Dilluns 29 marc 2010.
Avui us escric desde Mikumi,un poblet cap el centre de Tanzania,es un creument de carreteres i hi ha molts bars, musica, camions i tot lo que comporta que els homes que portent molts dies a la carretera esperent trobar a un lloc on parant per descansar. Estic aqui per veure si puc visitar el MIkumi National Park, que no es tant conegut com els parcs del nort de Tanzania pero que tothom en recomana,per exemple venint amb el bus ja he vist un tou de elefants, gifafes, monos,etc. es emocionant veure els animals en llibertat total. Estic allojat al Genesis Motel que despres de negociar i mirar diveros llocs es on m,he quedat, ara es temporada baixa i pots regatajar els preus doncs no hi ha ningu, a mes es la temporada de pluges i cada die plou una mique i el ambient es molt mes fresc que a Dar. Estic esperant trobar un grupet per veure si ens ajumten i en surt mes be de preu, pero mentrestant he conegut una madrilenya que esta en un projecte contra el Sida y que esta encantada de poguer parlar castella i jo de que ella en porti per el poble, ahi per exemple vaig anar a misa amb la seva amiga Mary,la tipica negre gorda i culona, pero supersimpatica i xarraira com la que mes, una misa cristiana que va dura quasibe dues hores, jo vaig marchar abans de acaba pero que era impressionant, molta gent,canalla, i un coru de quasibe 100 persones que cantaban ballabant i no paraban de moures, realment era emotiu com aquesta gent cel.lebre las mises, arriben quasibe a un extasi col.lectiu i jo mentrestant pensaba en el dit kikuyo que diu ! abans els negres teniem les terres i els blancs la biblia, avui els blancs tenent les terres i els negres tenim la biblia !!!. Aqui predomine le etnia kikuyo que va esser d,on van sortir els anys 60 els moviment mau-mau,que jo recordo de petit sortia a les noticies del NO-Do com un moviment sanguinari de uns negres esboxarrats contra un colonos blancs que veniem al Africa a ensenyar i colonitzar un continent atrassat (????). Aquet moviment va esser el comenzament de lo que despues seria la independencia de Tanzania i Kenya i realment va costar moltes vides, com tants altres moviments revolucionaris.
Com deia per coincidencias he conegut aqui a la Paz, una madrilenya que porta un lodge i que esta encantada de parlar castella amb mi, i jo mes amb ella doncs en pose al corrent de moltes historietes d,aquet poblet, es la unica blanca que viu aqui i esta treballant tambe en un projecte contra el Sida, aqui es terrible la mortalitat que provoca el Sida y la malaria, sobretot en la canalla, a vegades costa entendre com un poble pot esta tant putejat com aquet, una gent meravellosa i que pateix en silenci unes de les pandemies mes grands del mon en ple segle XXI.
Avui al mati he sortit a correr per la sabana i he disfrutat com un camell, llastima que no he vist cap lleo que si no haguesim fet carreres.
Dita del dia * Hace mas dano una palabra con la lengua que una mordedura con los dientes". Proverbi suahili.
dilluns, 29 de març del 2010
dilluns, 22 de març del 2010
diumenge, 21 de març del 2010
Dar Es Salaam i Zanzibar
Diumenge 21 de marc 2010
Jambo. Ja estic a Tanzania, vaig arribar Dar amb el vol de Egiptair perfecte, a les 5 del mati aterrisaba a Dar, encara era fosc, vaig intenta cuadra amb unes ingleses pero elles ananbent a una altre part de la ciutat, fosc i negre vaig preferir agafar un taxi que despres de negocia en va cobra 15 USD. El primer xoc, al arribar a la frontera vaig a anar a fer la Visa, 50 USD, i al pagar portaba un billet de 100 USD i no m,el van agafar perque era d,abans del any 2000, aixo que atencio si veniu a Tanzania porteu billets nous de Dolar, sino no els volen, una altre opcio es porta euros pero aleshores tenia que pagar 50 euros, (molt mes car), al final despres de un bon rato en vaig trobar un de nou i en van fe la visa, al banc els he pogut cambiar pero a un cambi, despres de un estira i afluixe, una mique mes petit. Be, amb el taxi cap el hotel Jambo Inn. 20 dolars i bastant basic, vaig arribar sobre les 6 i vaig tingue que espera un ratet fins que obriguesin el hotel, vaig veure com es despertaba la ciutat, tot fosc i es anabe fen de dia, bastante gent dormint al carrer i a les portes dels comercs, i a la hora de obrir algun que altre cop de basto perque els recients despertat marxesin, Dar no es una ciutat gaire segura i s,ha de anar al tanto, sobretot de nit. Em vaig quedar tres nits a Dar, vaig a annar a veure el mercat de peix, sino els veus sents l,olor i el pots identificar rapidament i despres el diumenge al futbol a veure un partit de futbol, el Simba de Dar (Els lleons de Dar) contra un altre, un espectacle, era la final i el camp a tope, la gent ballant, cantant tot el rato, vaig marxar una mique abans de que acabes el partit doncs els dala-dala van a tope i es com una llauna de sardines. La ciutat no te gaires coses interessants, i al cap de tres dies agafo el ferry i cap a Zanzibar, 35 USD i dues hores de ferry, pero quin ferry, allo nomes sortir es comence a moure com una atraccio de fires, pero cap problema al moment surt un empleat de la companya i done una bosse de plastic a cada un per si has de ... Al rato ja comenzo a veure gent marejada, blanca com una patena, bueno no els negres quand es maregen continuen negres, no cambien, pero el enronou era enorme, pero tothom aguantan lo que toqui.
