Peten (Guatemala)

Livinstong (Guatemala) dissapte 28 de Marc.



















Ostres, la primera catalana que trobo, La Cristina i mes a mes de Sans, una tia de puta mare i la geltru, esta fent tambe la volta al mon, van estar prenent unas cervesses a Livinstong i comentant las experiencies, ella porta 4 meses i vam quedar en que veurien si ens podem veure a New Zealand, aqui estem en un bar amb la Maria una mexicana molt trempada i que xarra mes que el vi de pela.


Una exhibicio de musica garifuna, a Livinstong, els garifunas son uns negres que estan per tot la costa nort de Guatemala, Belize i Honduras, tenent bastant arrelat el concepte de nacio i a la vegade estant bastant putejats, pobres i viuen de lo que poden.






Be, despres de la meva experiencia sota les aigues, he passat dos dias mes a Tela, Honduras, on em vaig trobar amb algo curios, es una zona garifona i tenent una musica propia que es dia "punta" i que es com un reggae molt rapit i que te una similitut molt grosse amb una musica que es fa a Africa, principalment a Senegal i que jo habia conegut en una altre viatge, si un si fitse es quasibe igual i ballar.ho es superdificil, per lo meyns per a mi, encara que ho vaig intentar, pero veus aquestes negrites com hu ballent i es un pasote, a mi, com a molts, despres de veure tantes oscilacions del pandero, els ulls em feiem pampellegus.

Be, dons despres vaig agafar un barco a Pto. Barrios fins a Plasencia (Belize) tres horas i mitje en barco i tots mes firmes que a la mili, doncs hi habia una mique de mala mart i no fos que un es mareji, vam pasar l,aduana dins el barco i entro a Belize que es una cosa rare a Centre America, parlent el creole, angles i una mique el castella, la vida aqui es care comparada amb la resta dels paisus del voltant, pero encara que sigui un pais petit es molt macu i te alguna illa molt maque. Vaig fer servir el pas per Belize per entrar a Guatemala i anar a Tikal, ruinas mayas que segons diuen son les mes importans que podem trobar, jo aixo ho he sentit a totes les ruines que he anat a veure en la meve vida, totes son les mes grands e importants, la veritat es que Tikal es molt estens, recomenat anar.hi a primera hora del mati doncs no hi ha tante gent i no fa tante calor, jo vaig sortir a les 5 del mati i a les 6 ja estabe a les ruines, i em vaig quedar fins les 4 de la tarde, i nomes en vaig fer una idea de la magnitud del recinte que realment es grandios, vaig veure un tou de ruines i la veritat es que al final vaig quedar fins els ous de veure tantes pedres!!!.

Despres una busete, i cap a Livinstong en una lancha un viatge acollonant, la gent viu al costat del riu (Rio Dulce) i es mouen en barca, i aqui es on en vaig trobar a la Cristina que veureu mes amunt.

Despres de aqui la idea es tira cap Antigua per poguerhi esta per Setmana Santa, no se encara quin recorregut fare, el temps ho dira.

Dita del dia "Yo no sigo el camino, el camino me sigue a mi" Julio Verne.

Honduras - Islas de la Bahia

Sunset a las Islas de la Bahia.


El dive Center, propietat de un holandes, que domina quasibe tot el moviment turistic de la illa. Jo me hi vaig trobar molt be.


Amb el Harry (Jarritas-Pamplona) i el Hub (Holanda) une mique relatxats, bone gent.



Amb la meva instructore del Cross Crekk Dive Center, Amber Foster (Forida),supersimpatica.



Un carrer de Utila (Islas de la Bahia) nomes vianants, bicis i alguna moto, molte pau i tranquilitat.




Primer al Parque Central (Tegus)una cua per una vacunacio, aqui es normal que a qualsevol ciutat et trobis gent vacunanse al carrer, es gratuit, i la gent deseguida fa cua i es vacuna, crec que a vegades no saben ni contra que.

Honduras, islas de Bahia

Tegucigalpa.

Tela (Honduras) dissapte 21 de marc 2009.

