LA VOLTA AL MÓN D´EN PEP

Vietnam. Hanoi i Halong Bay

2011-08-08T04:48:00.004+02:00

8 d' agost. Portu cinc dies al Vietnan i aixo es una altre cose, he arribat a Hanoi i estic agobiat, motos, milers de motos, gent, crits, soroll, tothom et vol fe la pua, horroros ... He anat a Halong Bai, bus, barco i mes bus fins a Cat City i alla amb una parella vam agafar un barco de pescado per la famosa Halong Bay, val la pena quin viatge mes macu, 4 horetes on ens vam banyar, veure l,entorn sense la masificacio turistica dels tours que promouen tots el hotels i agencia de viatge, (no agafeu cap tour, es millor fer.ho per la teva conte, mes barat i macu) i he probat la Bia hoi, la cervessa mes barata del mon. Vietnan es molt turistic, pero molt, si no surt de la ruta esta tot bastant trillat i la gent t,enganya en tot, has de tenir molta paciencia i preguntar i preguntar, no aguantare gaire aqui i marxare cap la Xina.
Dita del dia "Cuando soy buena, soy buena, cuando soy mala, soy mucho mejor" Mae West.

Laos - Luang Prabang

2011-08-08T03:54:00.005+02:00

\

8 d' agost de 2011\
Despres de la capital Viantiane, bus i cap Vang Vieng, 8 horas de bus per una carretera bastant deficient. Aqui me he quedat 5 dies, el poble es macu pero la atraccio es el Tubbing, ostres qui va tindre la idea? realment es bone. Explico, pagas uns 5 euros i llogues un flotador de roda de camion d' aquells de abans que es portaba a la platge, et porten amb un tuk tuk uns 5 km. Mekong amunt i alla es posses dintre el flotador i comences a baixar per el riu arrastrat per la corrent, de pronte esta ple de bars que criden i et llancen una corda, si vols ti agafas i te estiren cap el bar i alla la primera arribada es un chupito i un cigarro portugues i musica i demes, es superdivertit i la gent acaba bastant contenta uns mes que l,altre. Vaig tenir sor de coneixer la Elena una noia que va marxar el octubre passat per esta un mes fora i porta deu messus tombant per Asia, i ella em va explicar com funcionaba el asunto, us creieu que el trajecte son unas dues o tres horas, doncs jo vaig comenzar a les 12 del migtdia i vaig acaba a les 8 del vespres, fosc i negre i content con un nem petit i a mes sort de uns nens que en van cridar sino em paso de la ciutat i m' en vaig riu aball. Aqui en vaig queda 5 dies per revifarme una mique.
Despres bus, unas 9 hores mes, la carretera una pasada, cada vegade es mes montanyos dons estem al nord de Laos i encara es veuen els desperfectes de esllavisades de terra i demes, i arribo a Luang Prabang, ostres sabeu allo que a vegades trobes un poble que et deixe bocabadat, doncs a mi m'ha passat amb Luang Prabang, quin poble mes macu, asequible no gaire grand, no hi ha casibe cotxes, tot son bicis i nens jugant per el carre, el Mekong impressionant, una pau que t' enganxa, monjos que al mati es possen en fila per demanar menjar, etc. jo en llevaba i anaba a correr cada mati i despres doncs simplement passejar i el ambient et va calant, fabulos, una ciutat que me la apunto de les meves favorites, recomable a tothom per coneixe, aqui en vaig quedar una setmana, pagaba 15 dolars en un hotelet al costat del riu force be.I d' aqui m' en vaig cap a Vietnan. Laos es un pais totalment recomable, la gent es superamable, no esta darrera teu tot el rato, no et vol enganyar, al fi i a la cap es un pais que es va obrir al turimes al 1999 i aquet encara no ha arribar a massificarse, de lo millor que he conegut al sud.est asiatic.
Dita del dia " Existen dos maneras de ser feliz en esta vida, una es hacerse el idiota y otra es serlo" Freud.

Laos.

2011-07-23T07:27:00.005+02:00

23 Juliol 2011.
Be despres de 18 dies a Cambodia, entro a Laos, un gran cambi, aquet es un del paisos mes pobres del mon i es nota, a mi tothom em deia que a Cambodia la gent era collonuda, doncs, cadascu te la seva experiencia, no ho es tant, he tingut varis incidents, la gent a vegades le he trobat agressiva i que et vol fe la punyeta per els dichosos diners i aixo ha sigut mes de tres i quatre vegades, pero potser ho explicare en un altre dia.
Laos, li diria el pais de la calma, pero calma que ningu corre, al final ti has de acostumar i agafar el ritme, tot es a poc a poc, ja se que per fe 300 km. en diran que el bus triga 5 hores, si, la veritat son 8 hores o mes, el bus para a tot arreu, si un diu que pari aqui, aqui para, l,altre die, per exemple, para per dinar, i arranca despres de 20 minuts on habiem fet pipi i menjat algo, doncs no habiem fet mes de 200 metres i un diu que pari que alla baixa, pero, si va estar parat mitja hora i no podia fe 200 metres mentre la gent dinava !!! ... doncs es aixi, jo mo prenc amb plan de riure i es un xou.
Be, a la entrada de Laos es troba Si Phan Dong, es algo increible, mireu el riu Mekong te una emplada en aquet lloc de 14 km. i es formen unas illetes, li diuen les 4000 illes, en migth del riu que son una pasada. Jo vaig anar a una petite Don Dee que te uns 4 km. de llarg per 2 km. de ampla, aixo es vida, un paisatge espectacular, camps de arroz, porcs, bufalos, vacas, pollastres i gallines i tot lo que vulgeu, ostres. es un d' aquells paradissos que trobes de tant en tant. Alla vaig estar amb el Diego i la Gina i entre cigarros portuguessos i cervesa vam riure un bon rato,amb una paraula meravellos.
Despres anant tirant cap el nord, pots para on vulguis, tots els poblets al costat del riu son molt macus, el riu es vida, i no hi ha gaire turisme, els guiris normalment anem de la capital amb a avio cap Siam Reap, pero es recomanu que no es perdeu el sur de Laos, un pasote, per exemple vaig para a Taket i alla amb unes suises vam llogar un tuk.tuk i vam anar a veure unas coves que naveges per dintre en piragua que em semblaba que estaba al migth de una pelicula, meravellos, repeteixo el sur de Laos precios i no hi ha gairebe turisme.
Ara estic a Viantiane, la capital, en un hostalet, 12.5 dolars/dia al costat del riu, i es una ciutat interessant, no cap cose pero un parell de dies se hi pot estar/
Dita del dia " El sabio puede sentarse en un hormiguero, pero solo el necio se queda sentado en el " provervio chino.

Angkor What.

2011-07-14T10:43:00.014+02:00

Un boda que vaig trobar, els nuvis, la mar de contents.

14 de Juliol 2011. Despres de dos nits a Battambang, un poblet meravellos, on vaig probar el bamboo train (super divertit) es una pasarella de bambu que va tirat per un petit motor i que correr per la antiga via del tren, quand troba una altre pasarella que ve en sentit contrari, es desmonta molt rapit, pasa una i es tornar a montar en un minut, un pasote, encara es utilitzada per els habitants per portar arroz, fruite, i tot lo que es pogeu imaginar ... A l'endema vaig agafar un barco per anar a Siam Reap(Angkor What), ostres quine pasada, vuit hores per el riu fins arriba al Llac Tonle, cases al costat del riu, mes aviat sobre el riu, pescadors, camps d'arros, canalla, vida, tothom es mou en barca per anar a un altre lloc, meravellos ..i a la fi arribada a Siam Reap.
La ciutat no val res, esta plena de turistes, i aixo que es temporada baixa i sembla que pasis per qualsevol carrer de un poble turistic del nostre pais, bars, restaurants, regals, etc. pero es clar aqui tothom ve a veure une de les meravellas del mon Anghor What. Mira que he vist Machu Pichu, Petra, La Muralla China, Las Piramides de Egipte, etc. i aixo esta a la altura de totes aqueste meravellas !!! val la pena, heu de veura aixo, es acollonant, magnific, brutal, un pasote, etc. no hi ha paraulas .. nomes que ho veu ho pot explicar. He llogat una bici i he comprat el billet per tres dies i estic tomban per aqui de un lloc cap l,altre, els temples estan lluny i has de fer km. pero quand arribes, tots son diferents i et sorprenent.
Angkor What , Baylon i Ta Prom potser son els mes coneguts, el primer perque es molt gran, el segon per les cares i el terce perque les arrels dels arbres estans per el damunt dels temples, pero ni ha molts i molt per veure, per exemple he notat qe cada die que pase gaudeixo mes de la visita, el primer dia, vas que ho vols veure tot i es tot tant inmens que et sobrepasa, els altres dies vaig mes a poc a poc, mes tranquil i cada vegade veus coses noves que no abans no veies, es que et quedes com transportat.

Dita del dia ""Cabalagar, viajar y el mudar de lugar recrean el anima" Seneca.

Bkk / Camboia

2011-07-07T14:15:00.005+02:00

7 de Juliol aqui tenia algunes fotos del recorregut fet fins avui. Bangkok / Kot Samet / Kot Chang / Sihanoukville (Camboia) / Kampot i Phnomh Penh.
Es pot veure el famos durian, El museo del genocidi de Pol Pot. El Samuel Pedro i mes uns amics que vaig coneixe i boixos per el Muai Tai (Samuel lo prometido es deuda y despues de unas cervezas mas ...), el servidor amb una lady-boy, etc.
Avui he visitat el museo del genocidi del general Pol Pot (Kmerss vermell 1975/1979) i he surtit esgarrifat, no he vist els camps nazis, pero aixo fa espantar, en 4 anys van mata casi 2 millions de persones en un pais de 14 millions !!!. Ara que despres de veure aixo el conductor del tuk/tuk m'ha dit si volia anar a disparar amb rifel Ak-46 o un bazoka !!! es veu que els hi van sobrar municio i ara es una atraccio perque els turistes descarreguin adrenalina ...

On the road (part two)

2011-07-06T11:45:00.004+02:00

7 de Juliol de 2011.
Pot esser, sera aixo, pero tenia una espina clavada i ara vull arribar a un lloc que sempre m' ha fascinat, veurem si ho aconsegueixo.
Surtu de Barcelona el 18/6 cap a Bangkok, Air berlin amb escala a Berlin 355 euros i 17 hores de vol, arribo a Bkk a les deu del mati i no em vull quedar a aquesta ciutat que ja conec de moltes altre vegades, agafo bus, metro, tuk.tul. un altre bus, i finalment barco i en presento a Kot Samet despres de 30 hores de viatge, fet pols i ja de nit, son les nou del vespre, nomes busco algo per sopar i dormir i demar serar un altre dia.
Passu tote la setmana a aquesta illa i despres vaig a Kot Chang, on hi estic 4 nits, i decideixo el dia 1 de juliol marxa cap a Camboia, doncs el 3 hi ha eleccions a Tailandia i no esser com acabara.
La frontera amb Camboia, cap problema, en mirem la temperatura i els hi dono 20 bats (1/2 euro) a la policia, no tindria que pagar res pero no dic res, no fos que si dic algo aleshores la temperatura fos mes alte i comencen els problemes amb la policia. A la frontera de Camboia pago 1200 bats (30 dolars) i ja tinc la visa per un mes tot correcte.
I are ve lo bo, agafo un taxi per els 4 o 5 km. que hi ha fins a Kroh Kong (Camboia) i li dic la estacio de bus, negocio el preu i cap alla ... el tipus em porta per fora la ciutat, cap una estacio on momes hi ha un bus que em sembla que no funciona i ja m,espera un altre tipus, em diu on vas? jo cap Sihanouhville, sur de Camboia, el respon, ostres mira quina sort nomes en quedem dues places i una sera per a tu, jo que be .. i quan val? 1000 bats, jo em posu riure i ja veig que ja hi som ...Jo tranqui, ja portu uns quands km. i conec aqueste situacio, li dic que 500 o res, i ell cridant que si estic boig, etc . etc... despres em diu que vol dolars, jo li dic bueno amem a cambiar amb la moto i aixi pensu si veig una altre estacio de bus, baixo i que el donguin, anem i no veig cap mes bus i no cambio res doncs no m'enfio del cambi, mentrestatn el tiu ja me ha ofert, maria, dones, i tot lo que vulgui imaginar .. jo arribo a la estacio o lo que sigui, agafo la maleta i marxu, pero cap tut.tut ni moto es para, tots treballen per ell, be camino i pensu, ja vindras, ja ... i amb una calor que mata, torna el tiu i en diu que 750 i jo que no , 500 que era lo que pose la guia, el temps va passant es posa a cridar, jo tranqui, continuo caminat, al final, els dos amb la motxila cap l.estacio de bus doncs aquet ja esta apunt de sorti, pago els 500 bats al conducto i cap dins, en tiu en diu que li dongui diners per la gasolina de la moto i jo li dic que botifarra. Resomint, no possarse mai nervios ni a cridar, al final tot arriba a puesto.
Be, Camboia, diferent de Tailandia, ciculen per la dreta dons es una ex.colonia francesa,Al principi em faig un lio doncs hi ha tres monedes, el riel, dolar i bath que aceptem, pero despres ja agafes el truquillo, un dolar 4000 riel i 100 bath igual a tres dolars, em passu tres nits a les platges del sur, Sihanoukville i no me agrada, se esta convertint en un Phuket, tot de gent gran amb noies jovenetes i molt de guesthouse de coreans i xinessos que estant agafant puesto, tot molt barato pots dormir a la vora del mar per 5 dolars i fuma lo que vulguis, pero no m'agrada l,ambient de turisme sexual amb jovenetes i la gent no es autentica veig que aixo no es Camboia.
Marxu cap a Kampot, molt millor, tranquil, una pebra que es famosa per tot el mon i em faig un masatge per 5 dolars/ hora que quedo com a nou, em va be, doncs portaba un engostipat per el malait aire acondicionat del bus, a tope, jo tremolant de fret amb la casadore posade i la gent disfrutant a tope de una pelicula de mastegots que passen el video, al final hasta jo reia.
Be, i avui he arribat a la capital Phnom Penj, estic al hotel Indochina 15 dolars dia amb Aire i tv, al costat del riu. Ah! el viatge de Kampot aqui, ha sigut bo, vaig a la estacio de bus per comprat el ticket de bon mati, i pregunto si hi ha taxi compartir, siiii!!! i a 5 dolars, nomes 1 dolar mes. be i quante gent va dintre? tres al devant i quatre al darrera. Be doncs anire darrera, ostres, quand comence a vindre la gent, el taxi marxe quand es ple, es tres a devant mes el conductor igual a quatre i quatre darrera, a mes una senyora porta un sac amb durians (semblant al melo pero amb punxes i que fa una pudo, pero pudo .. pudo) i tot el cami vuit en un cotxe i amb la pudo de la fruite, fruite de totes maneres que aqui es molt aceptadas i de gran valor, prometo que la probare, pero la pudo que fa no la recomanu a ningu, es que si tinguessis algu al costat tirantse pets tot el ratu. Aixo si, el paisatge es genial, verd, camps de arros, gent treballant amb bous, mes verd, palmeres, tot sembla que porti una logica, brutal de bonic.
Be anire explicant mes endavant, avui no hi fotos, doncs no volem al hotel Indochine que enchufi res al ordinador i aques es una gentilese del hotel. OH! que ve me ha quedat.
Dita del dia "Solamente quien tiene cerebro puede cambiar de idea" Wescot.

Cami de Sant Jaume

2011-06-06T18:43:00.013+02:00

El meu sombrero de palla, uns mitjons, unes brages vermelles de la Claire, ... cremant al Cap de Fisterra.
Posta de sol al Cap de Fisterra.

Tomas el ultimo templario, un personatge.

El meu cumple que vam celebra com cal.

De Sant Jaume de Moja a Fisterra. 1.200 km., 44 dies caminant.
Quand estaba voltant per el mon un dia em va vindre al cap, si tot va be i no tinc cap entrabanc al arribar fare el Cami de Sant Jaume, i un altre dia i vaig tornar a pensar, i un altre, ... I aixi va esser, era com una promesas que em vaig fer jo mateix i tenia que cumplirla. M´en vaig a la Biblioteca per buscar una guia del Cami de Roncesvalles a Santiago, ostras veig que hi un cami que va de Montserrat a Santiago, el Cami Catala, doncs ja esta fare aquet ... pero despres rumiant vaig decidir que per que sorti de Montserrat si podia sortir de Moja, el meu poble com surten els autentics peregrins i aixi ho vaig fer, vaig sortir el 10 de Septembre del 2010 i vaig arribar a Fisterra (el cami acaba a Fisterra) 44 dies despres, despres de moltes i moltes aventures, experiencias, coneixa molta gent i gaudir de un retrobament personal especial.
Vaig sortir de casa a las 7 del mati i el primer dia vaig dormir a La Llacuna, el segon dia a La Panadella i alla ja vaig trobar el Cami Catala, fins a Logronyo vaig caminar sol, no vaig trobar ningu, a Logronyo m´enganxo al Cami Frances i alla ja hi havia molta gent, acostomat a annar sol, el principi en vaig agobiar, gent, motxilles, que si et porto la malete, bars, albergues, negocis, etc. pero de mique en mique ja me hi vaig anar a acostoma.
La arribada a Santiago es especial, molt emocionant, pero el Cami acaba a Fisterra i recomano a tothom que arribi fins alla, recordo que em faltaban uns km. i quand vaig veure el mar, aleshores, si, no vaig poguer mes, una emocio molt gran i les llagrimes em van vindre als ulls, eran molts dies que habia caminat i molte gent amb la que habia compartit experiencies, i com no, al faro de Fisterra vaig crema el sombrero de palla que em va acompanyar tot el cami. UTREIA !!!!
Tambe donar les gracies al Manel "patate" que em va vindre a rebra i vam tornat tots dos en cotxe cap a casa.

SALUT I PAU. Que collons !!!

Llac Victoria (2)

2010-04-08T15:29:00.010+02:00

Camarera descansant.
Sortida de sol al arribar a port (Bukova/Llac Victoria).

Minifalda amb tallatge especial perque els hi capiga el tros de cul que tenent aquestes negres, la meva amiga Paz me ho va di.

Bismark Rock en el Llac Victoria.

El Barco Victoria que fa la travesia desde Mwanza a Bukoba.

Dissapte 17 abril 2010.
Avui us escric desde Kampala / Uganda, al final despres de consultar i degut a que el transport no funciona gaire be, plujes i que tira cap el sud es passa aprop de diferentes fronteres on hi ha hagut alguns atracaments a busus (forntere de Congo, Burundi) i demes he decidit tirar cap el nort i entrar a Uganda. La capital Kampala es un caos de gent motos, venedors, minibuses, un anar i venir constant de gent, increible, aquet pais despres de la caiguda del cruel Idi Amin semble que visqui una prosperitat inusual per aquestes terres.#
He arribat aqui despres de agafar un ferry i travessar el Llac Victoria, es emocionant una nit sensere en que vaig agafar 2 clase, si hu arribo a sapiguer agafir 1 ra., ostres 6 persones durmint en un espai petit amb una pudo de peus terrible, sort que vaig troba una noia de la India i la vam fe petar fins tard, aixi ho volia doncs a veure si m,agafaba son i quand entraba al camarot m,adormia rapit.
La frontere amb Uganda, be sense problemes, el bus para i espere que tothom faigi el papeleo necessari i despres continua, pages 50 dolars i endavant, ull un altre vegade no volem billets de dolar de abans del 2003, estant escarmentats doncs ni ha un tou de falsos, la solucio, no els agafem ningu, ni els bancs. Me ha allotjat al hotel Aponye, molt be per uns 15 euros dia, intento anar a les Catarates Mulfond, al nord pero en demanen 500 dolars per dos dies, jo els hi dic que en possin en un grup, pero no hi ha manera, semble que en aquet moment no hi ha gaire turisme i la veritat que els safaris son cars si has de llogar tu sol tote la infraestructura.
Dita del dia: ' El dessert t,ensenya que hi una cosa que pots estimar mes i dessitjar mes que una dona, el aigua'. Dita del Africa Sahariana.