Arribo a Stone Town, i es un pasote, quine ciutat, carrers estrets, i es un meravella perdet per aquets carrers, fa una calor agobiant, pero pasejant per aquets carrers no la sents tant, et trobes com a transportat a varis segles endarrera, es un goig passejar per aqui, canalla, cases espectaculars (fetes pols) i gent, molte gent al carrer, de pronte et sur un sr. amb un burro o unes dones amb la sharia (mocado tapantse la care) pero guapissimes amb els ulls pintats i els brazos tambe, amb uns dibuixos de henna preciosos, ostres a mi en semble que estic vivint al temps de Simbad el Marino, es collonut perdet per aquets racons i ara no hi ha gaire turisme es temporada baixa, tothom et salud (Jambo, Hakari, etc..) es com si tot fos una gran familia, les cases es comuniquen, els nens entren i surten, la gent dorm al carre a la nit doncs fa molte calor, i tot amb una sensacio de pau inmensa.
Un altre dia agafor un dala-dala i cap el est on en diuen que hi ha boniques platges pero tot son resorts tot inclos i amb la pulsereta, bah!!! aixo no es per a mi, vaig coneixe a una vallisoletana, Tamara, que portaba un resort d,aquets desde feie tres anys, ostres va esser curios doncs veig dos gossus (els musulmans consideren els gossus impurs i a la illa no ni ha) i en vaip posar a jugar amb ells, i aixi es com vaig coneixe la Tamara, vam fe une cervesa i em va explicar bastant de la illa.
Doncs com els est no es per a mi cap el nort que es mes frestec i he estat tres dies a Nwingi, una platge maque amb unes postes de sol tremendes, barato, cervessa i aquets musulmans que fumen com la ximenea del Uniland, dormia a Jambo Brotters per tambe 20 USD dia i ara tornu a Stone Town on hi vull estar uns quands dies. Ah! el mati he descobert algo que em fascine, a les 5 del mati ja esta el muecin tocant els pebrots i cantant desde les mesquites perque tothom s,enrecordi de resar, despres de resar cap a les 5.30 vaig cap le platge de ponent i es impressionant, un mon de gent corrent i fen esport, desde les hores cada die al mati vaig allar a correr un ratet, ostres, gent de totes les edats i mides, les noies amb el mocador, els homes amb grups que van corrent i cantant, a vegades m,ajunto amb ells i es emocionant, totalment recomanble de veure aqueste marea humana de gent corrent, ara enten perque totes les carreres de resistencia les guanyen o els kenyatas, etiopes o de Tanzania, hi ha tanta gent corrent que han de sortir gent bone per tot arreu. Salut i pau.
Dita del dia ! Hakuma matata. en suahili ... fora problemes!!!.
Jambo. Ja estic a Tanzania, vaig arribar Dar amb el vol de Egiptair perfecte, a les 5 del mati aterrisaba a Dar, encara era fosc, vaig intenta cuadra amb unes ingleses pero elles ananbent a una altre part de la ciutat, fosc i negre vaig preferir agafar un taxi que despres de negocia en va cobra 15 USD. El primer xoc, al arribar a la frontera vaig a anar a fer la Visa, 50 USD, i al pagar portaba un billet de 100 USD i no m,el van agafar perque era d,abans del any 2000, aixo que atencio si veniu a Tanzania porteu billets nous de Dolar, sino no els volen, una altre opcio es porta euros pero aleshores tenia que pagar 50 euros, (molt mes car), al final despres de un bon rato en vaig trobar un de nou i en van fe la visa, al banc els he pogut cambiar pero a un cambi, despres de un estira i afluixe, una mique mes petit. Be, amb el taxi cap el hotel Jambo Inn. 20 dolars i bastant basic, vaig arribar sobre les 6 i vaig tingue que espera un ratet fins que obriguesin el hotel, vaig veure com es despertaba la ciutat, tot fosc i es anabe fen de dia, bastante gent dormint al carrer i a les portes dels comercs, i a la hora de obrir algun que altre cop de basto perque els recients despertat marxesin, Dar no es una ciutat gaire segura i s,ha de anar al tanto, sobretot de nit. Em vaig quedar tres nits a Dar, vaig a annar a veure el mercat de peix, sino els veus sents l,olor i el pots identificar rapidament i despres el diumenge al futbol a veure un partit de futbol, el Simba de Dar (Els lleons de Dar) contra un altre, un espectacle, era la final i el camp a tope, la gent ballant, cantant tot el rato, vaig marxar una mique abans de que acabes el partit doncs els dala-dala van a tope i es com una llauna de sardines. La ciutat no te gaires coses interessants, i al cap de tres dies agafo el ferry i cap a Zanzibar, 35 USD i dues hores de ferry, pero quin ferry, allo nomes sortir es comence a moure com una atraccio de fires, pero cap problema al moment surt un empleat de la companya i done una bosse de plastic a cada un per si has de ... Al rato ja comenzo a veure gent marejada, blanca com una patena, bueno no els negres quand es maregen continuen negres, no cambien, pero el enronou era enorme, pero tothom aguantan lo que toqui.
