diumenge, 21 de març del 2010

Dar Es Salaam i Zanzibar

Diumenge 21 de marc 2010
Jambo. Ja estic a Tanzania, vaig arribar Dar amb el vol de Egiptair perfecte, a les 5 del mati aterrisaba a Dar, encara era fosc, vaig intenta cuadra amb unes ingleses pero elles ananbent a una altre part de la ciutat, fosc i negre vaig preferir agafar un taxi que despres de negocia en va cobra 15 USD. El primer xoc, al arribar a la frontera vaig a anar a fer la Visa, 50 USD, i al pagar portaba un billet de 100 USD i no m,el van agafar perque era d,abans del any 2000, aixo que atencio si veniu a Tanzania porteu billets nous de Dolar, sino no els volen, una altre opcio es porta euros pero aleshores tenia que pagar 50 euros, (molt mes car), al final despres de un bon rato en vaig trobar un de nou i en van fe la visa, al banc els he pogut cambiar pero a un cambi, despres de un estira i afluixe, una mique mes petit. Be, amb el taxi cap el hotel Jambo Inn. 20 dolars i bastant basic, vaig arribar sobre les 6 i vaig tingue que espera un ratet fins que obriguesin el hotel, vaig veure com es despertaba la ciutat, tot fosc i es anabe fen de dia, bastante gent dormint al carrer i a les portes dels comercs, i a la hora de obrir algun que altre cop de basto perque els recients despertat marxesin, Dar no es una ciutat gaire segura i s,ha de anar al tanto, sobretot de nit. Em vaig quedar tres nits a Dar, vaig a annar a veure el mercat de peix, sino els veus sents l,olor i el pots identificar rapidament i despres el diumenge al futbol a veure un partit de futbol, el Simba de Dar (Els lleons de Dar) contra un altre, un espectacle, era la final i el camp a tope, la gent ballant, cantant tot el rato, vaig marxar una mique abans de que acabes el partit doncs els dala-dala van a tope i es com una llauna de sardines. La ciutat no te gaires coses interessants, i al cap de tres dies agafo el ferry i cap a Zanzibar, 35 USD i dues hores de ferry, pero quin ferry, allo nomes sortir es comence a moure com una atraccio de fires, pero cap problema al moment surt un empleat de la companya i done una bosse de plastic a cada un per si has de ... Al rato ja comenzo a veure gent marejada, blanca com una patena, bueno no els negres quand es maregen continuen negres, no cambien, pero el enronou era enorme, pero tothom aguantan lo que toqui.
Arribo a Stone Town, i es un pasote, quine ciutat, carrers estrets, i es un meravella perdet per aquets carrers, fa una calor agobiant, pero pasejant per aquets carrers no la sents tant, et trobes com a transportat a varis segles endarrera, es un goig passejar per aqui, canalla, cases espectaculars (fetes pols) i gent, molte gent al carrer, de pronte et sur un sr. amb un burro o unes dones amb la sharia (mocado tapantse la care) pero guapissimes amb els ulls pintats i els brazos tambe, amb uns dibuixos de henna preciosos, ostres a mi en semble que estic vivint al temps de Simbad el Marino, es collonut perdet per aquets racons i ara no hi ha gaire turisme es temporada baixa, tothom et salud (Jambo, Hakari, etc..) es com si tot fos una gran familia, les cases es comuniquen, els nens entren i surten, la gent dorm al carre a la nit doncs fa molte calor, i tot amb una sensacio de pau inmensa.
Un altre dia agafor un dala-dala i cap el est on en diuen que hi ha boniques platges pero tot son resorts tot inclos i amb la pulsereta, bah!!! aixo no es per a mi, vaig coneixe a una vallisoletana, Tamara, que portaba un resort d,aquets desde feie tres anys, ostres va esser curios doncs veig dos gossus (els musulmans consideren els gossus impurs i a la illa no ni ha) i en vaip posar a jugar amb ells, i aixi es com vaig coneixe la Tamara, vam fe une cervesa i em va explicar bastant de la illa.
Doncs com els est no es per a mi cap el nort que es mes frestec i he estat tres dies a Nwingi, una platge maque amb unes postes de sol tremendes, barato, cervessa i aquets musulmans que fumen com la ximenea del Uniland, dormia a Jambo Brotters per tambe 20 USD dia i ara tornu a Stone Town on hi vull estar uns quands dies. Ah! el mati he descobert algo que em fascine, a les 5 del mati ja esta el muecin tocant els pebrots i cantant desde les mesquites perque tothom s,enrecordi de resar, despres de resar cap a les 5.30 vaig cap le platge de ponent i es impressionant, un mon de gent corrent i fen esport, desde les hores cada die al mati vaig allar a correr un ratet, ostres, gent de totes les edats i mides, les noies amb el mocador, els homes amb grups que van corrent i cantant, a vegades m,ajunto amb ells i es emocionant, totalment recomanble de veure aqueste marea humana de gent corrent, ara enten perque totes les carreres de resistencia les guanyen o els kenyatas, etiopes o de Tanzania, hi ha tanta gent corrent que han de sortir gent bone per tot arreu. Salut i pau.

Dita del dia ! Hakuma matata. en suahili ... fora problemes!!!.

3 comentaris:

puri ha dit...

Eieieieieii Willy Fox!!!
Aqui la teva cunyadeta petita, seguin-te, la gent no paran de preguntar-me per tu i de lo be que els tens posats, jajajaaaa !!!
Pero també cal a dir que tothom t'enveja de l'aventura que acavas de iniciar... es que ets genial!!!
vinga willy fox !!! recorda... disfuta al máxim, que sé que ho farás i obre el ulls, ja m'entens.
Una abraçada molt forta dels teus nebots el sergi i la Carla i per suposat del Ricard i meva. Muaaaa!!

Carme Herrera ha dit...

"JAMBO, JAMBO BWANA
HABARI GANI
NZURI SANA
WAGENI
WAKARIBISHWA
TANZANIA YETU
HAKUNA MATATA"...
"Hola, hola senyor
què tal?
Molt bé.
Turista
benvingut,
en la nostra Tanzania,
fora problemes.."

Peeeeeeeeeeeeeep..... Tanzania!!!La mare que t'ha parit !!!!!
Ets collonut! És admirable els collons que tens. Em feies molta enveja, però ara, patejant-te el continent africà, ara sí que ja em cago a sobre de l'enveja, tu ja ho saps el que sento per Àfrica.
Tanzania, un bon començament.
Zanzíbar, no ho conec, tot i que m'encanta el mar, soc més de sàbana i sorra desértica.
No sé quines opcions baratilles pots tenir, però intenta no deixar aquest país sense trepitjar algun trosset de la sàbana. És indescriptible estar-hi, veure de prop l'infinit i alhora sentir-lo intangible.

Bon viatge africà!
Te'n faries creus del que em recordo de tu, del on estaràs o què estaràs vivint i aprenent.

Hakuna Matata!!!!

Anònim ha dit...

Un saludo muy grande desde el Waikiki en Znz
Tamara