Llac Victoria (Mwanza)

2010-04-08T07:47:00.005+02:00

Dijous 8 d' abril 2010.
Per fi, he arribat a Mwanza a les portes del llac Victoria, me ha costat un tou de hores en bus, el maleit tren no funciona, com quasibe tot aqui, no funciona, Africa es aixi, tot es imprevisible, no pots fer plans perque tot s,improvisa, no hi res que sigui segur pero si saps trobar lo possitiu de tot aquet merde, si no t,engoixes i disfrutes de tot aquet enronou es un continent meravellos.
Doncs desde que vaig sortir de Mikumi he parat a Dodoma (capital de Tanzania) res en especial, es una ciutat nova feta al centre del pais per possar.hi el poder politic quand quasibe tot passa a Dar, despres vaig para a Tabora i per fi he arribat a Mwanza on he vist per primer cop el Llac Victoria, aquet es el segon llac mes grand del mon i es on neix el riu Nil, realment es impressionat i emociona veure aqueste meravella de la naturalessa i pensa que aqui neix el riu mes important d'Africa fa que et sentis en un lloc especial, penses que aqui comenza a correr el aigua que despres confluira a Etiopia els dos Nils, el Blau i el Blanc, pasara a Egipte, Assuan, El Cairo i anira a parar al Mar Mediterrani a Alexandria i donara vida a tots el llocs per on pasa . Speke el explorador angles va esser el primer europeo que va veure aquet llac a l,any 1858, i fa formular la idea de que aqui neix el riu, al principi de tot va provoca molte polemica fins que un altre explorador Burton ho va confirma, i de tot aixo nomes fa que 150 anys ... quasi be res.
Aqui ara vull agafa un ferry que va fins Bukova, pero no surt cada dia i tampoc se sap segur si surt !!! aixi que haure de esperar, fa mes de una setmana que no veig cap mzungu (blanc), veig que la ruta que he triat realment no la segueix el turisme tradicional, aqui per exemple els trajectes en bus son molt lents, la carretera no esta asfaltade i per fer 300 km. trigo unes 10 horas, ara que es un pasote el viatge en el bus, es un espectacle, gent i mes gent, penses ja esta no hi cap mes gent, dons si encara hi cap mes i no pares de saltar i botre, sur el bus de la estacio amb les places justes, la policia vigila que no hagi gent de mes, pero nomes ha sortir de la estacio de bus ja para i comenza a recollir mes gent, aqui el amo es el ajudant, es el que decideix qui puja i qui no puja, tambe el preu que fara paga a tot aquell que va dintre, fas una estoneta i et trobes un control de policia, el bus ple fins als topes, gent dreta, estirada, pollastres, platanos, nens, bosses i mes bosses i dius aqui ja no passem, entre el policia, primer un i fa que no amb el cap, mentrestant ja han baixat uns quands i fan el despistat per les rodalies, despres pujar un segon policia i lo mateix, el ajudant parlant amb el poli de mes graduacio, fent una gran explicacio i veus que es van apartant cap un lloc on no els veigint, al cap de un rato, aixo pot dura 30 minuts, ja tornan a sorti i tot solucionat, tothom puja al bus i a continua fins la proxima ... Es bo tambe quand el chofer ha de fer pis, para i tothom a pixar, ah! aixo si els homes tots a la banda esquerra del cami i les dones a la banda dreta i no te equivoquis .. a vegades es per riure .. Un dia va entrar una noia de uns 15 anys amb un nen de dies, molt petit, el nen tenia gana i es va possar a plorar, ella es treu el pit i li dona de mama, es curios pero els nens recien nascuts son blanquets, no dirias que son negres, en cambi tenent uns collons supernegres, a mi en va soptat.
Aqui os posso alguns retratus del bus i del llac Victoria. Salut i pau.
Dita del dia "Cuando lo hayas encontrado, anotalo." Dickens.

Mikumi 2.

2010-04-01T11:50:00.007+02:00

Preparant el dinar.

La tertulia de la tarde sote un arbre.
Pacita,la meva amiga madrilenya de Mikumi.

Dita del dia: "Comer bien, dormir bien, ir donde se desea,permanecer donde interese, no quejarse nunca y sobretodo huir como la peste de los principales monumentos de la ciudad." Jules Renard.
Dita de Pacita " No hay nada que un blanco no rompa, que no pueda arreglar un africano, ni nada que un blanco fabrique que no pueda estropear un africano"

Mikumi. Centre Tanzania

2010-03-29T10:06:00.003+02:00

Dilluns 29 marc 2010.
Avui us escric desde Mikumi,un poblet cap el centre de Tanzania,es un creument de carreteres i hi ha molts bars, musica, camions i tot lo que comporta que els homes que portent molts dies a la carretera esperent trobar a un lloc on parant per descansar. Estic aqui per veure si puc visitar el MIkumi National Park, que no es tant conegut com els parcs del nort de Tanzania pero que tothom en recomana,per exemple venint amb el bus ja he vist un tou de elefants, gifafes, monos,etc. es emocionant veure els animals en llibertat total. Estic allojat al Genesis Motel que despres de negociar i mirar diveros llocs es on m,he quedat, ara es temporada baixa i pots regatajar els preus doncs no hi ha ningu, a mes es la temporada de pluges i cada die plou una mique i el ambient es molt mes fresc que a Dar. Estic esperant trobar un grupet per veure si ens ajumten i en surt mes be de preu, pero mentrestant he conegut una madrilenya que esta en un projecte contra el Sida y que esta encantada de poguer parlar castella i jo de que ella en porti per el poble, ahi per exemple vaig anar a misa amb la seva amiga Mary,la tipica negre gorda i culona, pero supersimpatica i xarraira com la que mes, una misa cristiana que va dura quasibe dues hores, jo vaig marchar abans de acaba pero que era impressionant, molta gent,canalla, i un coru de quasibe 100 persones que cantaban ballabant i no paraban de moures, realment era emotiu com aquesta gent cel.lebre las mises, arriben quasibe a un extasi col.lectiu i jo mentrestant pensaba en el dit kikuyo que diu ! abans els negres teniem les terres i els blancs la biblia, avui els blancs tenent les terres i els negres tenim la biblia !!!. Aqui predomine le etnia kikuyo que va esser d,on van sortir els anys 60 els moviment mau-mau,que jo recordo de petit sortia a les noticies del NO-Do com un moviment sanguinari de uns negres esboxarrats contra un colonos blancs que veniem al Africa a ensenyar i colonitzar un continent atrassat (????). Aquet moviment va esser el comenzament de lo que despues seria la independencia de Tanzania i Kenya i realment va costar moltes vides, com tants altres moviments revolucionaris.
Com deia per coincidencias he conegut aqui a la Paz, una madrilenya que porta un lodge i que esta encantada de parlar castella amb mi, i jo mes amb ella doncs en pose al corrent de moltes historietes d,aquet poblet, es la unica blanca que viu aqui i esta treballant tambe en un projecte contra el Sida, aqui es terrible la mortalitat que provoca el Sida y la malaria, sobretot en la canalla, a vegades costa entendre com un poble pot esta tant putejat com aquet, una gent meravellosa i que pateix en silenci unes de les pandemies mes grands del mon en ple segle XXI.
Avui al mati he sortit a correr per la sabana i he disfrutat com un camell, llastima que no he vist cap lleo que si no haguesim fet carreres.
Dita del dia * Hace mas dano una palabra con la lengua que una mordedura con los dientes". Proverbi suahili.

Dar i Zanzibar (2)

2010-03-22T07:50:00.013+01:00

Aqui van algunes fotos que no habia pogut possar abans.

Dar Es Salaam i Zanzibar

2010-03-21T09:02:00.004+01:00

Diumenge 21 de marc 2010
Jambo. Ja estic a Tanzania, vaig arribar Dar amb el vol de Egiptair perfecte, a les 5 del mati aterrisaba a Dar, encara era fosc, vaig intenta cuadra amb unes ingleses pero elles ananbent a una altre part de la ciutat, fosc i negre vaig preferir agafar un taxi que despres de negocia en va cobra 15 USD. El primer xoc, al arribar a la frontera vaig a anar a fer la Visa, 50 USD, i al pagar portaba un billet de 100 USD i no m,el van agafar perque era d,abans del any 2000, aixo que atencio si veniu a Tanzania porteu billets nous de Dolar, sino no els volen, una altre opcio es porta euros pero aleshores tenia que pagar 50 euros, (molt mes car), al final despres de un bon rato en vaig trobar un de nou i en van fe la visa, al banc els he pogut cambiar pero a un cambi, despres de un estira i afluixe, una mique mes petit. Be, amb el taxi cap el hotel Jambo Inn. 20 dolars i bastant basic, vaig arribar sobre les 6 i vaig tingue que espera un ratet fins que obriguesin el hotel, vaig veure com es despertaba la ciutat, tot fosc i es anabe fen de dia, bastante gent dormint al carrer i a les portes dels comercs, i a la hora de obrir algun que altre cop de basto perque els recients despertat marxesin, Dar no es una ciutat gaire segura i s,ha de anar al tanto, sobretot de nit. Em vaig quedar tres nits a Dar, vaig a annar a veure el mercat de peix, sino els veus sents l,olor i el pots identificar rapidament i despres el diumenge al futbol a veure un partit de futbol, el Simba de Dar (Els lleons de Dar) contra un altre, un espectacle, era la final i el camp a tope, la gent ballant, cantant tot el rato, vaig marxar una mique abans de que acabes el partit doncs els dala-dala van a tope i es com una llauna de sardines. La ciutat no te gaires coses interessants, i al cap de tres dies agafo el ferry i cap a Zanzibar, 35 USD i dues hores de ferry, pero quin ferry, allo nomes sortir es comence a moure com una atraccio de fires, pero cap problema al moment surt un empleat de la companya i done una bosse de plastic a cada un per si has de ... Al rato ja comenzo a veure gent marejada, blanca com una patena, bueno no els negres quand es maregen continuen negres, no cambien, pero el enronou era enorme, pero tothom aguantan lo que toqui.
Arribo a Stone Town, i es un pasote, quine ciutat, carrers estrets, i es un meravella perdet per aquets carrers, fa una calor agobiant, pero pasejant per aquets carrers no la sents tant, et trobes com a transportat a varis segles endarrera, es un goig passejar per aqui, canalla, cases espectaculars (fetes pols) i gent, molte gent al carrer, de pronte et sur un sr. amb un burro o unes dones amb la sharia (mocado tapantse la care) pero guapissimes amb els ulls pintats i els brazos tambe, amb uns dibuixos de henna preciosos, ostres a mi en semble que estic vivint al temps de Simbad el Marino, es collonut perdet per aquets racons i ara no hi ha gaire turisme es temporada baixa, tothom et salud (Jambo, Hakari, etc..) es com si tot fos una gran familia, les cases es comuniquen, els nens entren i surten, la gent dorm al carre a la nit doncs fa molte calor, i tot amb una sensacio de pau inmensa.
Un altre dia agafor un dala-dala i cap el est on en diuen que hi ha boniques platges pero tot son resorts tot inclos i amb la pulsereta, bah!!! aixo no es per a mi, vaig coneixe a una vallisoletana, Tamara, que portaba un resort d,aquets desde feie tres anys, ostres va esser curios doncs veig dos gossus (els musulmans consideren els gossus impurs i a la illa no ni ha) i en vaip posar a jugar amb ells, i aixi es com vaig coneixe la Tamara, vam fe une cervesa i em va explicar bastant de la illa.
Doncs com els est no es per a mi cap el nort que es mes frestec i he estat tres dies a Nwingi, una platge maque amb unes postes de sol tremendes, barato, cervessa i aquets musulmans que fumen com la ximenea del Uniland, dormia a Jambo Brotters per tambe 20 USD dia i ara tornu a Stone Town on hi vull estar uns quands dies. Ah! el mati he descobert algo que em fascine, a les 5 del mati ja esta el muecin tocant els pebrots i cantant desde les mesquites perque tothom s,enrecordi de resar, despres de resar cap a les 5.30 vaig cap le platge de ponent i es impressionant, un mon de gent corrent i fen esport, desde les hores cada die al mati vaig allar a correr un ratet, ostres, gent de totes les edats i mides, les noies amb el mocador, els homes amb grups que van corrent i cantant, a vegades m,ajunto amb ells i es emocionant, totalment recomanble de veure aqueste marea humana de gent corrent, ara enten perque totes les carreres de resistencia les guanyen o els kenyatas, etiopes o de Tanzania, hi ha tanta gent corrent que han de sortir gent bone per tot arreu. Salut i pau.

Dita del dia ! Hakuma matata. en suahili ... fora problemes!!!.

On the road, again.

2010-03-10T10:27:00.009+01:00

Dimecres 10 de Marc 2008.
Dons si " a la carretera una altre vegade", despres de quasibe tres mesos despres de l´arribada a casa, arribada que ha sigut meyns dura de lo esperat si he de se sincer, em semblava que arrivaba a una ciutat extranya,amb molt de fred, pero el Nadal, les cel.lebracions familiars, les retrovades amb els amics tot feia pensar que deseguida tornaria a esser el meu lloc, se habian acabat els matins que et llevabas i no sabias que farias aquell dia, qui conexerias, que et passaria, i tornaba el dia a dia, el que tot esta escrit, el que se supose que has de fe i encaixa perfectament amb la vida diaria.
Pero jo ja ho tenia en ment, una volta al mon sense pasar per Africa, per a mi un continent que cada vegade que he anat me atreu mes, no era lo que volia. Africa es un continent que tenim a la vora i on avui encara es possible viure l´aventura i cap alla m´en vaig.
Dema agafo un vol amb Egytair cap Dar Es Salaam (Tanzania) via Cairo, 388 euros anada i com sempre sense billet de tornada, (ostres quin pasote viatjar sense billet de tornada), no se quand de temps estare per alla ni quine ruta fare, els acontexeiments en marcaran el cami, gracies al meu amic Josep dels Fondistes que m´ha donat unes bones ideas (ell es un amant de l´Africa on ha viatjat moltes vegades) aixi en un principi despres de Dar vull anar a Zanzibar (la illa de les especies) i despres, veurem si funciona el tren, agafar el tren fins a Kigomi i alla el vaixel per creua tot el Llac Tanganika i entrar a Zambia, pero ja veurem, tot depend de ...
Dita del dia:"Quien ha visto el mundo no esta vacio de sentido". Proverbi de los nyamwezy (Africa Oriental).

Koh Samet (Thailand) i La Tornada.

2010-01-14T18:57:00.008+01:00

Dijous 14 Gener de 2010.
Avui ja us escric desde casa, he tornat, al final he decidit pasar el Nadal a casa, la familia tambe crida i he arribat el dia 20, he passat els ultims 20 dies del viatge a Kot Samet, una illa a cuatre hores en bus de Bangkog i una hora amb barco. Allo es tambe un paradis, sol, platge,menjar, correr..., volia anar a Camboja pero vaig pensar que potser era millor no tantes hores en bus i passar els ultims dies de relax en una illa petite, on al final conexia a tothom i que, repeteixo, era com el paradis.
Ara desde casa estic aterrisant, veiem la familia, amics, companys i demes, possante al dia de tot e intentar tornar a agafar el ritme, no se encara que fare, encara estic una mique en un nubol pero aixo si content de tot lo que he viscut i he conegut, tot el que he apres, el que he viscut, el que he sentit mentres seguia el meu somni ningu mo ho podra treure.
Torno a esta a casa, la vida continua, jo estic content i lo que fare, ja ho veurem, i si no com diu el vell blus de Cannet Head ¨On the road, again¨. I una ultima cosa, si algu te ganes de fer un viatge aixi nomes un consell, QUE NO HO DUPTI, QUE HO FAIGI. El mon es meravellos i esta aqui perque el coneguem.

Dita del dia "Recuerda bien lo que voy a decirte: lo que puedan enseñarte los demas acaba en si mismo, lo que aprendas por tu cuenta forma parte de ti¨. Haruki Murakami. " El final del mundo y un despiadado pais de las maravillas".

China, sud Guilin

2009-12-19T12:51:00.011+01:00

Us vull possar unas quantes fotos mes de Xina sobretot de Guillin on una travessa en barco per el riu Li es una experiencia inolvidable, es una de las parts de la Xina mes representada en totes les pinturas de artistas xinos i realment es una meravella, una sensacio de viatjar per un marc d´ aigua i montanya inolvidable, vaig agafar un barco al riu sense volguer agafar un tour a una agencia de viatges i va esser un grant acert doncs vaig anar amb una colla de xinesos amb els cuals vaig esser la grand atencio, tots es voliem fer una foto amb el occidental jo era la atraccio i vaig disfrutar com un nen, he conegut pocs paisos on la gent sigui tant curiosa com els xinos, qualsevol novetat els maravella, es paren, miren, intentan compendre, ...es una gent que costa entendre, riuen molt poc pero quand els tractes son molts simpatics i curiosos, ha sigut el pais on me he trobat menjant en un restaurant tot sol i mes vegades m,han invitat a seure a la seva taula i compartir el menjar, sense entendre cap paraula d,angles i jo de xino, pero mo he pasat de puta mare i la geltru. Xina es molt grand i amb un mes de visat has de tria on vols anar, la meva intencio era arribar al Tibet pero ara fa molt de fred a mes per els occidentals has de treuret el permis especial per visitar el pais i ho has de fer amb una agencia,vaig intentar comprar el billet de tren directament pero no vaig poguer, no pot anar sol i aixo no surt per meyns de 500 euros, vaig arribar fins a Shangri.la al costat de Tibet, pero al final he decidit deixa aquet indret per una altare ocassio, per el fret i la falta de dies.
Dita del dia "Lo urgente atenta normalmente contra la necesario" "El hombre que no ha visto la gran muralla no es realmente un hombre" Mao Tse Thung.

Xina i Corea

2009-12-01T09:45:00.012+01:00

Dimarts 1 de Desembre 2009.
Aqui teniu alguns retratos de Corea i la Xina, de Corea haig de di que gracies a la meva amiga Bomi Jong vais poguer probar un menjar delicios, si tenia oportunitat no os ho perdeu, el menjar corea es un pasote, tambe vaig fe uns pinitos a un karaoke, que a Corea es una institucio.
Dita del dia "Un viaje de mil millas comienza con el primer paso" Lao Tse.

Xina

2009-11-28T16:20:00.000+01:00

Dissapte 28 de Novembre.
Direu, que pasa, que no escriu? doncs el probleme es que a la Xina el meu blog esta bloquejat i no puc entrar.hi, bueno no sols el meu blog, tots els blogs i alguns que altre progame com per exemple el Facebook. Pero per la informatica no hi bloquetjos que pugin, avui al hostal veig un noi que estaba a Facebook amb el seu Mac, ostres!!! com pot esser, i el tipus, un irlandes molt guai ( tots els irlandesos que coneg son un pasote) em dona la sol.lucio, mes de un mes aqui a la Xina i preguntant i demes i no hi habia manera, pero el tipus em diu possat a "ninjacloak.com " que es un servidor que no coneix les barreres arreu del mon, aixi que ja ho sabeu si algun dia teniu algun probleme feu servir aquet servidor a qualsevol lloc del mon i entrereu a tot arreu. Facil no? si quand ho saps si pero ha sigut per a mi una novetat.
Be, fotos tampoc en puc possar pero portu un mes aqui a la Xina i el dia 2 de desembre haig de marxar dons tinc la visa que caduca. El meu itinerari ha sigut el seguent: Beijing, Xi.an, Kunming, Dali, Lijiang, Guilin i ara que estic a Guangzhou (antic Canton). Han sigut un dies de mots km. en tren, bus, avio i altres, la Xina es molt grand, inmense, jo ara que portu un dies us recomenu el sud de la Xina, la provincia de Yunan i Guilin, Beijing i Xi.an, molt coneguts jo no he trobat res especial, tret de algun parc i la Gran Muralla a Beijing i tambe el estadi olimpic, Beijing es una ciutat triste, em recorde a les ciutats de la antiga Republica Democratica Alemana, Xi.an els guerrers mes fama que res, en cambi el sud es mes rural i ha sigut un autentic decubriment i la gent una altre aconteixement, al principi coste de entrarhi pero despres son molt simpatics, solsament que son diferents, semblent seriosos pero al contrari, gent molt afable sobretot als pobles i ciutats petites. Guilin es un pasote, Lijiang es una de les ciutats mes impressionants que he vist a la meva vida, meravellosa, increiblement bonique, a mi em recoredaba a Cuzco (Peru) una altre ciutat que em fascine. Be, podriem estar hores i hores parlant de aquet grandios pais, de les costums, tant diferentes a les nostres, per exemple aqui es menjar tot lo que te cuatre potes, o millot tot lo que es mou, he vist per menjar serpent, gossus, bichus de totes menes, ... no se escape ningu, a mes de una quantitat de vegetals que fan una mezcla increible. Tambe aqui es una instutucio els gargalls, si tal com sona, el "escupitajo" en castella, "spiting" en angles, he viscut cirscuntancies ben be curioses, pero aqui ves al tanto on poses els peus doncs esta tot ple de ... no es tallen per res. Per exemple anabe un die amb bus i el del costat va comenzar a fer el demarrer per "arrancar" i al final va "arranca" em mire i em demana permis per possarse al costat de al finestre, jo tenia aquet lloc, molt amablement li cedeixo el lloc i obre la finestre de bus i ... hala, gargallot per la finestre !!! i aqui no passe res.
Be, un pais de mes de mil millions de habitants, un mercat que esta pujant dia a dia, a Beijing he vist mes cotxes de clase alta que a Barcelona, edificis en contruccio un tou, la gent ara nomes vol que fer diners, fins ara era pecat pero ara tot val per fe diners, els banc donen diners i la gent compre segones i terceres residencias, els preus en els ultims anys se han multiplicat i el consum creix a un ritme vertiginos, els bancs donen diners facils i la gent al veure el boom inmobiliari i la puja dels inmobles no pare de comprar (us recorde a algun altre pais aquesta situacio). De totes maneres hi ha diferentes xinas, la des les ciutats i la dels pobles que son realment gent molt pobre, aqui nomes hi trobes que canalla i gent grand, els joves van a la ciutat a treballar per qualsevol preu i tot fa bulli l,olla, es un pais tant grant amb un mercat de tante gent que sempre hi ha algu dispossat a comprar, atencio, penedesens, els xinos comences a veure vi, ja hi ha algunes marques franceses aqui establertes i estan triunfant, Xina, sense duptes es la proxima primera potencia mundial, sino ja ho es, sino ja heu vist els jocs olimpics que han fet i veurem l,any que ve la expo de Shangai, per cert en van dir que feien una carretere i vam moure tot un teatre sencer mes de 60 metres (sense desmontar.lo) perque tenia que pasar la carretera, aixo es Xina, aqui no hi ha res impossible.
Be, continuare i mirare de possar alguna que altre foto. Ara son les tantes de la nit i m,en vaig a clapar.
Dita del dia " ....la estupidez es droga dura de la que siempre me estoy quitando" Basta ya!. Dr. Deseo.