Arribo a Stone Town, i es un pasote, quine ciutat, carrers estrets, i es un meravella perdet per aquets carrers, fa una calor agobiant, pero pasejant per aquets carrers no la sents tant, et trobes com a transportat a varis segles endarrera, es un goig passejar per aqui, canalla, cases espectaculars (fetes pols) i gent, molte gent al carrer, de pronte et sur un sr. amb un burro o unes dones amb la sharia (mocado tapantse la care) pero guapissimes amb els ulls pintats i els brazos tambe, amb uns dibuixos de henna preciosos, ostres a mi en semble que estic vivint al temps de Simbad el Marino, es collonut perdet per aquets racons i ara no hi ha gaire turisme es temporada baixa, tothom et salud (Jambo, Hakari, etc..) es com si tot fos una gran familia, les cases es comuniquen, els nens entren i surten, la gent dorm al carre a la nit doncs fa molte calor, i tot amb una sensacio de pau inmensa.
Un altre dia agafor un dala-dala i cap el est on en diuen que hi ha boniques platges pero tot son resorts tot inclos i amb la pulsereta, bah!!! aixo no es per a mi, vaig coneixe a una vallisoletana, Tamara, que portaba un resort d,aquets desde feie tres anys, ostres va esser curios doncs veig dos gossus (els musulmans consideren els gossus impurs i a la illa no ni ha) i en vaip posar a jugar amb ells, i aixi es com vaig coneixe la Tamara, vam fe une cervesa i em va explicar bastant de la illa.
Doncs com els est no es per a mi cap el nort que es mes frestec i he estat tres dies a Nwingi, una platge maque amb unes postes de sol tremendes, barato, cervessa i aquets musulmans que fumen com la ximenea del Uniland, dormia a Jambo Brotters per tambe 20 USD dia i ara tornu a Stone Town on hi vull estar uns quands dies. Ah! el mati he descobert algo que em fascine, a les 5 del mati ja esta el muecin tocant els pebrots i cantant desde les mesquites perque tothom s,enrecordi de resar, despres de resar cap a les 5.30 vaig cap le platge de ponent i es impressionant, un mon de gent corrent i fen esport, desde les hores cada die al mati vaig allar a correr un ratet, ostres, gent de totes les edats i mides, les noies amb el mocador, els homes amb grups que van corrent i cantant, a vegades m,ajunto amb ells i es emocionant, totalment recomanble de veure aqueste marea humana de gent corrent, ara enten perque totes les carreres de resistencia les guanyen o els kenyatas, etiopes o de Tanzania, hi ha tanta gent corrent que han de sortir gent bone per tot arreu. Salut i pau.
Dita del dia ! Hakuma matata. en suahili ... fora problemes!!!.
dimecres, 10 de març del 2010
On the road, again.
Dimecres 10 de Marc 2008.
Dons si " a la carretera una altre vegade", despres de quasibe tres mesos despres de l´arribada a casa, arribada que ha sigut meyns dura de lo esperat si he de se sincer, em semblava que arrivaba a una ciutat extranya,amb molt de fred, pero el Nadal, les cel.lebracions familiars, les retrovades amb els amics tot feia pensar que deseguida tornaria a esser el meu lloc, se habian acabat els matins que et llevabas i no sabias que farias aquell dia, qui conexerias, que et passaria, i tornaba el dia a dia, el que tot esta escrit, el que se supose que has de fe i encaixa perfectament amb la vida diaria.
Pero jo ja ho tenia en ment, una volta al mon sense pasar per Africa, per a mi un continent que cada vegade que he anat me atreu mes, no era lo que volia. Africa es un continent que tenim a la vora i on avui encara es possible viure l´aventura i cap alla m´en vaig.
Dema agafo un vol amb Egytair cap Dar Es Salaam (Tanzania) via Cairo, 388 euros anada i com sempre sense billet de tornada, (ostres quin pasote viatjar sense billet de tornada), no se quand de temps estare per alla ni quine ruta fare, els acontexeiments en marcaran el cami, gracies al meu amic Josep dels Fondistes que m´ha donat unes bones ideas (ell es un amant de l´Africa on ha viatjat moltes vegades) aixi en un principi despres de Dar vull anar a Zanzibar (la illa de les especies) i despres, veurem si funciona el tren, agafar el tren fins a Kigomi i alla el vaixel per creua tot el Llac Tanganika i entrar a Zambia, pero ja veurem, tot depend de ...
