On the road (part two)

7 de Juliol de 2011.
Pot esser, sera aixo, pero tenia una espina clavada i ara vull arribar a un lloc que sempre m' ha fascinat, veurem si ho aconsegueixo.
Surtu de Barcelona el 18/6 cap a Bangkok, Air berlin amb escala a Berlin 355 euros i 17 hores de vol, arribo a Bkk a les deu del mati i no em vull quedar a aquesta ciutat que ja conec de moltes altre vegades, agafo bus, metro, tuk.tul. un altre bus, i finalment barco i en presento a Kot Samet despres de 30 hores de viatge, fet pols i ja de nit, son les nou del vespre, nomes busco algo per sopar i dormir i demar serar un altre dia.
Passu tote la setmana a aquesta illa i despres vaig a Kot Chang, on hi estic 4 nits, i decideixo el dia 1 de juliol marxa cap a Camboia, doncs el 3 hi ha eleccions a Tailandia i no esser com acabara.
La frontera amb Camboia, cap problema, en mirem la temperatura i els hi dono 20 bats (1/2 euro) a la policia, no tindria que pagar res pero no dic res, no fos que si dic algo aleshores la temperatura fos mes alte i comencen els problemes amb la policia. A la frontera de Camboia pago 1200 bats (30 dolars) i ja tinc la visa per un mes tot correcte.
I are ve lo bo, agafo un taxi per els 4 o 5 km. que hi ha fins a Kroh Kong (Camboia) i li dic la estacio de bus, negocio el preu i cap alla ... el tipus em porta per fora la ciutat, cap una estacio on momes hi ha un bus que em sembla que no funciona i ja m,espera un altre tipus, em diu on vas? jo cap Sihanouhville, sur de Camboia, el respon, ostres mira quina sort nomes en quedem dues places i una sera per a tu, jo que be .. i quan val? 1000 bats, jo em posu riure i ja veig que ja hi som ...Jo tranqui, ja portu uns quands km. i conec aqueste situacio, li dic que 500 o res, i ell cridant que si estic boig, etc . etc... despres em diu que vol dolars, jo li dic bueno amem a cambiar amb la moto i aixi pensu si veig una altre estacio de bus, baixo i que el donguin, anem i no veig cap mes bus i no cambio res doncs no m'enfio del cambi, mentrestatn el tiu ja me ha ofert, maria, dones, i tot lo que vulgui imaginar .. jo arribo a la estacio o lo que sigui, agafo la maleta i marxu, pero cap tut.tut ni moto es para, tots treballen per ell, be camino i pensu, ja vindras, ja ... i amb una calor que mata, torna el tiu i en diu que 750 i jo que no , 500 que era lo que pose la guia, el temps va passant es posa a cridar, jo tranqui, continuo caminat, al final, els dos amb la motxila cap l.estacio de bus doncs aquet ja esta apunt de sorti, pago els 500 bats al conducto i cap dins, en tiu en diu que li dongui diners per la gasolina de la moto i jo li dic que botifarra. Resomint, no possarse mai nervios ni a cridar, al final tot arriba a puesto.
Be, Camboia, diferent de Tailandia, ciculen per la dreta dons es una ex.colonia francesa,Al principi em faig un lio doncs hi ha tres monedes, el riel, dolar i bath que aceptem, pero despres ja agafes el truquillo, un dolar 4000 riel i 100 bath igual a tres dolars, em passu tres nits a les platges del sur, Sihanoukville i no me agrada, se esta convertint en un Phuket, tot de gent gran amb noies jovenetes i molt de guesthouse de coreans i xinessos que estant agafant puesto, tot molt barato pots dormir a la vora del mar per 5 dolars i fuma lo que vulguis, pero no m'agrada l,ambient de turisme sexual amb jovenetes i la gent no es autentica veig que aixo no es Camboia.
Marxu cap a Kampot, molt millor, tranquil, una pebra que es famosa per tot el mon i em faig un masatge per 5 dolars/ hora que quedo com a nou, em va be, doncs portaba un engostipat per el malait aire acondicionat del bus, a tope, jo tremolant de fret amb la casadore posade i la gent disfrutant a tope de una pelicula de mastegots que passen el video, al final hasta jo reia.
Be, i avui he arribat a la capital Phnom Penj, estic al hotel Indochina 15 dolars dia amb Aire i tv, al costat del riu. Ah! el viatge de Kampot aqui, ha sigut bo, vaig a la estacio de bus per comprat el ticket de bon mati, i pregunto si hi ha taxi compartir, siiii!!! i a 5 dolars, nomes 1 dolar mes. be i quante gent va dintre? tres al devant i quatre al darrera. Be doncs anire darrera, ostres, quand comence a vindre la gent, el taxi marxe quand es ple, es tres a devant mes el conductor igual a quatre i quatre darrera, a mes una senyora porta un sac amb durians (semblant al melo pero amb punxes i que fa una pudo, pero pudo .. pudo) i tot el cami vuit en un cotxe i amb la pudo de la fruite, fruite de totes maneres que aqui es molt aceptadas i de gran valor, prometo que la probare, pero la pudo que fa no la recomanu a ningu, es que si tinguessis algu al costat tirantse pets tot el ratu. Aixo si, el paisatge es genial, verd, camps de arros, gent treballant amb bous, mes verd, palmeres, tot sembla que porti una logica, brutal de bonic.
Be anire explicant mes endavant, avui no hi fotos, doncs no volem al hotel Indochine que enchufi res al ordinador i aques es una gentilese del hotel. OH! que ve me ha quedat.
Dita del dia "Solamente quien tiene cerebro puede cambiar de idea" Wescot.