Bon dia companys, continuo a la carretera, com us deia estaba a Leon (Nicaragua) amb una calor espantosa, vaig agafa el bus i cap la frontera per pasar cap a Honduras, unas quantes hores de bus doncs la carretera esta sense asfaltar, una frontera, una carretera que uneix dos paisos de pas, important per les comunicacions i sense asfaltar!!!imagineu-vos lo pobre del pais. Be arribo a la frontera i un metodo nou per pasar la frontera, vaig pasar la frontera en bicicleta, si com llegiu, el bus et deixa a 2 km. de la frontera, alla llogues una bici amb un sr. i cap la frontera, fas la paperassa, unas horetes, aqui ningu corre i un altre cop la bici i entres a Honduras on agafes un bus cap Tegucigalpa (Tegus per tothom aqui) i bus unas quantes hores mes. Aqui veiu una foto de Tegus, es una olla, al fondo la ciutat amb uns quands edificis moderns i per els voltans un tou de vivendes (barraques) bastant fetes pols i molts venedors als carrers, de totes formes me hi vaig quedar tres dies.
Despres de aqui cap el nort, bus fins La Ceiba, volia anar a aqueste ciutat doncs ell llibre que estic lleguint la accio es a La Ceiba i perque volia anar a las Islas de la Bahia a bucejar, si, si a bucejar, ja us explico.
Be, a la Ceiba, al hostal Rotterdam 2001 uns 12 dolars dia, basic, al costat del mar i ben situat, cada dia al mati a corre i despres a recorrer la ciutat, turistica, per gent de aqui solsament, molte salsa i fiesta els caps de setmana i com tot puesto turistic mes car. Un dia vaig agafar un bus i m.men vaig a Sambo Creek, un poble garifona, parlent una llengua propia, tothon es negre i la veritat que no gaire interessant.
Despres el diumenge vaig agafar el barco a Utila (Islas de la Bahia) que es la illa mes petite i no tant turistica, la altre es Roatan, mes gran i amb force turisme, doncs be, 90 minuts en barco (17 dolars) i arribo a Utila, dispossat a bucejar, aqui ve molte gent a fer.ho doncs es barat i hi ha un tou de escoles de dive, vaig sentir que unas 12 escoles. Doncs arribo jo i m´informo i es un pasote, t´ensenyen a bucejar i a fe un tou de coses, totes sote el aigua, al final vaig sortir amb el carnet Open Water Dive i are ja puc bucejar per tot el mon, la veritat es que esta be, per 270 dolars, tens 6 bucejus, el curs i el dormir durant 6 dies, molt baratu i la ambient es guai, tipu surf, molte musica (bone musica) cervessa, nenes, herbe i bon rotllo, el curs es intens i tens els primers dies que estudiar force i treuret un text final, pero despres be lo bo, el buceig per el aigua, vai arribar a 17,4 metres de fondaria, un coral molt macu, peixos, barracudas, alguna tortuga, molt macu i es una bone experiencia, alla vaig coneixer al Harry (Pamplona) i el Hut (Holanda) i vam fer bones migues, a mes de un tou de gent, ja us dic un ambient guai i relaxant. Aixi en vaig pasar el dia del meu sant per sote el aigua.
Despres barco i cap a Tela, on estic ara, ahir a la nit vaig arribar i estaba una mique cansat de menjar Baleadas (tipic de aqui, maiz amb frijoles, platan i lo que hi vulguis possar) menjar baratu perque es molt comu i volia menjar peix, vaig anar a un restaurant i vaig demanar una sopar de peix fete amb llet de coco, bonissim, que be vaig sopar.

Despres us possu unes fotos mes, donc no tinc bateria a la camera.

Frase del dia " El viajar es una droga, que como todas las drogas necesitas aumentar constantemente la dosis" John Dospassos.

Reflexions sobre America Central

La Ceiba, Honduras, 13-03-09

Bon dia a tots, avui voldria fer una reflexio rapida sobre lo que vist en el meu viatge, fins are, portu una mique mes de un mes i m´agradaria donarvos algunes impressions propias sobre Panama, Costa Rica, Nicaragua i Honduras, ahi va ...