Sayonara Japo

2009-11-01T09:01:00.004+01:00

Diumenge 1 de Novembre 2009.
Japo es un pais que m'ha fascinat, es un pais sorprenent i que recomeno coneixe, jo diria que es un pais endrecat, force endrecat, on amb una superficie no gaire grosse i viu una gran quantitat de gent, potser si no fos aixi seria un cacao, es un pais que te fama de car i potser si que ho es, pero sabentse moure no es aixi, per exemple jo dormia en hostels amb lliteres per 19 euros dia, un billet de metro val 1.5 euros, viatjar amb el tren bala Tokyo / Kyoto (2.30 hores) uns 90 euros, amb autobus el mateix trajecte,, 8 hores, 40 euros, un dinar normal 7 euros, un onzen (spa japones) 20 euros, llogar una bici 3 euros dia, una cervesa 3 euros, etc. potser el transport es lo mes car, per aixo es recomanable compra el Japan raill pass que nomes es pot fer fora del pais i et dona via lliure a quasibe tot el sistema ferroviari japones que es bonissim. Jo he fet un recorregut bastant tradicional, Tokyo, Nico, Kyoto, Nara i Osaka que es pot fe en dues setmanes, Tokyo me ha impressionat per la ciutat en si, es una ciutat que te multitud de llocs per anar jo he vist Akihabara on hi ha las famosas Lolitas, manga, ordinadors,etc. per estarhi un mati i al.lucinar. Odaiba una illa que vas en barco i per passejar. Shibuya, soroll i marxe tot el dia, amb la famosa estatua de Hachico i un creument de carrers que sempre esta ple de gent vestida a la ultima moda, te hi pots passar un bon rato veint que els japos marcan moda a tot el mon (a mi en recordaba el "look" dels Tokyo Hotel, famos per tots els teenagers). El palau imperial, uns jardins impressionants. El barri de Ueno, Ginza on hi ha les botiges mes cares junt amb Roppongi. El mercat del peix (llevarse molt demati) i on Isabel Coixet ha filmat el seu ultim film. No perdres ana a un onzen, que es un spa tipic japones, ells tenent passio per aquestes experiencies i per un oriental es algo sorprenent i agradable ( al principi trobarte totalment despollat al mitgh de tante gent fa una mique de corte pero rapit t,acostumes i ja no t,enrecordes que portes la "pelleringue" al aire), i molts llocs mes que podem allargar l,estancia tant com vulguis. Lo que si voldria destacar son els jardins, son una concepcio nova que no conexier i que donen una sensacio de tranquilitat terrible, nomes te la pega que sempre estan plens de gent i no pots trobar un reco per estar una mique sol i tambe recomanar el menjar, a veure, a molts llocs del mon es menjar per viure, aqui el menjar es una institucio, un sopar pot durar varies hores, amb van portant plats i plats i tots sons gustos nous, a mi m,agradat molt, tambe he notat que he cambiat el olor del cos despres de unes setmanas aqui, be, quand arribes al vespre volguis o no, les aixelles fan una miquete de podor, (els coneguts "sobaquillos") jo noto que no faig la mateixe "olor" corporal, sense dupte son lo que menjem ...
Despres tens las ciutats de Kyoto y Nara, molts temples, Osaka, a mi me ha semblat especial, no tant com Tokyo pero te el barri de Namba que sembla que estiguis en una pelicula futurista i de nit amb tantes llums, et sens com transportat, increible.
La gent, supereducada, si preguntes quelcom i no ho sabem lo mes normal es que es parin i ho preguntin a altre gent per ajudarte, increible !!! Japo es un dels paisos mes segurs que he visitat, pots perdre qualsevol cosa i te la tornaran, els caixers estan al aire lliure sense cap tipus de proteccio (ull no tots funcionen amb tarjetes foraneas) nomes a vegades es una mique dificil orientarse doncs no trobes cartells en angles i aqui molt poque gent parla angles.
Tambe hi moltes curiossitats com els lavabos, la majoria tenent un sortido que quant acabas el netegen el "ojete" amb aigua calenta, freda, lo que volguis, ostres es un gustaso, es molt net i agrait. Maquines que per el carre et neteigen les ulleres, a tot arreu, com a publicitat et regalen mocadors de paper. No es pot fumar per el carrer, hi ha llocs especials per fumar .. Es extrany pero a Japo tot esta net, i aixo que no trobes ni una sola papelere per el carrer, pero et fa una cosa llensa algo a terra.
Finalment diriq que Japo es un pais molt organitzat, ells se senten be amb una estructura bastant ferrea, els hi agrade el ordre i aqui tot esta ordenat i amb jerarquias, els hi agrada aquet sistema, poc joc a la improvitsacio.
En fi i j'acabo, ara marxu cap Beijing, amb una parada de una setmana a Corea, ja anire informant.
Avui no hi ha fotos doncs no las puc baixar. Salut i pau.
Dita del dia "Cada cosa tiene su belleza, pero no cada uno puede verla". Popular

Tokyo y Kyoto

2009-10-23T13:30:00.016+02:00

El tren bala japones.
Manga per tot arreu, mes que una aficio es una adiccio.
Amb la Sachico la meva amiga de Tokyo.
>

El meu aniversari a Kyoto amb dos barcelonins bufant l,espelma.
　Gheisas a Kyoto.
　Las Lolitas a Tokyo

Divendres 23 d.octubre 2009.
Despres de 6 dies a Tokyo, he agafat un bus de nit, 8 hores, i me he plantat a Kyoto　una ciutat impressionant, amb una gran quantitat de temples i que es mereix una visita, portu tres dies aqui, dormu a un hostel per 19 euros al dia, he llogat una bici i em dedico a tombar per coneixer la infinitat de temples que hi ha. Si Tokyo impressiona com a ciutat Kyoto es una meravella culturalment, trobes gheisas, un temples espectaculars, uns jardins zen que aporten una nova visio de la armonia, per lo meyns a mi, a mes he estat de sort que el dia 22 d,octubre es celebra un festival anual que es de les festes mes groses de la ciutat, fins ara he visitat tambe Nico, amb el tren bala japones, i Kurama una petite ciutat a mitja hora de Kioto. Veureu que inclos vaig bufar les espelmes el dia del meu aniversari amb el Victor i Carles, al final vam anar a dormir a les quatre de la matinada, habentli fotut una bona trompada al sake japones, un bon aniversari.
Dita del dia "Amo del que saps, esclau de lo que parles" Carles.

Arigato Japan

2009-10-16T08:00:00.011+02:00

Dos tarragonins amb el doble del "Fary" japones.

La estatua de la gosa Hachiko.

Divendres 16 d,octubre de 2009.
Dons despres de 7 hores de vol, Luala Lumpur - Tokyo, he arribat al aeroport de Narita, a les 7 del mati, habia reservat un hostel per internet i amb el metro he arribat preguntant sense complicacions, el vol amb Malasian Airlines ha costas 250 euros i el hostel em costa un llit compartit amb llitera, 20 euros dia, el hostel es diu Sakura Hostel al barri de Asakusa. Lo mes curios que mentres buscaba el hostel vaig trobarme amb gent de Tarragona i que treballen a la Caixa Tarragona, vam anar a sopar i alla vam trobar el doble del Fary.
Tokyo es impressionant, porto dos dies i la ciutat m,ha fotut un flaig, realment combina la modernitat amb el passat, la gent es superamable, potser la trobu cara comparat d,on vinc pero buscant trobes preus semblants a Barcelona. Aqui en veiu amb la estatua de la gosa Hachiko al barri de Shibuya que es com el Times Square de Tokyo, es una estatua molt famosa i la historia es de un professor que el 1920 anabe cada dia a la tarde a Shibuya a donar de menjar a la gosse i aquesta l,esperabe cada die. Cinc anys despres el mestre va morir i el gos va continuant esperant.lo cada die per veurol fins 11 anys despres quand tambe es va morir, el pobre gos no va esser oblidat per els ciudatans que li van construir la estatua.
Dita del dia " ....sera nuestro mejor amigo por siempre, siempre, siempre ". R.Kypling.

Teri makasih Indonesia

2009-10-16T07:47:00.010+02:00

Divendres 16 de Octubre
"Gracies Indonesia". despres de un mes he deixat aquet impressionant pais, s,ha acacat el visat, he tingut que pagar una multa de 20 euros per pasarme un dia, i he tingut que marxar, realment un mes es poquissim per aquet inmes pais de mes de 3.000 illes, un pais totalment recomanable i que tothom tindra la seva ruta per gaudi i explicar, tambe podia renovar el visat pagant uns 100 euros pero en semblava excessiu o sortir i torna a entrar, lo que he fet he volat fins a Kuala Lumpur, alla he dormit una nit i la seguent he volat cap Tokyo, vull un cambi d,aires, despres de quasi tres mesus per el sud.est asiatic en toca cambia.
Dita del dia "Lo que estudio lo conozco, lo que hago lo se." Lao Tse.

Tulamben . Barco Liberty

2009-10-08T13:28:00.006+02:00

Jueves 8 d,Octubre de 2009.
Avui amb els meus companys Carlos "Bascu" i Monica hem fet diving al nord de la illa de Bali, hem fet dos divings molt divertits dintre del barco de la Army USA Liberty que van enfonsar els japonesos a la segona guerra mondial, realment impressionant passejar per dintre el vaixell que ja esta ple de coral i peixos, a la tarde en diuen que el Bascu li ha demanat per CASSARSE a la Moni sota el aigua i que aquesta ha dit que si, realment quand la parella mo ha dit ha sigut emocionant, enhorabona per els dos i que siguin molt felisus i que menjin perdius !!!. Despres a la tarde hem estat a uns preparatius per una boda de una parella on, la gent superamable, em menjat, begut, rigut e inclos hem ballat,... un dia de pebrots.
Dita del dia: " Las cosas son asi y los pimientos son asaos" Carlos "Bascu".

Lombok i Gili Islands (Indonesia)

2009-10-06T04:43:00.013+02:00

Dimarts 6 d,Octubre de 2009.
Be, ara si que ho trobat un paradis d,aquells que trobes de tant en tant, i es diu Gili Islands, un pasote, una illa a 2 hores en barca de Lombok i que es trobe encara bastant verge, encara que esta cambiant rapidament, la illa es petite, a vegades te llum, no hi ha cotxes ni motos, nomes cidomos que son carros amb cavalls i bicicletas, no hi ha policia, unas postes de sol maquissimes, tothom va a un altre ritme, les noticies aqui arribem amb retras i a mes que importe lo que pase a la resta del mon ... aqui nomes hi ha pau. Vaig estar amb una familia estupenda, de origen tibeta, la senyora guapissima, pagaba 10 euros al dia amb esmorzar i amb un jardinet devant que merebellaba ... El dia a dia a Gili, em llevo a les 7 hores i vaig a correr, recorru tote la illa en 35 minuts, vora del mar, esmorzar, "sigarret" i a fer snorkelling, dinar al warung, siesta, un altre sigarret i a veure la posta de sol a la platge, despres sopar, unas xarradete a la vora del mar i un parell de cerveses i a dormir, ostres aixo es vida, aqui nomes tens un problema que costa sortir de la illa, no trobes el moment per marxar, et quedarias com em deia el meu "dealer" un any. No os hu perdeu, Indonesia es un estat meravellos, recomable vindra i coneixer aquet pais, amb el tipic pais musulma hospitalari fins a nivells inimaginables, a mes si ho ajuntes amb la sonrisa i amabilitat del Sud.est d,Asia, es de pebrots, nomes te un mal que el visat es per un mes i no el pots allargar, la unica manera es sortir de pais i torna a entrar per tindre un mes mes de visa.

Dita del dia " Algún dia en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblamente te encontrarás a mismo y esa, solo esa puede ser la hora más feliz o la más amarga de tus horas." Pablo Neruda.

Sullawessi i Bali (Indonesia)

2009-09-28T06:00:00.012+02:00

Dilluns 28 de Septbre. de 2009.
Em trobo a Makassar la ciutat mes grand de Sullawessi, aqui esta dificil trobar algu per sortir de la illa, ha acabat el Ramadan i tant els vols com els vaixells estan plens, estic esperant per veure si puc trobar quelcom per anar cap a Lombok, una altre illa mes al est d,Indonesia, paciencia, ja sortira algo, mentrestant estic menjant peixet molt bo i a un preu increible.
Dita del dia. "Dios mio dame paciencia, pero damela ya!"

Indonesia. Bali i Sulawesi.

2009-09-23T11:01:00.010+02:00

Dimecres 23 de Septbre de 2009.
En aquets moments estic a Sulawesi, la illa coneguda abans coms Illas Celebes, al poble de Rantepau que es troba a la regio de Tana Toroja, una illa interensantisima de coneixer per els seus ritus mortuoris, aqui veureu com sacrifiquen una gran quantitad de bufalos per acompanyar al mort al traspas a la nova vida, aqui portu una setmana despres de esta cinc dies a Bali, una illa interessant pero menos, es molt turistica, no se d,on li ve tanta fama, el sur per exemple que es la porta d,entrada hi trobem la ciutat de Kuta que es bastant lletge, tote plena de ressorts de cinc estrelles i cap cose en especial, al nort vam anar a Ubud que esta una mique millor. Aqui al arribar al aeroport vaig buscar algu per comparti taxi fins a Denpasar la capital i vaig coneixe al Carlos "Bascu" i la Monica, una parella extraordinaria, hem estat 10 dies junts i hant sigut uns companys de viatge esplendits, realment bone gent, vam llogar un cotxe per 21 euros die i durant 4 dies vam tombar per la illa de Bali, desde aqui els hi vull envia una abracade i que segur que ens tornarem a veure. Ara continuo el viatge amb una altre companye de Barcelona, avui ens toca tote la nit amb bus fins a Makassar al sud de la illa i d,alla cap alguna plageta que trobem, el transport a Sullawesi es bastant complicat, las carreteres estan en molt mal estat i estas moltes hores per fe uns quands kilometres, ahi per exemple em va tocar llogar una moto per anar a visitar un ritus mortuoris, negocies el preu i et porten de paquet on vulguis, pero primer has de sapiguer on fan el ritus doncs molte gent no ho diu perque agafis un guia. Indonesia es el pais musulma mes grand del mon, except Bali que es majoria hindu, tot la resta del pais es de majoria musulmana, de totes maneres no hi probleme per veure cervese i alcohol, la vida aqui es baratissima lo que pase que la rupia indonesia te un cambi de 14.250 rupias = 1 euro, lo que significa que tot va per millions, per exemple el vol de Denpasar (Bali) a Makassar (Surawaya) em va costa 500.000 rupias que son 35 euros, vaige que la maquina de calcular no para. Ahi, el vespre com a cas curios el Carlos va demanar un plat de gos (si, si, gos) i el vaig probar, ostras es una mitja entre fetge i pollastre i pica molt, pero molt, a mi no em va agradar.
Dita del dia "Cuando soy buena, soy buena. Cuando soy mala, soy mejor" Mae West

Malasya i Singapore

2009-09-14T09:33:00.005+02:00

Dijous 17 de Septbre. de 2009.
Despres de arriba a Kuala Lumpur, on vam estar 3 nits, vam visitar la ciutat que no te res d'especial, nomes que es un "hub" per el sud.est asiatic (de aqui es el aeroport base de Air Asia per volar per tot el continent asiatic a uns preus increibles) i que te uns grans edificis que semblen competir per veure quin es mes alt, rumio que aquets asiatics estiguin com fen una cursa a veure qui fa el edifici mes macu, mes alt, mes rebuscat,etc. es com una mostra del poder economic del pais o de la marca o empresa que construeix el edifici, una cursa que no porta enlloc, pero en fi. Estabam allotjat a Buntig Place, al centre de la ciutat, al costat hi ha un carret tot ple de restaurants de peix que es menja a molt bon preu i que las taulas estant al migt del carrer i els camares et criden perque vaigis al seu local, em va fe recorda la Barcelona, Kuala Lumpur es Malasia i la moneda es el ringuin que equival a 5 a 1, respecte al euro, la vida no es cara, una miquete mes que Thailand pero mes barata que Hong Kong. Al quart die vam agafar un bus i fins a Malacca, 4 hores en bus, el bus a Malasia funciona perfecte, sobretot a la peninsula, no tant a Borneo i Sumatra on les carreteres estan mes malament. A Malacca es on vam pasar be, una ciutat petite i recomanable el restaurant Satoy Pala, una especie de "sirvase ud. mismo" pero amb pinxos, lo curios es que vam estar menjar uns pinxos que semblaban pollastre, bonissins i ja en portaben uns quands i en vaig a buscar mes, li pregunto a la camarera que ella aquella carn tan bone i en diu "frog" (granote), ostres, la sugestio, ja no em vam menjar mes ... i aixo que estaba molt bo al principi quand no sabiem lo que menjabem.
Despres vam agafar bus i fins a Singapore,(seu de Jetstar Asia una altre linea aerea "Low cost" baratisima) vam pasar la frontera amb el mateix bus que ens va esperar al altre costat i vam visitar la ciutat, una ciutat impressionant i ara estant preparant la proba de Formula 1 del final de mes, per lo que alguns carrers ja estaben tallats al transit, es vam allotjar a Litle India que es el lloc mes economic, pagabem 25 euros al dia tots dos i em va costar trobar aquet lloc doncs aqui es una miquete mes card. Singapore es la ciutat de les compres, tot es original (no falsificacions com per exemple a Bangkok o Hong Kong) i a meitat de preu que a casa nostre, tot son grans magatzems que es creun un amb el altre per passadisus subterranis i te un sistema de transport molt eficient i baratu, el metro et porta a tot arreu per meyns de migt euro, per exemple al aeroport o on vulguis per lo que no es dificil moures per la ciutat, i aquet diumenge el Kenneth ha tornat cap a casa, les obligacions el fan torna. Jo continuo "on the road" i ara estic a Bali, pero aixo ho explicare el proxim capitol, doncs aqui la conexio es molt lenta y dificil, les fotos queden per el proxim dia.
Dita del dia "Nunca andes con el camino trazado, pues eso solo te lleva a donde ya fueron otros." A.Graham Bell.

Hongkong i Macau

2009-09-07T05:45:00.017+02:00

Dilluns 7 Septembre 2009.
Dons ara em anat fins a dues regions especials de la Xina, primer Macau on vam estar tres dies i despres Hongkong on hem estat 4 dies. Com deia vam agafar un vol de Bangkok a Macau (es mes baratu que fins Hongkong) que va costa uns 50 euros i ens vam plantar a Macau, aquesta es una antiga colionia portuguese i encara veiem en els noms dels carrers i els retols comercials escrits en portugues, ara que aqui es el unic lloc en tote la Xina on esta permes el joc, veureu que hi ha 22 casinos de joc, tots grandiosos, es com Las Vegas de Asia, no hi quasibe turisme occidental, nomes xinesos que venen aqui a jugarse els cales, nossaltres vam estar.hi entresetmana i ja hi habia gent pero el dissapte i diumenge es veu que es una bogeria, per exemple els preus dels hotels els caps de setmana es dupliquen, aixo ens dona una mesura de la quantitat de gent que arribe, desde Hongkong o desde qualsevol ciutat de la Xina principalment, es increible la aficio que tenent els orientals en jugarse els diners. La vida aqui es cara comparada amb Thailandia, dormiem els dos per 30 euros no vam trobar res mes economic i a mes feia una calor tremenda. Despres de aixo vam agafar un ferry, 1 hora i cap Hongkong, torna a fer papers per l,entrade i demes pero sense cap problema, Hongkong es impressionant, es una ciutat on nomes es pot construir al 10 % del terreny i on hi viuem oficialment 7 mm. de persones, aleshores nomes hi ha un remei que creixi amunt i hi ha una acumulacio de gratacels que jo no habia vist en la vida, despres es un paradis per les compres, tot Hongkong es una botigue on hi pots trobar de tot i lo mes curios es que esta ple de gent comprant, es com si fos sempre Nadal per nossaltres, i tot a uns preus que per nossaltres son molt baratus, jo que no compro mai res vaig comprar un llevataps per les ampolles de vi que pendre quand arribi a casa. Despres es interessant Hongkong perque pots treuret la visa per entrar a la Xina per 50 euros en dos dies i uns 60 euros si la vols amb 5 hores, molt facil, passaport una foto i omplir un formulari i ja la tens. Nossaltres vam dormir al carrer Nathan al edifici Chunking Mansions on hi ha com a 10 guesthouses i dormiem per uns 30 euros els dos i algun bitxo mes quel corrie per alla. Recomanu el paseig per la "explanada" al costat del mar, jo hi vaig anar un dia al mati a corre i es magnific, el skyline que es veu es un dels mes espectaculars del mon. La moneda de Hongkong es el Hongkong dolar i la de Macau es la Pataca, pero a tots dos puestos pot fer servir el Hongkon dolar (10 HKD = 1 Euro).
Ahi al vespre vam arribar a Kuala Lumpur (Malasia), nomes vam tindre temps de veure las Petrona Towers, impressionants, un queda bocabadat de lo altas que son.
Dita del dia "Tener la conciencia limpia es sintoma de mala memoria!" Les Luthiers.