Cami de Sant Jaume

El meu sombrero de palla, uns mitjons, unes brages vermelles de la Claire, ... cremant al Cap de Fisterra.
Posta de sol al Cap de Fisterra.

Tomas el ultimo templario, un personatge.


El meu cumple que vam celebra com cal.






De Sant Jaume de Moja a Fisterra. 1.200 km., 44 dies caminant.
Quand estaba voltant per el mon un dia em va vindre al cap, si tot va be i no tinc cap entrabanc al arribar fare el Cami de Sant Jaume, i un altre dia i vaig tornar a pensar, i un altre, ... I aixi va esser, era com una promesas que em vaig fer jo mateix i tenia que cumplirla. M´en vaig a la Biblioteca per buscar una guia del Cami de Roncesvalles a Santiago, ostras veig que hi un cami que va de Montserrat a Santiago, el Cami Catala, doncs ja esta fare aquet ... pero despres rumiant vaig decidir que per que sorti de Montserrat si podia sortir de Moja, el meu poble com surten els autentics peregrins i aixi ho vaig fer, vaig sortir el 10 de Septembre del 2010 i vaig arribar a Fisterra (el cami acaba a Fisterra) 44 dies despres, despres de moltes i moltes aventures, experiencias, coneixa molta gent i gaudir de un retrobament personal especial.
Vaig sortir de casa a las 7 del mati i el primer dia vaig dormir a La Llacuna, el segon dia a La Panadella i alla ja vaig trobar el Cami Catala, fins a Logronyo vaig caminar sol, no vaig trobar ningu, a Logronyo m´enganxo al Cami Frances i alla ja hi havia molta gent, acostomat a annar sol, el principi en vaig agobiar, gent, motxilles, que si et porto la malete, bars, albergues, negocis, etc. pero de mique en mique ja me hi vaig anar a acostoma.
La arribada a Santiago es especial, molt emocionant, pero el Cami acaba a Fisterra i recomano a tothom que arribi fins alla, recordo que em faltaban uns km. i quand vaig veure el mar, aleshores, si, no vaig poguer mes, una emocio molt gran i les llagrimes em van vindre als ulls, eran molts dies que habia caminat i molte gent amb la que habia compartit experiencies, i com no, al faro de Fisterra vaig crema el sombrero de palla que em va acompanyar tot el cami. UTREIA !!!!
Tambe donar les gracies al Manel "patate" que em va vindre a rebra i vam tornat tots dos en cotxe cap a casa.

SALUT I PAU. Que collons !!!

Llac Victoria (2)

Camarera descansant.
Sortida de sol al arribar a port (Bukova/Llac Victoria).

Minifalda amb tallatge especial perque els hi capiga el tros de cul que tenent aquestes negres, la meva amiga Paz me ho va di.

Bismark Rock en el Llac Victoria.

El Barco Victoria que fa la travesia desde Mwanza a Bukoba.

