Dissapte 28 de Novembre.
Direu, que pasa, que no escriu? doncs el probleme es que a la Xina el meu blog esta bloquejat i no puc entrar.hi, bueno no sols el meu blog, tots els blogs i alguns que altre progame com per exemple el Facebook. Pero per la informatica no hi bloquetjos que pugin, avui al hostal veig un noi que estaba a Facebook amb el seu Mac, ostres!!! com pot esser, i el tipus, un irlandes molt guai ( tots els irlandesos que coneg son un pasote) em dona la sol.lucio, mes de un mes aqui a la Xina i preguntant i demes i no hi habia manera, pero el tipus em diu possat a "ninjacloak.com " que es un servidor que no coneix les barreres arreu del mon, aixi que ja ho sabeu si algun dia teniu algun probleme feu servir aquet servidor a qualsevol lloc del mon i entrereu a tot arreu. Facil no? si quand ho saps si pero ha sigut per a mi una novetat.
Be, fotos tampoc en puc possar pero portu un mes aqui a la Xina i el dia 2 de desembre haig de marxar dons tinc la visa que caduca. El meu itinerari ha sigut el seguent: Beijing, Xi.an, Kunming, Dali, Lijiang, Guilin i ara que estic a Guangzhou (antic Canton). Han sigut un dies de mots km. en tren, bus, avio i altres, la Xina es molt grand, inmense, jo ara que portu un dies us recomenu el sud de la Xina, la provincia de Yunan i Guilin, Beijing i Xi.an, molt coneguts jo no he trobat res especial, tret de algun parc i la Gran Muralla a Beijing i tambe el estadi olimpic, Beijing es una ciutat triste, em recorde a les ciutats de la antiga Republica Democratica Alemana, Xi.an els guerrers mes fama que res, en cambi el sud es mes rural i ha sigut un autentic decubriment i la gent una altre aconteixement, al principi coste de entrarhi pero despres son molt simpatics, solsament que son diferents, semblent seriosos pero al contrari, gent molt afable sobretot als pobles i ciutats petites. Guilin es un pasote, Lijiang es una de les ciutats mes impressionants que he vist a la meva vida, meravellosa, increiblement bonique, a mi em recoredaba a Cuzco (Peru) una altre ciutat que em fascine. Be, podriem estar hores i hores parlant de aquet grandios pais, de les costums, tant diferentes a les nostres, per exemple aqui es menjar tot lo que te cuatre potes, o millot tot lo que es mou, he vist per menjar serpent, gossus, bichus de totes menes, ... no se escape ningu, a mes de una quantitat de vegetals que fan una mezcla increible. Tambe aqui es una instutucio els gargalls, si tal com sona, el "escupitajo" en castella, "spiting" en angles, he viscut cirscuntancies ben be curioses, pero aqui ves al tanto on poses els peus doncs esta tot ple de ... no es tallen per res. Per exemple anabe un die amb bus i el del costat va comenzar a fer el demarrer per "arrancar" i al final va "arranca" em mire i em demana permis per possarse al costat de al finestre, jo tenia aquet lloc, molt amablement li cedeixo el lloc i obre la finestre de bus i ... hala, gargallot per la finestre !!! i aqui no passe res.
Be, un pais de mes de mil millions de habitants, un mercat que esta pujant dia a dia, a Beijing he vist mes cotxes de clase alta que a Barcelona, edificis en contruccio un tou, la gent ara nomes vol que fer diners, fins ara era pecat pero ara tot val per fe diners, els banc donen diners i la gent compre segones i terceres residencias, els preus en els ultims anys se han multiplicat i el consum creix a un ritme vertiginos, els bancs donen diners facils i la gent al veure el boom inmobiliari i la puja dels inmobles no pare de comprar (us recorde a algun altre pais aquesta situacio). De totes maneres hi ha diferentes xinas, la des les ciutats i la dels pobles que son realment gent molt pobre, aqui nomes hi trobes que canalla i gent grand, els joves van a la ciutat a treballar per qualsevol preu i tot fa bulli l,olla, es un pais tant grant amb un mercat de tante gent que sempre hi ha algu dispossat a comprar, atencio, penedesens, els xinos comences a veure vi, ja hi ha algunes marques franceses aqui establertes i estan triunfant, Xina, sense duptes es la proxima primera potencia mundial, sino ja ho es, sino ja heu vist els jocs olimpics que han fet i veurem l,any que ve la expo de Shangai, per cert en van dir que feien una carretere i vam moure tot un teatre sencer mes de 60 metres (sense desmontar.lo) perque tenia que pasar la carretera, aixo es Xina, aqui no hi ha res impossible.
Be, continuare i mirare de possar alguna que altre foto. Ara son les tantes de la nit i m,en vaig a clapar.
Dita del dia " ....la estupidez es droga dura de la que siempre me estoy quitando" Basta ya!. Dr. Deseo.
dissabte, 28 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ja ens tenies preocupats Pep, punyeta de servidor. Ja veig que fas bona dieta, quan tornis haurem d'anar a sopar inmediatament amb els amics de la via per a revifar-te una mica, jejejeje....demaà diumenge, Barça-Madrid, ja et torno a veure cantant l'himne en un autobús xinès!!!!!, encara et fotaran a la garjola si són de Madrid, jajaja...
A cuidar-se, salut ;-)
Ole, ole ya tornem a tenir noticies teves, fantastic !!!
Molts petons i abraçades
La de la carta
Que bó tornar a tenir notícies teves Pep...No hi plans de retorn encara???On esperes acabar l'any?
MOlts petons
Marta
Publica un comentari a l'entrada