Arigato Japan

Dos tarragonins amb el doble del "Fary" japones.


La estatua de la gosa Hachiko.

Divendres 16 d,octubre de 2009.
Dons despres de 7 hores de vol, Luala Lumpur - Tokyo, he arribat al aeroport de Narita, a les 7 del mati, habia reservat un hostel per internet i amb el metro he arribat preguntant sense complicacions, el vol amb Malasian Airlines ha costas 250 euros i el hostel em costa un llit compartit amb llitera, 20 euros dia, el hostel es diu Sakura Hostel al barri de Asakusa. Lo mes curios que mentres buscaba el hostel vaig trobarme amb gent de Tarragona i que treballen a la Caixa Tarragona, vam anar a sopar i alla vam trobar el doble del Fary.
Tokyo es impressionant, porto dos dies i la ciutat m,ha fotut un flaig, realment combina la modernitat amb el passat, la gent es superamable, potser la trobu cara comparat d,on vinc pero buscant trobes preus semblants a Barcelona. Aqui en veiu amb la estatua de la gosa Hachiko al barri de Shibuya que es com el Times Square de Tokyo, es una estatua molt famosa i la historia es de un professor que el 1920 anabe cada dia a la tarde a Shibuya a donar de menjar a la gosse i aquesta l,esperabe cada die. Cinc anys despres el mestre va morir i el gos va continuant esperant.lo cada die per veurol fins 11 anys despres quand tambe es va morir, el pobre gos no va esser oblidat per els ciudatans que li van construir la estatua.
Dita del dia " ....sera nuestro mejor amigo por siempre, siempre, siempre ". R.Kypling.

Teri makasih Indonesia

Divendres 16 de Octubre
"Gracies Indonesia". despres de un mes he deixat aquet impressionant pais, s,ha acacat el visat, he tingut que pagar una multa de 20 euros per pasarme un dia, i he tingut que marxar, realment un mes es poquissim per aquet inmes pais de mes de 3.000 illes, un pais totalment recomanable i que tothom tindra la seva ruta per gaudi i explicar, tambe podia renovar el visat pagant uns 100 euros pero en semblava excessiu o sortir i torna a entrar, lo que he fet he volat fins a Kuala Lumpur, alla he dormit una nit i la seguent he volat cap Tokyo, vull un cambi d,aires, despres de quasi tres mesus per el sud.est asiatic en toca cambia.
Dita del dia "Lo que estudio lo conozco, lo que hago lo se." Lao Tse.

Tulamben . Barco Liberty

Jueves 8 d,Octubre de 2009.
Avui amb els meus companys Carlos "Bascu" i Monica hem fet diving al nord de la illa de Bali, hem fet dos divings molt divertits dintre del barco de la Army USA Liberty que van enfonsar els japonesos a la segona guerra mondial, realment impressionant passejar per dintre el vaixell que ja esta ple de coral i peixos, a la tarde en diuen que el Bascu li ha demanat per CASSARSE a la Moni sota el aigua i que aquesta ha dit que si, realment quand la parella mo ha dit ha sigut emocionant, enhorabona per els dos i que siguin molt felisus i que menjin perdius !!!. Despres a la tarde hem estat a uns preparatius per una boda de una parella on, la gent superamable, em menjat, begut, rigut e inclos hem ballat,... un dia de pebrots.
Dita del dia: " Las cosas son asi y los pimientos son asaos" Carlos "Bascu".

