ja us ho podeu imaginar, pero jo content doncs vaig conversar amb ells tot el dia em van portar por ahi i un en va comentar que l´endema a un poble d´aqui al costat erent festes i feian "peleas de gallos" ostres aixo a mi en va tocar, sempre les he volgut veure i no he pogut, en va prometre que l´endema en venia a buscar i hi anabem, be, qualsavol se´l creia amb el guaro que portaba al cos.

L´endema a la una del mitgdia estaba al hostel i ve un sr. i pregunta per mi, surtu i era un amic del Luis aficionat a las "peleas de gallos " i em venia a buscar doncs ell hi anaba i si volia anar amb ell, ostres, clar que si, agafo la camera i cap al poble del costat a veure la lluita.

Arribo a la gallera, ostres, ja veureu que nomes he posat una foto, doncs es un espectacle, ara aixo si, jo vaig sorti esquitxat de sang de pollastre, quina cosa mes forte, ara lo mes bo las reaccions de la gent, imagineuvos, un lloc tencat, unas doscentes persones cridant, els pollastres que encara cridem mes, la gent apostant, beven, menjant i cada vegade el guaro fa mes efecte, vaija com una pelicula del Van Dame, pero encara en mes sang, pero sopte que entre tant de soroll i merde, fan una quantitat increible de apostas i no hi ha cap discussio, be, per veure una vegade i no mes, jo per lo meyns no hi tornare, i no hi possu mes fotos doncs se que hi ha canalla que mira aquet blog i no es bo per a ells.

Donc jo continua aqui a veure si vec el volcan pero no hi ha manera, cada dia esta nuvol, no se si marxara avui o dema, i em sembla que en perdere el volca, el meu proxim desti crec que sera Monteverde on hi pensu anar amb barco per el llac Arenal, en sembla que sera mes divertit en barco que en bus, ja us ho explicare.

Salut i pau.

Frase del dia " Depres del 1, ve el 2". la meva mare.

Dimarts, 17 de Febrer. HOLA COSTA RICA, ADEU PANAMA

Be, al final ja estic a Costa Rica, us explico, amics, vaig anar cap la Ciutat de David, encara a Panama, em vaig allotjar per tres nits al hostel The purple House, en castella La Casa Morada, 8 dolars dia, be, net, la propietaria es la Andrea una americana, ex.artista de cine, i bastant seria, la veritat que aquets dias he estat improbing el meu angles, americans, australians, holandesos, etc. bueno, tot del genero femeni, me he donat conte que viatje molt mes el genero femeni que el masculi, per cada home que em trobu, veig cuatre dones, si es que jo ho dic jo ... la dona, es mes valente.

Be, donc aqui vaig para en la intencio de anar cap el nort, Bocas del Toro i despres entra a Costa Rica per Puerto Viejo i Limon, pero alla fa uns dias que plou molt, las noticias son que aquestes plujas duraran encara una setmana lo minim, por lo que vaig decidir entrar a Costa Rica per le sur, Paso Canoas, vaig dormi un dia a San Isidro del General, on hi havia una expo, ells li diuen aixi a una especie de Firas de Maig de Vilafranca, on hi habia alguna atraccio de fira bastant original com la que os possu en la foto.

Despres de un viatge en bus, amb molte pols i una carretera sense asfalta, ah, di que la entrada i sortida per la frontera panama.costa rica, cap problema, bastant rapit, per lo que es rapit aqui i sense complicacions, doncs be despres del bus de la pols, vaig arriba a Quepos, per visita el parque naciconal Manuel Antonio, una de les joies de Costa Rica, be avui he estat alla i realment val la pena, monos, castores, serpents, aus de totes menes, i unas platges con las que veieu a las fotos de pabrots, increible, avui he pasat un dia merabellos, pero que be, quina pau, quine aiuga, me he fumat amb una amistat un cigarret i ha sigut un puntas, la veritat que ha estat molt be. Recomenable, ah. aqui a Costa Rica la vida es mes cara que a Panama, estic per exemple al Hostel Sanchez i pago uns 15 dolars/dia, ara que ahi en vaig menjar per sopar una sopa de peix, que ni el Peixerot, de veritat, que bona que estaba.

Be, dema potser marxu cap a San Jose, tinc varis contactes amb el Couhsourfing i potser anire alla.

Continuara ...

Dita del dia ´ Si uno nace martillo, solo le llueven clavos¨ Dita que vaig sentir a Panama.

