divendres, 13 de març del 2009

Reflexions sobre America Central

La Ceiba, Honduras, 13-03-09

Bon dia a tots, avui voldria fer una reflexio rapida sobre lo que vist en el meu viatge, fins are, portu una mique mes de un mes i m´agradaria donarvos algunes impressions propias sobre Panama, Costa Rica, Nicaragua i Honduras, ahi va ...

- Paisos calurosos, aixo marque la gent, la seva cadencia, el seu dia a dia va conjuntat amb la calor.

- Gent molt pobre, a vegades ho puc compara a Africa, pero aqui no passen gane, molts venedors al carres, bus, places, etc. a tot arreu, si poden vendre un paquet de xiclets aixo els permetra menjar aquet dia.

- Lo important es el dia d,avui, si mengen ja ni ha prou, dema sera un altre dia.

- Els que treballen, cobrent molt poc, pero treballent poc, mes aviat diria que produiexen poc, no estan preparats, ni ells ni els jefes, no hi horaris, paren per qualsevol cosa, poca productivitat, ara no hi ha stress.

-Gent pacifica, no s´enmuinen per res, crec que hant estat tant putejats, governs corruptes, terratremols, guerres, etc.que ja no creuen en res.

-Molt religisos , aqui les iglesias tipus evangelicas, protestants i demes tenent molts seguidors, la religio esta present en molts actes.

-Un altre concepte de la responsabilitat, a un europeu li pot resulta extrany, pero el concepte de la veritat i de respondre devant els teus actes no es el mateix, poc sembla que son mentiders pero no es aixi, simplement es diferent. Jo crec que la miseria fa la gent mes bruta i mes vaste, es facil se educat amb la panxa plena.

-Masclistes, pero molt, les dones estant bastant putejades per regla general, i maltractament a la ordre del dia, per exemple en una ciutat de Nicaragua, Granada per esser exacte, cada any hi ha tantes dones mortes com el Estat Espanyol en un any.

-Dins a casa seva i dintre de les seves possibilitats en general son force nets, una altre cose es el manteniment de les cases i aparells diaris, pero al carrer son increiblement bruts, tot a terra, al riu o a on caigui.

-Tots aquets paisos que estic visitant estant acostumats a uns desastres naturals, terratremols, tifons, huracans, etc. que marquen tambe la seva vida, guerres recients, financiadas per el amic america que el tenent molt aprop, que fan que un dia estiguin tirantse tiros entre ells i l´endema son amics.

-No crec que els paisos siguint perillosos en general, per la gent, no son mes perillosos que qualsevol pais de Europa, pero el mitjans de comunicacio, diaris, tv, etc estant machacant cada dia amb noticias de morts, robatoris, seguestres, etc. tot i molt possiblement una clara manipulacio per espantar al poble, tothon te un cas de una persona conegude que li ha passat alguna cose, i t, avisen al tanto aqui, no vagis per alla ... pero a mi no m´ha passat res fins ara ni he vist cap cosa extranya, us dic que aqui els mitjans de comunicacio en fan recorda al fatxe de Matias Prats en Antena 3 cada dia a les noticias, que a mi em semblaven una copia del famos diaria "El caso" en temps franquistes.

- Em donu conte que el turisme que ve per aqui, que tampoc es molt en que en trobu, busquer gastar lo meyns possible, sembla com un concurs a veure qui passe en gastar meyns i el que ho aconsegueix es el millor, i el que ve de un pais mes desanvolupat encara mes. Exemple els ianquis, que es el turisme que en trobu mes, son els que gasten meyns.

-El poble, com a tot el mon, humans que plorent i riuen que viuen en migt de una geografia increiblement bonica, he vist volcans que treuen fum, bosc amb animals diferents, platges idiliques, natura verge, carreteres increibles que pasen per llocs inimaginables i tot envoltat per un entorn provocat per el esser huma, molt dur i dificil, quand tot podria esser mes facil.

-La musica, a mi m´agrade molt la musica,tot tipus de musica en un principi l,escolto e intento trobar quelcom que m´agradi.Aqui a tot arreu esta present la musica, al carrer, al bus, al taxi, al mercat, etc. a tot arreu et trobes uns increibles "parlantes" que a tote castanye reproduexen salsa, cumbias, vallenatos, musica de eglesia, musica melodica (tipus Julio Iglesias), al principi et pot agradar pero a mi al rato en canse, no hi trobo res, pero finalment m, he adonat de una cosa, quand hi ha una mique de anima negre, es a dir hi toca algun negre, la musica es diferent, molt mes bone, mes "feeling" i, per lo meyns a mi, m´arribe mes. probeu si teniu algun disc de Salsa o demes a casa vostre,si hi ha algun negre tocant, veureu que la cosa cambia, es molt mes agradable, per lo meyns es lo que penso i ja sabeu que contra gustos no hi ha res escrit ...