- Paisos calurosos, aixo marque la gent, la seva cadencia, el seu dia a dia va conjuntat amb la calor.

- Gent molt pobre, a vegades ho puc compara a Africa, pero aqui no passen gane, molts venedors al carres, bus, places, etc. a tot arreu, si poden vendre un paquet de xiclets aixo els permetra menjar aquet dia.

- Lo important es el dia d,avui, si mengen ja ni ha prou, dema sera un altre dia.

- Els que treballen, cobrent molt poc, pero treballent poc, mes aviat diria que produiexen poc, no estan preparats, ni ells ni els jefes, no hi horaris, paren per qualsevol cosa, poca productivitat, ara no hi ha stress.

-Gent pacifica, no s´enmuinen per res, crec que hant estat tant putejats, governs corruptes, terratremols, guerres, etc.que ja no creuen en res.

-Molt religisos , aqui les iglesias tipus evangelicas, protestants i demes tenent molts seguidors, la religio esta present en molts actes.

-Un altre concepte de la responsabilitat, a un europeu li pot resulta extrany, pero el concepte de la veritat i de respondre devant els teus actes no es el mateix, poc sembla que son mentiders pero no es aixi, simplement es diferent. Jo crec que la miseria fa la gent mes bruta i mes vaste, es facil se educat amb la panxa plena.

-Masclistes, pero molt, les dones estant bastant putejades per regla general, i maltractament a la ordre del dia, per exemple en una ciutat de Nicaragua, Granada per esser exacte, cada any hi ha tantes dones mortes com el Estat Espanyol en un any.

-Dins a casa seva i dintre de les seves possibilitats en general son force nets, una altre cose es el manteniment de les cases i aparells diaris, pero al carrer son increiblement bruts, tot a terra, al riu o a on caigui.

-Tots aquets paisos que estic visitant estant acostumats a uns desastres naturals, terratremols, tifons, huracans, etc. que marquen tambe la seva vida, guerres recients, financiadas per el amic america que el tenent molt aprop, que fan que un dia estiguin tirantse tiros entre ells i l´endema son amics.

-No crec que els paisos siguint perillosos en general, per la gent, no son mes perillosos que qualsevol pais de Europa, pero el mitjans de comunicacio, diaris, tv, etc estant machacant cada dia amb noticias de morts, robatoris, seguestres, etc. tot i molt possiblement una clara manipulacio per espantar al poble, tothon te un cas de una persona conegude que li ha passat alguna cose, i t, avisen al tanto aqui, no vagis per alla ... pero a mi no m´ha passat res fins ara ni he vist cap cosa extranya, us dic que aqui els mitjans de comunicacio en fan recorda al fatxe de Matias Prats en Antena 3 cada dia a les noticias, que a mi em semblaven una copia del famos diaria "El caso" en temps franquistes.

- Em donu conte que el turisme que ve per aqui, que tampoc es molt en que en trobu, busquer gastar lo meyns possible, sembla com un concurs a veure qui passe en gastar meyns i el que ho aconsegueix es el millor, i el que ve de un pais mes desanvolupat encara mes. Exemple els ianquis, que es el turisme que en trobu mes, son els que gasten meyns.

-El poble, com a tot el mon, humans que plorent i riuen que viuen en migt de una geografia increiblement bonica, he vist volcans que treuen fum, bosc amb animals diferents, platges idiliques, natura verge, carreteres increibles que pasen per llocs inimaginables i tot envoltat per un entorn provocat per el esser huma, molt dur i dificil, quand tot podria esser mes facil.

-La musica, a mi m´agrade molt la musica,tot tipus de musica en un principi l,escolto e intento trobar quelcom que m´agradi.Aqui a tot arreu esta present la musica, al carrer, al bus, al taxi, al mercat, etc. a tot arreu et trobes uns increibles "parlantes" que a tote castanye reproduexen salsa, cumbias, vallenatos, musica de eglesia, musica melodica (tipus Julio Iglesias), al principi et pot agradar pero a mi al rato en canse, no hi trobo res, pero finalment m, he adonat de una cosa, quand hi ha una mique de anima negre, es a dir hi toca algun negre, la musica es diferent, molt mes bone, mes "feeling" i, per lo meyns a mi, m´arribe mes. probeu si teniu algun disc de Salsa o demes a casa vostre,si hi ha algun negre tocant, veureu que la cosa cambia, es molt mes agradable, per lo meyns es lo que penso i ja sabeu que contra gustos no hi ha res escrit ...