Dita del dia:"Quien ha visto el mundo no esta vacio de sentido". Proverbi de los nyamwezy (Africa Oriental).
dijous, 14 de gener del 2010
Koh Samet (Thailand) i La Tornada.
Dijous 14 Gener de 2010.
Avui ja us escric desde casa, he tornat, al final he decidit pasar el Nadal a casa, la familia tambe crida i he arribat el dia 20, he passat els ultims 20 dies del viatge a Kot Samet, una illa a cuatre hores en bus de Bangkog i una hora amb barco. Allo es tambe un paradis, sol, platge,menjar, correr..., volia anar a Camboja pero vaig pensar que potser era millor no tantes hores en bus i passar els ultims dies de relax en una illa petite, on al final conexia a tothom i que, repeteixo, era com el paradis.
Ara desde casa estic aterrisant, veiem la familia, amics, companys i demes, possante al dia de tot e intentar tornar a agafar el ritme, no se encara que fare, encara estic una mique en un nubol pero aixo si content de tot lo que he viscut i he conegut, tot el que he apres, el que he viscut, el que he sentit mentres seguia el meu somni ningu mo ho podra treure.
Torno a esta a casa, la vida continua, jo estic content i lo que fare, ja ho veurem, i si no com diu el vell blus de Cannet Head ¨On the road, again¨. I una ultima cosa, si algu te ganes de fer un viatge aixi nomes un consell, QUE NO HO DUPTI, QUE HO FAIGI. El mon es meravellos i esta aqui perque el coneguem.
Dita del dia "Recuerda bien lo que voy a decirte: lo que puedan enseñarte los demas acaba en si mismo, lo que aprendas por tu cuenta forma parte de ti¨. Haruki Murakami. " El final del mundo y un despiadado pais de las maravillas".
dissabte, 19 de desembre del 2009
China, sud Guilin
Us vull possar unas quantes fotos mes de Xina sobretot de Guillin on una travessa en barco per el riu Li es una experiencia inolvidable, es una de las parts de la Xina mes representada en totes les pinturas de artistas xinos i realment es una meravella, una sensacio de viatjar per un marc d´ aigua i montanya inolvidable, vaig agafar un barco al riu sense volguer agafar un tour a una agencia de viatges i va esser un grant acert doncs vaig anar amb una colla de xinesos amb els cuals vaig esser la grand atencio, tots es voliem fer una foto amb el occidental jo era la atraccio i vaig disfrutar com un nen, he conegut pocs paisos on la gent sigui tant curiosa com els xinos, qualsevol novetat els maravella, es paren, miren, intentan compendre, ...es una gent que costa entendre, riuen molt poc pero quand els tractes son molts simpatics i curiosos, ha sigut el pais on me he trobat menjant en un restaurant tot sol i mes vegades m,han invitat a seure a la seva taula i compartir el menjar, sense entendre cap paraula d,angles i jo de xino, pero mo he pasat de puta mare i la geltru. Xina es molt grand i amb un mes de visat has de tria on vols anar, la meva intencio era arribar al Tibet pero ara fa molt de fred a mes per els occidentals has de treuret el permis especial per visitar el pais i ho has de fer amb una agencia,vaig intentar comprar el billet de tren directament pero no vaig poguer, no pot anar sol i aixo no surt per meyns de 500 euros, vaig arribar fins a Shangri.la al costat de Tibet, pero al final he decidit deixa aquet indret per una altare ocassio, per el fret i la falta de dies.
Dita del dia "Lo urgente atenta normalmente contra la necesario" "El hombre que no ha visto la gran muralla no es realmente un hombre" Mao Tse Thung.
dimarts, 1 de desembre del 2009
Xina i Corea
Dimarts 1 de Desembre 2009.
Aqui teniu alguns retratos de Corea i la Xina, de Corea haig de di que gracies a la meva amiga Bomi Jong vais poguer probar un menjar delicios, si tenia oportunitat no os ho perdeu, el menjar corea es un pasote, tambe vaig fe uns pinitos a un karaoke, que a Corea es una institucio.
Dita del dia "Un viaje de mil millas comienza con el primer paso" Lao Tse.
dissabte, 28 de novembre del 2009
Xina
Dissapte 28 de Novembre.
Direu, que pasa, que no escriu? doncs el probleme es que a la Xina el meu blog esta bloquejat i no puc entrar.hi, bueno no sols el meu blog, tots els blogs i alguns que altre progame com per exemple el Facebook. Pero per la informatica no hi bloquetjos que pugin, avui al hostal veig un noi que estaba a Facebook amb el seu Mac, ostres!!! com pot esser, i el tipus, un irlandes molt guai ( tots els irlandesos que coneg son un pasote) em dona la sol.lucio, mes de un mes aqui a la Xina i preguntant i demes i no hi habia manera, pero el tipus em diu possat a "ninjacloak.com " que es un servidor que no coneix les barreres arreu del mon, aixi que ja ho sabeu si algun dia teniu algun probleme feu servir aquet servidor a qualsevol lloc del mon i entrereu a tot arreu. Facil no? si quand ho saps si pero ha sigut per a mi una novetat.