Krabi (sud de Tailandia)

2009-08-30T13:54:00.011+02:00

Diumenge 30 d'agost de 2009 (Sant Felix, glorios !!!)
Despres de la Illa de de Koh Tao, vam agafar un barco i vam anar a Koh PhaGan, una altre illa a 2 hores en barco, aquesta illa es famosa per la "Full moon party" (Festa de la lluna plena), encar que aqui sempre hi ha alguna excusa per fe una festa, realment vam veure una "rave" a la platge impressionant, un tou de gent, ballant, drogues, alcohol, sexe i musica electronica tote la nit i tu aguantes fens que pogui el teu cos, jo no habia vist mai res igual de totes maneres on hi ha aquestes mogudes sempre hi pot haber algun problema i vaig veure una discussio a altes hores de la nit on un va treure una pistola!!!. Un altre barco i fins a Koh Samui, dues hores mes i unas platges impressionant, realment val la pena anar a les tres illes del Mar de Andaman, totes son diferentes i cadascune es especial per alguna cosa, Koh Tao per fer diving, Koh Phagan per les festes i Koh Samui per uns resorts que se hi trobem al costat de la platge impressionants.
Despres hem esta a Krabi, aixo si que ho recomano a tothom, el sud de Thailandia, a mi es lo que mes m,agradat d,aquet pais, Krabi es una ciutat sense res especial pero esta al costat de moltes opcions, nossaltres vam agafar un barco (no habia botat tant en un barco com aquet dia) i vam anar a Koh Phiphi, per a mi la platge mes maque que he vist a la meva vida, unas rocas de una alzade impressionant on neix una flora no se sap com i que arribem fins l,arena, repeteixo impressionant, aqui es va filmar la pelicula "The Beach" amb Leonardo di Caprio que va provocar molte polemica perque es pensaba que fariem malve la platge, al final la vam deixar encara mes nete de lo que la van trobar, mes maque impossible. Tambe van llogar una moto (3 euros tot el dia) i una barca local per coneixer altres indrets, no es pot perdre Krabi!!!.
Despres cap amunt vam para a Pukhet, Lloret de Mar a l,engros, vam estar a la platge de Patong que semble la mes interessant, molte farra i prostitucio.
I avui us escric desde Bangkok, on acabo d,arribe despres de un vol desde Pukhet, 1 hora 35 euros i dema hem de fer alguns papers i volem cambiar de pais, portem quasibe un mes a Tailandia i es un pais que no es pot considera tercer mon, aqui tothom menge, sempre hi ha un plat d'arrros i alguna cosa mes, no he vist probresse i encara que estem en temporada baixa i ha turisme, la gent aqui es amable, la famosa sonrisa del sud est asiatic sempre esta present, es pacifica (pais budista) i podem dir que el pais mes o meyns funciona, aqui la figura del rey es intocable i mes si tenin en conte que en els ultims anys s,han produit molts cops d,estat, pero sense ni un tiro, uns marxen i els altres entren i el rey sempre com a figure intocable. Tailandia es un pais que recomano coneixe, facil de recorrer, barato i que trobes unes sensacions que per nossaltres son noves.
Dita del dia "La pobreza consiste en sentirse pobre" R.Emerson.

Ko Chang, Ko Tao (Thailand)

2009-08-23T11:06:00.012+02:00

Lara i el doble de Fernando Tejero.

Diumenge 23 d'Agost de 2009.
Hem passat 5 dies collonots a Ko Chang, aquesta es una petite ille a l,est de Thailandia i aprop de la frontera amb Cambodja que encara no es gaire coneguda per el turisme,vam fe un viatge amb una barca tot un dia per coneixer les illes del voltan i snorkelling, realment interessant, esta a unes 5 hores d,autobus de Bangkok mes dues de barco, realment val la pena doncs et trobes amb uns llocs paradisiatics junt amb gent del pais. Despres vam torna cap Bangkok pero el passaport del Kenneth encara no estaba, vam dormir una nit alla i amb bus, unes 6 hores mes ens vam quedar a Chumpong on van probar la granota (no te cap gust especial) i al mati un barco i 3 hores mes i estem a Ko Tao, al sud de Thailandia, una ille molt maque pero molt mes turistique i on es dificil juntarse amb la gent del pais, aqui tothom es extranger, per exemple estem allotjat a la guesthouse del sr. Mrs. J, un xinos de lo mes estrambotic, em volia cambiar la semarreta meva per una pepsi, es un personatge, estem pagant per una habitacio amb a/c tots tres 1000 bats (20 euros dia) que per lo que hem trobat fins ara es de lo mes car, pero aqui tot te un preu mes elevat. Si tot va be dema marxarem cap a Koh Pha Ghang, una altre illa a 2 hores en barcu famosa per la "full moon party".
Dita del dia "Los sabios buscan la sabiduria, los necios piensan ya haberla encontrado" Napoleon B.

Bangkok, Chiang Mai, Ko Chan

2009-08-16T11:49:00.013+02:00

Diumenge 16 d,agost de 2009.
Ostres, Aixo es Vida, en 10 dies hem fet un treking a Chiang Mai, hem vist serpents, tigres, hem pujat amb elefant, hem fet bamboo.rafting, em vist Muay.tay i are estem a Ko Chang a una ille paradisica dormint a un bungalow per 3 euros cada un devant el mar AIXO ES EL PARADIS !!! Tenim tambe amb nossaltres el Carles un amic del Kenneth que ens acompanyara uns dies, molt bon xaval.
Be, despres de Bangkok hem agafat un tren terriblemt dur 14 hores fins Chiang Mai on vam fe un treking de 2 dies precios visitant varis pobles, a la tornada per una descordinacio meva de horari vam perdre el tren pero ho van solucionar amb un bus que va resultar molt curios i una bona aventura que va durar umas 10 hores, al arribar vam anar al aeroport a buscar el Carles que se ha ajuntad amb nossaltres.
Ens em allotjar al famos Khao Sant Road, famos carrer ple de motxiles de tot el mon i hem visitat unes altres parts de Bang.kok. Vam anar a la embaixade espanyola per sol.lucionar la caducitat del pasaport del Kenneth i ens diuen que en 5 dies tindrem un nou pasaport, lo que va costa trobar la embaxaida, i ahir vam agafar un bus i barca fin Ko Chan una illa al Golf de Thailandia on en conegut uns personatges ben curiosos, com el Jose un de l,Hospitalet i el Oscar un noi de Barna. que fa cinc anys que viuen aqui, un amb els seus negociets i el altre de uns lloguers que cobra a Barna. i que aqui li permeten viure com un rei, ahi el vespre en companye de una altre gent com veure a les fotos vam fe una feste que deu nido, riure i mes riure, a mes que els dos barcelonins en donen una bone informacio de la vida local de aqui. Ko Chan es una illa de uns 12 km. de llarg encara no gaire explotada per el turisme i que resulte de lo mes bo per relaxar.se o si vols marxa tambe en tens, esten a una platge mes tranquile i lo primer que veus quand et lleves es el mar, un pasote. Realment Thailandia es un pais per coneixer amb tranquilitat te una gran quantitat de llocs per coneixer que encara no estan explotats excesivament per el turisme i una gent superamable, lo que si has de negociar i renogociar tots els preus doncs aqui nossaltres som uns "farangs" (extrangers) i som una important fons d,ingres per molte gent que viu del turisme.

Dita del diua "No money no honey, no funny no baby, no baby no problem" Chang, jove de 25 anys guia thai.

BANGKOK

2009-08-09T09:34:00.008+02:00

Diumenge 9 d,agost 2009.
Be, ja he deixat Australia, despres de cinc hores fins Singapore (vaige quin aeroport amb gimnas, piscina, hotel, massatge, etc. i tot "free" ademes de una quantitat inmensa de botigues, aqui la gent ve a comprar) i tres mes fins a Bangkok, ja estic a Thailandia on m'he trobat amb el Kenneth que ve a pasar les seves vacances amb mi, ostres quina alegria i aixo es una altre cosa, el cacao, el soroll, Bangkok es lleig pero es un "hub" per tot Asia, aqui trobes de tot, per primer cop he trobat un bon numero de espanyols i molt de turisme. Bangkok es caotic, mercats grandiosos, ahi vam estar a Chatuchak mes de 4 hores i sembla que no el vam recorrer tot, hi pots troba de tot un Chinatow increible i molt bullicios, un barri vermell amb un turisme exclussiu que busque aventures amorosas de tots el colors (si conexeu un dia Pat Pong quedareu impressionats i pregunteu per el ping pong, tothom ho coneix) una atmosfera irrespirable degut al intens transit, un sky.tren increible tambe recomanable anar a veure un combat de muay.tay (vam anar.hi,entrada a 25 euros i un ambientaso), realment aixo es una altre cosa, hem estat al.lotjats a un hostel per 12 euros els dos la nit (Hostel Lub d al barri de Silom), aixo es baratissim, hem agafat richsaws, hem caminat per uns carres exotics, ens em mollat, etc. pero ens ho em passat be.
Avui us escric desde Chiangmai, despres de tote la nit en tren, dormint en unas lliteres ben especials a mes de que el tren no era dels ultim models, 14 hores, estem una mique destrossats i dema anirem a fer un treking de dos dies per tornar cap a Bangkok a recollir un amic que arribe dijous, veurem que tal ...

Dita del dia "La felicidad no existe en la vida, solo existen momentos felices" J.Benavente

Perth . Australia Oest

2009-08-03T11:12:00.006+02:00

Dilluns 3 d'agost 2009.

Us escric desde Fremantle, desde casa del Oriol i la Susanne, un poblet molt acollidor a deu minuts de Perth, costa oest d,Australia, la veritat que em tractem molt be i he conegut una colla de catalans que viuen per aqui que son una pasade, ahir per exemple vam fer una "paella" al costat del riu, impressionant menjarte una paella al altre costat del globus.
I ara a cambiar d'aires, el dimecres marxu cap a Asia que de segur en depara moltes sorpreses, ja necessito un cambi, Australia es interessant de coneixer, he pasat bons moments, pero jo necessito ara mes emocio, mes color, mes diferencies, un puesto on aprengui mes, que tot no sigui tant previsible i que sento que no ho conec que no ho he vist mai, en fi, un lloc on la vida sigui mes novedosa per a mi, un lloc mes boig, mes cacao, mes gent, mes de tot, es a di com la vida mateixe, el enrenou de cada dia. Australia, repetixo, es interessant pero es un pais jove, 1er. mon i historic i culturament poca cosa. El caos, el desordre, la bogeria es a dir el mon real es lo ara m' espera, llocs mes calents i amistossos on pogui apendre mes de la vida.
Frase del dia:" La razon no me ha ensenado nada, todo lo que yo se me ha sido dado por el corazon" Tolstoi

Cairns . Australia

2009-07-27T09:41:00.006+02:00

Dilluns, 27 de Juliol 2009.
Despres de un mes just, he arribat a Cairns, he parat a Mission Beach, despres vaig concidir a Towsville amb unes catalanes que habian llogat una furgo a Brisbane i vaig fer els ultims km. amb ellas i dema marxu cap l,Oest on m'espere el meu amic Oriol. Es curios a Cairns perque et trobes a molte gent que has anat coneguent per el viatge i aqui es el desmadre total (conexeu Lloret a l,estiu, doncs quasibe lo mateix), he intentat escapa una mique de tot lo turistic i he fet algun treking i he conegut gent interessant, pero ja em toca cambia d'ambient.
Frase del dia "Los sabios cambian de opinion, los tontos nunca. Es de sabio cambiar de opinion, mas no de valores"

Costa Est . Airlie Beach - Magnetic Island

2009-07-19T07:29:00.009+02:00

Diumenge 19 de Juliol.
Dons he estat 5 dies a Airlie Beach, una platge bonique i molt turistic, on cada nit hi habia una festa, vaig comparti bungalow amb un aussi, un angles i un irlandes i un dia vaig contar mes de 30 persones al nostre bungalow i aixo fins las tantes de la nit, ja us os podeu imaginar, musique (els mochileros sempre hi algu que toque la guitarra) i force ambient. He conegut cada personatge que deu nido, despres tots quatre vam llogar un cotxe i vam recorrer les rodalies de Airlie Beach, vam veure algun cocodril i algun que altre animal extrany, aqui la meitat de la fauna i flore que veig son totalment desconeguts per a mi. Tambe vaig vaig veure per la tv. un partit de rugby nacional, que es un entremitg entre el futbol i el rugby, que era el partit del any, realment es curios, durant el partit les diferentes aficions es diuen de tot, pero lo mes gros que us pogueu pensar, jo pensaba .. aixo acabara malament! pero que va, despres de insultarse, amenarse,etc. quand acabe el partit, es donen la ma, es fan petons, i com si no hagues passat res? , jo no m'ho creia, increible.
Despres, bus i ferry cap a Magnetic Island, una ille impressionant, molt maque, unes platges increibles, pero la que no hi ha tiburons hi ha cocodrils i si no meduses, no te hi pots banyar .. vaig llogar una moto i he recorregut la illa, estabe a un bungalow al costat del mar i em costabe lo que pago a tot arreu aqui a aquet pais uns 25 dolars australians, es a di uns 15 euros, per menjar en costa uns 8 euros cada apat, pero aqui es pague per tot, tens una gran quantitat d'opcions pero la targete, com deia no pare.
Ara estic a Towsville, un bonic poble, no gaire gran pero bonic, aque mati he visitat el aquari, molt semblant al de Barna i realment bonic, es fas una idea de lo important que es la Gran Barrera del Coral.
Dita del dia "No me gusta la palabra tolerancia, pero no encuentro otra mejor" Mahatma Gandhi
i

Costa Est Australia

2009-07-12T08:45:00.006+02:00

Koalas.
El bus que em porta.
Diumenge 12 de juliol 2009.
Despres de correr a Surfers Paradise, aqueste setmana he continuat per la costa Est cap Cairns, parant a Hervey Bay, Brisbane, Rockhamton i ara acabo de arriba a Airle Beach. La veritat que ha sigut una setmana sense novetats, malt temps, engostipat i lo que he anant visitant no millore lo anterior, molt turistic, Brisbane es maque pero plovia i lo demes continua la mateixa tonica, sembla que vaig tirant cap el nord el temps va cambiant i fa mes bo, ja era hora, no m,agrade el fred per viatjar. Tot aquesta part del pais es la mes poblade i tens una multitud de coses per fer, pero clar la targete treu fum, i a mes trobo un turisme molt jovenet, quasibe canalla, als paisos anglosaxons es normal que la gent s,agafi un temps i conegui el mon i Australia es un desti per ells imprescindible. Em de tenir en conte que Australia es mes grand que tot Europa i te nomes 20 millions de habitans, aixo si es viu molt be, pero torno a repetir que tot esta molt controlat, es un pais que te una clara dependencia britanica i ja sabem com las gasten els del U.K., em sembla que van conquista aquestes terres de diferente manera que ha vant fe els espanyols, portuguesos o demes, ells no en vas pas creua amb la gent aborigen del pais, es aixo es molt tipic britanic, i han fet un pais que semble que estiguis a la seva casa, aixo em fa pensar que altres llocs colonitzats per altres paisos, aquest si que es van creua amb la gent del pais donant una nova generacio de gent de entremesclada, aqui aixo no va pasar i veus els pobres aborigens, que es una de las civilitzacions mes antigues de la terre i mes desconeguda a la vegade, tots fets pols, la majoria tenent una subvencio del govern i son en un gran tant per cente alcolics, la veritat que fa pena, aqui no els tenent per res.
Dita del dia "La verdadera sabudiria esta en reconocer la propia ignorancia" Socrates.

Nimbin i Goald Coast (Australia)

2009-07-05T01:21:00.007+02:00

Diumenge 5 de Juliol 2009.
Be, he pasat uns quands dies a Byron Bay i despres tres nits a Nimbin, aquest poble es conegut a Australia com la capital de la "maria" i en los fotos veureu el perque...Tot va comenzar la 1973 quand uns estudiants van venir a aquet poblet perdut enmigt de la montanya i van montar el Aquarius Festival, a partir d,aqui molts en van quedar a viure en comunes i demes i aixo encara continua avui dia, es com el somni que en tingut tots als 18 anys fet realitat, es quasibe una utopia, el poble es un carrer pero ple de activitat, de 11 del mati a 3 de la tarde es una cosa doncs arriba el bus amb gent que nomes ve a buscar per fumar, el carrer es un cachondeo en aquet tema, pero a partir de les 3 de la tarde que tothom a marxat,torne a se el poble tranquil de sempre, ple de peluts i demes, unes fatxes impressionans pero un ambientillo de pau i amor i tot es macu (clar tothom va fumat) que hasta fa gracie, a mi en va agradar, dormia a un hostal i al llevarme tenia els cangurs a la finestre, en fi, uns dies de relax total ...Ah! i unes postes de sol impressionants, ara ja se lo que son les famoses postes de sol "made in Australia", uniques ...
Ara estic a Goald Coast (algo aixo com la Costa Daurada), concretement a Surfers Paradise e a di la Marbella de Australia, una porqueria, edificis alts que quasibe no veus el sol i ambient turistic total que tots ja coneixem, per fervos una idea, venent uns tours per la nit que tens entrada lliure a no se quantes discoteques i veure inclos, lo que vol di que la resaca esta asegurada, ja imaginareu de que va el percal. Pero he vingut aqui perque volia corre una cursa i avui he fet una cursa de 10 km. la veritat que ha sigut molt emocionant, llevarte el mati i anar a correr i veure uns 21.000 persones corrents amb tu ha sigut emocionant, he disfrutat un tou, pero dema m,en vaig d,aqui, no m,agrade aquet poble.
Dita del dia " Cuando uno no vive como piensa, acaba pensando como vive " G.Marcel

Biron Bay (East Coast/Australia)

2009-06-28T05:58:00.007+02:00

Diumenge 28 de Juny 2009.
Despres de una setmana a Sidney, la ciutat es preciosa, moltes coses per visitar i no fa el fred, encara que sigui hivern, que fa a N.Z., com em van recomanar els meus amics Josep i Marina, la veritat que son una gent increible, sabeu aquella gent que estarias horas i horas parlant i no et canses ..., amb unes vivencies extraordinarias, una parella molt maque, doncs com us deia, seguint els seus consells, vaig visitar Mainly Island, Bondy Beach, una amb una barca i l,altre en bus, llocs recomanables, sobretot Bondy Beach una platge a 20 minuts de la city magnifica, plena de Surferos i bon ambient, despres tambe vaig agafa el tour de un dia i vaig ana a les Blue Montains, magnificas, uns trekings espectaculars, diferent natura que a N.Z. amb mes roca pero uns camins que fant treure la respiracio i unas vistas maginifiques, vaig veure els primers cangurs i al final pujas amb un teleferic que deu nido.
Despres de tot aixo he agafat un billet de bus amb Greyhound Australia per anar de Sidney a Cairns (4.000 km) i anar parant i despres continua, he parat per primer cop a Coff Harbour, poblet molt petitet i tranquilet i ara estic a Biron Bay, que la veritat es que m,agrade molt, es una mique ecleptic pero hi ha un ambient genial, es un antic paradis hippye amb molte herba i tot tipus de medecines tradicionals, no paru de veure shops de ayurveda, yogas, metges naturistas, etc. pero, repeteixo el ambient es fenomenal, rapidament he conegut gent doncs aqui tothom es molt obert i es prend la vida amb sabiessa, he trobat gent de tot arreu que viatge per el mon i que s,ha quedat aqui per diferents motius, encara no se el perque pero aquet lloc te algo especial, es un lloc habitat fa anys per aborigens, ara ja no en queda cap, pero que la gent s,hi troba be, ahi el vespre vaig sortir de marxe i te hi trobes un tou de baretos amb musique en directe i un ambien expcepcional, molta gen en diu que es lo millor de Australia, no ho se, pero que es un lloc ideal per estar.si, no ho dupto, us posu una foto amb la Cristina una catalana de Sabadell que esta estudiant angles a Australia i que tambe ha triat Biron Bay.
Dita del dia " Hay hombres que luchan un dia y son buenos,Hay otros que luchan un ano y son mejores. hay quienes luchan muchos anos y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles" Bertol Brech

Sidney (Australia)

2009-06-21T10:14:00.006+02:00

Diumenge 21 de Juny de 2009.
Ahi vaig arriba a Sidney, amb una pluja que espantaba, pero els meus nous i grans amics, el Josep Royo i esposa, en van di que no era normal, que aqui el sol es lo mes comu, us possu una fotos de Sidney i dir.vos que la parella, que viu aqui desde fa varis anys, em portem a coneixer Sidney i avui hem dinat al barri xines de Sidney com uns reis, que bo que es tindre cicerones als paisos que no coneixes, ja anire explicant mes sobre Australia, avui els dos m,han donat un tou d,informacio que haig de mirar per veure on comensu.
Salut.