Dissapte 17 abril 2010.
Avui us escric desde Kampala / Uganda, al final despres de consultar i degut a que el transport no funciona gaire be, plujes i que tira cap el sud es passa aprop de diferentes fronteres on hi ha hagut alguns atracaments a busus (forntere de Congo, Burundi) i demes he decidit tirar cap el nort i entrar a Uganda. La capital Kampala es un caos de gent motos, venedors, minibuses, un anar i venir constant de gent, increible, aquet pais despres de la caiguda del cruel Idi Amin semble que visqui una prosperitat inusual per aquestes terres.#
He arribat aqui despres de agafar un ferry i travessar el Llac Victoria, es emocionant una nit sensere en que vaig agafar 2 clase, si hu arribo a sapiguer agafir 1 ra., ostres 6 persones durmint en un espai petit amb una pudo de peus terrible, sort que vaig troba una noia de la India i la vam fe petar fins tard, aixi ho volia doncs a veure si m,agafaba son i quand entraba al camarot m,adormia rapit.
La frontere amb Uganda, be sense problemes, el bus para i espere que tothom faigi el papeleo necessari i despres continua, pages 50 dolars i endavant, ull un altre vegade no volem billets de dolar de abans del 2003, estant escarmentats doncs ni ha un tou de falsos, la solucio, no els agafem ningu, ni els bancs. Me ha allotjat al hotel Aponye, molt be per uns 15 euros dia, intento anar a les Catarates Mulfond, al nord pero en demanen 500 dolars per dos dies, jo els hi dic que en possin en un grup, pero no hi ha manera, semble que en aquet moment no hi ha gaire turisme i la veritat que els safaris son cars si has de llogar tu sol tote la infraestructura.
Dita del dia: ' El dessert t,ensenya que hi una cosa que pots estimar mes i dessitjar mes que una dona, el aigua'. Dita del Africa Sahariana.

Llac Victoria (Mwanza)

Dijous 8 d' abril 2010.
Per fi, he arribat a Mwanza a les portes del llac Victoria, me ha costat un tou de hores en bus, el maleit tren no funciona, com quasibe tot aqui, no funciona, Africa es aixi, tot es imprevisible, no pots fer plans perque tot s,improvisa, no hi res que sigui segur pero si saps trobar lo possitiu de tot aquet merde, si no t,engoixes i disfrutes de tot aquet enronou es un continent meravellos.
Doncs desde que vaig sortir de Mikumi he parat a Dodoma (capital de Tanzania) res en especial, es una ciutat nova feta al centre del pais per possar.hi el poder politic quand quasibe tot passa a Dar, despres vaig para a Tabora i per fi he arribat a Mwanza on he vist per primer cop el Llac Victoria, aquet es el segon llac mes grand del mon i es on neix el riu Nil, realment es impressionat i emociona veure aqueste meravella de la naturalessa i pensa que aqui neix el riu mes important d'Africa fa que et sentis en un lloc especial, penses que aqui comenza a correr el aigua que despres confluira a Etiopia els dos Nils, el Blau i el Blanc, pasara a Egipte, Assuan, El Cairo i anira a parar al Mar Mediterrani a Alexandria i donara vida a tots el llocs per on pasa . Speke el explorador angles va esser el primer europeo que va veure aquet llac a l,any 1858, i fa formular la idea de que aqui neix el riu, al principi de tot va provoca molte polemica fins que un altre explorador Burton ho va confirma, i de tot aixo nomes fa que 150 anys ... quasi be res.
Aqui ara vull agafa un ferry que va fins Bukova, pero no surt cada dia i tampoc se sap segur si surt !!! aixi que haure de esperar, fa mes de una setmana que no veig cap mzungu (blanc), veig que la ruta que he triat realment no la segueix el turisme tradicional, aqui per exemple els trajectes en bus son molt lents, la carretera no esta asfaltade i per fer 300 km. trigo unes 10 horas, ara que es un pasote el viatge en el bus, es un espectacle, gent i mes gent, penses ja esta no hi cap mes gent, dons si encara hi cap mes i no pares de saltar i botre, sur el bus de la estacio amb les places justes, la policia vigila que no hagi gent de mes, pero nomes ha sortir de la estacio de bus ja para i comenza a recollir mes gent, aqui el amo es el ajudant, es el que decideix qui puja i qui no puja, tambe el preu que fara paga a tot aquell que va dintre, fas una estoneta i et trobes un control de policia, el bus ple fins als topes, gent dreta, estirada, pollastres, platanos, nens, bosses i mes bosses i dius aqui ja no passem, entre el policia, primer un i fa que no amb el cap, mentrestant ja han baixat uns quands i fan el despistat per les rodalies, despres pujar un segon policia i lo mateix, el ajudant parlant amb el poli de mes graduacio, fent una gran explicacio i veus que es van apartant cap un lloc on no els veigint, al cap de un rato, aixo pot dura 30 minuts, ja tornan a sorti i tot solucionat, tothom puja al bus i a continua fins la proxima ... Es bo tambe quand el chofer ha de fer pis, para i tothom a pixar, ah! aixo si els homes tots a la banda esquerra del cami i les dones a la banda dreta i no te equivoquis .. a vegades es per riure .. Un dia va entrar una noia de uns 15 anys amb un nen de dies, molt petit, el nen tenia gana i es va possar a plorar, ella es treu el pit i li dona de mama, es curios pero els nens recien nascuts son blanquets, no dirias que son negres, en cambi tenent uns collons supernegres, a mi en va soptat.
Aqui os posso alguns retratus del bus i del llac Victoria. Salut i pau.
Dita del dia "Cuando lo hayas encontrado, anotalo." Dickens.