Be, fotos tampoc en puc possar pero portu un mes aqui a la Xina i el dia 2 de desembre haig de marxar dons tinc la visa que caduca. El meu itinerari ha sigut el seguent: Beijing, Xi.an, Kunming, Dali, Lijiang, Guilin i ara que estic a Guangzhou (antic Canton). Han sigut un dies de mots km. en tren, bus, avio i altres, la Xina es molt grand, inmense, jo ara que portu un dies us recomenu el sud de la Xina, la provincia de Yunan i Guilin, Beijing i Xi.an, molt coneguts jo no he trobat res especial, tret de algun parc i la Gran Muralla a Beijing i tambe el estadi olimpic, Beijing es una ciutat triste, em recorde a les ciutats de la antiga Republica Democratica Alemana, Xi.an els guerrers mes fama que res, en cambi el sud es mes rural i ha sigut un autentic decubriment i la gent una altre aconteixement, al principi coste de entrarhi pero despres son molt simpatics, solsament que son diferents, semblent seriosos pero al contrari, gent molt afable sobretot als pobles i ciutats petites. Guilin es un pasote, Lijiang es una de les ciutats mes impressionants que he vist a la meva vida, meravellosa, increiblement bonique, a mi em recoredaba a Cuzco (Peru) una altre ciutat que em fascine. Be, podriem estar hores i hores parlant de aquet grandios pais, de les costums, tant diferentes a les nostres, per exemple aqui es menjar tot lo que te cuatre potes, o millot tot lo que es mou, he vist per menjar serpent, gossus, bichus de totes menes, ... no se escape ningu, a mes de una quantitat de vegetals que fan una mezcla increible. Tambe aqui es una instutucio els gargalls, si tal com sona, el "escupitajo" en castella, "spiting" en angles, he viscut cirscuntancies ben be curioses, pero aqui ves al tanto on poses els peus doncs esta tot ple de ... no es tallen per res. Per exemple anabe un die amb bus i el del costat va comenzar a fer el demarrer per "arrancar" i al final va "arranca" em mire i em demana permis per possarse al costat de al finestre, jo tenia aquet lloc, molt amablement li cedeixo el lloc i obre la finestre de bus i ... hala, gargallot per la finestre !!! i aqui no passe res.
Be, un pais de mes de mil millions de habitants, un mercat que esta pujant dia a dia, a Beijing he vist mes cotxes de clase alta que a Barcelona, edificis en contruccio un tou, la gent ara nomes vol que fer diners, fins ara era pecat pero ara tot val per fe diners, els banc donen diners i la gent compre segones i terceres residencias, els preus en els ultims anys se han multiplicat i el consum creix a un ritme vertiginos, els bancs donen diners facils i la gent al veure el boom inmobiliari i la puja dels inmobles no pare de comprar (us recorde a algun altre pais aquesta situacio). De totes maneres hi ha diferentes xinas, la des les ciutats i la dels pobles que son realment gent molt pobre, aqui nomes hi trobes que canalla i gent grand, els joves van a la ciutat a treballar per qualsevol preu i tot fa bulli l,olla, es un pais tant grant amb un mercat de tante gent que sempre hi ha algu dispossat a comprar, atencio, penedesens, els xinos comences a veure vi, ja hi ha algunes marques franceses aqui establertes i estan triunfant, Xina, sense duptes es la proxima primera potencia mundial, sino ja ho es, sino ja heu vist els jocs olimpics que han fet i veurem l,any que ve la expo de Shangai, per cert en van dir que feien una carretere i vam moure tot un teatre sencer mes de 60 metres (sense desmontar.lo) perque tenia que pasar la carretera, aixo es Xina, aqui no hi ha res impossible.
Be, continuare i mirare de possar alguna que altre foto. Ara son les tantes de la nit i m,en vaig a clapar.
Dita del dia " ....la estupidez es droga dura de la que siempre me estoy quitando" Basta ya!. Dr. Deseo.
Direu, que pasa, que no escriu? doncs el probleme es que a la Xina el meu blog esta bloquejat i no puc entrar.hi, bueno no sols el meu blog, tots els blogs i alguns que altre progame com per exemple el Facebook. Pero per la informatica no hi bloquetjos que pugin, avui al hostal veig un noi que estaba a Facebook amb el seu Mac, ostres!!! com pot esser, i el tipus, un irlandes molt guai ( tots els irlandesos que coneg son un pasote) em dona la sol.lucio, mes de un mes aqui a la Xina i preguntant i demes i no hi habia manera, pero el tipus em diu possat a "ninjacloak.com " que es un servidor que no coneix les barreres arreu del mon, aixi que ja ho sabeu si algun dia teniu algun probleme feu servir aquet servidor a qualsevol lloc del mon i entrereu a tot arreu. Facil no? si quand ho saps si pero ha sigut per a mi una novetat.