- Per ultim voldria resalta els mercats al aire lliure que hi ha a tots els pobles i ciutats qye he visitat, al primer cop d´ull penses, ostres com poden estar aquestes aglomaracions de gents, venedors, etc. aqui en migth d´aquet sol que creme, pero quand entres dins amb una especie de plastic que fan servir de toldos, el aire pase corrent e inclos estas fresc i ademas els mercats estant plens de vida, tothon esta content, no hi ha cares llarges, alguna cosa vendra i es podra menjar i aixi sobre les fustes o a terra pots veure quasibe de tot : roba de vestir, roba interior, pantalons, especies, molts tipus de fruite, cafe, frijoles, arroz, yuca, sabates, sandalias, bragas i sostens de tots el colors i de unas talles per mamelles de vaque, , calçotets, perfums de Paris, cinturons, juguets, bisuteria, pintes, estisores, claus, carn amb mosques, peix amb mosques, dones que preparan menjar amb unes olles grandioses, , gent que et netege les sabates, barberia, cervesa, sucs, ron, gaseosas, gallines, lloros, iguanas i moltes coses mes ...Tot es un espectacle.
Quine sort que tinc i em felicitu de poguer entrar en aquets mercats i que diferent em sentu d´aquets turistes que van en grup de 30 o 40 persones seguint un guia tot el dia, que dorment en bons hotels, i que van en bus amb miralls foscus perque no els veigin de fora, que no es barrejen amb la gent ni fan servir transport public i que van al millor restaurant de la ciutat on menjen lo mateix que menjent al restaurant del costat de casa seva, realment no els enveijo per res, a la meva manera jo en sento molt mes be, viu i despert.

Dita del dia "" El boix obre el cami, que despres seguira el sabi" Autor: no ho se.

Diumenge 8-3-09

Hola companys, us possu algunes fotos dels meus ultims dies, us explicaba que estaba a Granada, una ciutat maque i colonial, a vegades em semblaba trobarme en una ciutat del centre de Espanya, es bonique i bastant turistica, us vaig a explicar una curiositat que em va passar, els matins en llevaba i anaba a correr, vaig veure que feien unas voltes en barca per el llac Nicaragua )Cocigolpa en indio) i de bon mati m´en vaig corrent cap on surten les barques, a uns 3 Km. de la city, arribo i negocio el preu i arribem a un acord de 15 dolars, i puc porta la gent que pogui aixi puc reparti despeses, ostres, penso haig de trobar mes guiris per que em surti mes be de preu, aixo que vais al hostal en dutxo i cap a esmorzar, vaig a un puesto, un restaurant que es diu Blue, en va fa gracia en honor del meu gos, i cada dia hi anaba, ja conexia les meseras i em ve al cap, dic a veure si ho aconsegueixo, i els hi comento si volen venir les 4 per la tarde a donar un tomb per les illetes, al principi va costar .... pero van tencar el restaurant i ja em veus totes 4 i jo cap a donar un tomb, ens ho vam passar d´allo mes be, vam riure un tou i el tour va esser molt bonic, pero lo que vull ressaltar es el anim de la gent, vant tencar la feina i marxen amb un turista a passejar, no pasa res, despres van tornar i van obrir un altre cop !!!!! aixi es LLatino-americana, ja m´ha passat varies vegades asuntes semblants i perque veieu que no es lo mateix viure per treballar que treballar per viure.

Be, us he possat unas fotos de les illes i un anunci per si en voleu comprar algune, el telefon es correcte, nomes hi heu de possar el prefitxe nica, i estan sobre un preu de 500.000 dolars, si avui en dia encara es podem comprar illes, la veritat es que la majoria son de americans pero si us animeu ja sabeu.
Us he possat una foto del mercat de Granada, un tou de gent i una calor que esgarrifar, en feia recorda un mercat de Africa, la veritat es que ambdos no difereixen gaire.