Mikumi 2.

Preparant el dinar.

La tertulia de la tarde sote un arbre.
Pacita,la meva amiga madrilenya de Mikumi.

Dita del dia: "Comer bien, dormir bien, ir donde se desea,permanecer donde interese, no quejarse nunca y sobretodo huir como la peste de los principales monumentos de la ciudad." Jules Renard.
Dita de Pacita " No hay nada que un blanco no rompa, que no pueda arreglar un africano, ni nada que un blanco fabrique que no pueda estropear un africano"

Mikumi. Centre Tanzania

Dilluns 29 marc 2010.
Avui us escric desde Mikumi,un poblet cap el centre de Tanzania,es un creument de carreteres i hi ha molts bars, musica, camions i tot lo que comporta que els homes que portent molts dies a la carretera esperent trobar a un lloc on parant per descansar. Estic aqui per veure si puc visitar el MIkumi National Park, que no es tant conegut com els parcs del nort de Tanzania pero que tothom en recomana,per exemple venint amb el bus ja he vist un tou de elefants, gifafes, monos,etc. es emocionant veure els animals en llibertat total. Estic allojat al Genesis Motel que despres de negociar i mirar diveros llocs es on m,he quedat, ara es temporada baixa i pots regatajar els preus doncs no hi ha ningu, a mes es la temporada de pluges i cada die plou una mique i el ambient es molt mes fresc que a Dar. Estic esperant trobar un grupet per veure si ens ajumten i en surt mes be de preu, pero mentrestant he conegut una madrilenya que esta en un projecte contra el Sida y que esta encantada de poguer parlar castella i jo de que ella en porti per el poble, ahi per exemple vaig anar a misa amb la seva amiga Mary,la tipica negre gorda i culona, pero supersimpatica i xarraira com la que mes, una misa cristiana que va dura quasibe dues hores, jo vaig marchar abans de acaba pero que era impressionant, molta gent,canalla, i un coru de quasibe 100 persones que cantaban ballabant i no paraban de moures, realment era emotiu com aquesta gent cel.lebre las mises, arriben quasibe a un extasi col.lectiu i jo mentrestant pensaba en el dit kikuyo que diu ! abans els negres teniem les terres i els blancs la biblia, avui els blancs tenent les terres i els negres tenim la biblia !!!. Aqui predomine le etnia kikuyo que va esser d,on van sortir els anys 60 els moviment mau-mau,que jo recordo de petit sortia a les noticies del NO-Do com un moviment sanguinari de uns negres esboxarrats contra un colonos blancs que veniem al Africa a ensenyar i colonitzar un continent atrassat (????). Aquet moviment va esser el comenzament de lo que despues seria la independencia de Tanzania i Kenya i realment va costar moltes vides, com tants altres moviments revolucionaris.
Com deia per coincidencias he conegut aqui a la Paz, una madrilenya que porta un lodge i que esta encantada de parlar castella amb mi, i jo mes amb ella doncs en pose al corrent de moltes historietes d,aquet poblet, es la unica blanca que viu aqui i esta treballant tambe en un projecte contra el Sida, aqui es terrible la mortalitat que provoca el Sida y la malaria, sobretot en la canalla, a vegades costa entendre com un poble pot esta tant putejat com aquet, una gent meravellosa i que pateix en silenci unes de les pandemies mes grands del mon en ple segle XXI.
Avui al mati he sortit a correr per la sabana i he disfrutat com un camell, llastima que no he vist cap lleo que si no haguesim fet carreres.
Dita del dia * Hace mas dano una palabra con la lengua que una mordedura con los dientes". Proverbi suahili.