Salut i pau.

Indigenes bambera Panama

Dijous 12 Feb. 09

Hola companys, avuis us tornu a escriure desde Panama,despres de estar tres dias al poble de Ipeti, aquet poble es troba al comenzament de la regio de Darien, al orient de Panama i fa frontera amb Colombia, es una regio no gaire recomanable perque es veu que algunas vegades els colombians de las FARC i demes i entren i fan algunes malmeses.

Doncs be com us explicaba el altre dia estaba per anar a la comarca Kuna Yala, on hi ha els indigens Kuna i que son molt visitats, totes les guies en parlent i a tots els hostals hi ha viatges progamats, pero en semblaba una mique turistic i montat, aixi in dia parlant amb un grec que porta bastant de temps aqui em parla de Ipeti, i de una comunitat de donas *com sempre les dones* que tenian un centre de acolliment, vaig mirar a las guies i aquet poblet no sortia per enlloc, dic, ostres aquet es el meu, m'en vaig cap la estacio de autobuses i agafo un bus cap alla, cuatre horas de saltar i brincar i em deix a un pont i en diu que es el cami de la dreta, comenzo a caminar i amb una calor que no podia mes, cada arbre que trobaba em parabe, fins que va pasar una especie de furgoneta de la Matutano i al veure la cara que feia em v a pujar fins el poble, que hi debia haber en total uns tres km.

Aqui vaig preguntar per la comunitat i em vam presenta la Diana, una india aborigen que era el cap de tot allo, ens presentem en diu la meva cabana, nomes ni habia una i jo era el unic turista i em posa una hamaca, i aqui em vaig quedar tres nits, ostres quine pau, ni llum, ni aigua, ni telefon ni res, nomes els indis, la majoria nens i dones, els homes, no vaig acabar de aclarir em van di que estaben fora buscar or al principi del riu, doncs imagineu, cada dia em llevaba em rentaba al riu, corrie i en tornaba a rentar al riu, despres a pescar com veureu amb aquestes fotos, i tiraban el transmall, ostres quin tou de peixos, un peix bonissim que es diu quilapia i que despres era el meu dinar, junt amb uns patacones *platano fregit*.

Ve com veure aqueste tribu viu amb unas cabanas aguantadas per sis pals i que tenent el terre aixecat un metre, a sobre ple de fulles de palma i las parets obertes, alli no hi ha habitacions y en un espai de 30 metres cuadrats hi podem viure fins a una dotzena de persones, els fills *una mitja de 8 fills per dona* i els pares, als cuals tenent un gran respecte.

Al no haberhi llum aqui tot es regeix per el horari solar, aixi que surt el sol, tots a correr, humans, gossos, gallines, galls, monos, aus, etc. i quand es fa de nit, sobre les 7 de la tarde tothom a casa, jo els miraba al vespre per la meva cabana i veia que jugaban a cartes fins a altes horas de la nit i no paraban de riure, vaig pensar, aqui la tv. perque els hi fa falta, per res, els veie supercontents i la canalla, un pasote, tot el rato en feiam compania, era el unic guiri que hi habia i era la novetat, el problema que vaig tenir es que no hi habia aigua embotellada, perque aigua embotellada si ells veuen del riu, i tots el dias nomes podia veure Pepsi.cola, aixi que la tinc una mique avorride.

Doncs be hant estat cuatre dies de pau i tranquilitat, llegir, pescar, ipod, i dormir a la hamaca, avui torno a la city.

Dita de dia> Si me preguntais porque viajo, os dire que se de lo que huyo, pero no os puedo decir lo que busco. Montaigne.

Salut i pau.

Aqueste foto es de la meva cuinera, la seva cunyada i la filla, va se curios perque els hi vaig dir si es voliem posar per una foto, i van di que si i ni corta ni perezoza la cuinera es treu el jersei i ensenya els sostenidors com a simbol de que em portaba i estaba mes bonica!!!!! Jo vaig quedar una mique bocabadat, pero endevant, l,altres dones sempre anabem amb la pelleringa enlaire i ja no els hi feia cas.

