dijous, 12 de febrer del 2009

Indigenes bambera Panama







Dijous 12 Feb. 09

Hola companys, avuis us tornu a escriure desde Panama,despres de estar tres dias al poble de Ipeti, aquet poble es troba al comenzament de la regio de Darien, al orient de Panama i fa frontera amb Colombia, es una regio no gaire recomanable perque es veu que algunas vegades els colombians de las FARC i demes i entren i fan algunes malmeses.

Doncs be com us explicaba el altre dia estaba per anar a la comarca Kuna Yala, on hi ha els indigens Kuna i que son molt visitats, totes les guies en parlent i a tots els hostals hi ha viatges progamats, pero en semblaba una mique turistic i montat, aixi in dia parlant amb un grec que porta bastant de temps aqui em parla de Ipeti, i de una comunitat de donas *com sempre les dones* que tenian un centre de acolliment, vaig mirar a las guies i aquet poblet no sortia per enlloc, dic, ostres aquet es el meu, m'en vaig cap la estacio de autobuses i agafo un bus cap alla, cuatre horas de saltar i brincar i em deix a un pont i en diu que es el cami de la dreta, comenzo a caminar i amb una calor que no podia mes, cada arbre que trobaba em parabe, fins que va pasar una especie de furgoneta de la Matutano i al veure la cara que feia em v a pujar fins el poble, que hi debia haber en total uns tres km.

Aqui vaig preguntar per la comunitat i em vam presenta la Diana, una india aborigen que era el cap de tot allo, ens presentem en diu la meva cabana, nomes ni habia una i jo era el unic turista i em posa una hamaca, i aqui em vaig quedar tres nits, ostres quine pau, ni llum, ni aigua, ni telefon ni res, nomes els indis, la majoria nens i dones, els homes, no vaig acabar de aclarir em van di que estaben fora buscar or al principi del riu, doncs imagineu, cada dia em llevaba em rentaba al riu, corrie i en tornaba a rentar al riu, despres a pescar com veureu amb aquestes fotos, i tiraban el transmall, ostres quin tou de peixos, un peix bonissim que es diu quilapia i que despres era el meu dinar, junt amb uns patacones *platano fregit*.

Ve com veure aqueste tribu viu amb unas cabanas aguantadas per sis pals i que tenent el terre aixecat un metre, a sobre ple de fulles de palma i las parets obertes, alli no hi ha habitacions y en un espai de 30 metres cuadrats hi podem viure fins a una dotzena de persones, els fills *una mitja de 8 fills per dona* i els pares, als cuals tenent un gran respecte.

Al no haberhi llum aqui tot es regeix per el horari solar, aixi que surt el sol, tots a correr, humans, gossos, gallines, galls, monos, aus, etc. i quand es fa de nit, sobre les 7 de la tarde tothom a casa, jo els miraba al vespre per la meva cabana i veia que jugaban a cartes fins a altes horas de la nit i no paraban de riure, vaig pensar, aqui la tv. perque els hi fa falta, per res, els veie supercontents i la canalla, un pasote, tot el rato en feiam compania, era el unic guiri que hi habia i era la novetat, el problema que vaig tenir es que no hi habia aigua embotellada, perque aigua embotellada si ells veuen del riu, i tots el dias nomes podia veure Pepsi.cola, aixi que la tinc una mique avorride.

Doncs be hant estat cuatre dies de pau i tranquilitat, llegir, pescar, ipod, i dormir a la hamaca, avui torno a la city.

Dita de dia> Si me preguntais porque viajo, os dire que se de lo que huyo, pero no os puedo decir lo que busco. Montaigne.

Salut i pau.

Aqueste foto es de la meva cuinera, la seva cunyada i la filla, va se curios perque els hi vaig dir si es voliem posar per una foto, i van di que si i ni corta ni perezoza la cuinera es treu el jersei i ensenya els sostenidors com a simbol de que em portaba i estaba mes bonica!!!!! Jo vaig quedar una mique bocabadat, pero endevant, l,altres dones sempre anabem amb la pelleringa enlaire i ja no els hi feia cas.


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei PEP...., quina pasada de lloc....., o sigui que no surt a cap guia...., i tu hi vas de cap!!!!!!, tu si que tens peb...!!!!!.

Ole, ole, ole.....

Jo l'altre dia també vaig menjar "patacones", des que els vaig probar en restaurant cubanu, els fem i menjem de tant en tant....
Aqui com sempre comptant els dijous que queden per l'estiu, per tenir les tardes lliures.....

Si el diumenge fa sol..., fare la primera calsotada...., apa doncs a la teva salut......!!!!!

Jaume

Anònim ha dit...

AAAggg!!!! Miro les fotos, llegeixo els comentaris i babeixo: tot alhora......... es ben veritat que qui vol, pot.
Sort i un petonet


La de la carta

JOAN SIQUET ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Ei "primo" abans m'he queda't penja't que fort aquesta tia sense sostens U AVEU VIST AIXO LA MARE QUEL'S VA PARIR ja et vaig dir que et portessis roba interior per aquesta gent aixó pot ser la meva ruina, bé Pep tota la family de Barcelona et segueix i estem molt contens de'l que estás fen i jo en particular molt orgulloç de ser el teu cosí petit, una forta abraçada.

Miquel Angel Sanchez ha dit...

Tio... es increible. Com envejo la teva forma de disfrutar d'aquest mon !!!!.

Pere Pascual ha dit...

Collons Pep, fa quatre dies que has marxat i ja estas negre!! en el bon sentit eh...
ânim company, un dia d'aquests ens trovem en algun lloc,va?
activa l'Skipe i parlem, ok?
La frase del dia:
"Todos los blancos tienen reloj, pero ninguno tiene tiempo"
Salut!!

Anònim ha dit...

Pep:
M´ha fet molta il.lusió veure que et va molt bé.
No t´he olvides en aquest viatge tan aposionat visitar el Somontano.
El teu amic
Antonio Peiret de Antonio