Dar i Zanzibar (2)

Aqui van algunes fotos que no habia pogut possar abans.

Dar Es Salaam i Zanzibar

Diumenge 21 de marc 2010
Jambo. Ja estic a Tanzania, vaig arribar Dar amb el vol de Egiptair perfecte, a les 5 del mati aterrisaba a Dar, encara era fosc, vaig intenta cuadra amb unes ingleses pero elles ananbent a una altre part de la ciutat, fosc i negre vaig preferir agafar un taxi que despres de negocia en va cobra 15 USD. El primer xoc, al arribar a la frontera vaig a anar a fer la Visa, 50 USD, i al pagar portaba un billet de 100 USD i no m,el van agafar perque era d,abans del any 2000, aixo que atencio si veniu a Tanzania porteu billets nous de Dolar, sino no els volen, una altre opcio es porta euros pero aleshores tenia que pagar 50 euros, (molt mes car), al final despres de un bon rato en vaig trobar un de nou i en van fe la visa, al banc els he pogut cambiar pero a un cambi, despres de un estira i afluixe, una mique mes petit. Be, amb el taxi cap el hotel Jambo Inn. 20 dolars i bastant basic, vaig arribar sobre les 6 i vaig tingue que espera un ratet fins que obriguesin el hotel, vaig veure com es despertaba la ciutat, tot fosc i es anabe fen de dia, bastante gent dormint al carrer i a les portes dels comercs, i a la hora de obrir algun que altre cop de basto perque els recients despertat marxesin, Dar no es una ciutat gaire segura i s,ha de anar al tanto, sobretot de nit. Em vaig quedar tres nits a Dar, vaig a annar a veure el mercat de peix, sino els veus sents l,olor i el pots identificar rapidament i despres el diumenge al futbol a veure un partit de futbol, el Simba de Dar (Els lleons de Dar) contra un altre, un espectacle, era la final i el camp a tope, la gent ballant, cantant tot el rato, vaig marxar una mique abans de que acabes el partit doncs els dala-dala van a tope i es com una llauna de sardines. La ciutat no te gaires coses interessants, i al cap de tres dies agafo el ferry i cap a Zanzibar, 35 USD i dues hores de ferry, pero quin ferry, allo nomes sortir es comence a moure com una atraccio de fires, pero cap problema al moment surt un empleat de la companya i done una bosse de plastic a cada un per si has de ... Al rato ja comenzo a veure gent marejada, blanca com una patena, bueno no els negres quand es maregen continuen negres, no cambien, pero el enronou era enorme, pero tothom aguantan lo que toqui.
Arribo a Stone Town, i es un pasote, quine ciutat, carrers estrets, i es un meravella perdet per aquets carrers, fa una calor agobiant, pero pasejant per aquets carrers no la sents tant, et trobes com a transportat a varis segles endarrera, es un goig passejar per aqui, canalla, cases espectaculars (fetes pols) i gent, molte gent al carrer, de pronte et sur un sr. amb un burro o unes dones amb la sharia (mocado tapantse la care) pero guapissimes amb els ulls pintats i els brazos tambe, amb uns dibuixos de henna preciosos, ostres a mi en semble que estic vivint al temps de Simbad el Marino, es collonut perdet per aquets racons i ara no hi ha gaire turisme es temporada baixa, tothom et salud (Jambo, Hakari, etc..) es com si tot fos una gran familia, les cases es comuniquen, els nens entren i surten, la gent dorm al carre a la nit doncs fa molte calor, i tot amb una sensacio de pau inmensa.
Un altre dia agafor un dala-dala i cap el est on en diuen que hi ha boniques platges pero tot son resorts tot inclos i amb la pulsereta, bah!!! aixo no es per a mi, vaig coneixe a una vallisoletana, Tamara, que portaba un resort d,aquets desde feie tres anys, ostres va esser curios doncs veig dos gossus (els musulmans consideren els gossus impurs i a la illa no ni ha) i en vaip posar a jugar amb ells, i aixi es com vaig coneixe la Tamara, vam fe une cervesa i em va explicar bastant de la illa.
Doncs com els est no es per a mi cap el nort que es mes frestec i he estat tres dies a Nwingi, una platge maque amb unes postes de sol tremendes, barato, cervessa i aquets musulmans que fumen com la ximenea del Uniland, dormia a Jambo Brotters per tambe 20 USD dia i ara tornu a Stone Town on hi vull estar uns quands dies. Ah! el mati he descobert algo que em fascine, a les 5 del mati ja esta el muecin tocant els pebrots i cantant desde les mesquites perque tothom s,enrecordi de resar, despres de resar cap a les 5.30 vaig cap le platge de ponent i es impressionant, un mon de gent corrent i fen esport, desde les hores cada die al mati vaig allar a correr un ratet, ostres, gent de totes les edats i mides, les noies amb el mocador, els homes amb grups que van corrent i cantant, a vegades m,ajunto amb ells i es emocionant, totalment recomanble de veure aqueste marea humana de gent corrent, ara enten perque totes les carreres de resistencia les guanyen o els kenyatas, etiopes o de Tanzania, hi ha tanta gent corrent que han de sortir gent bone per tot arreu. Salut i pau.

