Tokyo y Kyoto

El tren bala japones.
Manga per tot arreu, mes que una aficio es una adiccio.
Amb la Sachico la meva amiga de Tokyo.
>




El meu aniversari a Kyoto amb dos barcelonins bufant l,espelma.
　Gheisas a Kyoto.
　Las Lolitas a Tokyo




Divendres 23 d.octubre 2009.
Despres de 6 dies a Tokyo, he agafat un bus de nit, 8 hores, i me he plantat a Kyoto　una ciutat impressionant, amb una gran quantitat de temples i que es mereix una visita, portu tres dies aqui, dormu a un hostel per 19 euros al dia, he llogat una bici i em dedico a tombar per coneixer la infinitat de temples que hi ha. Si Tokyo impressiona com a ciutat Kyoto es una meravella culturalment, trobes gheisas, un temples espectaculars, uns jardins zen que aporten una nova visio de la armonia, per lo meyns a mi, a mes he estat de sort que el dia 22 d,octubre es celebra un festival anual que es de les festes mes groses de la ciutat, fins ara he visitat tambe Nico, amb el tren bala japones, i Kurama una petite ciutat a mitja hora de Kioto. Veureu que inclos vaig bufar les espelmes el dia del meu aniversari amb el Victor i Carles, al final vam anar a dormir a les quatre de la matinada, habentli fotut una bona trompada al sake japones, un bon aniversari.
Dita del dia "Amo del que saps, esclau de lo que parles" Carles.

Arigato Japan

Dos tarragonins amb el doble del "Fary" japones.


La estatua de la gosa Hachiko.

Divendres 16 d,octubre de 2009.
Dons despres de 7 hores de vol, Luala Lumpur - Tokyo, he arribat al aeroport de Narita, a les 7 del mati, habia reservat un hostel per internet i amb el metro he arribat preguntant sense complicacions, el vol amb Malasian Airlines ha costas 250 euros i el hostel em costa un llit compartit amb llitera, 20 euros dia, el hostel es diu Sakura Hostel al barri de Asakusa. Lo mes curios que mentres buscaba el hostel vaig trobarme amb gent de Tarragona i que treballen a la Caixa Tarragona, vam anar a sopar i alla vam trobar el doble del Fary.
Tokyo es impressionant, porto dos dies i la ciutat m,ha fotut un flaig, realment combina la modernitat amb el passat, la gent es superamable, potser la trobu cara comparat d,on vinc pero buscant trobes preus semblants a Barcelona. Aqui en veiu amb la estatua de la gosa Hachiko al barri de Shibuya que es com el Times Square de Tokyo, es una estatua molt famosa i la historia es de un professor que el 1920 anabe cada dia a la tarde a Shibuya a donar de menjar a la gosse i aquesta l,esperabe cada die. Cinc anys despres el mestre va morir i el gos va continuant esperant.lo cada die per veurol fins 11 anys despres quand tambe es va morir, el pobre gos no va esser oblidat per els ciudatans que li van construir la estatua.
Dita del dia " ....sera nuestro mejor amigo por siempre, siempre, siempre ". R.Kypling.

Teri makasih Indonesia

Divendres 16 de Octubre
"Gracies Indonesia". despres de un mes he deixat aquet impressionant pais, s,ha acacat el visat, he tingut que pagar una multa de 20 euros per pasarme un dia, i he tingut que marxar, realment un mes es poquissim per aquet inmes pais de mes de 3.000 illes, un pais totalment recomanable i que tothom tindra la seva ruta per gaudi i explicar, tambe podia renovar el visat pagant uns 100 euros pero en semblava excessiu o sortir i torna a entrar, lo que he fet he volat fins a Kuala Lumpur, alla he dormit una nit i la seguent he volat cap Tokyo, vull un cambi d,aires, despres de quasi tres mesus per el sud.est asiatic en toca cambia.
Dita del dia "Lo que estudio lo conozco, lo que hago lo se." Lao Tse.

Tulamben . Barco Liberty

Jueves 8 d,Octubre de 2009.
Avui amb els meus companys Carlos "Bascu" i Monica hem fet diving al nord de la illa de Bali, hem fet dos divings molt divertits dintre del barco de la Army USA Liberty que van enfonsar els japonesos a la segona guerra mondial, realment impressionant passejar per dintre el vaixell que ja esta ple de coral i peixos, a la tarde en diuen que el Bascu li ha demanat per CASSARSE a la Moni sota el aigua i que aquesta ha dit que si, realment quand la parella mo ha dit ha sigut emocionant, enhorabona per els dos i que siguin molt felisus i que menjin perdius !!!. Despres a la tarde hem estat a uns preparatius per una boda de una parella on, la gent superamable, em menjat, begut, rigut e inclos hem ballat,... un dia de pebrots.
Dita del dia: " Las cosas son asi y los pimientos son asaos" Carlos "Bascu".

Lombok i Gili Islands (Indonesia)

Dimarts 6 d,Octubre de 2009.
Be, ara si que ho trobat un paradis d,aquells que trobes de tant en tant, i es diu Gili Islands, un pasote, una illa a 2 hores en barca de Lombok i que es trobe encara bastant verge, encara que esta cambiant rapidament, la illa es petite, a vegades te llum, no hi ha cotxes ni motos, nomes cidomos que son carros amb cavalls i bicicletas, no hi ha policia, unas postes de sol maquissimes, tothom va a un altre ritme, les noticies aqui arribem amb retras i a mes que importe lo que pase a la resta del mon ... aqui nomes hi ha pau. Vaig estar amb una familia estupenda, de origen tibeta, la senyora guapissima, pagaba 10 euros al dia amb esmorzar i amb un jardinet devant que merebellaba ... El dia a dia a Gili, em llevo a les 7 hores i vaig a correr, recorru tote la illa en 35 minuts, vora del mar, esmorzar, "sigarret" i a fer snorkelling, dinar al warung, siesta, un altre sigarret i a veure la posta de sol a la platge, despres sopar, unas xarradete a la vora del mar i un parell de cerveses i a dormir, ostres aixo es vida, aqui nomes tens un problema que costa sortir de la illa, no trobes el moment per marxar, et quedarias com em deia el meu "dealer" un any. No os hu perdeu, Indonesia es un estat meravellos, recomable vindra i coneixer aquet pais, amb el tipic pais musulma hospitalari fins a nivells inimaginables, a mes si ho ajuntes amb la sonrisa i amabilitat del Sud.est d,Asia, es de pebrots, nomes te un mal que el visat es per un mes i no el pots allargar, la unica manera es sortir de pais i torna a entrar per tindre un mes mes de visa.

Dita del dia " Algún dia en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblamente te encontrarás a mismo y esa, solo esa puede ser la hora más feliz o la más amarga de tus horas." Pablo Neruda.