Nova Zelanda (2)

2009-06-21T09:47:00.008+02:00

Diumenge 21 de Juny de 2009.
Be explicaros que la illa sud de Nova Zelanda es una maravella, despres dels glaciars vaig agafar un bus i fins a Queenstown, al extrem sur de la illa, i no us podeu imaginar quin fred, Queenstonw esta are en ple hivern, nevat i molta humitat aixi que vaig passar un fred terrible, mira are estic engostipat, pero ha valgut la pena. Queenstown es coneguda com la capital mundial dels esports d,aventura i aqui pots saltar desde un pont a 137 m. d,alcade o tirarte en un paracaides o fer rafting, etc. tot lo que es pogueu pensar. Es una ciutat petite pero alegre, a la nit la gent sur i hi ha un bon ambient, vaig coneixe un indio i vaig fe quasibe tote la estancia amb ell, vaig agafar un bus i vaig anar cap Milford Sound, aixo es una meravella, la excursio en si, el viatge en bus ja es una experiencia entre mitg de la neu i unas montanyes impressionants amb une carretera que treu la respiracio, el viatge es ame, el bus para cada hora i el conducto et va fen la explicacio pertinent, tot superbemontat pero lo impressionant es el viatge en barco, una passade, el sr. dels anells en directe, aquie es van filmar alguns trozos de la pelicula i es impressionant, jo no habia vist mai montanyes nevades al costat del mar, es increible, pero un fret, recomanacio veniu a N.Z. a l,estiu que es el contrari que a Catalunya, es a dir de Novbre. a Febrer i gaudireu de una natura que no heu vist mai, per lo meyns jo no ho habia vist fins ara.
Despres vaig agafar un avio i de tornada a Auckland, on he estat dos dies i he annat a sopar amb la Julia i el Tony, una parella molt agradable i amb tres fills que son una monada, realment vaig passar una vetllada agradable.
N.Z. us puc di que es primer mon, fins ara no habia estat a cap pais, en aquet viatge, on tot estes tant desenvolupat, tot es perfecte, net, ben cuidat, la gent educadissima, tothom molt ben vestit, nivell de vida molt alt, etc. pero tot molt previssible, ja saps quasibe lo que et passara, no hi ha aventura, es una cultura, salvant les diferencies, molt semblant a Europa i a mi aixo, la veritat, no m,emociona, prefereixo el tercer mon, tothom vol parlar amb tu, la gent es mes colorida, aqui a N.Z. la gent es grise, es viu molt be, pero no hi ha sorpresa per el viatger, no se si m,explico, per dir.vos un exemple inclos els gossos son educats, en veiu un tou a la porte de la botiga, sense lligar esperant l,amo, quietets, educats, etc. aixi es Nova Zelanda.
Y ara us escric desde Australia, ahi vaig arriba aqui pero aixo ja sera un altre capitol. Salut i pau.
Dita del dia "Que hablen mal de uno es espantoso, pero hay algo peor: que no hablen" O.Wide.

NEW ZEALAND

2009-06-14T04:28:00.008+02:00

Diumenge 14 de juny de 2009.
Avui escric desde els Glaciars a la West Coast de N.Z., fa una setmana que he entrat en aquet pais i aixo es un altre cosa, els kiwis son primer mon, un pais molt desenvolupat amb una natura que impressiona ... Heu de vindra a Nueva Zelanda, us impressionara, no he conegut ningu a qui no li agradi aquet pais, esta tot molt ben montat i es molt facil, tens una quantitat enormes de possibilitats per recorrer, pases de bus, els avions son baratissims (hi ha guerra de companias aereas de baix cost), els hostals son perfectes i de tots els preus, no us decepcionara.
Be, vaig arriba a Auckand, una ciutat que en va fe recorda a Barcelona, oberta al mar, es una passio per els vaixells que tenent aqui, la ciutat te bastante marxe i tambe s,apunta a la mode de las torres, supositoris o com li vulgueu di que esta de moda ultimament, te la sky tower que es la torre mes alta de tote aquesta part del mon i que com totes es molt lletge, pero es una atraccio, semble mentide la quantitat de ciutats que s,apunten a la mode de a veure qui construeis el edifici mes alt i mes lleig i aqueste es una de elles, pero com totes al costat es mou una quantitat de comerc i demes, a mes la gent paga un paston per pujar.hi, es una atraccio turistica important.
Despres de dos dies de tomba per aquete ciutat que tampoc te res mes de especial, agafo un avui fins a Christchurch, ere mes barato vola que anar en bus, en va costa una hora i mitje de vol 40 euros, aqueste es una ciutat mes petite i a la illa sud, vaig pensar en anar cap el sud doncs aqui ara es hivern i com mes anen mes fred fara, por lo que vaig pensar en comensar per aqueste ciutat, aqui vaig esta dos dies, en recorde una ciutat anglessa, amb els seus parcs (maginifics) i pubs i demes. Al tercer die vaig agafar el Tranz Alpine un tren que va de costa a costa i que esta unas cinc hores, ostres, quin encert, collunut, es magnific, sempre me ha agradat anar en tren, recordo viatges impressionants com el tren de las nubes (Salta.Argentina), la garganta del diablo (Ecuador) tren que va de Cuzco a Aguas Calientes (Machu Pichu. Peru) tren de Nova Delhi a Varanassi i de Madras a Anantapur (India), tren cap el triangulo del oro (Myanmar) i en tots he gaudit de uns viatges explendits, m,agrada anar en tren, la gent no te pressa, es pot veure el paisatge, pares de tant en tant a fer una cigarrete, pots fe un cafeto, pots parlar, etc. de veritat que va esser un viatge explendit, vaig arriba a Greymouth i alla bus, cinc hores, i fins a Franh Joseph Glaciar, quin pasote, he fet uns trekings per aqui meravolloses, realment la natura aqui no te fi, he caminat per uns indrets que fan posar la pell de gallina, i tot molt ben senyalitzat, els camins perfectes, els bus funciona perfectament (es el primer pais que tot es puntual) una meravella. Avui he agagat un altre bus i estic al altre glaciar, Fox Glaciar, que es molt semblant al primer pero te al costat el Llac Matheon que es una preciositat, la natura regala unas visions que no te comparacio, ara entenc perque la pelicula #els senyors dels Amells", perdo el "els senyors dels Anells" es va fe aqui, es increible, pero no espereu un sol lloc o dos per veure una natura imperdible, es tot el pais.

Dita del dia "Eat a apple a day, keep the doctor away" (Menja una poma cada dia i mantindras el metge a distancia) popular anglessa.

Vinaka FIJI

2009-06-07T02:11:00.009+02:00

Diumenge 7 de Juny.

Avui comenco amb un Vinaka Fiji (Gracies Fiji), realment al principi en va costa, venia de una cultura totalment diferent, en trobaba a les ciutats grans i no en va agradar, pero despres he de reconeixer que son unes illes meravolloses, su surts de les ciutats grans, Nadi i Suva, i vas per les illes, jo nomes he visitat dues Ovalau i Mama, una al orient i a l,altre al occident i resultent que son un pasote, si es tou lo que us imagineu, platges inmenses, quasibe solitaries on la natura arribe a la misma platje, la majoria verges, un aigua superclare i sense onades, pots fer snorquelins a la platge i veus una quantitat de peixos increible, etc. i tot a uns preus que es resulten molt barato, a mes una gent que al final m,ensenyat que he de riure mes de la vida, si, riuen per tot i una sonrise obre molts camins, es increible, ahi per exemple vaig anar a veure un partit dwe rugby, aqui hi ha una gran aficio i Fiji es una potencia mundial, i quand fan un ensaig posen musique, al costat tenia una senyora amb una nene de pocs anys i la nene cada vegade es posabe a ballar, doncs hagussiu vist la gent, vaija tota la grade rient de la nena, i aixo en va fe pensar, caramb, es bo riure, hem de riure mes, tindre una sonrise a la cara es fenomenal, aqui ho fan i no els hi va mal.
Doncs com us deia he pasat uns quand dies a una ille, Mana, quasibe incomunicat, nomes escoltant musica, platge i aigua, he compartit amb molte gent, sobretot americans e inglessos i hant sigut uns dies de relax total, algun vespre feiem alguna juerga i l,endema a la platge, he cantat el himne del Barca, etc.
Be, i dema cap Aukland (Nova Zelanda) en penso que alla es hivern i aixo vol dir ploure i fred, veurem.
Dita del dia "Riu mes, cony." Autor, jo.

BULA FIJI

2009-06-01T23:59:00.009+02:00

Dimarts 2 de Juny de 2009.

Bula Fiji (Benvingut a Fiji), 300 illas al migt del Pacific a 10 horas de avio de L.A. i a tres hores de Nova Zelanda, moltes inhabitades, la majoria de la gent de raza polinesia i un petit tant per cent hindues, la veritat que les dues comunitats s,ignoren, gent molt amable, pero amable de veritat, allo que veus que ho fan sense esforzarse, pero lletjus, mes que lletjus, al nostre gust occidental son de una aparence que ens resulte com a minim extranya, res a veure a les tipique pelicules de Hoolywwod on els pirates i les natives eran guapissims, no es veritat, definitivament son molt lletjus, portu una setmana i no me hi puc acostuma.
Be, vaig arribar a Nadi a le ille mes grand de Fiji (Viti Levu), pero aqueste ciutat no val res, prefereixo la mes animade Suva, que esta al altre punta, i despres de estar dos dies a Nadi vaig anar cap Suva i de alla he agafat un vaixel i he anat de Ovalau on he estat a la ciutat de Levuka, l,antiga capital de Fiji on he fet algunes sortides interessants, alli vaig coneixe un colombia i tots dos ens vam embarca en agafar un camio i anar a visitar una tribu de les montanyes, ostres quina aventura, primer el viatge que de per si ja va esse collonut i despres la arribada al poble on van primer que parla amb el jefe perque ens dones permis per visitar el poble (aixo va costar que li compressin una mique de Kava) i amb el seu permis vam poguer explicar les histories de la gent que despres ens van invitar a dinar, etc. i le tornade que s,ens va fe de nit, no pasabe ningu i que al fi, vaig poguer aturar un cotxe de policia que ens va portar de tornade, aixo despres de caminar uns 10 km. a peu, pero cap problema, estabem els dos molt contents de la aventura viscude.
Be, Fiji esta en hores baixes, l,any passat hi va haber unes pluges molt importants que han deixat moltes carreteres fetes pols, despres tambe hi va haber un cop de estat que ha provocat que els dos paisos veins Australia i Nova Zelanda aconsellin als seus habitans que no visitin Fiji i aqueste era la mes grand fons de entrada de gent en aquestes illes, lluny de tot arreu, lo que fa que hi hagi una verdadera caza al turiste, doncs en venent molts poc, jo en vuit dies he estat amb tres anglessos i un colombia, no he vist cap mes turiste, no se als grans ressort de la platge que valen mes de 1.000 dolars al die, la veritat que alla no hi he anat, pero suposu que tambe falta gent. Com deia aixo fa que tothom busqui agafar algo del turisme que ha baixat un tant per cent importatisim i aqui quasibe tothom viu dels extrangers, s,ha devaluat la moneda un 20 % fa uns messos pero ni aixi venent la gent.
La societat aqui te una clara influence anglosaxone, lo que es note a totes les esferes, la vida no es cara, hi ha per exemple un pass (Bula pass) per anar de illa en illa en barca i para on vulguis, dormir en dormitoris coste uns 6 euros i menjar per uns 3 euros, pero esta tot vuit com deia abans.
Una diferencia important es que aqui la societat tradicionalment es matriarcal, hereda sempre la filla no el fill, aqui la dona s,en riu del home i li fa molte brome, inclus quand una familia nomes te varons el ultim el crie com una done i aixo fa que hi hagi molte quantitat de gais, que veus per el carrer amb uns caretos que explotes de riure, pero aqui ningu s,extranye es normal.
Per ultim tambe comentar.hos sobre el Kava, aqueste es una begude tradicional que es fa de unes herbes i que es una mique narcotique, la gent de aqui la veu en festes i de un modo molt tradicional i com no .. tenia que probarle, ahir quand tornaben amb el company colombia vam para a un poble i habia una reunio de gent i ens van invitar a veure Kava, i dic aqueste es la meve, dir.vos que te un color com el cafe amb llet (per se benevols i no di aigua brute) i es molt margante, al rato s,en va adormir la llengua ( si tal com ho sentiu) i en costabe parlar, ostres quine gracie ... pero vam riure un rato (res a veure amb el cava catala ..)

Dita del dia "Mas vale saber una cosa de todo, que todo de una cosa" Pascal

LOS ANGELES (L.A.) CALIFORNIA

2009-05-27T01:41:00.004+02:00

Dowtown de LA.
Venice Beach.
Barri Xines de LA

Dimecres 27 de Maig 2009

Despres de un viatge interminable i moltes hores al aeroport he arribat a LA, a les tantes del vespre i sense lloc per anar a dormir, despres de preguntar al aeroport, agafo un shuttle i en porta a un motel, 55 dolars mes tax, aixo no ho pago ni boix ..i comensu a buscar allotjament, en migth del no se on i sense cap direccio, pero com sempre la sort m,ajude, m,acosto a dues noies (sempre noies eh!!!) i resulten que son argentines i estan a un backpaper per 20 dolars la nit, ostres !! aixo es lo meu cap alla i em quedo en una habitacio amb unes 15 persones mes pero per 20 dolars no puc demanar res mes, aixo es primer mon.
Doncs aquet quatre dies a aquesta ciutat he caminat com mai, mira que perque a mi en faigin mal els peus haig de caminar, doncs en feiem mal els peus de camina, i es que es una ciutat monstruosa, molt gran, grandiosa les distancies son enormes i he agafat una quantitat de buses que no os ho explicu, una vegade estabe al metro, que aqui es enlairat i miro, no hi habia ningun i penso ... vaig a encendre un cigarret .. no em veu ningu, i trec el cigarro i sento ... Prohibit fumar, multa de 250 dolars, etc.... ostres, paio, el gran hermano en vigilaba, hi habia una camara de tv i m,estaben veien, quin susto, amago el cigarro i com si res ...
Dons he caminat per Holywood (no val res, no ho recomano), Santa Monica i Venice Beach (espectacular, american style of life), el dowtown de LA., el pueblecito (barri mexica), barri xines i tambe vaig mirar de anar veure als Lakers, pero el preu imposible i aqui hi ha una bogeria amb el basket. Be una ciutat per un parell de dies i no mes, jo ja conexia LA i realment hi ha gent que hi viu molt be, en semble que aqui nomes treballent els negres i els hispanos, els altres viuen de puta mare i la geltru.

Despres de aixo ja estic a Fiji, 10 hores volant i ja soc a un altre continent, i a mes he pasat del dia 23 al 25 de maig, tot aixo per el cambi de horari, es a dir que vaig sorti de LA el 23 i he arribat a Fiji el 25, aquet any viure un die meyns, pro ja el recuperare. Ja us explicare mes sobre Fiji, are estic a Nadi. BULA FIJI.

Dita del dia "Amor a distancia, felices los cuatro"
Autor: ni idea.

Cuba, sempre Cuba ...

2009-05-20T21:13:00.007+02:00

Santera Cubana.
El "moro" en talla el cabell que ja en tocabe, portabe una "pelusera" que diria la meva mare ...
Portal de la casa on vivia.
Quin ritme que tinc!!
Mireu com m,han quedat de negres els peus.
Dimecres 20 de Maig de 2009.
Be, per fi, us escric desde el aeroport de Cancun, estic esperant l,avio doncs marxu cap Los Angeles, porto tote la nit sense dormi i es que poguer sortir de La Habana ha sigut una sort, Cuba te els vols tencats cap Mexic per la famosa Influenza i jo haig de pasar per Mexic doncs tinc el billet volta al mon amb aquet itinerari, al final i amb molta sort, doncs sembla que els vols estan tencats fins el 30 de Juny he pogut agafar de rebot un Habana - Cancun i ara cap L.A., de totes maneras trobo valida la explicacio que dona el pais per no deixar entrar ni sortir personal cap a Mexic, a veure es un pais pobre i no te les medicines adients si es produeix una pandemia i aleshores el amic america amb la el bloqueig que te sobre la illa i que aquesta no te posibilitats de comprar, ni tampoc pot per la seva economia, els medicaments adients i segons Fidel, val mes la vida de qualsevol cuba que tot lo que es poguir perdre per turisme o las compañias aereas. Totalment d,acord, si sapguessiu el seguiment que m,han fet a mi, en van trobar al migt de la Habana Vieja, on estaba dormint (no se com ho van fe) vaig anar al hospital, en van fe la "gota gruesa", es a dir em van treure sang i cada dos dies tenia a casa un metge i una enfermera per veure com en trobaba, algo que no jo mateix m,ho crec, pero realment "chapeau" per el sistema medic cuba.
Doncs he estat 21 dies per aquet pais, meyns una setmana a Cienfuegos que ja vaig explicar els demes a lo mes profund de la Habana Vieja, el barri de Jesus i Maria, un barri amb molta "candela", tothom es afro.cuba i aixo comporta molta santeria, espiritismes i demes, he asistit a un "tambor" un pasote (ritme africa sense dupte) tambe he visitat un babalawo (com un sacerdot de IFa de la santeria cubana) etc, experiencias inolvidables, enmigt de un voltant on no hi habia gent de fora, tothom m,avisaba pero jo em semblava un entorn ben tranquil, La Habana no es especiament conflictiva. M,han pasat casos curiosos, i per a mi sempre dire que Cuba com a natura no te res especial pero la gent es algo increible, la imaginacio de aquet poble en tots els sentits no te fi, i per poguer viure i sortir del pas fan lo inimaginable, cosas que per nossaltres ens semblen inverosimils, un salari migt al mes es de 20 dolars al cambi i lo demes ho han de buscar com sigui, he anat a la bodega amb la " cartilla de racionamiento " a comprar lo que els hi toca per mes que a seguit detallo:
- 7 Libras de arroz, 1/2 lliure de oli, 3 lliures de sucre blanc i tres de negre, 1/2 de cafe, 8 onzas de frijoles, 1 sabo de bany, 1/4 de pasta dentifrica, tot aixo per mes i per els jubilats 3 caixes de cigarros forts (Titanes) i una de suau (Aroma).
Aixo es lo que te subvencionat cada persona al mes, lo demes buscat la vida com sigui, aixo provoca que la gent jove estigui una mique esvolotada, la gent grand encara esta recordant el "tiempo de los malos" que es abans de la revolucio i que per a molts va significa un cambi molt important cap a be, pero d`aixo ja fa 50 anys y molte gent que ha nascut despres no ho va viure i vol progresar una miquete lo que es molt dificil en aquet pais, lo que fa que la gent no estigui incentivada i no coneixin el famos "stress" occidental.
He tingut la sort de ciure el 1er. de Maig a la Habana, amb una manifestacio grandiosa i encara mes de sort el segon diumenge de maig es el "dia de las madres" i aixo es una festa importantisima a tot Cuba, se li fan regals a totes les mares, uns regals que os podeu imaginar, es balla (heu vist quin "·swing" que tinc) i es beu molt, pero molt de ron.
Be, Cuba nomes ni ha una, podriem estar hores i hores parlant d,aquet pais, perque es especial ...

Dita del dia "Digno es el hombre al que se le compara a un niño" i "El pensamiento del lobo basta para matar la oveja" . Refrans de Odun, orisha afro-cuba.