Lombok i Gili Islands (Indonesia)

Dimarts 6 d,Octubre de 2009.
Be, ara si que ho trobat un paradis d,aquells que trobes de tant en tant, i es diu Gili Islands, un pasote, una illa a 2 hores en barca de Lombok i que es trobe encara bastant verge, encara que esta cambiant rapidament, la illa es petite, a vegades te llum, no hi ha cotxes ni motos, nomes cidomos que son carros amb cavalls i bicicletas, no hi ha policia, unas postes de sol maquissimes, tothom va a un altre ritme, les noticies aqui arribem amb retras i a mes que importe lo que pase a la resta del mon ... aqui nomes hi ha pau. Vaig estar amb una familia estupenda, de origen tibeta, la senyora guapissima, pagaba 10 euros al dia amb esmorzar i amb un jardinet devant que merebellaba ... El dia a dia a Gili, em llevo a les 7 hores i vaig a correr, recorru tote la illa en 35 minuts, vora del mar, esmorzar, "sigarret" i a fer snorkelling, dinar al warung, siesta, un altre sigarret i a veure la posta de sol a la platge, despres sopar, unas xarradete a la vora del mar i un parell de cerveses i a dormir, ostres aixo es vida, aqui nomes tens un problema que costa sortir de la illa, no trobes el moment per marxar, et quedarias com em deia el meu "dealer" un any. No os hu perdeu, Indonesia es un estat meravellos, recomable vindra i coneixer aquet pais, amb el tipic pais musulma hospitalari fins a nivells inimaginables, a mes si ho ajuntes amb la sonrisa i amabilitat del Sud.est d,Asia, es de pebrots, nomes te un mal que el visat es per un mes i no el pots allargar, la unica manera es sortir de pais i torna a entrar per tindre un mes mes de visa.

Dita del dia " Algún dia en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblamente te encontrarás a mismo y esa, solo esa puede ser la hora más feliz o la más amarga de tus horas." Pablo Neruda.

Sullawessi i Bali (Indonesia)

Dilluns 28 de Septbre. de 2009.
Em trobo a Makassar la ciutat mes grand de Sullawessi, aqui esta dificil trobar algu per sortir de la illa, ha acabat el Ramadan i tant els vols com els vaixells estan plens, estic esperant per veure si puc trobar quelcom per anar cap a Lombok, una altre illa mes al est d,Indonesia, paciencia, ja sortira algo, mentrestant estic menjant peixet molt bo i a un preu increible.
Dita del dia. "Dios mio dame paciencia, pero damela ya!"

Indonesia. Bali i Sulawesi.

Dimecres 23 de Septbre de 2009.
En aquets moments estic a Sulawesi, la illa coneguda abans coms Illas Celebes, al poble de Rantepau que es troba a la regio de Tana Toroja, una illa interensantisima de coneixer per els seus ritus mortuoris, aqui veureu com sacrifiquen una gran quantitad de bufalos per acompanyar al mort al traspas a la nova vida, aqui portu una setmana despres de esta cinc dies a Bali, una illa interessant pero menos, es molt turistica, no se d,on li ve tanta fama, el sur per exemple que es la porta d,entrada hi trobem la ciutat de Kuta que es bastant lletge, tote plena de ressorts de cinc estrelles i cap cose en especial, al nort vam anar a Ubud que esta una mique millor. Aqui al arribar al aeroport vaig buscar algu per comparti taxi fins a Denpasar la capital i vaig coneixe al Carlos "Bascu" i la Monica, una parella extraordinaria, hem estat 10 dies junts i hant sigut uns companys de viatge esplendits, realment bone gent, vam llogar un cotxe per 21 euros die i durant 4 dies vam tombar per la illa de Bali, desde aqui els hi vull envia una abracade i que segur que ens tornarem a veure. Ara continuo el viatge amb una altre companye de Barcelona, avui ens toca tote la nit amb bus fins a Makassar al sud de la illa i d,alla cap alguna plageta que trobem, el transport a Sullawesi es bastant complicat, las carreteres estan en molt mal estat i estas moltes hores per fe uns quands kilometres, ahi per exemple em va tocar llogar una moto per anar a visitar un ritus mortuoris, negocies el preu i et porten de paquet on vulguis, pero primer has de sapiguer on fan el ritus doncs molte gent no ho diu perque agafis un guia. Indonesia es el pais musulma mes grand del mon, except Bali que es majoria hindu, tot la resta del pais es de majoria musulmana, de totes maneres no hi probleme per veure cervese i alcohol, la vida aqui es baratissima lo que pase que la rupia indonesia te un cambi de 14.250 rupias = 1 euro, lo que significa que tot va per millions, per exemple el vol de Denpasar (Bali) a Makassar (Surawaya) em va costa 500.000 rupias que son 35 euros, vaige que la maquina de calcular no para. Ahi, el vespre com a cas curios el Carlos va demanar un plat de gos (si, si, gos) i el vaig probar, ostras es una mitja entre fetge i pollastre i pica molt, pero molt, a mi no em va agradar.
Dita del dia "Cuando soy buena, soy buena. Cuando soy mala, soy mejor" Mae West