dilluns 9 feb. 2009,
Be, avui torno a estar a Panama City, estic encara recuperantme doncs tinc els ossus i el cos una mique castigats, ahi a la nit vaig arriba tard al Mamallena,hostel de Panama, i he tingut que dormir amb una hamaca, ja hi habia dormit altres vegades i no es dorm malament, pero aquesta era petite, per lo meyns curta per lo llarg que soc i he tingut que dormi arronsat, i avui ja os ho podeu imaginar ...
Doncs el cap de setmana, vaig ana al interior, a un poble que es diu Capira i despres a una zona molt maque que es diu El Valle, a Capira vaig estar a la festa de una nena que feia 15 anys, aqui com tot sudamerica es celebra molt aixo dels quinze anys y es com la presentacio de nena en societat, es a dir ...ja es dona, i esta para merecer ... Es una ceremonia molt simbolica i segueix tot un proces i despres com sempre una festa amb cervesa, ron i salsa ...No us puc posar cap foto doncs tinc la maquina que no tinc bateria. Despres al diumenge al Valle on em vaig banyar al riu i despres a unas termes de aigua calenta, amb massatge facial inclos per 1 dolar. Ara tinc una cara de nen petit, de tant fina que me ha quedat ...
Al torna amb el bus vaig trobar un tranque, aixo vol di embus, que deu nido mes de 4 horas amb bus i per aixo vaig arriba al hostel tard.
Ara m,acabo de llevar i anire a la estacio de buses, la veritat es que tinc dues opcions i quand sigui alla decidire, o cap a Portobelo o cap Ipeti (indios Kunas(, mecachis aquest signes de puntuacio no n' enganxo cap ...

Be, fins una altre.

Frase del dia
Si una cosa no vols que se sapiguer, no la diguis Napoleon
Salut i pau.

fotos panama city

7/02
Continuo a Panama City, aqui tenia algunas fotos del Canal, realment es una obra de ingeniaria, val la pena veuro, es algo que va costar moltes vides i els ingeniers es van trencar el cap.

Despres unas fotos dels popular buses de la city, els diablos rojos antics autobusus americans que feian servir per portar la canalla al col.legi i que aqui els han transformat en un servei public bastant eficient, ni ha a dotzenas i porten unas pintadas i a dins unas ditas que deu nido, aqui tambe teniu un exemple.

I finalment perque veiu com cambia aqueste ciutat una foto del sky line, horroros oi que si, dons si horroros.

Dita del dia, me la va di el sr.Julius, un sr. que vaig estar conversant amb ell tot un mati, jo no tenia res me que fe i a ell li feia compania mentres venia raspaos, els heu de probar, vindre a Panama i no proba un raspao es pecat, doncs al sr. li pregunto, ostras Julios siempre estas contento .... i em respon.
Si un cliente me pisa un callo, me duele, pero el proximo cliente no tiene la culpa de que me duela .

Salut i pau.

Panama

Bon dia a tothom, be ja he comenzat, perdoneu las faltes d' ortografia, pero jo que escric malament el catala i els signes de puntuacio d' aquet pais que no conec, un podeu fe el carrec.
Be com un deia ja estic al hostal de Panama City, Mamallena, es diu i avui he dormit amb una habitacio amb una pudo de tigre que deu nido, erem unas 12 persones, pero anaba tant cansat que he dormit com un pollet, un tou de hores, el viatge amb avio du, una nit dormint a terra a Heatrow/London i moltes hores d' avio i ademes ja conexeu els aeroports, tots molt impersonals i nomes tenen una cosa bona, que tenen avions per fotre el camp. A Miami vaig coneixe una noia de Lugo i una italiana que anabant de cooperants a Nicaragua, ens vam intercanbia els correus i quand estigui per alla les anire a veure i aqui tenia una noia del cousorfing esperant al aeroport pero no vaig pogue anar a casa seva dons la te plena de altres couchsourfings, be, no tot pot sortir totalment correcte...

Ara sortire a veure una mique la city, ahi al vespre em va sembla, la veritat, lletge e insegura, i amb unas zonas que semblan Diagonal.Mar, uns gratacels impresionants i aixo significa especulacio i demes, nossaltres a Catalunya tambe en sabem de aixo ...

Avui ni hi ha foto, no tinc la camera aqui, aixi que esperarem un altre moment, de totes maneres nomes en tinc una de nova i es de un avio, aixi que tampoc la posare.

Un altre cosa, quedo sorpres de la quantitat de gen que em segueis, els correos que tinc, i una especialment que em va donar una carta per obrir al avio que em va deixar amb els ulls mullats, amb aquesta persona ja la contestare a solas.

D ONT WORRIES, BE HAPPY.

Salut i pau.