Be, fotos tampoc en puc possar pero portu un mes aqui a la Xina i el dia 2 de desembre haig de marxar dons tinc la visa que caduca. El meu itinerari ha sigut el seguent: Beijing, Xi.an, Kunming, Dali, Lijiang, Guilin i ara que estic a Guangzhou (antic Canton). Han sigut un dies de mots km. en tren, bus, avio i altres, la Xina es molt grand, inmense, jo ara que portu un dies us recomenu el sud de la Xina, la provincia de Yunan i Guilin, Beijing i Xi.an, molt coneguts jo no he trobat res especial, tret de algun parc i la Gran Muralla a Beijing i tambe el estadi olimpic, Beijing es una ciutat triste, em recorde a les ciutats de la antiga Republica Democratica Alemana, Xi.an els guerrers mes fama que res, en cambi el sud es mes rural i ha sigut un autentic decubriment i la gent una altre aconteixement, al principi coste de entrarhi pero despres son molt simpatics, solsament que son diferents, semblent seriosos pero al contrari, gent molt afable sobretot als pobles i ciutats petites. Guilin es un pasote, Lijiang es una de les ciutats mes impressionants que he vist a la meva vida, meravellosa, increiblement bonique, a mi em recoredaba a Cuzco (Peru) una altre ciutat que em fascine. Be, podriem estar hores i hores parlant de aquet grandios pais, de les costums, tant diferentes a les nostres, per exemple aqui es menjar tot lo que te cuatre potes, o millot tot lo que es mou, he vist per menjar serpent, gossus, bichus de totes menes, ... no se escape ningu, a mes de una quantitat de vegetals que fan una mezcla increible. Tambe aqui es una instutucio els gargalls, si tal com sona, el "escupitajo" en castella, "spiting" en angles, he viscut cirscuntancies ben be curioses, pero aqui ves al tanto on poses els peus doncs esta tot ple de ... no es tallen per res. Per exemple anabe un die amb bus i el del costat va comenzar a fer el demarrer per "arrancar" i al final va "arranca" em mire i em demana permis per possarse al costat de al finestre, jo tenia aquet lloc, molt amablement li cedeixo el lloc i obre la finestre de bus i ... hala, gargallot per la finestre !!! i aqui no passe res.
Be, un pais de mes de mil millions de habitants, un mercat que esta pujant dia a dia, a Beijing he vist mes cotxes de clase alta que a Barcelona, edificis en contruccio un tou, la gent ara nomes vol que fer diners, fins ara era pecat pero ara tot val per fe diners, els banc donen diners i la gent compre segones i terceres residencias, els preus en els ultims anys se han multiplicat i el consum creix a un ritme vertiginos, els bancs donen diners facils i la gent al veure el boom inmobiliari i la puja dels inmobles no pare de comprar (us recorde a algun altre pais aquesta situacio). De totes maneres hi ha diferentes xinas, la des les ciutats i la dels pobles que son realment gent molt pobre, aqui nomes hi trobes que canalla i gent grand, els joves van a la ciutat a treballar per qualsevol preu i tot fa bulli l,olla, es un pais tant grant amb un mercat de tante gent que sempre hi ha algu dispossat a comprar, atencio, penedesens, els xinos comences a veure vi, ja hi ha algunes marques franceses aqui establertes i estan triunfant, Xina, sense duptes es la proxima primera potencia mundial, sino ja ho es, sino ja heu vist els jocs olimpics que han fet i veurem l,any que ve la expo de Shangai, per cert en van dir que feien una carretere i vam moure tot un teatre sencer mes de 60 metres (sense desmontar.lo) perque tenia que pasar la carretera, aixo es Xina, aqui no hi ha res impossible.
Be, continuare i mirare de possar alguna que altre foto. Ara son les tantes de la nit i m,en vaig a clapar.
Dita del dia " ....la estupidez es droga dura de la que siempre me estoy quitando" Basta ya!. Dr. Deseo.
diumenge, 1 de novembre del 2009
Sayonara Japo
Diumenge 1 de Novembre 2009.