Be, despres vaig esta a Masaya on en vaig torna a trobar a les vasques de San Juan del Sur, vam anar a un espectacle folkloric que estabe be, balls populars nicas.

I vaig sortir cap Managua, la capital de Nicaragua, tothom avisantme, que es molt perillosa, que etc... Al final visitant la ciutat, que per cer no val res, despres del terretremol del 72 del huraca del 99 i mes catastrofes esta feta pols, doncs con us deia vaig fe una amistat i em va porta per la nit a un evento, la poetisa nica Linda Wong Valle feia una feste per conmemorar la veritat no se que, i la feia la casa de Carlos Mejia Godio, el recordeu un cantauto nica bastant famos, ostres, quin pasote, poesia, rock, danza, musica tipica, folk, ... tot barrejat i al final el ron corria que no vegis, i la barreja feia que el anim estiguis caldejat, jo parlant vaig dir que si algun dia escribia alguna cosa parlaria de la poetisa, i con aquell que no vol, em vaig convertir en escritor, no se qui li va di a la Linda que jo era escritor i ja la tinc conversant amb mi, esta con un llum, uns versos que el mateix Enric Cassasses no els hi farie un lleig, be, ja us podeu com van acabar la nit, tots en un karaoke i vaig cantar, la veritat que no recordo que vaig cantar perque alla cantaben tots.

I avui he arribat a Leon, una ciutat universitaria, i he visitat el museo de la Revolucion on he conegut al Roberto un lluitador del Frente Sandinista, le he invitat a una cervessa i en estat tote la tarde "platicando" )conversant), la veritat que m´ha explicat coses de la guerra contra Somoza que posen els pels de punta, un home realment curtit en mil batalles.

Dita del dia "Vuele con nosotros ... le trataremos como a una vaca" Anunci que vaig veure en una compañia aerea en un viatge a la India.

Nicas

Dilluns 2 de Marc.

Com vaig prometre possu unas quantes fotos de Nicaragua, en las primeras veureu el bus quand sur de la parada i quand porta ja uns quands minuts de ruta, es increible lo que arriba a cabre en uns bus, melons, fruites de totes clases, ciment, inclus he arribat a veure un gos lligat a dalt la vaca, amb una care de susto que clamaba al cel.

Depres veieu el volcan Miravalles, desde el poble de Guyabo, prop de la frontera Nica-Tica, on vaig esta en remull tot el dia, amb aigua calenta!!!, aqui es molt normal, es compra una quinta al costat del riu que neix vora qualsevol volca, esclar la aigua es calente, es fan unas piscinetes i ja tens un atraccio per el turisme.

Despres veieu la meva cuinera amb una iguana, em va fer una sopa de iguana que estaba bonissima, diu que s´ha de probar de tot, doncs proveu la sopa de iguana, esta molt bone i aqui es un plat exquisit.

Despres en veieu a mi junt al primer viatge que he trobat, aixo si que es un viatge, el Jhon Turtle (Joan Tortuga) un america que vaig coneixe i vam fer.la peta un bon rato, el tipus en diu que no s´enrocarde desde quand esta viatjant (???) pero que es diu tortuga perque viatge "poquito a poco y sin prisa", un tio ben raro, quand va arribar al hostal on estaba feia una pudo de fum que tothom s´apartaba doncs habia estat tres messus amb un altre vivint al bosc i nomes deia, oh!! los pajarillos .. los arboles... despres vam fer unas birres doncs feia aquet temps que no bebia i vam fer una bona amistat. Que os quedi el nom Joan Tortuga o lo mateix Jhon Turtle.

Despres es veu el volca Concepcion a la illa de Omepete, la illa mes grand del mon en un llac de aigua dolça, es un paradis de tranquilitat, i tambe veieu un anunci que em va sembla gracios i el vaig retrata, estaba fen "raid" (autostop) i com que no em pujava ningu, vaig retrata el retol.

Frase del dia "La aventura, la gran aventura, es contemplar como aparece una cosa desconocida cada dia delante de tus ojos." Henri Cartier-Bresson.