Cuba (2)

2009-05-08T21:36:00.002+02:00

Divendres, 8 de Maig 2009.
Ara estic a Cienfuegos, ciutat oriental de Cuba i que m,ha sorpres, doncs te un gran moviment cultural, cada nit hi ha musica amb viu la ciutat es preciosa i la gent molt mes tranquila que a La Habana, nomes te una pega que fa una calo tremenda.
Estic en contacte amb la gent de La Habana i em diuen que hant anat a buscarme a casa seva, no se qui si las autoritats sanitarias o qui, pero resulta que fan un seguiment de tote la gent que va arribar de Mexic els ultims dies que estaben oberts els aeroports aqui per entrar desde aquell pais. Quand torni veuren que faig pero en presentare a les autoritat a veure que volen, et sorpren tant de contro i com m,han trobat doncs estic alojat a La Habana Vieja en una casa al barri de Jesus i Maria, un lloc bastant dificultos pero que me fa viure i veure el ingeni Cuba, increible, jo crec que cada vegade que vinc a aquet pais la sitiacio es mes dificil pero sobreviuen amb una force increible, es un pais fora de lo normal, dificil de entendre inclus dintre de ell, las historias que sento son com de un altre mon, pero tothom fa el seu mes o meyns i viu, res a veure als altres paisos llatins que hi viatjat fins ara, aqui tot es diferent, tambe la vida aqui per el turiste es molt mes cara que als altres paisos, per exemple ara estic pagant 20 dolars per dormi i es una casa particular !!!
El diumenge 17 haig de torna cap Mexic D.F. i volar despres cap LA. no se com anira doncs no tinc informacio de com es desonvolupe aixo de la influenza, aqui ara per ara no hi cap cas, per lo meyns oficialment i las fronteres en semble que continuan tencades per entrar, espero que no per sortir.
Tambe dire que vaig veure le Barsa per un hotel de la ciutat, ostres, com viu aqui la gent el partit, tothom es del Barsa i al acabar vam fer un salt tots i abrasos i demes em semblaba que estaba a casa, va esser impressionant, una mique mes i canto el himne del Barsa.
Fins ara.
Dita del dia #Voy bien Camilo, vas bien Fidel# molt popular a Cuba

MEXIC I ENTRO A CUBA

2009-05-03T18:12:00.004+02:00

Diumenge 3 de Maig 2009
Be despres de Oaxaca he fet molt km per Mexic pasan per Villahermosa, Chetumal fins arriba al aeroport de Cancun doncs entre unas preses terribles i per els pels he pogut agafar el avio fins a Cuba,Cuba ha tencat tots els aeroports per els vols que venen de Mexic per la famosa Influenza i vaig poguer agafar el ultim vol,i mes ens van desinfectar a tots al arriba al aeropor de La Habana, la veritat que els ultims dies per Mexic semblava una pelicula amb molta gent amb la cara tapade, els llocs publics tencats, inclus no fan misa el diumenge, ni cap tipus de espectacle que provoqui concentracio de gent, etc. ara estic a La Habana i aqui es molt dificil trobar un internet en condicions, es tot molt lent i la veritat que avui estic de sort doncs escric desde el Hotel Nacional i semble que vaigi una mique be.
Sobre Mexic voldria dir.vos algunas cosetes sobre el pais i que seguidement explico:
Per a mi es un pais molt colorit, jo diria que verd, vermell i groc son els colors del pais, pais molt grand 32 estats i on pots troba de tot i amb diners tambe es compra tot, la gent en general es amable i llatina, jo he fet molt amics sobretot en els constans control a la carretera de la policia (que aqui no se la creu ningu, molt corrupte) i el exercit, doncs cada vegade que ens aturaben i paraben el cotxe despres ens tenian que apretar el mateixos uniformats doncs no hi habia forma de engegarlo, de veritat que feia riurte veure els militars apretant el cotxe.
Pais tambe on las ciutats son inmensas i molt poblades i le comunitats rurals petites i pobres, molt pobre, sobretot el sur Chiapas, Oaxaca i Quintana.Roo, el nort es mes ric donc hi ha una clase mitja bastant numerosa. He fet molts km. per carretera i aquestes estan ben cuidades, crec que la gent paga impostos i hi ha molta obra publica. En quand a la musica hi ha de tot pero la musica ranchera, sr. Vicente Fernandez (para) i Alejandro Fernandez (fill) son intocables i aqui son una institucio que agrade a tothom i de totes les edats, com la lluita lliura (rudos i tecnicos) de la que vaig poguer viura una sesio en directe i es un espectacle que val la pena veura un dia. De totes maneres jo es un pais que recomano coneixe, la vida es barata per nosaltres pots dormi en llocs aceptabels per un 15 dolars i menjar per la meitat, es facil de viatjar ademes es menjar i beu (la cantina mexicana es un culte al alcohol)de pebrots.
Tambe vaig viure el 1 de Maig a La Habana que intentare explica mes endevant, realment es una manifestacio impressionat, la marcha diuen que aplega migt millio de persones , avui acabo doncs aixo es el temps que tinc per escriure.

Dita del dia #Viva Mexico, Cabrones#, dit popular Mexica.

MEXIC

2009-04-22T18:21:00.005+02:00

Fabian, germa de Erika.

MEXIC CENTRAL, MEXIC MAGIC

2009-04-22T17:21:00.010+02:00

Sofia
Real del Catorce

Xoloescuincle, gos mexica.
Fabian, Jenny, Erika, Pep i Ricardo a Queretaro.
Huanajuato.

Dimecres 22 Abril de 2009.

Be, despres de San Cristobal de las Casas, bus 11 hores, tote la nit i arribo a Puebla, un bonic poble, colonial i realment interessant, passu dos dies alla i visito San Andres Chollula, un poblet amb 365 iglessies, una per cada die del any, al bus vaig esta conversant amb un "mojado" es a dir un xicot que va passar de ilegal cap L.A., i veus com de vegades la realitat supera la ficcio.
El terce die em vaig troba a la "Central Camionera" amb la Erika, una mexicana que conexia de Barcelona i que estaben en contacte per viatjar una miquete junts, ella te "carro" i viu a San Luis Potosi i va a treballar a Cancun, per lo que en decidit anar junts fins Cancun i despres seguir el viatge, jo al veure aquete opcio vaig tindre una idea que ja em voltabe per el cap, habia llegit que desde Cancun esta ve de preu volar fins a Cuba, aixi que ens van arriba a Mexic DF. la central de Cubana de aviacion i he comprat un billet per anar a La Habana, aixi que m,en vaig a Cuba, el dia 30 vaig de Cancun a La Habana i el dia 17 tornu de La Habana cap Mexic DF., ostres espero poguer viure el 1 de Maig a La Habana ...

Be, doncs vam arriba a casa de la Erika i conec la seva mara, Joana, una dona supersimpatica i hem conviscut uns dies amb ells aqui a San Luis Potosi, una ciutat que esta al centre de Mexic i que habia sigut abans la seve capital i on he comensat a coneixer el Mexic profund i magic con mes tard explicare, us dire alguns plats de la cuina mexicana, excel.lent que he probat tals com : Enchiladas, vuelve la vida, Sopes, tacos de pastor, Pombazo, quesadillas, volcanes de chorizo, sopes, elotes, botana, comida corrida, chapulines (una especie de grills) etc. una varietat increible de gustos nous aixi si sempre amb els diferents chiles: Serranos, jalapeño, de arbol, huajillo, piquin, habanero (el mes picant, increiblement picant, una bomba) ancho, manzano, morica, etc. Una cuina variada pero tambe molt forte.
Be, doncs amb el seu cotxe he tombat per Mexic Central, he estat a Queretaro on me he quedat a casa del seu germa i he conegut Tequisquiapan, Peña Bernal i he anat a visitar unas cavas que te aqui Freixenet, ostres hasta em feia gracia, de totes maneres aqui no tenent gaire cultura del vi, cervese, tequila i mezcal .. Tambe he visitat Huanajuato (precios), San Miguel de Allende, etc. he conegut llocs esplendits, val la pena de coneixer pero ni ha un d,especial ...
MEXIC MAGIC. Aqui us escriure quatre ratlles de Real de Catorce, un poblet molt petit, al centre de Mexic i que es on podem trobar els indios Huicholes, i tambe els chamans, peyote, limpias, etc. Realment es impactant, hi has de anar amb cotxe i esta a 50 km. de Matehuala en una carretera molt dificil, empedrada i amb un tou de curvas, de pronte et trobes un tunel de 2,2 km i pases el tunel i el trobes el poble, magic, quatre cases, pero te una energia especial, aqui hi ha tradicions milenarias i amb elles el govern fa la vista grosse, els indios huichols i els chamans fan limpias i viatges amb el peyote, vaig esta de una sort increible, vaig poguer contacta amb el Chaman Jacinto un senyor de 1 metro de altura i que li costaba parla el castella i amb ell vaig fe una limpia, inexpicable la sensacions que vaig sentir, de veritat que estaba una mique nervios, pero va esser una gran experiencia, nomes dir.vos que al acaba no tocaba de peus a terra, la Erika i jo vam estar per pair el asunto un bon rato, i estaben con flotant, no us puc explicar res mes, per sapiguer mes us recomano el llibre "Las Enseñanzas de Don Juan" de Carlos Castaneda, jo ja l,estic llegint.
Ara tornu a estar a San Luis Potosi i dema marxu cap Oaxaca i veurem que mes, us anire explicant.

Dita del dia "Mucho ayuda el que no estorba" Joana, dit popular mexica.

San Cristobal de las Casas

2009-04-13T17:36:00.010+02:00

Mama Africa, un music.

Mexic, qualsevol aparca aqui, estas avissat!!!

Dilluns 13 Abril 2009.

Escric desde San Cristobal de las Casas (Chiapas), portu una setmana aqui i realment es una ciutat molt maque, he pogut viure la Setmana Santa i al acaba de seguit las Fiestas de la Primavera, amb una gernacio impressionant, com us deia aqueste ciutat ha cambiat molt de quand la vaig visitar el 2003, ara es la capital turistica de Chiapas, la capital politica es Tuxla-Gutierrez.

Aqui tens una infinitat de llocs per visitar Chamula, que ja us vaig parla de la iglesia, El Cañon del Sumidero, Palenque, etc. i es un bon lloc per tindre com a punt de partida. Voldria resalta que estem en ple territori zapatista, hi ha molte, pero molte gent que es seguidora i apoya al Frente Sandinista de Liberacion Nacional, que vam fer una revolta el 1 de gener de 1994, quand van pendre un quartel del exercit i despres van esser masacrats per el govern que va envia mes de 70.000 soldats que van entrar per totes aqueste comunitats indigenes a punta de escopeta i amb avions., El Frente Sandinistate un tou de comunitats indigenes en las que ells son la llei i el poder, escampadas per tote la selva Lacandona hi ha com una vintena de aquestes comunitats, jo en volia visitar una i es pot fer, els contactes en poden trobar al Bar La Revolucion y al Mama Africa de San Cristobal, hi pogut parla amb gent molt potente en el tema i que a mique a mique veus fins a quin nivell hi esta involucrada, aixo ha costat una mique, pero al final, estaba invitad, pero no he volgut anar a visitarlos, us dic el perque, a veure aqui hi ha un turisme extranger que ve per visitar i conviure una mique amb els zapatistas, aixo el Subcomandante Marcos fa uns mesos que ho tallat, a veure aqueste gent que aqui anomenent "onegeros" molts venent perque esta de moda la revolucio, es molt "cool" arriba a casa seva i di que hant estat amb la guerrilla, la majoria van amb pantalons indigines camises i gorres indigenes i semblent uns "pseudohippys" quand realment no veuen que aixo va en serio, que la gent esta armada i que en qualsevol moment aixo pot esclata i pasarne una de grosse, per aixo els zapatistas no volem mes visites "turistiques" i a mes hi ha hagut casus de gent del propi govern mexica que ha aprofitat per introduir gent dels seus colors dintre dels zapatistas, realment la situacio es complicada, esta ara en "stand-bi" pero no se sap que pot pasar, tambe trobes gent al carrer que no simpatitza amb els zapatistas i que et diu que tots els indigenes son uns aprofitats, veurem amb el temps en que acabara, pero una cosa si, aquets zapatistas els tenent ben possats.

Be, doncs acabada la Setmana Santa comencen les Fiestas de la Primavera, amb carroces, un tou de atraccions, que vaig visitar ahi al vespre i em va sembla que em trobabe en un lloc amb un colorido impressionant, un tou de atraccions de fira de lo mes variat desde el "Juanito el hombre mas pequeño del mundo" a stands de tiro de carabina estil "Paulino" (la gent veterana de Vilafranca sap lo que vull di) a coches de choque, etc, tot inmens amb una cridoria impressionat i molt de color, amb mi en semblava una pelicula de mexicans dels anys 60.
Tambe un dia al vespre vaig coneixer una parella al Mama Africa (era el meu lloc de reunio) i despres de coneixer varis llocs als que em van porta, anabem al hotel a dormir amb el seu "carro" quand ens va para la policia, i vaig viure de primera ma la "mordida", ostres lo mes natural del mon, jo en tronxabe de riuere, es veu que aqui la policia cobre molt poc i ha de fe "uns extres".
Be avui em toque bus, surtu aquesta tarde cap a Puebla, 12 hores de bus, aixi que pasare la nit a la carretera. Salut i pau.

Dita del dia "Un hombre vale por lo que hace, no por lo que sabe y mucho menos por lo que tiene" J.Arbones, poete de San Cristobal.

LLAC ATITLAN I ENTRO A MEXIC

2009-04-09T17:41:00.013+02:00

Dones a la profeso.

Equip de musica a la professo, Santiago. Un armari amb potes.
Volca San Pedro, llac Atitlan.
Un colega i fan.
Setmana Santa a Santiago de Atitlan, la casa del "Maximon", "guaro" a tope.
Catedral de San Cristobal de las Casas
Iglesia de San Juan Chamula.

Dijous, 9 Abril 2009.

Be, avui escric desde San Cristobal de las Casas, us comento que vaig pasa tres dias a Santiago de Atitlan al costat de el meravellos llac, el poble de Santiago es petit i sense turisme i vaig viure un tros de la Setmana Santa molt interessant, tothom va vestit de manera tradicional i celebrem aquestes dates amb molt de fervor, pero els ultims anys hi ha cambis, els evangelistes estan creixent molt i la gent em comente que las professor ja no son tant multitudinarias com abans, Tambe vull comenta que aqui adoren una figura tote rare el "Maximon", que a mi amb va recorda el "Tio" de Potosi (Bolivia), no es pot fe fotografias de la imatge, pero es una representacio de un sr. vell, molt vell, al qui li donen de fumar i beure, ara que despres ells "fidels" tambe veuen i acaben fets pols, com veure a les fotos, jo per lo que vaig poguer descobrir, es com un ritus de molts anys i es com la representacio del mal al que li tenent molt de respecte, un cas curios.
Be, Santiago, com deia es un poble especial, petit i sense infrastures, al reves de San Pedro que es molt turistic, si arribe per barca desde Panachel o per una carretera infernal, jo vaig decidir marxar per carretera doncs habia arribat en barca, i allo va esser com una atraccio del port aventura, amb un bus molt antic, una carretera plena de tombs i un conducto que semblaba el Fitipaldi, a mes el autobus de pronte estabe ple que no hi cabia una agulla com es vuidaba en un moment, despres hi tornaben a pujar indigenes amb gallines, anecs, fruite, etc. i un altre vegade tots apretadets. Doncs despres de 7 hores dincs aquesta atraccio vaig quedarme a Huahuacastenango, em vaig dutxar amb aigua calente i va sembla que el cos em cambiave i que ere un altre. L`endema colectivo i cap la Mesilla per entrar a Mexic.
MEXIC
Entrada sense cap problema, aixo es un altre mon, tot es diferent al entrar a Mexic, mes desenvolupat, el bus surt a la hora, la gent es mes occidental, un cambi molt gros. Be, bus de primera categoria i tres hores i arribo a San Cristobal de las Casas, ostres, quine marevella, si veniu a Mexic, prohibit perdres aqueste ciutat, es impressionant, jo hi habia estat aqui el 1993 i ara ha cambiat molt, i per Setmana Santa esta plena de mexicans que fan feste i l´omplen de gom a gom, hotels i restaurants que no si cap, pero tot turisme local.
Be, la meve intencio es conversa amb els zapatistas, i m´habian comentat de una bar "La Revolucion" on podia fe contactes, jo, cap alla, al final vaig amistat amb una parella de colombians i ell va resulta que era directo de cine, el seu nom Rodrigo Triana i amb la seva pelicula "Soñar no cuesta nada" va guanyar el Goya a millor pelicula extrangera aquet any, un tipus interesant, vam estar conversant fins las tantes de la nit, una conversa que va eser bastant etilica.
Be, l´endema colectivo i fins a San Juan Chamula, ostres, ja ho conexia del any 93, pero no es pot perdre, hi ha una eglessia amb una energia espectacular, super-prohibit fer-ri fotos adintre i tampoc devant, has de fer merevalles per fe una foto de lluny, els indigenes estant resant amb tot de palle a terra, i veueun coca-cola, pepsi, etc. i fotent uns rots (si rots, eruptos en castella) doncs aixi expulsen els mals esperits, es digne de veure el fervor i la fe d´aqueste gent, un pasote, mireu lo que em va passar, em vaig possar a un costat de l´eglessia per no molestar i em vaig queda mirant una noia de uns 20 anys que portaba una criatura de mesus a l´esquena, va arriba, va treure un pilot de espelmes, la seva coca-cola i va comenzar a resar mentres posabe les espelmes a terre i las anabe encenent, en vaig conta 56 espelmes, de pronta el nen que portaba a l´esquena va fe com intencio de plora, i amb una naturalitat impressionant, va agafa la criatura i se la va posa devant i li va comenzar a donar el pit i al final el nen es va adormi, tot aixo ella sense para de resar, mireu, em vaig emocionar, en van vindre al pensament moltes coses, el pare, la mare, el meu fill..., i amb els ulls vidriosos,la pell de galline, increible, pero era un tot, repeteixo aqueste eglessia te algo especial, no es pot perdre.
Be per ara continua a San Cristobal, m´agrade aqueste ciutat i vull agafar informacio sobre els zapatistas. Una abraçade.

Dita del dia " Ojos que no ven ..., te toco la más fea" Llegit en un paquet de tabac aqui a Mexic.

GUATEMALA

2009-04-03T17:30:00.011+02:00

Volca Pacaya.

Mercat de Chichi.
Iglesia de Chichi, dones que fant servir el botafumeiro.

Divendres 3 de Abril 2009.

Despres de deixar Livinston, amb una lanxa, una altre hora de cami per un paisatge fabulos, arribo a Puerto Barros, alla bus, vaig para a unas ruinas, pero la entrada era 20 dolars, em va sembla car i continuo amb una altra buseta fins a Guate (Guatemala City) alla com tothom em comentaba, es molt lletge i poc aconsellabla, contiuo fins Antigua, una hora mes de bus, arribo a Antigua, junt amb una francesa que habien fet el viatge junts i que al preguntarli al nom va passar algo curios, jo la veritat soc una mique du de orella i em diu que es diu Pascaline, jo vaig entendre Mescaline (no se que tindria al cap), i aixi la anomenava fins que ella amb va corretgi.
Be Antigua es maque la veritat, molt maque, i es famose per la Setmana Santa, vam arriba cap les 7 de la tarde i vaig estar de sort que vaig pogue veure una professo, la veritat que es impressionant per la cantitat de gent que hi va, lo que dura que es una mitja de 18 horas una professo i les alfombres de flors que hi fan a terra perque hi pasin per sobre les imatges i despres la quantitat de gent que es veu al carre fins a altes hores de la matinada, menjant, bebent, i passejant. Ara que lo mes bo va vindre despres en vaig apunta a un tour a veure el volcan Pacaya, un pasote, un treking no gaire llarg dues hores pujant pero du, unas tarteras de sendre que fas un pas endavant i dos endarrera, pero a dalt, ja veureu algunes fotos, extraordinari, veus la lava com corre, els peus calents de la escalfo i una mique de pudo de goma que a mi em semblava que es comenzava a cremar la sola de la bamba, pero vaig disfrutar un tou, despres la baixada de nit, unas quantes ensopegades i cap a casa, vaig disfrutar del dia. Be a Antigua en vaig quedar tres nits amb la Mescaline, perdo, la Pascaline i depsres marxu cap a Panajachel i aixo mereix un punt i apart.
Llac Atitlan . Una meravella, de las coses mes maques que he vist fins ara, ja ho va di Aldous Huxley, el llac mes macu del mon, i no se si ho sera pero segur que si acosta, quine bellesa, un llac rodejat de volcans i mes volcans i un pobles de pescadors i gent sencilla que fan sentirte molt be, ara que tambe hi deu teni a veure la quantitat de sustancies psicotropiques que hi ha per aqui, nomes baixa del bus, no te ofereixen hotels ni taxis, sino que necesites per fumar, per pendre, hi ha de tot ... pot esser que aixo tambe influeixi en la visio que un pot tenir del llac, pero de totes maneres es una pasada.
Be, el dijous, ahi de Pana (Panajachel) vaig agafar un bus i fins a Chichicastenango (Chichi) uns del mercats mes populars de Centro America i que fan els dijous i diumenges, inmens i encara que turistic es molt macu i agradable, jo e vaig possar a les escalinates de le eglesia i a veure la gent, realment vaig gaudir de um dia guai, alli vaig coneixer una colla de Vitoria.Gazteiz que van tornar junts cap Pana i van dinar i fer unas birras al vespre, gent molt maque i aqui voll donar records al Hugo, un tipus genial, i aquet mati me he llevat i barca fins a Santiago de Atitlan (estabe duptant entre Santiago i San Pedro, pero aquet segon en diuen quue es una molt turistic)un altre poblet a la vora del llac, que es reconegut per la Setmana Santa, veurem que pasa, estic a un hostal al mitg del poble que per arriba he atropellat gallines, anecs, i molt mes tipus de aus i avui comencen les profesons, ja veurem.

Dita del dia. Saber es relativamente facil. Querer y obrar de acuerdo a lo que uno quisiera siempre es mas duro. Aldoux Huxley.

Peten (Guatemala)

2009-03-28T16:53:00.012+01:00

Livinstong (Guatemala) dissapte 28 de Marc.

Ostres, la primera catalana que trobo, La Cristina i mes a mes de Sans, una tia de puta mare i la geltru, esta fent tambe la volta al mon, van estar prenent unas cervesses a Livinstong i comentant las experiencies, ella porta 4 meses i vam quedar en que veurien si ens podem veure a New Zealand, aqui estem en un bar amb la Maria una mexicana molt trempada i que xarra mes que el vi de pela.