Malasya i Singapore

Dijous 17 de Septbre. de 2009.
Despres de arriba a Kuala Lumpur, on vam estar 3 nits, vam visitar la ciutat que no te res d'especial, nomes que es un "hub" per el sud.est asiatic (de aqui es el aeroport base de Air Asia per volar per tot el continent asiatic a uns preus increibles) i que te uns grans edificis que semblen competir per veure quin es mes alt, rumio que aquets asiatics estiguin com fen una cursa a veure qui fa el edifici mes macu, mes alt, mes rebuscat,etc. es com una mostra del poder economic del pais o de la marca o empresa que construeix el edifici, una cursa que no porta enlloc, pero en fi. Estabam allotjat a Buntig Place, al centre de la ciutat, al costat hi ha un carret tot ple de restaurants de peix que es menja a molt bon preu i que las taulas estant al migt del carrer i els camares et criden perque vaigis al seu local, em va fe recorda la Barcelona, Kuala Lumpur es Malasia i la moneda es el ringuin que equival a 5 a 1, respecte al euro, la vida no es cara, una miquete mes que Thailand pero mes barata que Hong Kong. Al quart die vam agafar un bus i fins a Malacca, 4 hores en bus, el bus a Malasia funciona perfecte, sobretot a la peninsula, no tant a Borneo i Sumatra on les carreteres estan mes malament. A Malacca es on vam pasar be, una ciutat petite i recomanable el restaurant Satoy Pala, una especie de "sirvase ud. mismo" pero amb pinxos, lo curios es que vam estar menjar uns pinxos que semblaban pollastre, bonissins i ja en portaben uns quands i en vaig a buscar mes, li pregunto a la camarera que ella aquella carn tan bone i en diu "frog" (granote), ostres, la sugestio, ja no em vam menjar mes ... i aixo que estaba molt bo al principi quand no sabiem lo que menjabem.
Despres vam agafar bus i fins a Singapore,(seu de Jetstar Asia una altre linea aerea "Low cost" baratisima) vam pasar la frontera amb el mateix bus que ens va esperar al altre costat i vam visitar la ciutat, una ciutat impressionant i ara estant preparant la proba de Formula 1 del final de mes, per lo que alguns carrers ja estaben tallats al transit, es vam allotjar a Litle India que es el lloc mes economic, pagabem 25 euros al dia tots dos i em va costar trobar aquet lloc doncs aqui es una miquete mes card. Singapore es la ciutat de les compres, tot es original (no falsificacions com per exemple a Bangkok o Hong Kong) i a meitat de preu que a casa nostre, tot son grans magatzems que es creun un amb el altre per passadisus subterranis i te un sistema de transport molt eficient i baratu, el metro et porta a tot arreu per meyns de migt euro, per exemple al aeroport o on vulguis per lo que no es dificil moures per la ciutat, i aquet diumenge el Kenneth ha tornat cap a casa, les obligacions el fan torna. Jo continuo "on the road" i ara estic a Bali, pero aixo ho explicare el proxim capitol, doncs aqui la conexio es molt lenta y dificil, les fotos queden per el proxim dia.
Dita del dia "Nunca andes con el camino trazado, pues eso solo te lleva a donde ya fueron otros." A.Graham Bell.