Japo es un pais que m'ha fascinat, es un pais sorprenent i que recomeno coneixe, jo diria que es un pais endrecat, force endrecat, on amb una superficie no gaire grosse i viu una gran quantitat de gent, potser si no fos aixi seria un cacao, es un pais que te fama de car i potser si que ho es, pero sabentse moure no es aixi, per exemple jo dormia en hostels amb lliteres per 19 euros dia, un billet de metro val 1.5 euros, viatjar amb el tren bala Tokyo / Kyoto (2.30 hores) uns 90 euros, amb autobus el mateix trajecte,, 8 hores, 40 euros, un dinar normal 7 euros, un onzen (spa japones) 20 euros, llogar una bici 3 euros dia, una cervesa 3 euros, etc. potser el transport es lo mes car, per aixo es recomanable compra el Japan raill pass que nomes es pot fer fora del pais i et dona via lliure a quasibe tot el sistema ferroviari japones que es bonissim. Jo he fet un recorregut bastant tradicional, Tokyo, Nico, Kyoto, Nara i Osaka que es pot fe en dues setmanes, Tokyo me ha impressionat per la ciutat en si, es una ciutat que te multitud de llocs per anar jo he vist Akihabara on hi ha las famosas Lolitas, manga, ordinadors,etc. per estarhi un mati i al.lucinar. Odaiba una illa que vas en barco i per passejar. Shibuya, soroll i marxe tot el dia, amb la famosa estatua de Hachico i un creument de carrers que sempre esta ple de gent vestida a la ultima moda, te hi pots passar un bon rato veint que els japos marcan moda a tot el mon (a mi en recordaba el "look" dels Tokyo Hotel, famos per tots els teenagers). El palau imperial, uns jardins impressionants. El barri de Ueno, Ginza on hi ha les botiges mes cares junt amb Roppongi. El mercat del peix (llevarse molt demati) i on Isabel Coixet ha filmat el seu ultim film. No perdres ana a un onzen, que es un spa tipic japones, ells tenent passio per aquestes experiencies i per un oriental es algo sorprenent i agradable ( al principi trobarte totalment despollat al mitgh de tante gent fa una mique de corte pero rapit t,acostumes i ja no t,enrecordes que portes la "pelleringue" al aire), i molts llocs mes que podem allargar l,estancia tant com vulguis. Lo que si voldria destacar son els jardins, son una concepcio nova que no conexier i que donen una sensacio de tranquilitat terrible, nomes te la pega que sempre estan plens de gent i no pots trobar un reco per estar una mique sol i tambe recomanar el menjar, a veure, a molts llocs del mon es menjar per viure, aqui el menjar es una institucio, un sopar pot durar varies hores, amb van portant plats i plats i tots sons gustos nous, a mi m,agradat molt, tambe he notat que he cambiat el olor del cos despres de unes setmanas aqui, be, quand arribes al vespre volguis o no, les aixelles fan una miquete de podor, (els coneguts "sobaquillos") jo noto que no faig la mateixe "olor" corporal, sense dupte son lo que menjem ...
Despres tens las ciutats de Kyoto y Nara, molts temples, Osaka, a mi me ha semblat especial, no tant com Tokyo pero te el barri de Namba que sembla que estiguis en una pelicula futurista i de nit amb tantes llums, et sens com transportat, increible.
La gent, supereducada, si preguntes quelcom i no ho sabem lo mes normal es que es parin i ho preguntin a altre gent per ajudarte, increible !!! Japo es un dels paisos mes segurs que he visitat, pots perdre qualsevol cosa i te la tornaran, els caixers estan al aire lliure sense cap tipus de proteccio (ull no tots funcionen amb tarjetes foraneas) nomes a vegades es una mique dificil orientarse doncs no trobes cartells en angles i aqui molt poque gent parla angles.
Tambe hi moltes curiossitats com els lavabos, la majoria tenent un sortido que quant acabas el netegen el "ojete" amb aigua calenta, freda, lo que volguis, ostres es un gustaso, es molt net i agrait. Maquines que per el carre et neteigen les ulleres, a tot arreu, com a publicitat et regalen mocadors de paper. No es pot fumar per el carrer, hi ha llocs especials per fumar .. Es extrany pero a Japo tot esta net, i aixo que no trobes ni una sola papelere per el carrer, pero et fa una cosa llensa algo a terra.
Finalment diriq que Japo es un pais molt organitzat, ells se senten be amb una estructura bastant ferrea, els hi agrade el ordre i aqui tot esta ordenat i amb jerarquias, els hi agrada aquet sistema, poc joc a la improvitsacio.
En fi i j'acabo, ara marxu cap Beijing, amb una parada de una setmana a Corea, ja anire informant.
Avui no hi ha fotos doncs no las puc baixar. Salut i pau.