Una exhibicio de musica garifuna, a Livinstong, els garifunas son uns negres que estan per tot la costa nort de Guatemala, Belize i Honduras, tenent bastant arrelat el concepte de nacio i a la vegade estant bastant putejats, pobres i viuen de lo que poden.

Be, despres de la meva experiencia sota les aigues, he passat dos dias mes a Tela, Honduras, on em vaig trobar amb algo curios, es una zona garifona i tenent una musica propia que es dia "punta" i que es com un reggae molt rapit i que te una similitut molt grosse amb una musica que es fa a Africa, principalment a Senegal i que jo habia conegut en una altre viatge, si un si fitse es quasibe igual i ballar.ho es superdificil, per lo meyns per a mi, encara que ho vaig intentar, pero veus aquestes negrites com hu ballent i es un pasote, a mi, com a molts, despres de veure tantes oscilacions del pandero, els ulls em feiem pampellegus.

Be, dons despres vaig agafar un barco a Pto. Barrios fins a Plasencia (Belize) tres horas i mitje en barco i tots mes firmes que a la mili, doncs hi habia una mique de mala mart i no fos que un es mareji, vam pasar l,aduana dins el barco i entro a Belize que es una cosa rare a Centre America, parlent el creole, angles i una mique el castella, la vida aqui es care comparada amb la resta dels paisus del voltant, pero encara que sigui un pais petit es molt macu i te alguna illa molt maque. Vaig fer servir el pas per Belize per entrar a Guatemala i anar a Tikal, ruinas mayas que segons diuen son les mes importans que podem trobar, jo aixo ho he sentit a totes les ruines que he anat a veure en la meve vida, totes son les mes grands e importants, la veritat es que Tikal es molt estens, recomenat anar.hi a primera hora del mati doncs no hi ha tante gent i no fa tante calor, jo vaig sortir a les 5 del mati i a les 6 ja estabe a les ruines, i em vaig quedar fins les 4 de la tarde, i nomes en vaig fer una idea de la magnitud del recinte que realment es grandios, vaig veure un tou de ruines i la veritat es que al final vaig quedar fins els ous de veure tantes pedres!!!.

Despres una busete, i cap a Livinstong en una lancha un viatge acollonant, la gent viu al costat del riu (Rio Dulce) i es mouen en barca, i aqui es on en vaig trobar a la Cristina que veureu mes amunt.

Despres de aqui la idea es tira cap Antigua per poguerhi esta per Setmana Santa, no se encara quin recorregut fare, el temps ho dira.

Dita del dia "Yo no sigo el camino, el camino me sigue a mi" Julio Verne.

Honduras - Islas de la Bahia

2009-03-21T18:11:00.008+01:00

Sunset a las Islas de la Bahia.

El dive Center, propietat de un holandes, que domina quasibe tot el moviment turistic de la illa. Jo me hi vaig trobar molt be.

Amb el Harry (Jarritas-Pamplona) i el Hub (Holanda) une mique relatxats, bone gent.

Amb la meva instructore del Cross Crekk Dive Center, Amber Foster (Forida),supersimpatica.

Un carrer de Utila (Islas de la Bahia) nomes vianants, bicis i alguna moto, molte pau i tranquilitat.

Primer al Parque Central (Tegus)una cua per una vacunacio, aqui es normal que a qualsevol ciutat et trobis gent vacunanse al carrer, es gratuit, i la gent deseguida fa cua i es vacuna, crec que a vegades no saben ni contra que.

Honduras, islas de Bahia

2009-03-21T16:39:00.003+01:00

Tegucigalpa.

Tela (Honduras) dissapte 21 de marc 2009.

Bon dia companys, continuo a la carretera, com us deia estaba a Leon (Nicaragua) amb una calor espantosa, vaig agafa el bus i cap la frontera per pasar cap a Honduras, unas quantes hores de bus doncs la carretera esta sense asfaltar, una frontera, una carretera que uneix dos paisos de pas, important per les comunicacions i sense asfaltar!!!imagineu-vos lo pobre del pais. Be arribo a la frontera i un metodo nou per pasar la frontera, vaig pasar la frontera en bicicleta, si com llegiu, el bus et deixa a 2 km. de la frontera, alla llogues una bici amb un sr. i cap la frontera, fas la paperassa, unas horetes, aqui ningu corre i un altre cop la bici i entres a Honduras on agafes un bus cap Tegucigalpa (Tegus per tothom aqui) i bus unas quantes hores mes. Aqui veiu una foto de Tegus, es una olla, al fondo la ciutat amb uns quands edificis moderns i per els voltans un tou de vivendes (barraques) bastant fetes pols i molts venedors als carrers, de totes formes me hi vaig quedar tres dies.
Despres de aqui cap el nort, bus fins La Ceiba, volia anar a aqueste ciutat doncs ell llibre que estic lleguint la accio es a La Ceiba i perque volia anar a las Islas de la Bahia a bucejar, si, si a bucejar, ja us explico.
Be, a la Ceiba, al hostal Rotterdam 2001 uns 12 dolars dia, basic, al costat del mar i ben situat, cada dia al mati a corre i despres a recorrer la ciutat, turistica, per gent de aqui solsament, molte salsa i fiesta els caps de setmana i com tot puesto turistic mes car. Un dia vaig agafar un bus i m.men vaig a Sambo Creek, un poble garifona, parlent una llengua propia, tothon es negre i la veritat que no gaire interessant.
Despres el diumenge vaig agafar el barco a Utila (Islas de la Bahia) que es la illa mes petite i no tant turistica, la altre es Roatan, mes gran i amb force turisme, doncs be, 90 minuts en barco (17 dolars) i arribo a Utila, dispossat a bucejar, aqui ve molte gent a fer.ho doncs es barat i hi ha un tou de escoles de dive, vaig sentir que unas 12 escoles. Doncs arribo jo i m´informo i es un pasote, t´ensenyen a bucejar i a fe un tou de coses, totes sote el aigua, al final vaig sortir amb el carnet Open Water Dive i are ja puc bucejar per tot el mon, la veritat es que esta be, per 270 dolars, tens 6 bucejus, el curs i el dormir durant 6 dies, molt baratu i la ambient es guai, tipu surf, molte musica (bone musica) cervessa, nenes, herbe i bon rotllo, el curs es intens i tens els primers dies que estudiar force i treuret un text final, pero despres be lo bo, el buceig per el aigua, vai arribar a 17,4 metres de fondaria, un coral molt macu, peixos, barracudas, alguna tortuga, molt macu i es una bone experiencia, alla vaig coneixer al Harry (Pamplona) i el Hut (Holanda) i vam fer bones migues, a mes de un tou de gent, ja us dic un ambient guai i relaxant. Aixi en vaig pasar el dia del meu sant per sote el aigua.
Despres barco i cap a Tela, on estic ara, ahir a la nit vaig arribar i estaba una mique cansat de menjar Baleadas (tipic de aqui, maiz amb frijoles, platan i lo que hi vulguis possar) menjar baratu perque es molt comu i volia menjar peix, vaig anar a un restaurant i vaig demanar una sopar de peix fete amb llet de coco, bonissim, que be vaig sopar.

Despres us possu unes fotos mes, donc no tinc bateria a la camera.

Frase del dia " El viajar es una droga, que como todas las drogas necesitas aumentar constantemente la dosis" John Dospassos.

Reflexions sobre America Central

2009-03-13T18:19:00.002+01:00

La Ceiba, Honduras, 13-03-09

Bon dia a tots, avui voldria fer una reflexio rapida sobre lo que vist en el meu viatge, fins are, portu una mique mes de un mes i m´agradaria donarvos algunes impressions propias sobre Panama, Costa Rica, Nicaragua i Honduras, ahi va ...

- Paisos calurosos, aixo marque la gent, la seva cadencia, el seu dia a dia va conjuntat amb la calor.

- Gent molt pobre, a vegades ho puc compara a Africa, pero aqui no passen gane, molts venedors al carres, bus, places, etc. a tot arreu, si poden vendre un paquet de xiclets aixo els permetra menjar aquet dia.

- Lo important es el dia d,avui, si mengen ja ni ha prou, dema sera un altre dia.

- Els que treballen, cobrent molt poc, pero treballent poc, mes aviat diria que produiexen poc, no estan preparats, ni ells ni els jefes, no hi horaris, paren per qualsevol cosa, poca productivitat, ara no hi ha stress.

-Gent pacifica, no s´enmuinen per res, crec que hant estat tant putejats, governs corruptes, terratremols, guerres, etc.que ja no creuen en res.

-Molt religisos , aqui les iglesias tipus evangelicas, protestants i demes tenent molts seguidors, la religio esta present en molts actes.

-Un altre concepte de la responsabilitat, a un europeu li pot resulta extrany, pero el concepte de la veritat i de respondre devant els teus actes no es el mateix, poc sembla que son mentiders pero no es aixi, simplement es diferent. Jo crec que la miseria fa la gent mes bruta i mes vaste, es facil se educat amb la panxa plena.

-Masclistes, pero molt, les dones estant bastant putejades per regla general, i maltractament a la ordre del dia, per exemple en una ciutat de Nicaragua, Granada per esser exacte, cada any hi ha tantes dones mortes com el Estat Espanyol en un any.

-Dins a casa seva i dintre de les seves possibilitats en general son force nets, una altre cose es el manteniment de les cases i aparells diaris, pero al carrer son increiblement bruts, tot a terra, al riu o a on caigui.

-Tots aquets paisos que estic visitant estant acostumats a uns desastres naturals, terratremols, tifons, huracans, etc. que marquen tambe la seva vida, guerres recients, financiadas per el amic america que el tenent molt aprop, que fan que un dia estiguin tirantse tiros entre ells i l´endema son amics.

-No crec que els paisos siguint perillosos en general, per la gent, no son mes perillosos que qualsevol pais de Europa, pero el mitjans de comunicacio, diaris, tv, etc estant machacant cada dia amb noticias de morts, robatoris, seguestres, etc. tot i molt possiblement una clara manipulacio per espantar al poble, tothon te un cas de una persona conegude que li ha passat alguna cose, i t, avisen al tanto aqui, no vagis per alla ... pero a mi no m´ha passat res fins ara ni he vist cap cosa extranya, us dic que aqui els mitjans de comunicacio en fan recorda al fatxe de Matias Prats en Antena 3 cada dia a les noticias, que a mi em semblaven una copia del famos diaria "El caso" en temps franquistes.

- Em donu conte que el turisme que ve per aqui, que tampoc es molt en que en trobu, busquer gastar lo meyns possible, sembla com un concurs a veure qui passe en gastar meyns i el que ho aconsegueix es el millor, i el que ve de un pais mes desanvolupat encara mes. Exemple els ianquis, que es el turisme que en trobu mes, son els que gasten meyns.

-El poble, com a tot el mon, humans que plorent i riuen que viuen en migt de una geografia increiblement bonica, he vist volcans que treuen fum, bosc amb animals diferents, platges idiliques, natura verge, carreteres increibles que pasen per llocs inimaginables i tot envoltat per un entorn provocat per el esser huma, molt dur i dificil, quand tot podria esser mes facil.

-La musica, a mi m´agrade molt la musica,tot tipus de musica en un principi l,escolto e intento trobar quelcom que m´agradi.Aqui a tot arreu esta present la musica, al carrer, al bus, al taxi, al mercat, etc. a tot arreu et trobes uns increibles "parlantes" que a tote castanye reproduexen salsa, cumbias, vallenatos, musica de eglesia, musica melodica (tipus Julio Iglesias), al principi et pot agradar pero a mi al rato en canse, no hi trobo res, pero finalment m, he adonat de una cosa, quand hi ha una mique de anima negre, es a dir hi toca algun negre, la musica es diferent, molt mes bone, mes "feeling" i, per lo meyns a mi, m´arribe mes. probeu si teniu algun disc de Salsa o demes a casa vostre,si hi ha algun negre tocant, veureu que la cosa cambia, es molt mes agradable, per lo meyns es lo que penso i ja sabeu que contra gustos no hi ha res escrit ...

- Per ultim voldria resalta els mercats al aire lliure que hi ha a tots els pobles i ciutats qye he visitat, al primer cop d´ull penses, ostres com poden estar aquestes aglomaracions de gents, venedors, etc. aqui en migth d´aquet sol que creme, pero quand entres dins amb una especie de plastic que fan servir de toldos, el aire pase corrent e inclos estas fresc i ademas els mercats estant plens de vida, tothon esta content, no hi ha cares llarges, alguna cosa vendra i es podra menjar i aixi sobre les fustes o a terra pots veure quasibe de tot : roba de vestir, roba interior, pantalons, especies, molts tipus de fruite, cafe, frijoles, arroz, yuca, sabates, sandalias, bragas i sostens de tots el colors i de unas talles per mamelles de vaque, , calçotets, perfums de Paris, cinturons, juguets, bisuteria, pintes, estisores, claus, carn amb mosques, peix amb mosques, dones que preparan menjar amb unes olles grandioses, , gent que et netege les sabates, barberia, cervesa, sucs, ron, gaseosas, gallines, lloros, iguanas i moltes coses mes ...Tot es un espectacle.
Quine sort que tinc i em felicitu de poguer entrar en aquets mercats i que diferent em sentu d´aquets turistes que van en grup de 30 o 40 persones seguint un guia tot el dia, que dorment en bons hotels, i que van en bus amb miralls foscus perque no els veigin de fora, que no es barrejen amb la gent ni fan servir transport public i que van al millor restaurant de la ciutat on menjen lo mateix que menjent al restaurant del costat de casa seva, realment no els enveijo per res, a la meva manera jo en sento molt mes be, viu i despert.

Dita del dia "" El boix obre el cami, que despres seguira el sabi" Autor: no ho se.

2009-03-09T01:58:00.006+01:00

Diumenge 8-3-09

Hola companys, us possu algunes fotos dels meus ultims dies, us explicaba que estaba a Granada, una ciutat maque i colonial, a vegades em semblaba trobarme en una ciutat del centre de Espanya, es bonique i bastant turistica, us vaig a explicar una curiositat que em va passar, els matins en llevaba i anaba a correr, vaig veure que feien unas voltes en barca per el llac Nicaragua )Cocigolpa en indio) i de bon mati m´en vaig corrent cap on surten les barques, a uns 3 Km. de la city, arribo i negocio el preu i arribem a un acord de 15 dolars, i puc porta la gent que pogui aixi puc reparti despeses, ostres, penso haig de trobar mes guiris per que em surti mes be de preu, aixo que vais al hostal en dutxo i cap a esmorzar, vaig a un puesto, un restaurant que es diu Blue, en va fa gracia en honor del meu gos, i cada dia hi anaba, ja conexia les meseras i em ve al cap, dic a veure si ho aconsegueixo, i els hi comento si volen venir les 4 per la tarde a donar un tomb per les illetes, al principi va costar .... pero van tencar el restaurant i ja em veus totes 4 i jo cap a donar un tomb, ens ho vam passar d´allo mes be, vam riure un tou i el tour va esser molt bonic, pero lo que vull ressaltar es el anim de la gent, vant tencar la feina i marxen amb un turista a passejar, no pasa res, despres van tornar i van obrir un altre cop !!!!! aixi es LLatino-americana, ja m´ha passat varies vegades asuntes semblants i perque veieu que no es lo mateix viure per treballar que treballar per viure.

Be, us he possat unas fotos de les illes i un anunci per si en voleu comprar algune, el telefon es correcte, nomes hi heu de possar el prefitxe nica, i estan sobre un preu de 500.000 dolars, si avui en dia encara es podem comprar illes, la veritat es que la majoria son de americans pero si us animeu ja sabeu.
Us he possat una foto del mercat de Granada, un tou de gent i una calor que esgarrifar, en feia recorda un mercat de Africa, la veritat es que ambdos no difereixen gaire.

Be, despres vaig esta a Masaya on en vaig torna a trobar a les vasques de San Juan del Sur, vam anar a un espectacle folkloric que estabe be, balls populars nicas.

I vaig sortir cap Managua, la capital de Nicaragua, tothom avisantme, que es molt perillosa, que etc... Al final visitant la ciutat, que per cer no val res, despres del terretremol del 72 del huraca del 99 i mes catastrofes esta feta pols, doncs con us deia vaig fe una amistat i em va porta per la nit a un evento, la poetisa nica Linda Wong Valle feia una feste per conmemorar la veritat no se que, i la feia la casa de Carlos Mejia Godio, el recordeu un cantauto nica bastant famos, ostres, quin pasote, poesia, rock, danza, musica tipica, folk, ... tot barrejat i al final el ron corria que no vegis, i la barreja feia que el anim estiguis caldejat, jo parlant vaig dir que si algun dia escribia alguna cosa parlaria de la poetisa, i con aquell que no vol, em vaig convertir en escritor, no se qui li va di a la Linda que jo era escritor i ja la tinc conversant amb mi, esta con un llum, uns versos que el mateix Enric Cassasses no els hi farie un lleig, be, ja us podeu com van acabar la nit, tots en un karaoke i vaig cantar, la veritat que no recordo que vaig cantar perque alla cantaben tots.

I avui he arribat a Leon, una ciutat universitaria, i he visitat el museo de la Revolucion on he conegut al Roberto un lluitador del Frente Sandinista, le he invitat a una cervessa i en estat tote la tarde "platicando" )conversant), la veritat que m´ha explicat coses de la guerra contra Somoza que posen els pels de punta, un home realment curtit en mil batalles.

Dita del dia "Vuele con nosotros ... le trataremos como a una vaca" Anunci que vaig veure en una compañia aerea en un viatge a la India.

Nicas

2009-03-02T20:25:00.010+01:00

Dilluns 2 de Marc.

Com vaig prometre possu unas quantes fotos de Nicaragua, en las primeras veureu el bus quand sur de la parada i quand porta ja uns quands minuts de ruta, es increible lo que arriba a cabre en uns bus, melons, fruites de totes clases, ciment, inclus he arribat a veure un gos lligat a dalt la vaca, amb una care de susto que clamaba al cel.

Depres veieu el volcan Miravalles, desde el poble de Guyabo, prop de la frontera Nica-Tica, on vaig esta en remull tot el dia, amb aigua calenta!!!, aqui es molt normal, es compra una quinta al costat del riu que neix vora qualsevol volca, esclar la aigua es calente, es fan unas piscinetes i ja tens un atraccio per el turisme.

Despres veieu la meva cuinera amb una iguana, em va fer una sopa de iguana que estaba bonissima, diu que s´ha de probar de tot, doncs proveu la sopa de iguana, esta molt bone i aqui es un plat exquisit.

Despres en veieu a mi junt al primer viatge que he trobat, aixo si que es un viatge, el Jhon Turtle (Joan Tortuga) un america que vaig coneixe i vam fer.la peta un bon rato, el tipus en diu que no s´enrocarde desde quand esta viatjant (???) pero que es diu tortuga perque viatge "poquito a poco y sin prisa", un tio ben raro, quand va arribar al hostal on estaba feia una pudo de fum que tothom s´apartaba doncs habia estat tres messus amb un altre vivint al bosc i nomes deia, oh!! los pajarillos .. los arboles... despres vam fer unas birres doncs feia aquet temps que no bebia i vam fer una bona amistat. Que os quedi el nom Joan Tortuga o lo mateix Jhon Turtle.

Despres es veu el volca Concepcion a la illa de Omepete, la illa mes grand del mon en un llac de aigua dolça, es un paradis de tranquilitat, i tambe veieu un anunci que em va sembla gracios i el vaig retrata, estaba fen "raid" (autostop) i com que no em pujava ningu, vaig retrata el retol.

Frase del dia "La aventura, la gran aventura, es contemplar como aparece una cosa desconocida cada dia delante de tus ojos." Henri Cartier-Bresson.

Entro a Nicaragua

2009-02-28T23:28:00.002+01:00

Hola, dissapte 28 de Febrer de 2009.

Us explico que vaig marxar de La Fortuna, sense poguer veure el ditxos volca Arenal, cada dia nuvol, el mati ploure i la tarde novol, be en fi, agafo el bus i cap a Liberia, paso per tot el llac Arenal, una meravella, una natura exhuberant i els monos i altres animals que els veies desde el bus. Pero tambe molts hotels, hostals, restaurants i demes, quasibe tots de extrangers i on hi treballan bastants nicas )nicaraguenses) i aqui ve el cas, hi ha una mique de pique entre nicas i ticos (Costa Rica= uns diuem que si son per culpa de que el nort de Costa Rica, el Guajanate, abans ere de Nicaragua i es va separar per forma part de C.R. o, jo crec mes aixo, que hi ha molts emigrant nicas a Costa Rica, que fan les feines mes baixes i per uns salaris mes baixos, i les males llengues diuen que prenent puestos de trebal al nascuts aqui, quand a la hora de la veritat ningu vol les feines que fan aqueste gent, us sona algo a vossaltres aixo ... no es semblant a algo que esta pasant al nostre pais ...

Be, doncs en vaig quedar dos dias a Liberaria, hostal la Posta 12 dolars per nit, regular i a correr cada dia al mati, i despres agafaba el bus i a visitar uns poblets d´aqui la vora, vaig anar a unas aigues termals acollonants, vaig esta un mati en remull amb aigua calenta i vaig sorti arrugat com un poll.