- Per ultim voldria resalta els mercats al aire lliure que hi ha a tots els pobles i ciutats qye he visitat, al primer cop d´ull penses, ostres com poden estar aquestes aglomaracions de gents, venedors, etc. aqui en migth d´aquet sol que creme, pero quand entres dins amb una especie de plastic que fan servir de toldos, el aire pase corrent e inclos estas fresc i ademas els mercats estant plens de vida, tothon esta content, no hi ha cares llarges, alguna cosa vendra i es podra menjar i aixi sobre les fustes o a terra pots veure quasibe de tot : roba de vestir, roba interior, pantalons, especies, molts tipus de fruite, cafe, frijoles, arroz, yuca, sabates, sandalias, bragas i sostens de tots el colors i de unas talles per mamelles de vaque, , calçotets, perfums de Paris, cinturons, juguets, bisuteria, pintes, estisores, claus, carn amb mosques, peix amb mosques, dones que preparan menjar amb unes olles grandioses, , gent que et netege les sabates, barberia, cervesa, sucs, ron, gaseosas, gallines, lloros, iguanas i moltes coses mes ...Tot es un espectacle.
Quine sort que tinc i em felicitu de poguer entrar en aquets mercats i que diferent em sentu d´aquets turistes que van en grup de 30 o 40 persones seguint un guia tot el dia, que dorment en bons hotels, i que van en bus amb miralls foscus perque no els veigin de fora, que no es barrejen amb la gent ni fan servir transport public i que van al millor restaurant de la ciutat on menjen lo mateix que menjent al restaurant del costat de casa seva, realment no els enveijo per res, a la meva manera jo en sento molt mes be, viu i despert.

Dita del dia "" El boix obre el cami, que despres seguira el sabi" Autor: no ho se.

8 comentaris:

Alicia ha dit...

Hola Pep,
realment el que has escrit es per fer-nos reflexionar... Gràcies. Ens els dies que ens toca viure, amb la famosa "crisis" (paraula molt de moda ultimament) la gent viu amb por. "Por" a que? a perdre el nostre status, el nostre nivell de vida, les comoditats a les que ens hem acostumat, a no poder canviar-nos de cotxe, a no poder fer vacances en un destí idilic... Segur que aqui on estàs no han notat la famosa crisis. Està clar q el mes important en aquesta vida no és "tenir", sino "ser". Gràcies per ser el nostre boig particular.
Muac,
Alicia

Anònim ha dit...

Ostres Pep, quines reflexions! Això sí que et fa tocar de peus a terra, tal com et comenten aquesta gent no deu sentir la paraula de moda que tenim nosaltres. Disfruta molt i continua escrivint que ens agrada molt seguir-te.
Una abraçada,
Assumpta i Bodi

Anònim ha dit...

Pep, no he estat mai a en cap d'aquest paisos que comentes, i la veritad és que fa pensar molt tot el que dius, es nota que ho ests vivint en tota intensitat i no com un turista mes. FELICITATS I GRÀCIES PER COMPARTIR-HO. UNA ABRAÇADA.
Anna

Anònim ha dit...

IEEEP PEP!
Primer de tot, t'escribim per felicitar-te. No se si saps que demà es el teu sant, perquè diu la iaia que alomillor ja n'hi t'enrrecodes.
Hi ah molta gent que pregunta per tu i per les teves aventures. La Montse també et felicita apart de tots nosaltres. També la Blasa va preguntar per tu i diu que si vols venir el dia 28, que van a fer la caminada al pantano de Foix, que hi vas anar l'any passat.
Diumente el dematí van fer la BTT de cada any amb la típica butifarrada, hi havia molta gent, uns 560. "I n'ha passant" diu la iaia hahaha.
Un petò ben fort!


Sara & family

Anònim ha dit...

Ei globetrotert!!!!
Com va tot això, ja vaig veient q t'ho estas passant de puta mare amunt.
Moltes felicitats el dia del teu sant!!!! i q segueixis disfrutant molt!!!!
Salutacions!!!!!
Ciaoooooooooo
Burki

Anònim ha dit...

Moltes felicitats !!!
i aquest any tens un bon regal: totes aquestes experiencies, felicitats de nou.
Molts petons !!!

La de la carta

Anònim ha dit...

Et saludem desde el taller de moja, i que sapigues que et seguim. T'enviem salutacions i molts ànims. La reflexió que fas de sudamerica és per fer-nos pensar en tot el que passa en aquest món, i considerar el que tenim al nostre voltant.
Moltes felicitats pel teu sant, i fins aviat.

Anònim ha dit...

Ei Pep, veig que fas molt bona cara
sabs que't dic, que crec que estas una mica "gordo" i tot, estic segur que t'ho estas passant molt bé, peró que sapigues que tots els que t'estem seguin també,per cert encara que ja ha passat FELICITATS
Molts petons i abraçades del's de Barcelona.
Dita del dia: "Felicitat no es fer el que un vol, si no voler el que un fa"