Dita del dia "Cada cosa tiene su belleza, pero no cada uno puede verla". Popular
Japo es un pais que m'ha fascinat, es un pais sorprenent i que recomeno coneixe, jo diria que es un pais endrecat, force endrecat, on amb una superficie no gaire grosse i viu una gran quantitat de gent, potser si no fos aixi seria un cacao, es un pais que te fama de car i potser si que ho es, pero sabentse moure no es aixi, per exemple jo dormia en hostels amb lliteres per 19 euros dia, un billet de metro val 1.5 euros, viatjar amb el tren bala Tokyo / Kyoto (2.30 hores) uns 90 euros, amb autobus el mateix trajecte,, 8 hores, 40 euros, un dinar normal 7 euros, un onzen (spa japones) 20 euros, llogar una bici 3 euros dia, una cervesa 3 euros, etc. potser el transport es lo mes car, per aixo es recomanable compra el Japan raill pass que nomes es pot fer fora del pais i et dona via lliure a quasibe tot el sistema ferroviari japones que es bonissim. Jo he fet un recorregut bastant tradicional, Tokyo, Nico, Kyoto, Nara i Osaka que es pot fe en dues setmanes, Tokyo me ha impressionat per la ciutat en si, es una ciutat que te multitud de llocs per anar jo he vist Akihabara on hi ha las famosas Lolitas, manga, ordinadors,etc. per estarhi un mati i al.lucinar. Odaiba una illa que vas en barco i per passejar. Shibuya, soroll i marxe tot el dia, amb la famosa estatua de Hachico i un creument de carrers que sempre esta ple de gent vestida a la ultima moda, te hi pots passar un bon rato veint que els japos marcan moda a tot el mon (a mi en recordaba el "look" dels Tokyo Hotel, famos per tots els teenagers). El palau imperial, uns jardins impressionants. El barri de Ueno, Ginza on hi ha les botiges mes cares junt amb Roppongi. El mercat del peix (llevarse molt demati) i on Isabel Coixet ha filmat el seu ultim film. No perdres ana a un onzen, que es un spa tipic japones, ells tenent passio per aquestes experiencies i per un oriental es algo sorprenent i agradable ( al principi trobarte totalment despollat al mitgh de tante gent fa una mique de corte pero rapit t,acostumes i ja no t,enrecordes que portes la "pelleringue" al aire), i molts llocs mes que podem allargar l,estancia tant com vulguis. Lo que si voldria destacar son els jardins, son una concepcio nova que no conexier i que donen una sensacio de tranquilitat terrible, nomes te la pega que sempre estan plens de gent i no pots trobar un reco per estar una mique sol i tambe recomanar el menjar, a veure, a molts llocs del mon es menjar per viure, aqui el menjar es una institucio, un sopar pot durar varies hores, amb van portant plats i plats i tots sons gustos nous, a mi m,agradat molt, tambe he notat que he cambiat el olor del cos despres de unes setmanas aqui, be, quand arribes al vespre volguis o no, les aixelles fan una miquete de podor, (els coneguts "sobaquillos") jo noto que no faig la mateixe "olor" corporal, sense dupte son lo que menjem ...
Despres tens las ciutats de Kyoto y Nara, molts temples, Osaka, a mi me ha semblat especial, no tant com Tokyo pero te el barri de Namba que sembla que estiguis en una pelicula futurista i de nit amb tantes llums, et sens com transportat, increible.
La gent, supereducada, si preguntes quelcom i no ho sabem lo mes normal es que es parin i ho preguntin a altre gent per ajudarte, increible !!! Japo es un dels paisos mes segurs que he visitat, pots perdre qualsevol cosa i te la tornaran, els caixers estan al aire lliure sense cap tipus de proteccio (ull no tots funcionen amb tarjetes foraneas) nomes a vegades es una mique dificil orientarse doncs no trobes cartells en angles i aqui molt poque gent parla angles.
Tambe hi moltes curiossitats com els lavabos, la majoria tenent un sortido que quant acabas el netegen el "ojete" amb aigua calenta, freda, lo que volguis, ostres es un gustaso, es molt net i agrait. Maquines que per el carre et neteigen les ulleres, a tot arreu, com a publicitat et regalen mocadors de paper. No es pot fumar per el carrer, hi ha llocs especials per fumar .. Es extrany pero a Japo tot esta net, i aixo que no trobes ni una sola papelere per el carrer, pero et fa una cosa llensa algo a terra.
Finalment diriq que Japo es un pais molt organitzat, ells se senten be amb una estructura bastant ferrea, els hi agrade el ordre i aqui tot esta ordenat i amb jerarquias, els hi agrada aquet sistema, poc joc a la improvitsacio.
En fi i j'acabo, ara marxu cap Beijing, amb una parada de una setmana a Corea, ja anire informant.
Avui no hi ha fotos doncs no las puc baixar. Salut i pau.
Dita del dia "Cada cosa tiene su belleza, pero no cada uno puede verla". Popular
divendres, 23 d’octubre del 2009
Tokyo y Kyoto
El tren bala japones.
Manga per tot arreu, mes que una aficio es una adiccio.
Amb la Sachico la meva amiga de Tokyo.
>
El meu aniversari a Kyoto amb dos barcelonins bufant l,espelma.
Gheisas a Kyoto.
Las Lolitas a Tokyo
Divendres 23 d.octubre 2009.
Despres de 6 dies a Tokyo, he agafat un bus de nit, 8 hores, i me he plantat a Kyoto una ciutat impressionant, amb una gran quantitat de temples i que es mereix una visita, portu tres dies aqui, dormu a un hostel per 19 euros al dia, he llogat una bici i em dedico a tombar per coneixer la infinitat de temples que hi ha. Si Tokyo impressiona com a ciutat Kyoto es una meravella culturalment, trobes gheisas, un temples espectaculars, uns jardins zen que aporten una nova visio de la armonia, per lo meyns a mi, a mes he estat de sort que el dia 22 d,octubre es celebra un festival anual que es de les festes mes groses de la ciutat, fins ara he visitat tambe Nico, amb el tren bala japones, i Kurama una petite ciutat a mitja hora de Kioto. Veureu que inclos vaig bufar les espelmes el dia del meu aniversari amb el Victor i Carles, al final vam anar a dormir a les quatre de la matinada, habentli fotut una bona trompada al sake japones, un bon aniversari.
Dita del dia "Amo del que saps, esclau de lo que parles" Carles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