I despres la entrada a Nicaragua, un mique caos, una cua de camions que es veu que registren perque troben droga, la frontera colapsada, la gent corrent de un puesto cap l,altre, espentes i demes, be, pero vaig pagar els 8 dolars de taxes i entro a Nicaragua, ostres un altre mon, molt mes pobre i la gent es diferente, ja ho explicare mes endavant.

Be, doncs vaig anar a San Juan del Sur, un poblet amb una platge de pebrots, pero tote plena de medusas aixi que ningu es banyaba, alla vaig coneixe dues vascas i van buscar allotjament junts, vam pasa tote l´estona parlant i portaben un cigarret del seu pais que es vam fumar veien el "sunset", vaige el millor de la meva vida, quina cose mes maque, despres ens van despedir, elles estaben fen les probes de psicologia i ananben a treballar un parell de meses a Masaya i jo cap la illa de Ometepe.

Aqueste illa esta dintre del llac Nicaragua, un llac inmens amb unes onades que semblent un mar, vaig agagar el ferry i dos dias a la ille, que es molt tranqui pero per el meu gust mase turistica, tambe lectura, ipod i correr. He conegut una parella de australians que m´han donat molte informacio sobre Australia, jo els he donat de America del Sur, gent molt amable i vaig millorant el meu angles.

Avui he arribat a Granada, i estic enviant un correo a una gent que vaig coneixe al avio a Miami a veure si respont, tambe vaig enviar algun couchsourfing pero ningu ha respos per el moment.

Perdoneu pero a aquet ciber no puc posar fotos, pero os prometo que en la proxima hi haura mes fotos.

Frase del dia "La vida es allo que pase mentres un pensa que fe amb ella " Jhon Lennon.

La Fortuna i Volcan arenal.

2009-02-23T15:57:00.005+01:00

Dilluns 22 de Feb. 09.

Hola amics, us explico una mique el meu recorregut despres del ultim escrit, con us deia m´en vaig anar a San Jose la capital de Costa Rica, al arribar vaig ana a internet a veure la direccio de la casa on tenia per dormir, quand tinc la direccio agafo un taxi dons era una mique complicat i cap la casa, jo al agafa el taxi li pregunto al taxista, despres de donarli la direccio, quand valdria el viatge, cosa que sempre s´ha de fer i que aqui es costum, el sr. en diu que te taximetre i que lo que marqui el taximetre. ok! em porta a la casa i em dia 5.000 colones, jo ho trobo desmesurat i li dic, i en senyala el taximetre i marcaba aixo, aixi que li pago, pere en va queda una dupte i despres al comentarli a la sra. de casa em diu que el viatge com a maxin val un 2.500 colones, aixi que el malparit en va fotre 2.500 colones de mes, uns 4 euros, es veu que tenent el taximetres trucats i si ets un guiri te l´engatillen, en vaig empipar pero en va tocar perdre una altre vegade no em pasara.

Be, San Jose, vaig esta a la casa cousourfing de la sra. Alexandra i el seu fill Joel, una alemana que esta en el negoci de exportar flors a USA i Canada, la sra. molt amable, jo li rentaba els plats i ella en deixaba dormir a casa seva, i el seu fill, content, en deixaba el seu llit i ell a cambi dormia a una hamaca que per ell resultaba una aventura.

San Jose, un ciutat caotica i lletge, vaig aguantar dos dias i vaig marxar, la sra. ja mo ho va dir, no val res, no cal perdre cap moment, aixo si una gernacio per el carre impressionant, quasibe no pots pasar per les aceres, i a mi a aquestes ciutats tant grans en costa fe contacte, no se com mes gent hi ha menos trobo la manera de coneixa gent, aixi que fastiguexat un dia m´en vaig anar al cine i vaig marxar l, endema.

Bus cap La Fortuna, per veure el volcan Arenal, arribo despres de unas 4 hores i plovent, m´en vaig a dinar i despres a buscar allotjament, al final caig al Gringo´s Pete, un hostel sencill i que costa 4 dolars dia per dormir, i aqui portu 4 dias, al mati surto a corre i a la tarde a dona un tomb, me he fet amic de las noias de la pensio i hem anat a pendre algo per aqui, son las meves ciceronas.

El dissapte em va pasar algo curios, vaig anar a esmorzar despres de corre i habia vist una soda (aqui son els bars populars) que hi habia gent del poble, jo cap alla, al rato ja estaba conversant amb un tal Jesus, conductor de ambulancias, que em va invitar el esmorzar i despres en diu si tinc algo que fe, jo no tenia res que fe, en diu vols venir a donar un tomb doncs tinc varias coses que fe i aixo coneixes, jo al veure que anaba acompanyat per las seves tres filles, dic OK! i m´en vaig amb ell, depres es va apuntar el Luis, una amic seu i ja em veus el Jesus, el Luis, las tres nenes i el Pep en un 4x4 del any de la maria castanya donant tombs per els poblets de aqui la vora, i aqui comenzar lo bo, el Jesus petia de la pressio i a cada bar paraba a pendre una copa de guaro (ron d´aqui), esclar la copa era per la pressio i el Luis que portaba una goma (resaca) del dia abans doncs tampoc li feia un lleig, be, en van invitar a dinar i despres vaig acaba jo conduint el carro, doncs tots dos en portaben mes als peus que al cap, las nenas preocupadas els hi deian que no beguessin mes, etc. ja us ho podeu imaginar, pero jo content doncs vaig conversar amb ells tot el dia em van portar por ahi i un en va comentar que l´endema a un poble d´aqui al costat erent festes i feian "peleas de gallos" ostres aixo a mi en va tocar, sempre les he volgut veure i no he pogut, en va prometre que l´endema en venia a buscar i hi anabem, be, qualsavol se´l creia amb el guaro que portaba al cos.

L´endema a la una del mitgdia estaba al hostel i ve un sr. i pregunta per mi, surtu i era un amic del Luis aficionat a las "peleas de gallos " i em venia a buscar doncs ell hi anaba i si volia anar amb ell, ostres, clar que si, agafo la camera i cap al poble del costat a veure la lluita.

Arribo a la gallera, ostres, ja veureu que nomes he posat una foto, doncs es un espectacle, ara aixo si, jo vaig sorti esquitxat de sang de pollastre, quina cosa mes forte, ara lo mes bo las reaccions de la gent, imagineuvos, un lloc tencat, unas doscentes persones cridant, els pollastres que encara cridem mes, la gent apostant, beven, menjant i cada vegade el guaro fa mes efecte, vaija com una pelicula del Van Dame, pero encara en mes sang, pero sopte que entre tant de soroll i merde, fan una quantitat increible de apostas i no hi ha cap discussio, be, per veure una vegade i no mes, jo per lo meyns no hi tornare, i no hi possu mes fotos doncs se que hi ha canalla que mira aquet blog i no es bo per a ells.

Donc jo continua aqui a veure si vec el volcan pero no hi ha manera, cada dia esta nuvol, no se si marxara avui o dema, i em sembla que en perdere el volca, el meu proxim desti crec que sera Monteverde on hi pensu anar amb barco per el llac Arenal, en sembla que sera mes divertit en barco que en bus, ja us ho explicare.

Salut i pau.

Frase del dia " Depres del 1, ve el 2". la meva mare.

2009-02-18T00:05:00.004+01:00

Dimarts, 17 de Febrer. HOLA COSTA RICA, ADEU PANAMA

Be, al final ja estic a Costa Rica, us explico, amics, vaig anar cap la Ciutat de David, encara a Panama, em vaig allotjar per tres nits al hostel The purple House, en castella La Casa Morada, 8 dolars dia, be, net, la propietaria es la Andrea una americana, ex.artista de cine, i bastant seria, la veritat que aquets dias he estat improbing el meu angles, americans, australians, holandesos, etc. bueno, tot del genero femeni, me he donat conte que viatje molt mes el genero femeni que el masculi, per cada home que em trobu, veig cuatre dones, si es que jo ho dic jo ... la dona, es mes valente.

Be, donc aqui vaig para en la intencio de anar cap el nort, Bocas del Toro i despres entra a Costa Rica per Puerto Viejo i Limon, pero alla fa uns dias que plou molt, las noticias son que aquestes plujas duraran encara una setmana lo minim, por lo que vaig decidir entrar a Costa Rica per le sur, Paso Canoas, vaig dormi un dia a San Isidro del General, on hi havia una expo, ells li diuen aixi a una especie de Firas de Maig de Vilafranca, on hi habia alguna atraccio de fira bastant original com la que os possu en la foto.

Despres de un viatge en bus, amb molte pols i una carretera sense asfalta, ah, di que la entrada i sortida per la frontera panama.costa rica, cap problema, bastant rapit, per lo que es rapit aqui i sense complicacions, doncs be despres del bus de la pols, vaig arriba a Quepos, per visita el parque naciconal Manuel Antonio, una de les joies de Costa Rica, be avui he estat alla i realment val la pena, monos, castores, serpents, aus de totes menes, i unas platges con las que veieu a las fotos de pabrots, increible, avui he pasat un dia merabellos, pero que be, quina pau, quine aiuga, me he fumat amb una amistat un cigarret i ha sigut un puntas, la veritat que ha estat molt be. Recomenable, ah. aqui a Costa Rica la vida es mes cara que a Panama, estic per exemple al Hostel Sanchez i pago uns 15 dolars/dia, ara que ahi en vaig menjar per sopar una sopa de peix, que ni el Peixerot, de veritat, que bona que estaba.

Be, dema potser marxu cap a San Jose, tinc varis contactes amb el Couhsourfing i potser anire alla.

Continuara ...

Dita del dia ´ Si uno nace martillo, solo le llueven clavos¨ Dita que vaig sentir a Panama.

Salut i pau.

Indigenes bambera Panama

2009-02-12T19:16:00.008+01:00

Dijous 12 Feb. 09

Hola companys, avuis us tornu a escriure desde Panama,despres de estar tres dias al poble de Ipeti, aquet poble es troba al comenzament de la regio de Darien, al orient de Panama i fa frontera amb Colombia, es una regio no gaire recomanable perque es veu que algunas vegades els colombians de las FARC i demes i entren i fan algunes malmeses.

Doncs be com us explicaba el altre dia estaba per anar a la comarca Kuna Yala, on hi ha els indigens Kuna i que son molt visitats, totes les guies en parlent i a tots els hostals hi ha viatges progamats, pero en semblaba una mique turistic i montat, aixi in dia parlant amb un grec que porta bastant de temps aqui em parla de Ipeti, i de una comunitat de donas *com sempre les dones* que tenian un centre de acolliment, vaig mirar a las guies i aquet poblet no sortia per enlloc, dic, ostres aquet es el meu, m'en vaig cap la estacio de autobuses i agafo un bus cap alla, cuatre horas de saltar i brincar i em deix a un pont i en diu que es el cami de la dreta, comenzo a caminar i amb una calor que no podia mes, cada arbre que trobaba em parabe, fins que va pasar una especie de furgoneta de la Matutano i al veure la cara que feia em v a pujar fins el poble, que hi debia haber en total uns tres km.

Aqui vaig preguntar per la comunitat i em vam presenta la Diana, una india aborigen que era el cap de tot allo, ens presentem en diu la meva cabana, nomes ni habia una i jo era el unic turista i em posa una hamaca, i aqui em vaig quedar tres nits, ostres quine pau, ni llum, ni aigua, ni telefon ni res, nomes els indis, la majoria nens i dones, els homes, no vaig acabar de aclarir em van di que estaben fora buscar or al principi del riu, doncs imagineu, cada dia em llevaba em rentaba al riu, corrie i en tornaba a rentar al riu, despres a pescar com veureu amb aquestes fotos, i tiraban el transmall, ostres quin tou de peixos, un peix bonissim que es diu quilapia i que despres era el meu dinar, junt amb uns patacones *platano fregit*.

Ve com veure aqueste tribu viu amb unas cabanas aguantadas per sis pals i que tenent el terre aixecat un metre, a sobre ple de fulles de palma i las parets obertes, alli no hi ha habitacions y en un espai de 30 metres cuadrats hi podem viure fins a una dotzena de persones, els fills *una mitja de 8 fills per dona* i els pares, als cuals tenent un gran respecte.

Al no haberhi llum aqui tot es regeix per el horari solar, aixi que surt el sol, tots a correr, humans, gossos, gallines, galls, monos, aus, etc. i quand es fa de nit, sobre les 7 de la tarde tothom a casa, jo els miraba al vespre per la meva cabana i veia que jugaban a cartes fins a altes horas de la nit i no paraban de riure, vaig pensar, aqui la tv. perque els hi fa falta, per res, els veie supercontents i la canalla, un pasote, tot el rato en feiam compania, era el unic guiri que hi habia i era la novetat, el problema que vaig tenir es que no hi habia aigua embotellada, perque aigua embotellada si ells veuen del riu, i tots el dias nomes podia veure Pepsi.cola, aixi que la tinc una mique avorride.

Doncs be hant estat cuatre dies de pau i tranquilitat, llegir, pescar, ipod, i dormir a la hamaca, avui torno a la city.

Dita de dia> Si me preguntais porque viajo, os dire que se de lo que huyo, pero no os puedo decir lo que busco. Montaigne.

Salut i pau.

Aqueste foto es de la meva cuinera, la seva cunyada i la filla, va se curios perque els hi vaig dir si es voliem posar per una foto, i van di que si i ni corta ni perezoza la cuinera es treu el jersei i ensenya els sostenidors com a simbol de que em portaba i estaba mes bonica!!!!! Jo vaig quedar una mique bocabadat, pero endevant, l,altres dones sempre anabem amb la pelleringa enlaire i ja no els hi feia cas.

2009-02-09T14:59:00.002+01:00

dilluns 9 feb. 2009,
Be, avui torno a estar a Panama City, estic encara recuperantme doncs tinc els ossus i el cos una mique castigats, ahi a la nit vaig arriba tard al Mamallena,hostel de Panama, i he tingut que dormir amb una hamaca, ja hi habia dormit altres vegades i no es dorm malament, pero aquesta era petite, per lo meyns curta per lo llarg que soc i he tingut que dormi arronsat, i avui ja os ho podeu imaginar ...
Doncs el cap de setmana, vaig ana al interior, a un poble que es diu Capira i despres a una zona molt maque que es diu El Valle, a Capira vaig estar a la festa de una nena que feia 15 anys, aqui com tot sudamerica es celebra molt aixo dels quinze anys y es com la presentacio de nena en societat, es a dir ...ja es dona, i esta para merecer ... Es una ceremonia molt simbolica i segueix tot un proces i despres com sempre una festa amb cervesa, ron i salsa ...No us puc posar cap foto doncs tinc la maquina que no tinc bateria. Despres al diumenge al Valle on em vaig banyar al riu i despres a unas termes de aigua calenta, amb massatge facial inclos per 1 dolar. Ara tinc una cara de nen petit, de tant fina que me ha quedat ...
Al torna amb el bus vaig trobar un tranque, aixo vol di embus, que deu nido mes de 4 horas amb bus i per aixo vaig arriba al hostel tard.
Ara m,acabo de llevar i anire a la estacio de buses, la veritat es que tinc dues opcions i quand sigui alla decidire, o cap a Portobelo o cap Ipeti (indios Kunas(, mecachis aquest signes de puntuacio no n' enganxo cap ...

Be, fins una altre.

Frase del dia
Si una cosa no vols que se sapiguer, no la diguis Napoleon
Salut i pau.

fotos panama city

2009-02-07T16:15:00.009+01:00

7/02
Continuo a Panama City, aqui tenia algunas fotos del Canal, realment es una obra de ingeniaria, val la pena veuro, es algo que va costar moltes vides i els ingeniers es van trencar el cap.

Despres unas fotos dels popular buses de la city, els diablos rojos antics autobusus americans que feian servir per portar la canalla al col.legi i que aqui els han transformat en un servei public bastant eficient, ni ha a dotzenas i porten unas pintadas i a dins unas ditas que deu nido, aqui tambe teniu un exemple.

I finalment perque veiu com cambia aqueste ciutat una foto del sky line, horroros oi que si, dons si horroros.

Dita del dia, me la va di el sr.Julius, un sr. que vaig estar conversant amb ell tot un mati, jo no tenia res me que fe i a ell li feia compania mentres venia raspaos, els heu de probar, vindre a Panama i no proba un raspao es pecat, doncs al sr. li pregunto, ostras Julios siempre estas contento .... i em respon.
Si un cliente me pisa un callo, me duele, pero el proximo cliente no tiene la culpa de que me duela .

Salut i pau.

Panama

2009-02-05T16:03:00.002+01:00

Bon dia a tothom, be ja he comenzat, perdoneu las faltes d' ortografia, pero jo que escric malament el catala i els signes de puntuacio d' aquet pais que no conec, un podeu fe el carrec.
Be com un deia ja estic al hostal de Panama City, Mamallena, es diu i avui he dormit amb una habitacio amb una pudo de tigre que deu nido, erem unas 12 persones, pero anaba tant cansat que he dormit com un pollet, un tou de hores, el viatge amb avio du, una nit dormint a terra a Heatrow/London i moltes hores d' avio i ademes ja conexeu els aeroports, tots molt impersonals i nomes tenen una cosa bona, que tenen avions per fotre el camp. A Miami vaig coneixe una noia de Lugo i una italiana que anabant de cooperants a Nicaragua, ens vam intercanbia els correus i quand estigui per alla les anire a veure i aqui tenia una noia del cousorfing esperant al aeroport pero no vaig pogue anar a casa seva dons la te plena de altres couchsourfings, be, no tot pot sortir totalment correcte...

Ara sortire a veure una mique la city, ahi al vespre em va sembla, la veritat, lletge e insegura, i amb unas zonas que semblan Diagonal.Mar, uns gratacels impresionants i aixo significa especulacio i demes, nossaltres a Catalunya tambe en sabem de aixo ...

Avui ni hi ha foto, no tinc la camera aqui, aixi que esperarem un altre moment, de totes maneres nomes en tinc una de nova i es de un avio, aixi que tampoc la posare.

Un altre cosa, quedo sorpres de la quantitat de gen que em segueis, els correos que tinc, i una especialment que em va donar una carta per obrir al avio que em va deixar amb els ulls mullats, amb aquesta persona ja la contestare a solas.

D ONT WORRIES, BE HAPPY.

Salut i pau.

Falta poc !!!

2009-01-28T19:18:00.007+01:00

Ara Si, ja falta molt poc, mira si estic negitos que nomes faig que fumar, aqui estic fumant una "shisha" per veure si em tranquilitzo una mique (foto Estambul 2007).

Vinga ara va de bo, despres de no se quantas vacunas, la meva felicitacio a Sanitat Exterior de Tarragona, sobretot al Dr. David, una persona extraordinaria, sempre atent i explicant les coses molt be, us recomano que hi aneu per qualsevol viatge, no hi tantes aglomeracions com a Bcn i son molts bons professionals. Aquet mati he escanejat tots els documents que em semblan que si "oblido" puc necessitar, Pasaport, nif, tarjes, seguro, etc. i els he possat al meu correo. Tinc ja la motxilla pero encara no le he fete, hi passo mil vegades per devant pero no faig res, al final me hi haure de posar sino ...

Els billets, us explico, mira que he mirat, Iberia a Bcn, Lan a Madrid, British a Alemanya, i tots tres anaben per un mateix preu pero al final vaig pensar en mirar una cia. de London roundtheworldflights.com ; ostres quin encert, alla he comprat el billets i es una tercera part mes barat que aqui (total dels vols, 7 Vols i 29.000 millas = 1.950 €) i us poso el recorregut que he triat:

London-Miami- Panama aqui per terra anire fins a Mexico Df.

Mexico Df. - LA haig de pasar per Usa per anar al Pacific

LA.-Fidji uns quand dies de platja??

Fidji- Auckland Nova Zelanda !!!

Auckland- Sidney Australia !!!

Perth-Singapore Sud-est Asiatic

Bangkok- London per tornar a casa ???

Al sortir de Londres haure d´afegir un vol Bcn-Londres per la meva part que he comprat amb la British perque es la cia. que surto cap America i per allo de que si hi ha algun retras, el vol em costa 88 € i el per el dimart 3-02-09 i l´endema 4-02-09 surto cap America Central. Comentar que els billets estan comprats a la cia. australiana Quantas que te una associacio amb British i que em pot resulta adient per Australia i Nova Zelanda doncs si vull alla podre obtindre descontes en vols si decidexo volar per aquelles terres.

Mes endavant i quant tingui la motxilla us dire mes o meyns lo que hi possu, dir que es una motxilla-trolley del Decatlhon de 55 litres i una altre per petites travesias de 25 litres ( que fare servir per sortides de uns quants dies).

Continuara ...
28-02-09

prego de moja

2009-01-17T19:33:00.000+01:00

torxa Barcelona 92

2009-01-17T16:56:00.001+01:00

BON DIA A TOTHOM

2009-01-17T12:34:00.000+01:00

Avui és el primer dia, dissapte 17 de Gener de 2009, hem creat aquet blog a Les Cabanyes, m´ha ajudat el meu amic Raimon, només em falta començar a viatjar.
Per començar us vull presentar a la meva mare, Pepita, ara ja tinc el permis seu per marxar !!!! i si ella ho veu que sapigue que l´estimo molt.
Aquet retrato es el dia de Nadal- 08, amb la meva americana "fashion" de cada any abans de començar a "jalar", us sembla que fem cara de gana?