Dita del dia ! Hakuma matata. en suahili ... fora problemes!!!.

On the road, again.

Dimecres 10 de Marc 2008.
Dons si " a la carretera una altre vegade", despres de quasibe tres mesos despres de l´arribada a casa, arribada que ha sigut meyns dura de lo esperat si he de se sincer, em semblava que arrivaba a una ciutat extranya,amb molt de fred, pero el Nadal, les cel.lebracions familiars, les retrovades amb els amics tot feia pensar que deseguida tornaria a esser el meu lloc, se habian acabat els matins que et llevabas i no sabias que farias aquell dia, qui conexerias, que et passaria, i tornaba el dia a dia, el que tot esta escrit, el que se supose que has de fe i encaixa perfectament amb la vida diaria.
Pero jo ja ho tenia en ment, una volta al mon sense pasar per Africa, per a mi un continent que cada vegade que he anat me atreu mes, no era lo que volia. Africa es un continent que tenim a la vora i on avui encara es possible viure l´aventura i cap alla m´en vaig.
Dema agafo un vol amb Egytair cap Dar Es Salaam (Tanzania) via Cairo, 388 euros anada i com sempre sense billet de tornada, (ostres quin pasote viatjar sense billet de tornada), no se quand de temps estare per alla ni quine ruta fare, els acontexeiments en marcaran el cami, gracies al meu amic Josep dels Fondistes que m´ha donat unes bones ideas (ell es un amant de l´Africa on ha viatjat moltes vegades) aixi en un principi despres de Dar vull anar a Zanzibar (la illa de les especies) i despres, veurem si funciona el tren, agafar el tren fins a Kigomi i alla el vaixel per creua tot el Llac Tanganika i entrar a Zambia, pero ja veurem, tot depend de ...
Dita del dia:"Quien ha visto el mundo no esta vacio de sentido". Proverbi de los nyamwezy (Africa Oriental).

Koh Samet (Thailand) i La Tornada.

Dijous 14 Gener de 2010.
Avui ja us escric desde casa, he tornat, al final he decidit pasar el Nadal a casa, la familia tambe crida i he arribat el dia 20, he passat els ultims 20 dies del viatge a Kot Samet, una illa a cuatre hores en bus de Bangkog i una hora amb barco. Allo es tambe un paradis, sol, platge,menjar, correr..., volia anar a Camboja pero vaig pensar que potser era millor no tantes hores en bus i passar els ultims dies de relax en una illa petite, on al final conexia a tothom i que, repeteixo, era com el paradis.
Ara desde casa estic aterrisant, veiem la familia, amics, companys i demes, possante al dia de tot e intentar tornar a agafar el ritme, no se encara que fare, encara estic una mique en un nubol pero aixo si content de tot lo que he viscut i he conegut, tot el que he apres, el que he viscut, el que he sentit mentres seguia el meu somni ningu mo ho podra treure.
Torno a esta a casa, la vida continua, jo estic content i lo que fare, ja ho veurem, i si no com diu el vell blus de Cannet Head ¨On the road, again¨. I una ultima cosa, si algu te ganes de fer un viatge aixi nomes un consell, QUE NO HO DUPTI, QUE HO FAIGI. El mon es meravellos i esta aqui perque el coneguem.

Dita del dia "Recuerda bien lo que voy a decirte: lo que puedan enseñarte los demas acaba en si mismo, lo que aprendas por tu cuenta forma parte de ti¨. Haruki Murakami. " El final del mundo y un despiadado pais de las maravillas".